Obre el menú principal

Canvis

251 bytes afegits ,  fa 2 anys
Canvis menors, neteja, replaced: a Iraq → a l'Iraq, al mar Mediterrani → a la mar Mediterrània AWB
}}
<!--FI DE TAULA PAIS -->
'''Israel''' (en [[hebreu]]: יִשְרָאֵל, ''Yisrael''; en [[àrab]]: {{mida|larger|إسرائيل}}, ''Isrā'īl''), oficialment l''''Estat d'Israel''' (en hebreu: מְדִינַת יִשְרָאֵל, ''Medinat Yisrael''; en àrab: دَوْلَةْ إِسْرَائِيل, ''Dawlat Isrā'īl''), és un [[Estat]] de l'[[Orient Mitjà]], localitzat a la regió oriental de la [[mar Mediterrània]]. Limita amb el [[Líban]] al nord, amb [[Síria]] al nord-est, amb [[Jordània]] i el territori palestí de [[Cisjordània]] a l'est i amb [[Egipte]] i [[Gaza]] al sud-est. Té costes ala la [[mar MediterraniMediterrània]], el [[golf d'Aqaba]] (o d'Elat), la [[mar Morta]] i el [[Llac de Tiberíades|mar de Galilea]].
 
Anys després del naixement del [[sionisme]] polític el 1897 i de la [[Declaració de Balfour de 1917]], la [[Lliga de Nacions]] va atorgar al [[Regne Unit]] el [[Mandat Britànic de Palestina]], després de la [[Primera Guerra Mundial]], i la responsabilitat d'establir "...les condicions polítiques, administratives i econòmiques que puguin assegurar l'establiment de la llar nacional jueva [...] i el desenvolupament d'institucions d'autogovern, així com per a salvaguardar els drets civils i religiosos de tots els habitants de Palestina, sense distinció de raça i religió...".<ref>Article 2 [http://avalon.law.yale.edu/20th_century/palmanda.asp The Palestine Mandate]. The Avalon Project. [Consulta: 27 de juny de 2009]</ref> El novembre de 1947, després de la [[Segona Guerra Mundial]], les [[Nacions Unides]] van acordar la [[Partició de Palestina]], en un estat jueu, un estat àrab, i una Jerusalem administrada per l'ONU.<ref>{{ref-web |url= http://www.yale.edu/lawweb/avalon/un/res181.htm | editor=Yale University |títol=United Nations General Assembly Resolution 181 | consulta=21/8/2007 |data= 29 de novembre de 1947 |obra=The Avalon Project}}</ref> Els líders sionistes van acceptar la partició però els líders àrabs la van rebutjar, donant inici a la [[Guerra Civil durant el Mandat Britànic de Palestina]]. Israel va declarar la seva independència el 14 de maig de 1948, i els estats àrabs veïns van [[Guerra araboisraeliana de 1948|atacar-la l'endemà]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Abu Nowar |nom=Maʾan |títol=The Jordanian-Israeli War 1948-1951: A History of the Hashemite Kingdom of Jordan |url= http://books.google.cat/books?id=H_JtAAAAMAAJ&q=jordan+1948+war&dq=jordan+1948+war&hl=ca&sa=X&ei=KgDrUc6PLOGs7QbW_4CoDg&ved=0CDEQ6AEwAA |llengua=anglès | editorial=Ithaca Press |data=2002 |pàgines= |isbn=0863722865}}</ref> Des d'aleshores, els països àrabs i Israel han tingut diverses guerres<ref>{{ref-enciclopèdia|títol= Arab-Israeli wars
|enciclopèdia= Britannica Online Encyclopedia
| consulta= 2008-07-29
| url = http://www.britannica.com/EBchecked/topic/31439/Arab-Israeli-wars
}}</ref> i, com a conseqüència, Israel controla més [[territoris ocupats per Israel|territoris]] dels que estan estipulats en els [[Acords d'armistici araboisraelians de 1949|Acords d'Armistici de 1949]]. Algunes fronteres internacionals són disputades, però Israel ha signat tractats de pau amb [[Egipte]] i [[Jordània]], tot i que els esforços per resoldre el conflcite entre els palestins i Israel no han reeixit.
 
Israel és una [[democràcia representativa]] amb un [[sistema parlamentari]] amb [[sufragi universal]]. Segons el seu [[Producte interior brut]], l'economia israeliana és la 44a més gran del món.<ref>{{ref-web|url= http://siteresources.worldbank.org/DATASTATISTICS/Resources/GDP.pdf |format=PDF | consulta = 3 de març de 2008 |data= [[1 de juliol]] de [[2007]] |títol=Total GDP 2006 | editor=The World Bank}}</ref> Ocupa la primera posició dels països de l'[[Orient Pròxim]] en [[llibertat de premsa]],<ref>{{ref-web|url= http://www.rsf.org/article.php3?id_article=24025 | editor=Reporters Without Borders |títol=Worldwide Press Freedom Index 2007 | consulta=2008-02-29|arxiuurl= http://web.archive.org/web/20071017110631/http://www.rsf.org/article.php3?id_article=24025|arxiudata=2007-10-17}}</ref> i competitivitat econòmica.<ref name="wef">{{ref-web|url= http://www.weforum.org/en/initiatives/gcp/Global%20Competitiveness%20Report/index.htm |títol=Global Competitiveness Report 2006-2007 | editor=World Economic Forum |data=2007-02-14 | consulta=2007-07-15}}</ref> La capital oficial és [[Jerusalem]], com seu de govern, però no és reconeguda per tots els Estats del món, i aquest estatut és en discussió.<ref name=enciclocat>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0034073 Israel]. L'Enciclopèdia Catalana. [Consulta 27 de juny de 2009]</ref> La ciutat més gran i el centre financer del país és [[Tel Aviv]].
 
== Etimologia ==
|títol= See Israel as a Jewish Nation-State, More or Less Democratic
|obra= The International Herald Tribune
| consulta= | url = http://www.iht.com/articles/2000/11/07/edlevine.t.php
}}</ref> L'objecte arqueològic més antic que menciona Israel en un sentit diferent al d'un nom propi, és l'[[Estela de Merneptah]], del [[segle XIII aC]], que fa referència al poble que habitava aquell territori.<ref>{{harvnb|Barton|Bowden|2004|p=126}}. "The Merneptah Stele... is arguably the oldest evidence outside the Bible for the existence of Israel as early as the 13th century BCE."</ref> El país actualment és oficialment conegut com a ''Medinat Yisrael'' o "Estat d'Israel", després d'haver-se rebutjat altres denominacions com ara ''Érets Yisrael'' (la "[[Terra d'Israel]]"), Sió i [[Judea]].<ref>{{ref-notícia| editorial=The Palestine Post |data=1947-12-07 |pàgina=1 |títol=Popular Opinion}}</ref> Poques setmanes després de la independència, el govern va escollir el terme ''yisraelim'' ("israelians", ''yisraelí'' en singular) per referir-se als ciutadans d'Israel, a través d'una declaració oficial del Ministeri d'Afers Exteriors d'Israel, [[Moshe Sharett]],<ref>{{ref-notícia|url= http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,798687-2,00.html| editorial= [[Time (magazine)|TIME Magazine]] |data=1948-05-31 |títol=On the Move | consulta=2007-08-06}}</ref> i que hom ha de distingir del terme d'"israelites" en referència al poble històric.
 
== Geografia física ==
 
=== Relleu ===
A Israel es distingeixen tres regions [[geomorfologia|geomorfològiques]], d'oest a est: la planura litoral mediterrània, la serralada central i la Vall del [[riu Jordà]] que és la depressió més profunda de la Terra. A aquestes tres regions, s'hi ha de sumar la del desert del [[Nègueb]], planícia i muntanyes de calcari, situat al sud d'Israel. Les regions àrides ocupen més de la meitat del territori d'Israel.
 
Tot i ser bona part del territori desèrtic, a les valls abunden els lliris, i també els arbres com [[pi (arbre)|pins]], [[eucaliptus]], [[olivera|oliveres]] i [[acàcia|acàcies]]. Les [[ginesta|ginestes]] creixen esporàdicament en el desert del Nègueb. Existeixen iniciatives de [[reforestació]] que s'estan duent a terme per tot el país, especialment a les muntanyes, on els pins, [[roure]]s, [[xiprer]]s i [[llorer]]s arrelen amb un percentatge d'èxit més elevat.
 
=== Clima ===
Situat entre els deserts d'[[Àfrica]] i d'[[Àsia]], per una banda, i pel [[mar Mediterrani]], càlid i humit, per l'altre; Israel es troba en una cruïlla d'influències climàtiques que han permès distingir fins a quaranta tipus diferents de clima en una regió de superfície tant reduïda.<ref name=watzman>{{ref-notícia|cognom= Watzman|nom= Haim|títol= Left for dead| consulta= 2008-07-29
|data= 1997-02-08|url = http://environment.newscientist.com/article/mg15320684.400-left-for-dead--plans-to-rescue-the-rapidly-shrinking-dead-sea-may-be-good-news-forindustry-and-tourists-but-the-strange-life-forms-that-thrive-in-its-supersaltywaters-still-face-a-perilous-future-says-ithaim-watzmanit.html
}}</ref>
 
[[Fitxer:Hermonsnow.jpg|thumb|El [[mont d'Hermon]] nevat.]]
El règim tèrmic varia notablement amb l'altitud i la continentalitat, especialment a l'època hivernal: d'oest a est es passa d'un clima típicament mediterrani a un de continental. Les regions muntanyoses majoritàriament es caracteritzen per ser ventoses i moltes fredes, que propicia que a vegades estiguin nevades. El cim del mont d'[[Hermon]] està cobert d'una capa de neu gran part de l'any i a [[Jerusalem]] acostuma a nevar com a mínim un cop a l'any.<ref>Goldreich, Yair (2003), The Climate of Israel: Observation, Research and Application, Springer, ISBN 0-306-47445-X</ref> Les ciutats costaneres, com [[Tel Aviv]] i [[Haifa]], posseeixen un típic [[clima mediterrani]] de fred, plujós amb hiverns llargs i estius calorosos. A l'extrem sud, en el [[Golf d'Eilat]], el clima és tropical sec.
 
La temperatura més alta enregistrada al [[Àsia|continent asiàtic]] (53,7&nbsp;° C o 129&nbsp;° F) es registrà el 1942 a [[Quibuts]] Tirat Tseví, al nord de la vall de Jordània.
 
En general, hi ha una estació seca (abril-octubre) i una de plujosa (des d'octubre-novembre fins a l'abril). De maig a setembre, són molt esporàdiques les pluges a Israel<ref name="TheWeather">{{ref-web|url= http://www.weather.com/outlook/travel/businesstraveler/wxclimatology/monthly/graph/ISXX0026 | editor=The Weather Channel | consulta=2007-07-11 |títol=Average Weather for Tel Aviv-Yafo}}</ref><ref name="weather">{{ref-web|url= http://www.weather.com/outlook/events/weddings/wxclimatology/monthly/graph/ISXX0010
| editor=The Weather Channel | consulta=2007-07-11 |títol=Average Weather for Jerusalem}}</ref> Quan es viu un percentatge més gran de pluges és entre mitjans de gener i principis de març. La pluviositat s'incrementa de sud a nord i d'est a oest.
 
