Sonet: diferència entre les revisions

L'estrofa apareix per primera vegada escrita per [[Pere Torroella]] (1436-1486)<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/t/torroella.htm Pere Torroella]</ref> i es difon àmpliament al llarg del [[segle XVI]]. El seu màxim exponent és [[Pere Serafí]],<ref>[https://books.google.pl/books?id=HlYaBwAAQBAJ&pg=PA160&lpg=PA160&dq=pere+seraf%C3%AD+poet&source=bl&ots=-YWG173Iaj&sig=XWt4uZO-DLl9sFPZVKoU0ZoHZUg&hl=pl&sa=X&ved=0ahUKEwiGwcTJxKvPAhVKLZoKHWrWCmEQ6AEIRzAG#v=onepage&q=pere%20seraf%C3%AD%20poet&f=false Barry Taylor, Alejandro Coroleu, Humanism and Christian Letters in Early Modern Iberia (1480-1630).]</ref> autor de seixanta sonets publicats entre 1560 i 1565. Entre els segles XVII al XIX va ser utilitzat habitualment, però els poetes [[Literatura romàntica|romàntics]] el van anar abandonant. Els autors [[parnassians]] i [[simbolistes]] el van recuperar i amb més o menys fortuna no l'han deixat de cultivar fins als nostres dies. Entre els contemporanis, destaquen com sonetistes [[Jeroni Zanné]], [[Josep Maria Solé]], [[J.V. Foix]] o [[Joan Brossa]]. [[Josep Carner i Puig-Oriol|Josep Carner]] va ser el ressuscitador del sonet en català, caigut en desgràcia durant el [[Renaixement]] poètic en aquesta llengua. Carner va utilitzar el sonet amb una perfecció lingüística inigualable i una exigència formal plena de referències cultes. <br>

Vora la mar és nada l'estimada<br>

<br/>i és olorosa de ruixim marí;<br>

<br/>té els canvis de la mar en la mirada<br>

<br/>i lliure es gronxa per un blau camí.<br>

<br/>Compta les veles a la matinada,<br>

<br/>veu a la tarda el cuejant botí,<br>

<br/>d'un so de mar és a la nit bressada;<br>

<br/>i el meu plany no li vaga de sentir.<br>

<br/>Amor, ensenya'm una veu novella<br>

<br/>de prou virtut: no pas la cantarella<br>

<br/>de l'aigua al vent o damnejant esculls:<br>

<br/>que al bon recer de l'oblidada quilla<br>

<br/>em valgui el so difós de la conquilla<br>

<br/>quan serem sols i aclucarem els ulls.<br>