|
== Factors clau ==
Segons la Recomanació sobre les competències clau per a l’aprenentatgel'aprenentatge permanent, l’actitudl'actitud de l’emprenedorl'emprenedor es caracteritza per la iniciativa, la proactivitat, la independència i la innovació, tant en la vida privada i social com en la professional. També està relacionada amb la motivació i la determinació a l’horal'hora de complir els objectius, ja siguin objectius personals o metes fixades en comú amb altres, incloent-hi l’àmbitl'àmbit laboral.<ref>{{Ref-publicació|cognom = |nom = |article = Recomendación del Parlamento Europeo y del Consejo de 18 de diciembredesembre de 2006 sobre las competencias clave para el aprendizaje permanente (2006/962/CE)|publicació = DOUE : Diario Oficial de la Unión Europea|url = http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2006:394:0010:0018:es:PDF|data = 30/12/2006|pàgines = |exemplar = L 394/10|autor = Parlamento Europeo|autor2 = Consejo de la Unión Europea| editorial = Comisión Europea|lloc = Bruselas}}</ref>
Per establir quins són els factors més rellevants en l’activitatl'activitat emprenedora es pot establir una categorització basant-se en sis grans grups de factors clau, segons la línia marcada per l’agrupaciól'agrupació establerta en el Programa d’indicadors d’emprenedoria (PIE) de l’OCDEl'OCDE-Eurostat que n’identifica sis grups:<ref>{{Ref-llibre|cognom = Ahmad|nom = Nadim|títol = A framework for addressing and measuring entrepreneurship|url = http://www.oecd.org/officialdocuments/publicdisplaydocumentpdf/?doclanguage=en&cote=std/doc(2008)2|edició = |llengua = |data = | editorial = Organisation for Economic Co-operation and Development|lloc = Paris|pàgines = |isbn = |cognom2 = Hoffmann|nom2 = Anders N.|any = 2008}}</ref>
# el marc regulatori
# les condicions del mercat
# l’accésl'accés al finançament
# R&D i tecnologia
# capacitats emprenedores
Els economistes francesos i alemanys associaren el risc amb el benefici i així [[Johann Heinrich von Thünen]] considerà que a l'emprenedor li corresponia el benefici que quedava un cop pagats el capital i la tasca d'organitzar els factors productius. Knight ([[1921]]) seguí posteriorment una línia similar, distingí entre el risc (sobre el que és possible establir una prima d'assegurança) i la incertesa (allò que és del tot desconegut) i determinà que aquesta darrera era la que definia l'activitat emprenedora.
L'escola històrica alemanya també s'interessà pel fenomen i pel paper de les minories (jueus, estrangers,...) desenvolupant aquesta funció. També utilitzaren el concepte de creativitat destructiva per indicar que la creativitat dels emprenedors destruïa els vells negocis (per exemple, la substitució de les mules i bous pels tractors)
Per a [[Schumpeter]] l'emprenedor és fonamentalment un innovador, algú que combina nous mitjans de producció. Aquesta acció li permet obtenir uns beneficis, ja que trenca momentàniament l'equilibri de mercat. A llarg termini els seus beneficis van desapareixent, ja que altres empresaris el copien, retornant l'economia a una situació d'equilibri.
== Evolució de l’emprenedoria a Catalunya ==
L’evolucióL'evolució de l’emprenedorial'emprenedoria a Catalunya els darrers anys presenta les següents característiques:<ref>{{Ref-llibre|cognom = Herrera|nom = Diego|títol = L'emprenedoria a Catalunya: activitat, educació i polítiques|url = http://www.ctesc.cat/doc/doc_43887781_1.pdf|edició = |llengua = |data = | editorial = Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = |cognom2 = Mas|any = 2014|nom2 = Eva|cognom3 = Olivella|cognom4 = Villar|nom4 = Virgínia|cognom5 = Riudor|nom5 = Xavier, dir.|nom3 = Marta}}</ref>
* L’anyL'any 2012 continua la tendència iniciada el 2006 de la davallada en el nombre de persones emprenedores, segons les dades procedents de la Seguretat Social (SS) i les de l’EPAl'EPA. En canvi, l’l'''Informe GEM Catalunya 2012'' recull de nou que creix la iniciativa emprenedora i els indicadors de demografia empresarial mostren com la taxa bruta d’entrada és superior el 2012 en comparació amb el 2011 (és a dir, s’han activat més empreses).
* S'incrementa el nivell d’estudis assolit per part dels emprenedors (sobretot estudis superiors).
* Segons el GEM, els joves (els menors de 35 anys) tendeixen més a emprendre que la mitjana de la població, si bé l’l'''Informe 2012'' reflecteix com enguany els més grans han creat més empreses que els més joves. Aquesta dada és coherent amb la informació procedent de la Seguretat Social, que mostra un cert envelliment del col·lectiu d’autònoms.
* Malgrat l’actuall'actual context econòmic i alt atur, l’emprenedorial'emprenedoria per oportunitat és superior a la de necessitat, si bé aquesta darrera creix amb força els darrers dos anys.
* La construcció ha registrat fortes davallades en el nombre d’emprenedors, la qual cosa, combinada amb la davallada també registrada per la indústria, ha provocat que el sector serveis sigui el que aglutina la major part del treball autònom. Ara bé, la construcció continua sent un sector amb un important dinamisme en termes de demografia empresarial: es continuen creant empreses, però a un ritme inferior a les que es destrueixen.
* La majoria dels emprenedors no tenen assalariats i, precisament, els que sí que en tenen han davallat de manera més intensa (tant segons les dades de l’EPAl'EPA com de la Seguretat Social), fet que reflecteix l’atomitzaciól'atomització de les iniciatives emprenedores a Catalunya. Les empreses sense assalariats o amb molt pocs lideren els indicadors de creació i de destrucció d’empreses.
* Els darrers anys la concepció social, el prestigi i el reconeixement de l’emprenedorial'emprenedoria han millorat, si bé la persistència i la gravetat de l’actuall'actual crisi pot afectar negativament aquest canvi.
== Vegeu també ==
* [[Discurs de l'ascensor]]
| 