Amb escassos recursos hídrics, Israel ha desenvolupat diverses i variades tecnologies per a l'estalvi d'aigua, com el [[Regatge gota a gota|reg per gota a gota]].<ref name="TheWeather"/><ref name="weather"/> Els israelians també aprofiten la considerable llum solar disponible per a l'energia solar, que converteix a Israel en la nació líder en ús per capita d'[[energia solar]].<ref>{{ref-web|url= http://www.neaman.org.il/neaman/publications/publication_item.asp?fid=590&parent_fid=490&iid=3639 |títol=Solar energy for the production of heat |cognom=Grossman |nom=Gershon |coautors=Ayalon, Ofira; Baron, Yifaat; Kaufman, Debby | consulta=2007-11-07 | editor=Samuel Neaman Institute}}</ref>
 
== Política i govern ==
=== Estructura de govern ===
[[Fitxer:Knesset.jpg|thumb|La ''[[Kenésset]]'', el parlament d'Israel]]
El govern d'Israel està estructurat com a [[democràcia parlamentària]] amb la participació ciutadana mitjançant del [[sufragi universal]].<ref name=cia>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/is.html Israel]. The World Factbook. CIA. [Consulta: 4 de juliol de 2009]</ref> El [[president d'Israel]] n'és el [[cap d'estat]], però les seves funcions són majoritàriament cerimonials.<ref name=cia/> Un membre del parlament, amb el suport de la majoria dels membres, es converteix en el [[primer ministre d'Israel|primer ministre]], usualment el líder del partit majoritari. El primer ministre és el [[cap de govern]] i el cap del [[gabinet d'Israel|gabinet]]. El parlament d'Israel, la ''[[Kenésset]]'', està integrat per 120 membres. Els escons del parlament són assignats mitjançant la [[representació proporcional]] de tots els partits polítics, amb un llindar mínim del 2% de tots els vots. Aquest sistema ha tingut com a resultat la conformació de [[governs de coalició]]. Les eleccions parlamentàries es realitzen cada quatre anys, però les coalicions inestables o una [[moció de censura]] de la ''Kenésset'' pot dissoldre el govern i convocar a eleccions. La duració mitjana dels governs israelians ha estat de 22 mesos; el procés de pau, el paper de la religió en l'Estat i els escàndols polítics han causat la dissolució de les coalicions o han produït eleccions anticipades.<ref>{{ref-web|url= http://italy.usembassy.gov/pdf/other/RL33476.pdf |títol=Israel: Background and Relations with the United States |format=PDF | editor=Congressional Research Service (via the U.S. Mission to Italy) |cognom=Migdalovitz |nom=Carol |data=2007-07-06 | consulta=2009-02-20 |pàgines=23}}</ref> Les [[Lleis bàsiques d'Israel]] funcionen, ''de facto'' com a [[Constitució d'Israel|constitució no escrita]].<ref name=cia/>
 
El sistema judicial israelià està integrat per tres nivells. El nivell més baix és integrat per les corts de magisteri, situades en la majoria de les ciutats del país. El següent nivell són les corts de districte, les quals són corts d'apel·lació i corts de primera instància; aquestes són situades en cinc dels [[districtes d'Israel]]. El tercer nivell està conformat pel [[Tribunal Suprem d'Israel]], amb seu a Jerusalem. Té el paper dual de ser la cort d'apel·lacions i la cort de justícia més alta del país. Com a cort de justícia, el Tribunal Suprem té les funcions de tribunal de primera instància, fet que permet als individus de demanar la revisió de les decisions de les autoritats de l'Estat.<ref name="judiciary">{{ref-web|url= http://www.mfa.gov.il/MFA/Government/Branches%20of%20Government/Judicial/The%20Judiciary-%20The%20Court%20System | editor=Israel Ministry of Foreign Affairs | consulta=2007-08-05 |data=2005-08-01 |títol=The Judiciary: The Court System}}</ref><ref>{{ref-notícia|url= http://www.bostonherald.com/news/opinion/editorial/view.bg?articleid=1030205 | editorial=The Boston Herald |títol=Israel's high court unique in region | consulta=2007-09-15 |data=2007-09-09}}</ref> El [[matrimoni]] i el [[divorci]] són facultats de les corts religioses: [[Beth din|jueves]], [[sharia|musulmanes]], [[drusos|drusa]] i [[cristianisme|cristiana]].
 
=== Districtes administratius ===
[[Fitxer:Israel-català.png|thumb|Mapa d'Israel]]
Israel està dividit en 6 districtes (''mehozot''; singular, ''mehoz'') i 13 sub-districtes (''nafot''; singular, ''nafà''), les quals, al seu torn es divideixen en cinquanta regions naturals.<ref>{{ref-web| editor=Central Bureau of Statistics |títol=Introduction to the Tables: Geophysical Characteristics |url= http://www.cbs.gov.il/shnaton53/download/st_eng01.doc |format=doc | consulta=2007-09-04}}</ref>
 
* [[Districte de Jerusalem]] (Mehoz Yeruixalàyim). '''Capital del Disctricte:''' [[Jerusalem]]
** Beerxeba S.D.
 
Per a fins estadístics, el país es divideix en tres àrees metropolitanes:<ref>{{ref-web|url= http://www1.cbs.gov.il/shnaton57/st02_15.pdf |format=PDF|títol=Localities, Population, and Density| consulta=2007-07-02}}</ref>
* [[Tel Aviv]] i [[Gush Dan]] (amb una població de 3,15 milions d'habitants),
* [[Haifa]] (amb una població de 996.000), i
* [[Beerxeba]] (amb una població de 531.600).
 
La ciutat més gran d'Israel, tant en població com en àrea<ref>{{ref-web|url= http://www.cbs.gov.il/hodaot2006n/11_06_106e.pdf | editor=Central Bureau of Statistics |títol=Press Release: Jerusalem Day |data=2006-05-24 | consulta=2007-03-10 |format=PDF}}</ref> és [[Jerusalem]], amb 732.100 habitants, i una superfície de 126 quilòmetres quadrats.
 
=== Territoris ocupats ===
El 1967, com a resultat de la [[Guerra dels sis dies]], Israel va prendre el control de [[Cisjordània]], [[Jerusalem Est]], la [[Franja de Gaza]] i els [[Alts de Golan]]. Israel també va prendre el control de la [[Península del Sinaí]], però la va retornar a [[Egipte]] com a part del [[Tractat de Pau entre Egipte i Israel]] de 1979.
 
Després de la captura d'aquests territoris, s'hi van establir assentaments israelians. Israel ha aplicat la llei civil als Alts de Golan i a l'Est de Jerusalem, incorporant-los al seu territori i oferint als residents la ciutadania israeliana. Per contra, Cisjordània roman sota ocupació militar, i aquesta regió, així com la [[Franja de Gaza]], són considerats pels palestins, i la major part de la comunitat internacional com a territoris d'un futur estat palestí. L'estatus de Jerusalem Est en qualsevol acord de pau futur ha estat un tema controvertit en les negociacions entre els governs israelians i els representants dels palestins. La majoria de les negociacions relacionades amb els territoris s'han basat en la [[Resolució 242 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides]], la qual demana la retirada d'Israel dels territoris ocupats a canvi de la normalització en les relacions amb els estats àrabs, principi conegut com a "[[Terra a canvi de pau]]".<ref>{{ref-web|títol=Olmert: Willing to trade land for peace | editor= [[Ynetnews]] |data=2006-12-16 |url= http://www.ynetnews.com/articles/0,7340,L-3340641,00.html | consulta=2007-09-26}}</ref><ref>{{ref-web|títol=Syria ready to discuss land for peace | editor= [[The Jerusalem Post]] |data= 12 juny 2007 |url= http://www.jpost.com/servlet/Satellite?cid=1181570258086&pagename=JPost%2FJPArticle%2FShowFull | consulta=2007-09-26
}}</ref><ref>{{ref-web|títol=Egypt: Israel must accept the land-for-peace formula | editor= [[The Jerusalem Post]] |data= 15 maig 2007 |url= http://www.jpost.com/servlet/Satellite?pagename=JPost/JPArticle/ShowFull&cid=1173879095966 | consulta=2007-09-26}}</ref>
 
Cisjordània va ser annexada per Jordània el 1948, després del rebuig àrab a la decisió de les Nacions Unides de crear dos estats a Palestina. Només el [[Regne Unit]] va reconèixer l'annexió. Cisjordània va ser conquerida per Israel el 1967. La població és principalment palestina, incloent-hi refugiats de la [[Guerra araboisraeliana de 1948]].<ref>{{ref-web|títol=UNRWA in Figures: Figures as of December 31, 2004 |editor= [[United Nations]] |mes=April|any=2005 |url=http://www.un.org/unrwa/publications/pdf/uif-dec04.pdf |format=PDF |consulta=2007-09-27}}</ref> Des de la conquesta de 1967 fins al 1993, els palestins que vivien en aquests territoris estaven sota l'administració israeliana. Després de les cartes de reconeixement entre Israel i l'[[Organització per a l'Alliberament de Palestina]], la majoria de la població palestina i les ciutats es troben sota la jurisdicció de l'Autoritat Palestina i el control militar parcial israelià, tot i que Israel ha desplegat tropes i ha reinstaurat l'administració militar completa en períodes d'inestabilitat. Israel va començar la construcció d'una [[Barrera israeliana de Cisjordània|barrera o mur]].<ref>{{ref-web| url=http://www.securityfence.mod.gov.il/Pages/ENG/questions.htm|títol=Questions and Answers|consulta=2007-04-17|data= 22 febrer 2004|obra=Israel's Security Fence|editor=The State of Israel}}
</ref>
 
La [[Franja de Gaza]] va ser ocupada per Egipte de 1948 a 1967 i després conquerida per Israel el 1967 fins al 2005. El 2005, com a part del [[Pla de retirada unilateral israeliana|pla unilateral de retirada]], Israel en va retirar totes les seves colònies. Tanmateix, Israel encara controla l'espai aeri i l'accés marítim de Gaza i en diverses ocasions hi ha enviat tropes. Gaza comparteix frontera amb Egipte un acord entre Israel la [[Unió Europea]], l'Autoritat Nacional Palestina i Egipte determinen com s'ha realitzar el flux de persones i mercaderia fronterer, supervisat per observadors europeus.<ref>{{format ref}} http://www.eubam-rafah.eu/portal/ and http://www.eubam-rafah.eu/portal/files/aprc.pdf</ref> Tot i així, després de l'elecció de [[Hamàs]] al govern, la frontera ha estat tancada la major part del temps.<ref>{{ref-web|url=http://www.btselem.org/english/Gaza_Strip/20070730_Joint_call_to_open_Rafah_Crossing.asp |títol=B'Tselem - The Gaza Strip - 30 July 2007: Joint call by human rights groups to open the Rafah border crossing |editor=Btselem.org |data= |consulta=2009-03-13}}</ref> El control intern de Gaza és gestionat pel govern de [[Hamàs]].
 
=== Relacions exteriors ===
Israel té relacions diplomàtiques amb 161 estats del món i ha establert [[missió diplomàtica|missions diplomàtiques]] a 94 estats.<ref>{{ref-web|url= http://www.mfa.gov.il/MFA/About%20the%20Ministry/Diplomatic%20missions/Israel-s%20Diplomatic%20Missions%20Abroad | editor=Israel Ministry of Foreign Affairs | consulta=2009-03-13|data=2006-07-12 |títol=Israel's Diplomatic Missions Abroad: Status of Relations}}</ref> Només tres membres de la [[Lliga Àrab]] han normalitzat llurs relacions amb Israel: Egipte i Jordània han signat tractats de pau, [[Tractat de pau entre Israel i Egipte|el primer el 1979]] i [[Tractat de pau entre Israel Israel i Jordània|el segon el 1994]], i [[Mauritània]] va establir totes les relacions diplomàtiques amb Israel el 1999. Dos altres membres de la Lliga Àrab, el [[Marroc]] i [[Tunísia]], les quals havien tingut algun tipus de relació diplomàtica amb Israel, van trencar-les al començament de la [[Segona Intifada]] el 2000.<ref>{{ref-web|url= http://www.mfa.gov.il/MFA/Foreign+Relations/Israel+Among+the+Nations/ISRAEL%20AMONG%20THE%20NATIONS-%20Middle%20East%20-%20North%20Afri| editor=Israel Ministry of Foreign Affairs |títol=Israel Among the Nations: Middle East&nbsp;— North Africa |data=2006-10-01 | consulta=2009-03-13}}</ref> Des del 2003, les relacions amb el Marroc han millorat, i el ministre d'afers exteriors israelià ha visitat aquell país.<ref>{{ref-notícia|url= http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/3202767.stm |títol=Israel sees Morocco as mediator |data=2003-09-02 | editorial=BBC News | consulta= }}</ref>
Després de l'[[Operació Plom Fos]], Mauritània, [[Qatar]] [[Bolívia]] i [[Veneçuela]] van suspendre les relacions polítiques i econòmiques amb Israel.<ref name="al-jaz-eng">{{ref-web|url= http://english.aljazeera.net/news/middleeast/2009/01/2009116151135307776.html | editor=Al-Jazeera English |títol=Qatar, Mauritania cut Israel ties | consulta= |data=2009-01-17}}</ref><ref>{{ref-web|url= http://www.radiomundial.com.ve/yvke/noticia.php?17621 | editor=Bolivia rompe relaciones diplomáticas con Israel y anuncia demanda por genocidio en Gaza |títol=Qatar, Mauritania cut Israel ties | consulta= |data=2009-01-18 |nom=Abi |cognom=Abn |llengua= castellà}}</ref>
 
Des de 1995, Israel ha estat membre del [[Diàleg Mediterrani]] el qual prova de fomentar la cooperació entre set països de la [[Conca del Mediterrani]] i els membres de l'[[OTAN]].<ref>{{ref-web|url= http://www.nato.int/docu/update/2000/0308/eng.htm | editor=North Atlantic Treaty Organization | consulta= |data=2001-09-13 |títol=Week of 8-March 14, 2000}}</ref> Les relacions amb els [[Estats Units]], [[Turquia]], [[Alemanya]], el [[Regne Unit]] i l'[[Índia]] són molt estretes. Els Estats Units van ser el primer país a reconèixer Israel, seguit de la [[Unió Soviètica]]. Els Estats Units són els principals proponents del procés de pau entre els israelians i els palestins. Tot i que Turquia i Israel no van establir totes les relacions diplomàtiques abans de 1991,<ref>{{harvnb|Abadi|2004|p=3}}. "However, it was not until 1991 that the two countries established full diplomatic relations."</ref> Turquia va cooperar amb Israel des que el va reconèixer el 1949. Les relacions amb Alemanya inclouen la cooperació en diverses empreses científiques i educatives, i ambdós països són socis econòmics i militars.<ref>{{ref-web|url= http://www.germany.info/relaunch/info/archives/background/israel.html | editor=German Embassy, Washington, D.C. |títol=Germany and Israel |obra=Background Papers | consulta=2007-09-23}}</ref><ref>{{ref-notícia|url= http://www.timesonline.co.uk/tol/news/world/middle_east/article3564572.ece |títol=Israel welcomes new Germany to a celebration of its 60th birthday | editorial=Times Online |data= | consulta=2009-03-13}}</ref> Índia va establir totes les relacions diplomàtiques amb Israel el 1992 i ha fomentat una associació militar i cultural des d'aleshores.<ref>{{ref-web|url= http://www.westerndefense.org/bulletins/Dec-01.htm | editor=Jerusalem Institute for Western Defense |cognom=Kumar |nom=Dinesh |títol=India and Israel: Dawn of a New Era | consulta=2007-09-23}}</ref> El Regne Unit ha mantingut totes les relacions diplomàtiques amb Israel des de la seva fundació, una relació "natural" després del [[Mandat Britànic de Palestina]].<ref>{{ref-web|url= http://www.fco.gov.uk/servlet/Front?pagename=OpenMarket/Xcelerate/ShowPage&c=Page&cid=1007029394365&a=KCountryProfile&aid=1031532656768 | editor=Uk Foreign and Commonwealth Office. |títol=UK and Israel |obra=Background Papers | consulta=2007-12-19|arxiuurl= http://web.archive.org/web/20030731063555/http://www.fco.gov.uk/servlet/Front?pagename=OpenMarket/Xcelerate/ShowPage&c=Page&cid=1007029394365&a=KCountryProfile&aid=1031532656768|arxiudata=2003-07-31}}</ref>
 
=== Drets humans ===
{{Vegeu també|Israel i l'analogia de l'apartheid}}
[[Fitxer:Israeli West Bank Barrier.jpg|thumb|El [[mur de Cisjordània]]]]
La [[Llei Bàsica: Dignitat Humana i Llibertat]] té com a propòsit defendre els drets humans a Israel. Israel és l'únic país de la regió catalogat com a "lliure", segons la ''[[Freedom House]]'', qualificació basada en el nivell de [[llibertats civils]] i de drets polítics; però, els "Territoris Ocupats Israelians/Autoritat Palestina" són catalogats com a "no lliures".<ref>{{ref-web|títol=Freedom in the World 2008 - Israel | editor= [[Freedom House]] |any=2008 |url= http://www.freedomhouse.org/template.cfm?page=22&year=2008&country=7416
| consulta=2009-05-27}}</ref><ref>{{ref-web|títol=Freedom in the World 2008 - Palestinian Authority-Administered Territories [Israel] | editor= [[Freedom House]] |any=2008 |url= http://www.freedomhouse.org/template.cfm?page=363&year=2008&country=7535
| consulta=2009-05-27}}</ref> Segons l'organització [[Reporters Sense Fronteres]], Israel ocupa la cinquantena posició, de 168 països, quant a la [[llibertat de premsa]], la posició més alta dels país de l'occident d'Àsia.<ref>{{ref-web|url= http://www.rsf.org/rubrique.php3?id_rubrique=639 | editor=Reporters Without Borders |títol=Worldwide Press Freedom Index 2006 | consulta=2007-07-19|arxiuurl= http://web.archive.org/web/20061101161142/http://www.rsf.org/rubrique.php3?id_rubrique=639|arxiudata=2006-11-01}}</ref> Tot i així, altres organitzacions, com ara [[Amnistia Internacional]] i [[Human Rights Watch]] han criticat l'abús de drets humans a Israel, en relació amb el conflicte araboisraelià. Les llibertats civils d'Israel també han estat objecte de criticisme per grups com ara ''[[be-Tsélem]]'', una organització de drets humans israeliana.<ref>{{ref-web|url= http://www.btselem.org/English/Publications/Summaries/200205_Land_Grab.asp |títol=Land Grab: Israel's Settlement Policy in the West Bank | editor= [[B'Tselem]] |mes=May |any=2002 | consulta=2007-08-09}}</ref>
 
Internacionalment, tal com ha exposat en diverses ocasions la [[Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides]], Israel és considerada com una [[potència ocupant]]. D'aquest rol es deriven una sèrie de responsabilitats i obligacions entre les quals es troben les estipulades pel [[Dret Internacional Humanitari]], en els diferents pactes dels quals Israel és part, i dels principis del dret internacional. Des de Nacions Unides s'ha afirmat en repetides ocasions que els assentaments o colònies jueves en els territoris ocupats són il·legals, i suposen un dels més greus obstacles per a la consecució de la pau en la zona, així com un impediment per a la completa realització dels drets humans de la població que habita la regió.
 
El relator especial de les Nacions Unides, en els seus informes sobre la situació dels drets humans en els territoris palestins ocupats des de 1967, I/CN.4/2000/25,<ref name=relnnuu1> [http://www.unhchr.ch/Huridocda/Huridoca.nsf/TestFrame/2c9fe2b72f54421a802568b60051e024?Opendocument Informe relator especial de les Nacions Unides I/CN.4/2000/25]</ref> A/57/207 (2002),<ref name=relnnuu2>[http://www.unhchr.ch/Huridocda/Huridoca.nsf/TestFrame/1eaffa9a61a53a6dc1256ccb005f508a?Opendocument Informe relator especial de les Nacions Unides A/57/207 (2002)]</ref> reconeix l'existència a [[Jerusalem Est]] de violacions greus dels drets humans, especialment en tot el que té a veure amb la revocació arbitrària de la residència a [[Jerusalem Est]] i la retirada de targetes d'identitat i permisos de residència. Aquestes mesures, considerades com arbitràries han afectat a desenes de milers de palestins des de 1967.<ref name=relnnuu1/> Moltes de les mesures, segons el mateix informe, podrien ser considerades com a "càstig col·lectiu".<ref name=relnnuu1/>
 
D'altra banda, el govern israelià ha practicat la demolició de cases palestines que han estat construïdes sense permís a [[Judea]] i [[Samària]], o a Jerusalem Est, segons l'Informe d'[[Amnistia Internacional]] de 2004.<ref name=ai_2004>[http://web.archive.org/web/20040615083815/http://web.amnesty.org/library/Index/ESLMDE150402004?open&of=ESL-ISR Informe d'Amnistia Internacional de 2004]</ref> En altre àmbit, la Societat Palestina de Presoners ha denunciat violacions greus als drets humans entre les quals s'inclouen la pràctica de tortures i maltractaments a persones detingudes, detencions arbitràries, abús de la [[detenció preventiva|detenció administrativa]], judicis sense garanties, assassinats extrajudicials.<ref name=informetortura>[http://www.solidaritat.ub.edu/observatori/palestina/analisi/palestinianinforme.rtf Informe PPS]</ref><ref>[http://www.unhchr.ch/Huridocda/Huridoca.nsf/TestFrame/8c8492425d146706c1256e610050d64e?Opendocument Informe relator ONU 2004]</ref>
[[Fitxer:Bursa05.jpg|thumb|El Districte Financer de [[Ramat Gan]] on es troba la borsa de valors d'Israel]]
{{Principal|Economia d'Israel}}
Israel és una de les economies més avançades del sud-est d'Àsia quant al desenvolupament econòmic i industrial. El país ocupa la tercera posició de la regió segons l'[[índex de la facilitat per fer negocis]] del [[Banc Mundial]].<ref>{{ref-web|url= http://www.doingbusiness.org/economyrankings/default.aspx?regionid=4| editor=The World Bank Group |títol=Economy Rankings&nbsp;— Middle East & North Africa | consulta=2009-03-13}}</ref> Té el nombre més gran de noves empreses del món (després dels Estats Units) i el nombre més gran de companyies que cotitzen al [[NASDAQ]] fora d'[[Amèrica del Nord]].<ref>{{ref-web|títol=NASDAQ Appoints Asaf Homossany as New Director for Israel |data=2005-02-06 | editor= [[NASDAQ]] | consulta=2007-08-04 |url= http://www.nasdaq.com/newsroom/news/pr2005/ne_section05_019.stm}}</ref> El 2008, Israel tenia el 44è [[Producte interior brut]] (PIB) i el 22è PIB per capita, en [[paritat de poder adquisitiu]] més alts del món, en $200.700 milions i $28.200 respectivament.<ref name=cia/> El 2007, Israel va ser convidat a fer-se membre de l'[[Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic]],<ref>{{ref-web|url= http://www.ynetnews.com/articles/0,7340,L-3400955,00.html | editor=Ynet News | consulta=2007-08-04 |data=2007-05-16 |títol=Israel invited to join the OECD}}</ref> el qual promou la cooperació entre els països que s'adhereixen als principis democràtics i operen en una economia de lliure mercat.<ref>{{ref-web|url= http://www.oecd.org/about/ | editor=Organisation for Economic Co-operation and Development | consulta=2007-08-04 |títol=About}}</ref>
 
Malgrat l'escassesa de recursos naturals, el desenvolupament intensiu de l'[[agricultura a Israel|agricultura]] i els sectors industrials durant les últimes dècades ha fet que Israel sigui pràcticament autosuficient en la producció d'aliments, llevat dels grans i el bestiar boví. Les importacions principals d'Israel inclouen combustibles fòssils, matèries primeres, i equip militar.<ref name=cia/> Les exportacions principals inclouen fruites, vegetals, medicines, software, productes químics, tecnologia militar i diamants. Israel és líder mundial en la [[conservació de l'aigua]] i l'[[energia geotèrmica]],<ref>{{ref-notícia|url= http://pqasb.pqarchiver.com/jrep/access/1271587481.html?dids=1271587481:1271587481&FMT=ABS&FMTS=ABS:FT&date=May+28%2C+2007&author=Mitch+Ginsburg&pub=The+Jerusalem+Report&edition=&startpage=13&de/ | editorial=The Jerusalem Report |data=2007-05-28 | consulta=2007-08-30 |títol=A Hotter Holy Land |cognom=Ginsburg |nom=Mitch}}</ref> i el desenvolupament de les tecnologies de punta en software, comunicacions i les ciències biològiques.<ref>{{ref-web|títol=Israel keen on IT tie-ups |data=2001-01-10 | editor=The Hindu Business Line |url= http://www.thehindubusinessline.com/businessline/2001/01/11/stories/151139ue.htm | consulta=2007-08-04}}</ref><ref>{{ref-web|títol=Israel: Punching above its weight |data=2005-11-14 | editor=Economist|url= http://www.ebusinessforum.com/index.asp?doc_id=7798&layout=rich_story | consulta=2007-08-04}}</ref> [[Intel]]<ref>{{ref-notícia|url= http://www.jpost.com/servlet/Satellite?cid=1171894528658&pagename=JPost%2FJPArticle%2FShowFull | editorial=The Jerusalem Post |data=2007-02-27 | consulta=2007-08-04 |títol=Intel to expand Jerusalem R&D |cognom=Krawitz |nom=Avi}}</ref> i [[Microsoft]]<ref>{{ref-web|url= http://www.microsoft.com/Israel/RnD/about/team.html | editor=Microsoft | consulta=2007-08-04 |títol=Israel R&D Center: Leadership Team}}</ref> van construir els seus primers centres de [[recerca i desenvolupament]] a Israel. Des de la dècada de 1970, Israel ha rebut ajut econòmic dels Estats Units, els préstecs del qual representen la major part del deute extern d'Israel.<ref name=cia/>
 
El [[turisme]], especialment el [[turisme religiós]], és una indústria important a Israel. Els problemes de seguretat d'Israel han tingut un efecte negatiu en el turisme, tot i que el nombre de turistes està tornant a créixer.<ref>{{ref-notícia|url= http://www.jpost.com/servlet/Satellite?cid=1186557443251&pagename=JPost%2FJPArticle%2FShowFull | editorial=The Jerusalem Post |títol=Tourist visits above pre-war level |cognom=Burstein |nom=Nathan |data=2007-08-14 | consulta=2007-09-04}}</ref> El 2008, més de tres milions de turistes van visitar Israel.<ref>{{ref-web|url= http://www.haaretz.com/hasen/spages/1069604.html |títol=Pope to visit Holy Land | editor=Haaretz.com |data= | consulta=2009-03-13}}</ref>
 
== Geografia humana i societat ==
=== Demografia ===
{{AP|Demografia d'Israel}}
El 2008, la població d'Israel era de 7,2 milions d'habitants.<ref name=cia/> Israel té dues llengües oficials: l'[[hebreu]] i l'[[àrab]].<ref name=cia/> Hebreu és la llengua principal de l'Estat i és parlada per la majoria de la població. L'àrab és parlat per la minoria àrab i els jueus que hi han emigrat d'altres països àrabs. Com a [[país d'immigrants]], es parlen moltes llengües estrangers a Israel. Entre 1990 i 1994, la immigració de la [[Comunitat d'Estats Independents]] va créixer un dotze per cent.<ref>{{ref-publicació |url= http://www.mitpressjournals.org/doi/abs/10.1162/003355301753265606?journalCode=qjec |publicació=The Quarterly Journal of Economics |mes=November |any=2001 |article=The Impact of Mass Migration on the Israeli Labor Market |cognom=Friedberg |nom=Rachel M. |pàgina=1373 |doi=10.1162/003355301753265606 |volum=116}}</ref> Durant l'última dècada la immigració també ha inclòs un nombre significatiu de treballadors d'altres països com ara [[Romania]], [[Tailàndia]], la [[Xina]] i altres països d'Àfrica i Sud-amèrica. No hi ha xifres precises dels immigrants indocumentats, però s'estima que n'hi ha 200 mil.<ref>Adriana Kemp, "Labour migration and racialisation: labour market mechanisms and labour migration control policies in Israel", ''Social Identities'' 10:2, 267-292, 2004</ref> L'emigració d'Israel a altres països, principalment als Estats Units i al Canadà és modesta.<ref>{{citar ref|cognom= Herman|nom= Pini|títol= The Myth of the Israeli Expatriate|publicació= [[Moment Magazine]] |volum= 8 |number = 8|pàgines= 62–63|data= setembre 1983 }}</ref>
 
El 2006, 260.000 ciutadans israelians vivien en assentaments a [[Cisjordània]],<ref>{{ref-notícia|url= http://www.jpost.com/servlet/Satellite?c=JPArticle&cid=1167467697743&pagename=JPost%2FJPArticle%2FShowFull | editorial=The Jerusalem Post |cognom=Lazaroff |nom=Tovah |títol=Report: 12,400 new settlers in 2006 |data=2007-01-10 | consulta=2007-08-06}}</ref> com ara [[Maalé Adummim]] i [[Ariel (ciutat)|Arial]], i les comunitats que precedeixen l'establiment de l'Estat però que van ser restablertes després de la [[Guerra dels Sis Dies]], en ciutats com ara [[Hebron]] i [[Gush Etsiyon]]; 18.000 israelians viuen als Alts de Golan.<ref>{{ref-Ref-llibre |títol=Settlements in the Golan Heights | consulta=2007-12-12 | editor=Foundation for Middle East Peace |obra=Settlement Information}}</ref> El 2006, hi havia 250.000 jueus vivint a [[Jerusalem Est]]. Aproximadament 7.800 israelians vivien a la [[Franja de Gaza]] fins que van ser.
 
=== Religió ===
[[Fitxer:Temple Mount Western Wall on Shabbat by David Shankbone.jpg|thumb|El Mur de les Lamentacions i la Cúpula de la Roca a Jerusalem]]
Israel va ser establert per mandat de les Nacions Unides com a llar per al poble jueu. La [[Llei del Retorn]] del país atorga a tots els jueus i tots amb ascendència jueva el dret a la ciutadania israeliana.<ref>{{ref-web|url= http://www.knesset.gov.il/laws/special/eng/return.htm | editor=Knesset |títol=The Law of Return | consulta=2007-08-14}}</ref> Prop de tres-quarts, o el 75,5% de la població israeliana és jueva, de diverses pobles ètnics. Prop del 68% dels jueus israelians han nascut a Israel, 22% són immigrants d'Europa i d'[[Amèrica]], i el 10% són immigrants d'Àsia i Àfrica (incloent-hi el [[Món Àrab]]).<ref name="pdf3">{{ref-web|url= http://www1.cbs.gov.il/shnaton56/st02_24.pdf |format=PDF|títol=Jews and others, by origin, continent of birth and period of immigration | consulta=2006-04-08 |nom=Government of Israel |cognom=Central Bureau of Statistics}}</ref> L'afiliació religiosa jueva varia molt: el 55% diu ser jueu "tradicional", el 20% es considera "jueu secular", el 17% es defineix com a [[judaisme ortodox|jueu ortodox]], i el 8% es defineix com a [[Haredí|jueu haredi]].<ref>{{ref-web|url= http://www.jcpa.org/dje/articles2/relinisr-consensus.htm |títol=Religion in Israel: A Consensus for Jewish Tradition |cognom=Elazar |nom=Daniel J. | editor=Jerusalem Center for Public Affairs | consulta=2007-09-06}}</ref>
 
La població [[islam|musulmana]] representa el 16% de la població i és la minoria religiosa més gran del país. Aproximadament el 2% de la població és [[cristianisme|cristiana]] i l'1,5% són [[drusos]].<ref>{{ref-web| url= http://www1.cbs.gov.il/shnaton56/st02_01.pdf |títol=Population, by religion and population group | consulta=2007-08-06 |nom=Government of Israel |cognom=Central Bureau of Statistics |format=PDF}}</ref> S'hi practiquen altres religions, com ara el [[budisme]] i l'[[hinduisme]]. La població cristiana inclou [[àrab cristià|àrabs cristians]] i [[judaisme messiànic|jueus messiànics]].<ref name=bassok>{{ref-notícia|cognom= Bassok
|nom= Moti
|títol= Israel's Christian population numbers 148, 000 as of Christmas Eve
|obra= Haaretz
| consulta= 2008-07-29
|data= 2006-12-25
| url = http://www.haaretz.com/hasen/spages/805277.html
}}</ref>
 
La ciutat de [[Jerusalem]] té un lloc especial en el judaisme, l'islam i el cristianisme i s'hi troben ruïnes i edificis de gran importància per a aquestes religions, en especial a la [[Ciutat Vella (Jerusalem)|Ciutat Vella]], com ara el Mur Occidental o el [[Mur de les Lamentacions]], el [[Mont del Temple]], la [[Mesquita d'Al-Aqsa]] i l'[[Església del Sant Sepulcre]]. Altres edificis o monuments religiosos es troben a Cisjordània, com ara l'[[Església de la Nativitat]], la [[Tomba de Raquel]] a [[Betlem]] i la [[Cova dels Patriarques]] a Hebron.
 
=== Cultura ===
* [[Abraham B. Yehoshua]] (Jerusalem, 1936) és reconegut com un dels escriptors més prestigiosos d'Israel.
 
=== Educació ===
[[Fitxer:Weizmann accelerator.jpg|thumb|L'[[accelerador de partícules]] de l'[[Institut Weizmann de Ciències]]]]
Israel té l'[[esperança de vida escolar]] més elevada del sud-est d'Àsia i ocupa la segona posició, amb el Japó, de tot el continent asiàtic, després de [[Corea del Sud]].<ref>{{ref-web|url= http://www.unesco.org/education/docs/EN_GD2004_v2.pdf | editor=UNESCO Institute for Statistics |any=2004 |obra=Global Education Digest 2004 |títol=Comparing Education Statistics Across the World |pàgines=75, 77 |format=PDF | consulta=2007-08-04}}</ref> Israel té la taxa d'[[alfabetisme|alfabetització]] més alta del sud-est d'Àsia segons les [[Nacions Unides]].<ref>{{ref-web|url= http://hdr.undp.org/reports/global/2005/pdf/HDR05_HDI.pdf |format=PDF|urlarxiu=http://web.archive.org/web/20070702184520/http://hdr.undp.org/reports/global/2005/pdf/HDR05_HDI.pdf |dataarxiu=2007-07-02 | editor=United Nations |obra=Human Development Report 2005 |títol=Human Development Indicators | consulta=2007-08-04 |any=2005}}</ref> La Llei d'Educació Estatal, aprovada el 1953, va establir cinc tipus d'escoles: la pública secular, la pública religiosa, la pública ultraortodoxa, les escoles d'assentament comunal, i les escoles àrabs. La pública secular és la segona més gran on van la majoria dels estudiants jueus i no àrabs. La majoria dels àrabs envien llurs fills a les escoles on l'àrab és la llengua d'ensenyament.<ref>{{ref-web|url= http://www.eric.ed.gov/ERICWebPortal/custom/portlets/recordDetails/detailmini.jsp?_nfpb=true&_&ERICExtSearch_SearchValue_0=ED250227&ERICExtSearch_SearchType_0=eric_accno&accno=ED250227 |títol=ED250227 - Israeli Schools: Religious and Secular Problems | editor=Eric.ed.gov |data=1984-10-10 | consulta=2009-03-13}}</ref>
 
L'[[educació obligatòria|educació és obligatòria]] a Israel per a tots els nens entre els tres i els divuit anys d'edat.<ref>{{ref-notícia|url= http://www.haaretz.com/hasen/spages/883341.html | editorial=Haaretz | consulta=2007-08-05 |data=2007-07-19 |títol=Knesset raises school dropout age to 18 |cognom=Kashti |nom=Or |coautors=Shahar Ilan}}</ref><ref>{{ref-web|url= http://www.mfa.gov.il/MFA/MFAArchive/2000_2009/2003/1/Summary+of+the+principal+laws+relating+to+educatio.htm | editor=Israel Ministry of Foreign Affairs |títol=Summary of the Principal Laws Related to Education |data=2003-01-26 | consulta=2007-08-04}}</ref> L'escola es divideix en tres nivells: escola primària, escola intermèdia, i escola superior (secundària), que culmina amb el ''[[Bagrut]]'', els exàmens de matriculació. S'avaluen coneixements de matemàtiques, la Bíblia, la llengua hebrea i literatura general, la llengua anglesa, història i civisme.<ref name="moia">{{ref-web|url= http://www.moia.gov.il/NR/rdonlyres/9FBC4448-CB15-4309-BA82-96DC681E7A11/0/education_en.pdf | editor=Ministry of Immigrant Absorption |format=PDF |títol=Education | consulta=2007-08-05}}</ref> A les escoles àrabs i druses, els exàmens sobre Bíblia es reemplacen per exàmens sobre l'islam, el cristianisme o l'herència drusa.<ref>{{ref-web|url= http://www.bibl.u-szeged.hu/oseas/bagrut.html | editor=United States-Israel Educational Foundation via the University of Szeged University Library |títol=The Israeli Matriculation Certificate | consulta=2007-08-05 |mes=January |any=1996}}</ref> El 2003, més de la meitat dels
 
La [[Universitat Hebrea de Jerusalem]], la universitat més antiga d'Israel, conté la [[Biblioteca Universitària Jueva Nacional]], la qual conté el nombre més gran de llibres de temes jueus del món.<ref>{{ref-web|url= http://www.jnul.huji.ac.il/eng/history.html | editor=Jewish National and University Library |títol=About the Library | consulta=2007-08-05}}</ref> Altres universitats importants del país són [[Technion]], l'[[Institut Weizmenn de Ciències]], la [[Universitat de Tel Aviv]], la [[Universitat de Bar-Ilan]], la [[Universitat de Haifa]], la [[Universitat Ben-Gurion del Nègueb]]. Israel ocupa la tercera posició mundial en el percentatge de ciutadans amb títols universitaris (20% de la població).<ref name="consulate">{{ref-web|url= http://www.israelfm.org/economic/investing/top_ten.htm |urlarxiu=http://web.archive.org/web/20070716015552/http://www.israelfm.org/economic/investing/top_ten.htm |dataarxiu=2007-07-16 |títol=Top Ten Reasons to Invest in Israel | editor=Israeli Consulate, New York City | consulta=2007-08-01}}</ref><ref>{{ref-web|url= http://www.american.edu/initeb/as5415a/Israel_ICT/itWork.html | editor=American University |títol=Israel: IT Workforce | consulta=2007-08-14 |obra=Information Technology Landscape in Nations Around the World}}</ref> Durant la dècada de 1990, la immigració massiva de la Comunitat d'Estats Independents, dels quals, el 40% tenien un títol universitari, van donar un impuls al sector d'alta tecnologia d'Israel.<ref name="consulate" /> Israel té quatre científics que han guanyat el [[Premi Nobel]],<ref name="nobel-mfa">{{ref-web|url= http://www.mfa.gov.il/MFA/Israel+beyond+politics/Israeli+professor+shares+Nobel+Prize+in+Economics+for+2005+10-Oct-2005.htm | editor=Israel Ministry of Foreign Affairs |data=2005-10-05 | consulta=2009-03-13|títol=Israeli professor shares Nobel Prize in Economics for 2005}}</ref> i el nombre de publicacions científiques per capita és dels més elevats del món.<ref>{{ref-notícia|url= http://pubs.acs.org/cen/science/84/8448sci1.html | editorial=American Chemical Society |obra=Chemical & Engineering News |títol=Globalization Of Science Rolls On |pàgines=26–31 |data=2006-11-27 |cognom=Heylin |nom=Michael | consulta=2007-08-21}}</ref><ref>{{ref-notícia|url= http://www.jpost.com/servlet/Satellite?cid=1154525933299&pagename=JPost%2FJPArticle%2FPrinter | editorial=The Jerusalem Post |cognom=Gordon |nom=Evelyn |títol=Kicking the global oil habit | consulta=2007-08-04 |data=2006-08-24}}</ref><sub></sub>
 
== Història ==
=== Abans de la fundació de l'Estat d'Israel ===
[[Fitxer:Vista general de Masada.jpg|thumb|[[Massada]]]]
Segons el punt de vista tradicional, al voltant del segle XI aC, el primer d'una sèrie de regnes i estats israelites s'establiren al territori actual d'Israel, els quals governaren la regió, intermitentment, per mil anys.<ref>{{harvnb|Friedland|Hecht|2000|p=8}}. "For a thousand years Jerusalem was the seat of Jewish sovereignty, the household site of kings, the location of its legislative councils and courts."</ref> Entre els temps dels regnes israelites i les [[conquestes musulmanes]] del segle VII, el territori fou conquerit pels [[assiris]], els [[Babilònia|babilonis]], els [[Antiga Grècia|grecs]], els [[Imperi Romà|romans]], els [[Imperi Sassànida|sassànides]] i els [[Imperi Bizantí|bizantins]].<ref>{{ref-enciclopèdia|url= http://encarta.msn.com/encyclopedia_701844154_2/Palestine_Ancient.html | editorial=Microsoft |enciclopèdia=Encarta |any=2007 | consulta=2007-09-30 |títol=Ancient Palestine}}</ref> La presència jueva al territori disminuí després del fracàs de la [[revolta de Bar Kokhebà]] contra l'[[Imperi Romà]] el 132 dC i la subsegüent expulsió dels jueus a gran escala. Entre el 629 i el 629, l'emperador bizantí [[Heracli]] dirigí una massacre i expulsió dels jueus, després de la qual la població jueva arribà al seu punt més baix. Tot i que la major part de la població jueva es concentrà a la regió de [[Galilea]] en comptes de [[Judea]],<ref>{{ref-web|url= http://www.usd.edu/~clehmann/erp/Palestine/palestin.htm| editor=The University of South Dakota |títol=Palestine: History | consulta=2009-03-13|data=2007-02-22 |obra=The Online Encyclopedia of the Roman Provinces}}</ref> la [[Mixnà]] i una part del [[Talmud]], alguns dels texts religiosos més importants del judaisme, foren escrits durant aquest període.<ref>{{harvnb|Morçöl|2006|p=304}}</ref> El territori fou remogut de l'Imperi Bizantí prop del 636 dC durant les primeres conquestes musulmanes, amb les victòries àrabs a Ajnadain el 634 i a Yarmuk el 636. El 638, el califa Omar, construí una mesquita sobre les ruïnes del temple jueu, que havia estat destruït pels romans, i el 691, el novè califa, Abd al-Malik, construí la [[Cúpula de la Roca]] i la [[mesquita d'Al-Aqsa]] en el seu lloc. Després de la conquesta àrab, la majoria de la població fou arabitzada en cultura i llengua, i la majoria es convertí a l'islam.<ref name=palestine>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_701844116/Palestine_Modern.html Palestine, Modern]. MSN Encarta. [Consulta: 16 de juliol de 2009]</ref> La regió fou controlada pels [[omeia (llinatge)|omeies]], els [[abbàssida|abbàssides]] i els [[croades|croats]] durant els sis segles següents, abans de passar les mans del soldanat de [[Mameluc]] el 1260. El 1516, el territori esdevingué part de l'[[Imperi Otomà]], el qual governà la regió fins al segle XX.<ref>{{ref-enciclopèdia|url= http://www.britannica.com/eb/article-45064/Palestine |enciclopèdia=Encyclopedia Britannica |títol=Palestine: The Crusades | consulta=2007-09-19 |any=2007}}</ref>
 
=== Palestina moderna i la migració jueva ===
[[Ibrahim Paixà d'Egipte]], fill del virrei Muhammad Ali, qui, poc abans havia aconseguit l'autonomia d'Egipte dins la sobirania de l'Imperi Otomà, introduí a Palestina, el 1832, les escoles seculars i els drets civils per als cristians, jueus i musulmans a Palestina,<ref name=palestine/> però el poble es revoltà a causa dels impostos elevats i el servei militar obligatori.<ref name=palestine/> L'autoritat otomana tornà a imposar-se amb la intervenció de les forces europees que forçaren Ibrahim a retirar-se.<ref name=palestine/> El govern otomà havia estat forçat a atorgar a les potències europees alguns privilegis, per tal d'evitar la fallida econòmica; aquests privilegis incloïen l'entrada de cònsols no només a Jerusalem, sinó també a les costes de Gaza, Haifa i Jaffa, on promovien els béns europeus mitjançant els mercaders àrabs cristians.<ref name=palestine/> A més a més, també se'ls atorgà més control dels Llocs Sagrats de Jerusalem i es permeteren més assentaments europeus i l'adquisició de terres a Palestina. Tot i que pocs cristians s'hi establiren, a partir de la dècada de 1880, hi arribà un gran nombre de jueus.<ref name=palestine/>
 
La primera gran onada migratòria jueva moderna, coneguda com la "Primera ''[[Aliyyà]]''" (Hebrew: עלייה), començà el 1881, amb la fugida massiva dels jueus dels [[pogrom]]s de l'Europa oriental.<ref name="aliyot">{{ref-web|url= http://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/Immigration/immigtoc.html | editor=The American-Israeli Cooperative Enterprise |obra=Jewish Virtual Library | consulta=2007-07-12 |títol=Immigration}}</ref> Tot i que teòricament ja existia el moviment sionista, [[Theodor Herzl]] és considerat el fundador del [[sionisme]] polític,<ref>{{harvnb|Kornberg|1993}} "How did Theodor Herzl, an assimilated German nationalist in the 1880s, suddenly in the 1890s become the founder of Zionism?"</ref> un moviment que volia establir un Estat jueu al territori històric de Palestina, i posant la [[qüestió jueva]] dins el pla internacional.<ref>{{harvnb|Herzl|1946|p=11}}</ref> El 1896, publicà ''[[Der Judenstaat]]'' ("L'Estat Jueu"), oferint la seva visió d'un estat futur, i l'any següent presidí el primer [[Congrés Sionista Mundial]].<ref>{{ref-web|url= http://www.jewishagency.org/JewishAgency/English/Jewish+Education/Compelling+Content/Eye+on+Israel/120/Chapter+One+The+Heralders+of+Zionism.htm | editor=Jewish Agency for Israel |títol=Chapter One: The Heralders of Zionism | consulta=2007-07-12}}</ref>
 
La Segona ''Aliyyà'' (1904-1914), començà després del [[pogrom de Kixiniov]] (Ara [[Chişinău]]). Prop de 40.000 jueus s'establiren a Palestina.<ref name="aliyot" /> La primera i la segona onada migratòria estava integrada principalment per [[judaisme ortodox|jueus ortodoxos]],<ref>{{harvnb|Stein|2003|p=88}}. "As with the First Aliyah, most Second Aliyah migrants were non-Zionist orthodox Jews..."</ref> però la segona ''aliyyà'' també inclogué pioners socialistes que establiren el moviment dels [[quibuts]].<ref>{{harvnb|Romano|2003|p=30}}</ref> Durant la [[Primera Guerra Mundial]], el secretari britànic d'afers exteriors [[Arthur Balfour]] publicà la [[Declaració Balfour de 1917]] la qual veia "favorablement l'establiment a Palestina d'una llar nacional per al poble jueu". A petició d'[[Edwin Smauel Montagu]] i el [[Lord Curzon]], s'afegí una línia establint que "s'entén clarament que res no es farà que perjudiqui els drets civils i religiosos de les comunitats no jueves de Palestina, o els drets i l'estatus polític dels jueus en cap altre país."<ref name=macintyre>{{ref-notícia|cognom= Macintyre
|títol= The birth of modern Israel: A scrap of paper that changed history
|obra= The Independent
| consulta= |data= 2005-05-26
| url = http://www.independent.co.uk/news/world/middle-east/the-birth-of-modern-israel-a-scrap-of-paper-that-changed-history-492084.html
}}</ref>
Els àrabs palestins començaren a desenvolupar idees nacionalistes relacionades amb el corrent de l'arabisme que establia que els àrabs eren un poble distint amb una història i relació els uns amb els altres basat en la seva llengua comuna, l'àrab.<ref name=palestine/> La [[Revolució dels Turcs Joves]] el 1908 i l'expulsió del sultà Abdul-Hamid el 1909 incrementaren el nacionalisme dels turcs i els àrabs, sovint en conflicte.<ref name=palestine/> El Congrés Àrab demanà un "govern descentralitzat per a les províncies àrabs i el reconeixement de l'àrab com a llengua oficial".<ref name=palestine/> Els turcs, després de la [[Primera Guerra Mundial]] reaccionaren amb violència en contra de les manifestacions del nacionalisme àrab.
 
L'Imperi Otomà entrà a la Primera Guerra Mundial al costat d'Alemanya i [[Àustria-Hongria]] el 1914, la qual cosa provocà l'aproprament entre Regne Unit i els àrabs i els sionistes, ja que en encoratjar el nacionalisme antiotomà debilitava el seu enemic.<ref name=palestine/> Per una banda, els àrabs palestins argumentaven que en la carta entre Sir [[Herny McMachon]], l'alt commisionat britànic a Egipte i [[Hussen ibn Ali]], l'emir de Mecca, els britànics havien promès la independència de Palestina.<ref name=palestinebrit>[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/439645/Palestine Palestine]. Encyclopedia Britannica. [Consulta: 17 de juliol de 2009]</ref> Per altra banda, [[Arthur Balfour]], el secretari britànic d'afers exteriors, en una altra carta dirigida al Lord [[Lionel Walter Rothschild]] expressà el seu desig per l'establiment d'una llar nacional per al poble jueu a Palestina, en allò que es coneix com la [[Declaració Balfour de 1917]]. Tanmateix, el Regne Unit, França i Rússia havien planejat, en els [[Acords Sykes-Picot]], el futur del territori.<ref name=palestinebrit/> El 20 de març de 1920, els delegats palestins rebutjaren la Declaració de Balfour el Congrés general siri, però l'abril del 1920, en una conferència de pau a [[San Remo]], [[Itàlia]], els aliats dividiren els territoris: [[Síria]] i el [[Líban]] serien administrats per França i Palestina pel Regne Unit.<ref name=palestine/>
 
El 1922, la [[Lliga de Nacions]] atorgà al [[Regne Unit]] el [[mandat britànic de Palestina|mandat sobre Palestina]] sota els termes similars als de la Declaració de Balfour.<ref>{{ref-web|url=http://www.fordham.edu/halsall/mod/1922mandate.html |editor=Fordham University |títol=League of Nations: The Mandate for Palestine, July 24, 1922 |obra=Modern History Sourcebook |data=1922-07-24 |consulta=2007-08-27}}</ref> La població del territori era predominantment àrab musulmana, mentre que l'àrea urbana més gran de la regió, Jerusalem, era predominantment jueva.<ref>J. V. W. Shaw, "A Survey of Palestine, Vol 1: Prepared in December 1945 and January 1946 for the Information of the Anglo-American Committee of Inquiry", Reprinted 1991 by The Institute for Palestine Studies, Washington, D.C., pages 148</ref> La tercera i la quarta ''aliyyà'' (1924-1929) portaren 100.000 jueus a Palestina,<ref name="aliyot" /> però des de 1921, els britànics imposaren límits a la immigració jueva.<ref>{{harvnb|Liebreich|2005|p=34}}</ref>
 
El sorgiment del [[nazisme]] la dècada de 1930, produí la quinta ''[[aliyyà]]'', amb un influx d'un quart de milió de jueus i provocà la revolta àrab de 1936-1939 i els britànics posaren un límit a la immigració en el [[Paper Blanc de 1939]]. Ja que molts països del món rebutjaren l'entrada de refugiats de l'[[Holocaust]], s'organitzà un moviment clandestí conegut com el l'[[Aliyyà Bet]] per portar jueus a Palestina.<ref name="aliyot" /> Després de la Segona Guerra Mundial els jueus representaven el 33% de la població palestina—el 1922 només eren l'11%.<ref>{{ref-web|url= http://www.mideastweb.org/palpop.htm |títol=The Population of Palestine Prior to 1948 | consulta=2007-07-12 | editor=MidEastWeb}}</ref>
 
=== La Segona Guerra Mundial i la independència d'Israel ===
Durant la [[Segona Guerra Mundial]], els jueus foren perseguits i assassinats en un pla sistemàtic dels [[nazi]]s.<ref name=encartahist>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761575008_9/Israel.html#s33 Israel]. History. MSN Encarta. [Consulta: 17 de juliol de 2009]</ref> Als territoris ocupats pels nazis, els jueus eren transferits a [[gueto]]s i eventualment als [[camp de concentració|camps de concentració]], on [[Holocaust|moriren entre 5,6 i 5,9 milions de jueus]].<ref name=encartahist/> Una conferència sionista a [[Nova York]] el maig de 1942, establí el [[Programa de Biltmore]], el qual rebutjava les restriccions britàniques a la immigració jueva i demanava el compliment de la Declaració de Balfour.<ref name=encartahist/> Tot i així, les restriccions britàniques continuaren i s'intensificaren els anys posteriors a la fi de la guerra, per la qual cosa, la comunitat jueva instituí una xarxa d'immigració il·legal.<ref name=encartahist/>
 
Després de la guerra, el govern britànic provà de negociar una solució, però, el 1947, declarà que no podia aconseguir cap solució acceptable per tant per als àrabs com per als jueus, i renuncià al mandat de Palestina.<ref>{{ref-publicació|url= http://domino.un.org/UNISPAL.NSF/0a2a053971ccb56885256cef0073c6d4/2248af9a92b498718525694b007239c6!OpenDocument | editorial=United Nations |data=1949-04-20 | consulta=2007-07-31 |títol=Background Paper No. 47 (ST/DPI/SER.A/47)}}</ref> La nova [[Organització de les Nacions Unides]] aprovà amb una majoria de dos-terços el [[Pla de les Nacions Unides per a la partició de Palestina|Pla de Partició de l'ONU]], en la Resolució 181 de l'[[Assemblea General de les Nacions Unides|Assemblea General]], el 29 de novembre de 1947, dividint el territori en dos estats: un d'àrab i un de jueu. Jerusalem seria designada com a ciutat internacional—un ''[[corpus separatum]]''—administrat per l'ONU per prevenir els conflictes sobre el seu estatus.<ref>{{harvnb|Best|2003|pp=118–9}}</ref> La comunitat jueva acceptà el pla,<ref>{{ref-web|url= http://www.mfa.gov.il/MFA/Facts+About+Israel/History/HISTORY-+Foreign+Domination.htm | editor=Israel Ministry of Foreign Affairs |títol=History: Foreign Domination |data=2006-10-01 | consulta=2007-07-06}}</ref> però la [[Lliga Àrab]] l'[[Alt Comitè Àrab]] el rebutjaren.<ref>{{harvnb|Bregman|2002|p=40–1}}</ref> L'1 de desembre de 1947, l'Alt Comitè Àrab proclamà una vaga de tres dies i la violència esclatà al territori.
 
El 14 de maig de 1948, el dia anterior a la fi del Mandat Britànic, l'[[Agència Jueva]] proclamà la independència i anomenà el país "Israel", segons el pla de partició de l'ONU. L'endemà, els exèrcits de cinc països àrabs—Egipte, Síria, Jordània, el Líban i l'Iraq—[[Guerra araboisraeliana de 1948|envaïren Israel]],<ref name="npr">{{ref-web|url=http://www.npr.org/news/specials/mideast/history/history3.html |editor=National Public Radio |títol=Part 3: Partition, War and Independence |obra=The Mideast: A Century of Conflict |consulta=2007-07-13 |data=2002-10-02}}</ref> segons el pla del comand militar àrab d'abril.<ref name=palestine/> Tanmateix, atesa la divisió entre els governants àrabs mateixos, que sospitaven que el rei [[Abd Allah ibn Husayn]] de Transjordània volia dominar Palestina, les forces israelianes pogueren repel·lir els exèrcits invasors i aconseguiren guanys territorials que expandien llurs fronteres més enllà dels límits del pla de partició original.<ref name=palestine/> Des del començament del conflicte, els atacs sionistes havien produït un èxode de la població palestina; en total, per a l'armistici de 1949, i com a conseqüència de la guerra, més de 700.000 palestins havien fugit a les àrees àrabs de Palestina o als altres estats àrabs,<ref name=palestine/><ref name="un">{{ref-publicació|url=http://domino.un.org/unispal.nsf/9a798adbf322aff38525617b006d88d7/93037e3b939746de8525610200567883 |títol=General Progress Report and Supplementary Report of the United Nations Conciliation Commission for Palestine, Covering the Period from December 11, 1949 to October 23, 1950 |consulta=2007-07-13 |editorial=The United Nations Conciliation Commission |data=1950-10-23}} (U.N. General Assembly Official Records, Fifth Session, Supplement No. 18, Document A/1367/Rev. 1)</ref> i des d'aleshores la xifra de refugiats palestins ha arribat als 4.255.120, repartits entre els camps de refugiats de [[Judea]] i [[Samària]] (687.542), Gaza (961.645), el Líban (400.582), Síria (424.650), Jordània (953,012) i altres països, segons dades de l'ONU.<ref name = ONU_refugiats> [http://www.un.org/unrwa/publications/pdf/rr_countryandarea.pdf Total registered refugees per country and area (PDF). 2005] [[ONU]], 20 de novembre de 2007</ref> Al final de la guerra, la Legió Àrab de Transjordània prengué el control del centre de Palestina, segons un pla que havien negociat el rei de Transjordània i els líders israelians. Els acords d'armistici entre tots cinc països—Israel, Transjordània, Egipte, el Líban i Síria—foren negociats sota els auspicis de l'ONU el 1949. Transjordània annexà [[Jerusalem Est]] (la ciutat vella) i Palestina central—el territori de Cisjordània—i Egipte mantingué el control de la [[Franja de Gaza]]. Israel, per altra banda, a més del 56% de Palestina que l'havia estat donada segons el pla de partició de l'ONU, mantingué el control de les àrees addicionals de Galilea i altres regions del nord, centre i sud del país, així com la Nova Ciutat de Jerusalem.<ref name=palestine/> Israel fou admès com a membre de les Nacions Unides l'11 de maig de 1949.<ref>{{ref-publicació |url=http://domino.un.org/UNISPAL.NSF/1ce874ab1832a53e852570bb006dfaf6/0b3ab8d2a7c0273d8525694b00726d1b |editorial=The United Nations |títol=Two Hundred and Seventh Plenary Meeting |data=1949-05-11 |consulta=2007-07-13}}</ref> El futur dels refugiats palestins encara és tema contenciós en el [[conflicte araboisraelià]].<ref>{{ref-web|url=http://web.mit.edu/cis/pdf/VanEvera_flashpointsinwar.pdf |format=PDF |editor=Massachusetts Institute of Technology |cognom=Van Evera |nom=Stephen |consulta=2007-09-11 |títol=Nature of the Flashpoint |obra=Center for International Studies}}</ref><ref>{{harvnb|Reveron|Murer|2006}}</ref>
 
Durant els primers anys de l'estat, el moviment sionista laboral, encapçalat del primer ministre [[David Ben-Gurion]] dominà la política israeliana.<ref>{{harvnb|Lustick|1988|pp=37–9}}</ref><ref>{{ref-web|url= http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/iltoc.html | editor=Library of Congress |títol=Israel (Labor Zionism) |obra=Country Studies}}</ref> Aquests anys foren marcats per la immigració massiva dels sobrevivents jueus de l'Holocaust i dels que fugien de la repressió dels països àrabs. La població d'Israel cresqué de 800.000 el 1948 a 2 milions el 1958.<ref>{{ref-web|url= http://www1.cbs.gov.il/reader/shnaton/templ_shnaton_e.html?num_tab=st02_01&CYear=2006 | editor=Israel Central Bureau of Statistics | consulta=2007-08-07 |any=2006 |títol=Population, by Religion and Population Group}}</ref> La majoria arribaren com a refugiats sense possessions i foren albergats en camps temporals coneguts com a ''[[mabarot]]''. Per al 1952, més de 200.000 immigrants vivien en aquestes ciutats de tendes. La necessitat de resoldre la crisi forçà Ben-Gurion a signar un [[Acord de Reparacions entre Israel i Alemanya Occidental|Acord de Reparacions amb Alemanya]] que provocà protestes massives de jueus molests per la idea de "fer negocis" amb Alemanya.<ref>{{harvnb|Shindler|2002|pp=49–50}}</ref>
 
El 1956, Israel s'uní a una [[Protocol de Sèvres|aliança secreta]] amb el Regne Unit i França amb la intenció de recuperar el [[canal de Suez]] que els egipcis havien nacionalitzat. Tot i capturar la [[península del Sinaí]], Israel fou forçat a retirar-se atesa la pressió dels Estats Units i la [[Unió Soviètica]] a canvi de drets de navegació al [[mar Roig]] i el Canal.<ref>{{ref-web|url= http://history.sandiego.edu/GEN/20th/suez.html | editor=University of San Diego |títol=The Suez Crisis | consulta=2007-07-15 |data=2005-12-05}}</ref>
 
=== Des de la Guerra dels Sis Dies ===
[[Fitxer:Golda Meir 03265u.jpg|thumb|Primer ministre [[Golda Meir]]]]
Els [[nacionalisme àrab|nacionalistes àrabs]], encapçalats per [[Gamal Abdel Nasser]] refusaren reconèixer Israel o el seu dret a existir, demanant la seva destrucció.<ref>{{ref-enciclopèdia|url= http://encarta.msn.com/encnet/refpages/RefArticle.aspx?refid=761570433 |títol=Encarta - Six-Day War | editorial=Encarta.msn.com |data=1967-06-05 | consulta=2009-03-13}}</ref> El 1967, Egipte, Síria i Jordània reuniren tropes a prop de les fronteres israelianes, expulsaren les forces d'emergència de les Nacions Unides i bloquejaren l'accés d'Israel al mar Roig. Israel considerà aquestes accions com a ''[[casus belli]]'' per a un atac preventiu que donaria inici a la [[Guerra dels Sis Dies]], en la qual, Israel aconseguí una victòria decisiva capturant els territoris de Cisjordània, la Banda de Gaza, la [[península del Sinaí]] i els [[Alts de Golan]].<ref>{{harvnb|Smith|2006|p=126}}. "Nasser, the Egyptian president, decided to mass troops in the Sinai...casus belli by Israel."</ref> La [[línia verda]] es convertí en la frontera administrativa entre Israel i els [[territoris ocupats per Israel|territoris ocupats]]. Les fronteres de Jerusalem foren canviades incorporant-hi Jerusalem Est. La [[Llei de Jerusalem]], aprovada el 1980, reafirmà aquesta decisió, causa de conflicte internacional sobre l'estatus de Jerusalem.
 
Després de la guerra de 1967 sorgiren sectors no governamentals àrabs en el conflicte, entre els quals, l'[[Organització per a l'Alliberament de Palestina]] compromès a la "lluita armada com l'única manera d'alliberar la pàtria."<ref>[http://www.nytimes.com/2005/03/13/magazine/13PALESTINIANS.html?pagewanted=2 NYTimes - The Interregnum]</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.mfa.gov.il/MFA/Foreign+Relations/Israels+Foreign+Relations+since+1947/1947-1974/33+The+Palestinian+National+Covenant-+July+1968.htm |títol=Israel Ministry of Foreign Affairs - The Palestinian National Covenant- July 1968 |editor=Mfa.gov.il |data= |consulta=2009-03-13}}</ref> A finals de la dècada de 1960 i els principis de la dècada de 1970, grups palestins iniciaren una onada d'atacs,<ref>{{ref-web|autor=Palestine Facts Editors |url=http://www.palestinefacts.org/pf_1967to1991_terrorism_1970s.php |títol=Ma'alot, Kiryat Shmona, and Other Terrorist Targets in the 1970s |editor=Palestinefacts.org |data= |consulta=2009-03-13}}</ref> contra blancs israelians per tot el món,<ref>Andrews, Edmund L. and John Kifner.[http://www.nytimes.com/2008/01/27/world/middleeast/27habash.html?pagewanted=2&ei=5088&en=9767c2c5b87668e6&ex=1359090000&partner=rssnyt&emc=rss "George Habash, Palestinian Terrorism Tactician, Dies at 82."] ''[[The New York Times]]''. January 27, 2008. May 12, 2008.</ref> incloent-hi la [[massacre de Munic]] en els [[Jocs Olímpics]] d'estiu de 1972. Israel respongué amb l'[[Operació Ira de Déu]], en què els responsables per la Massacre de Munic foren rastrejats i assassinats.<ref>{{harvnb|Crowdy|2006|p=333}}</ref> De 1969 a 1970, Israel i Egipte lluitaren en la [[Guerra de desgast]].<ref>{{ref-enciclopèdia|títol= The war of attrition
|enciclopèdia= Britannica Online Encyclopedia
| consulta= 2009-01-29
| url = http://www.britannica.com/EBchecked/topic/296740/Israel/219430/The-war-of-attrition}}</ref>
 
El 6 d'octubre de 1973, per ''[[Yom Kippur]]'', el dia més sant del calendari jueu, els exèrcits egipci i siri [[Guerra del Yom Kippur|llençaren un atac sorpresa]] contra Israel. La guerra acabà el 26 d'octubre amb la victòria d'Israel, però amb grans pèrdues.<ref>{{ref-notícia|url= http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/october/6/newsid_2514000/2514317.stm | editorial=The BBC |títol=1973: Arab states attack Israeli forces |obra=On This Day | consulta=2007-07-15}}</ref> Una [[Comissió Agranat|investigació interna]] exonerà el govern de la responsabilitat de la guerra, però el primer ministre [[Golda Meir]] renuncià al càrrec.
 
Les [[Eleccions legislatives d'Israel de 1977|eleccions legislatives de 1977]] foren un punt significatiu en la història política d'Israel quan el ''[[Likkud]]'' prengué el control del [[Partit Laborista Israelià|Partit Laboral]].<ref>{{harvnb|Bregman|2002|pp=169–70}} "In hindsight we can say that 1977 was a turning point..."</ref> El mateix any, el president egipci [[Anwar El Sadat]] viatjà a Israel i pronuncià un discurs davant la [[Kenésset]] en allò que és considerat el primer reconeixement d'Israel per part d'un [[cap d'estat]] àrab.<ref>{{harvnb|Bregman|2002|pp=171–4}}</ref> Israel es retirà de la península del Sinaí, retornant-la a Egipte, i acordà entrar en negociacions per atorgar autonomia als palestins a l'altre costat de la Línia Verda, un pla que mai no s'implementà. El govern de [[Menachem Begin]] encoratjà els israelians a assentar-se a Cisjordània, la qual cosa provocà fricció amb els palestins d'aquelles àrees.
[[Fitxer:Bill_Clinton,_Yitzhak_Rabin,_Yasser_Arafat_at_the_White_House_1993-09-13.jpg|thumb|leftesquerra|[[Isaac Rabin]], [[Yasser Arafat]] i [[Bill Clinton]] en la signatura dels Acords d'Oslo, el 13 de setembre de 1993]]
El 7 de juny de 1981, Israel bombardejà el reactor nuclear Osirak a l'Iraq, en l'[[Operació Opera]], deshabilitant-la. La intel·ligència israeliana sospitava que Iraq planejava utilitzar-la per desenvolupar armes nuclears. El 1982, Israel intervingué en la [[Guerra Civil Libanesa]] per destruir les bases que feia ús l'Organització per l'Alliberament Palestí per a llençar atacs i míssils al nord d'Israel, donant inici a la [[Primera Guerra del Líban]].<ref>{{harvnb|Bregman|2002|p=199}}</ref> Israel es retirà de la major part del Líban el 1986, però mantingué una zona de seguretat fins al 2000. La [[Primera Intifada]], un aixecament palestí contra el govern israelià,<ref>{{ref-enciclopèdia|enciclopèdia=Encarta | editorial=Microsoft |url= http://encarta.msn.com/encyclopedia_761579974/Intifada.html |títol=Intifada | consulta=2007-09-16 |any=2007}}</ref> esclatà el 1987. Durant els següents sis anys, més de mil persones foren mortes per la violència tant entre els palestins com entre els palestins i israelians. Durant la [[Guerra del Golf]] de 1991, Iraq llençà míssils contra Israel.<ref>{{ref-notícia|url= http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9D0CE7DB173EF93AA35751C1A967958260|títol=After 4 Years, Intifada Still Smolders | editorial=The New York Times |data=1991-12-09 | consulta=2008-03-28 |cognom=Haberman |nom=Clyde}}</ref><ref>{{harvnb|Mowlana|Gerbner|Schiller|1992|p=111}}</ref>
 
El 1992, [[Isaac Rabin]] es convertí en el primer ministre d'Israel, en una campanya en què el partit promogué un compromís amb els veïns d'Israel.<ref>{{harvnb|Bregman|2002|p=236}}</ref><ref>{{ref-web|url= http://www.bc.edu/research/cjl/meta-elements/texts/cjrelations/resources/education/Israel_Palestine/cold_war_ends.htm | editor=Boston College |títol=From the End of the Cold War to 2001 | consulta=2007-07-16}}</ref> L'any següent, [[Ximon Peres]] i [[Mahmud Abbas]], representants d'Israel i l'OAP respectivament, signaren els [[Acords d'Oslo]], que donaven a l'[[Autoritat Nacional Palestina]] el dret d'autonomia d'algunes regions de Cisjordània i la Franja de Gaza.<ref>{{ref-web|url= http://www.state.gov/p/nea/rls/22602.htm | editor=U.S. Department of State |títol=Declaration of Principles on Interim Self-Government Arrangements |data=1993-09-13 | consulta=2007-07-16|arxiuurl= http://web.archive.org/web/20030823194850/http://www.state.gov/p/nea/rls/22602.htm|arxiudata=2003-08-23}}</ref> El 1994, el [[Tracatat de pau entre Israel i Jordània|Tractat de pau entre Israel i Jordània]] se signà, fent de Jordània el segon país àrab a normalitzar relacions amb Israel.<ref>{{harvnb|Harkavy|Neuman|2001|p=270}}. "Even though Jordan in 1994 became the second country, after Egypt to sign a peace treaty with Israel..."</ref>
 
El suport àrab als acords disminuí després de la [[Massacre de la Cova dels Patriarques]] i la continuació dels assentaments israelians i els punts de control, així com el deteriorament de les condicions econòmiques. El suport públic israelià als acords també disminuí després dels atacs suïcides palestins. El novembre de 1995, Isaac Rabin fou assassinat per un jueu d'extrema dreta que s'oposava als acords. A finals de la dècada de 1990, Israel, sota el llideratge de [[Benjamin Netanyahu]] es retirà d'[[Hebron]],<ref>{{harvnb|Bregman|2002|p=257}}</ref> i signà el [[Memoràndum del Riu Wye]] que donava major control a l'Autoritat Nacional Palestina.<ref>{{ref-web|url= http://www.state.gov/p/nea/rls/22694.htm | editor=U.S. Department of State |títol=The Wye River Memorandum |data=1998-10-23 | consulta=2007-07-16|arxiuurl= http://web.archive.org/web/20030823205715/http://www.state.gov/p/nea/rls/22694.htm|arxiudata=2003-08-23}}</ref> [[Ehud Barak]] fou elegit primer ministre el 1999. Ordenà la retirada de les forces del sud del Líban i emprengué negociacions amb el líder de l'OAP, [[Yasser Arafat]] i el president nord-americà [[Bill Clinton]] en la [[Cimera de Camp David de juliol del 2000]]. Durant la cimera, Barak oferí un pla per l'establiment d'un [[Estat palestí]], però Yasser Arafat el rebutjà.<ref>{{harvnb|Gelvin|2005|p=240}}</ref> Després del col·lapse de les negociacions va començar la [[segona intifiada]].
 
=== Segle XXI ===
[[Fitxer:Ariel Sharon.jpg|thumb|[[Ariel Sharon]] primer ministre d'Israel (2001 -2006) ]]
[[Ariel Sharon]] fou elegit primer ministre en les eleccions especials del 2001. Durant el seu govern, Sharon complí el seu pla de retirada unilateral de la franja de Gaza, però també començà la construcció de la [[Mur de Cisjordània|barrera israeliana a Cisjordània]].<ref>{{ref-notícia|títol=West Bank barrier route disputed, Israeli missile kills 2 |url= http://www.usatoday.com/news/world/2004-07-29-west-bank_x.htm | editorial=The Associated Press (via USA Today) |data=2004-07-29 | consulta= }}</ref>
Aquest mur ha estat condemnat per l'[[ONU]] i la major part de la comunitat internacional. La [[Tribunal Internacional de Justícia|Cort Internacional de Justícia de La Haia]] assenyalà que "''La construcció del mur per part d'Israel... en el territori palestí ocupat, inclòs el del voltant de Jerusalem Est... és contrària a la llei internacional. Israel té l'obligació de desmantellar aquesta infraestructura... i fer reparació del dany causat...''" en una resolució el 9 de juliol de 2004.<ref name=INTcourt8jul04>[http://domino.un.org/UNISPAl.NSF/2ee9468747556b2d85256cf60060d2a6/3740e39487a5428a85256ecc005e157a!OpenDocument Resolució sobre les conseqüències legals de la construcció del Mur en el territori palestí] ICJ</ref>
El gener del 2006, després què Sharon sofrís un [[accident vascular cerebral]] sever, els poders del govern foren transferits a [[Ehud Olmert]]. El juliol del 2006, un atac d'[[Hesbol·là]] a una unitat militar israeliana que havia entrat a territori libanès passant la frontera nord d'Israel, que acabà amb la captura de dos soldats israelians en territori del Líban <ref>[http://domino.un.org/unispal.NSF/fd807e46661e3689852570d00069e918/87e2508779d8ec83852571b6004c761f Informe del Consell de Seguretat de les Nacions Unides: '''Report of the Secretary-General on the United Nations Interim Force in Lebanon, (21 January 2006 to 18 July 2006)''' ]</ref>
produí la [[Segona Guerra del Líban]].<ref name="UN1701">[http://www.un.org/News/Press/docs/2006/sc8808.doc.htm 'Permanent Ceasefire to Be Based on Creation Of Buffer Zone Free of Armed Personnel Other than UN, Lebanese Forces'] [[United Nations Security Council]], August 11, 2006<br />- escalation of hostilities in Lebanon and in Israel since Hizbollah's attack on Israel on July 12, 2006</ref><ref name="HRTZ_Harel">{{ref-web| url=http://www.haaretz.com/hasen/pages/ShArt.jhtml?itemNo=737825
|títol=Hezbollah kills 8 soldiers, kidnaps two in offensive on northern border
| consulta= |cognom=Harel
|nom=Amos |data= 13 juliol 2006
| editor= [[Haaretz]] }}
</ref> Israel bombardejà el Líban, provocant la mort de 1191 libanesos, la majoria civils<ref>[http://hrw.org/reports/2006/lebanon0806/ Human Rights Watch: '''Israel's Indiscriminate Attacks Against Civilians in Lebanon''']</ref> i la destrucció de bona part la infraestructura civil i econòmica libanesa, amb el pretext de destruir l'estructura militar de la milicia xiita, que malgrat l'atac seguí llançant projectils de resposta contra ciutats israelianes i conservà les seves forces. Per part israeliana moriren 121 soldats i 43 civils.<ref>[http://www.mfa.gov.il/MFA/Terrorism-+Obstacle+to+Peace/Terrorism+from+Lebanon-+Hizbullah/Israel-Hizbullah+conflict-+Victims+of+rocket+attacks+and+IDF+casualties+July-Aug+2006.htm Dades del Ministeri d'Afers Exteriors israelià]</ref> L'Exèrcit Israelià entrà per terra al Líban, on es dugueren a terme soldats entre les forces invasores i guerrillers libanesos, majoritàriament d'[[Hesbol·là]], i també d'altres forces libaneses com el moviment [[Amal]] o el [[Partit Comunista del Líban]]. En els combats moriren 121 soldats de l'exèrcit israelià i una quantitat indeterminada de milicians libanesos. La guerra acabà amb la retirada de les forces israelianes sense haver assolit cap dels seus objectius, com reconegué el seu cap de l'estat major [[Dan Halutz]] o el general Udi Shani,<ref>[http://www.haaretz.com/hasen/spages/950410.html Haartez, 2/2/2008: '''Ex-IDF General Udi Shani: IDF failed in Second Lebanon War''' ]</ref> en un revés que costaria diverses dimissions entre els màxims comandaments l'exèrcit hebreu. Acabà formalment el 8 de setembre de 2006 després que s'hagués declarat un alto el foc el 14 d'agost.
 
El 27 de novembre de 2007, el primer ministre Olmert i el president palestí [[Mahmud Abbas]], acordaren reprendre les negociacions i lluitar per assolir un acord per a finals del 2008. L'abril de 2008, el president siri [[Bashar al-Assad]] declarà que Síria i Israel havien negociat un tractat de pau amb Israel per un any, amb el suport de [[Turquia]]; Israel confirmà les declaracions el maig del 2008.<ref>{{ref-notícia|nom= Peter|cognom= Walker|coautors= News Agencies|títol= Olmert confirms peace talks with Syria| url =http://www.guardian.co.uk/world/2008/may/21/israelandthepalestinians.syria| editorial= The Guardian|data= 2008-05-21| consulta= 2008-05-21|citació= Israel and Syria are holding indirect peace talks, with Turkey acting as a mediator...}}</ref>
 
El desembre de 2008 es trencà l'alto el foc entre l'exèrcit d'Israel i les forces palestines de Hamas.,<ref>{{ref-web|url= http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/middle_east/7818022.stm|títol=Q&A: Gaza conflict| editor=BBC| consulta=2009-03-13}}</ref> després de mesos de bloqueig de la Franja de Gaza, seu del govern palestí d'[[Ismail Haniye]], en no reconèixer Israel els resultats de les eleccions democràtiques legislatives palestines de 2006, que donaren la majoria a aquesta formació. Israel atacà llençant l'[[Operació Plom Fos]] amb una sèrie d'atacs aeris.<ref>{{ref-notícia|autor= Associated Free Press |títol= Israeli jets pound Hamas|url = http://www.smh.com.au/news/world/israeli-jets-pound-hamas/2008/12/29/1230399085970.html?page=fullpage#contentSwap1| editorial= The Sydney Morning Herald|data= 2008-12-29| consulta= 2008-12-29 }}</ref> El 3 de gener de 2009, les tropes israelianes entraren a Gaza en una ofensiva terrestre.<ref>{{ref-notícia|nom= Jason|cognom= Koutsoukis|títol= Battleground Gaza: Israeli ground forces invade the strip|url = http://www.smh.com.au/news/world/battleground-gaza/2009/01/04/1231003847085.html| editorial= smh.com.au|data= 5/1/9| consulta= 5/1/9 }}</ref> El 17 de gener, Israel anuncià un alto el foc unilateral, amb la condició del cessament del llançament de coets des de Gaza, i es retirà els dies següents.<ref name=ravid>{{ref-notícia|cognom= Ravid
|nom= Barak
|títol= IDF begins Gaza troop withdrawal, hours after ending 3-week offensive
|obra= Haaretz
| consulta= 2009-01-29
|data= 2009-01-19
| url = http://www.haaretz.com/hasen/spages/1056246.html
 
{{cal coor|type=country}}
 
[[Categoria:Israel| ]]
[[Categoria:Estats amb reconeixement limitat]]
300.303

modificacions