Eslovàquia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Canvis menors, neteja AWB
Línia 39:
}}<!--FI DE TAULA PAIS -->
'''Eslovàquia''', oficialment la '''República Eslovaca''' ([[eslovac]]: {{Audio|Sk-Slovensko.ogg|''Slovensko''}}, {{Audio|Sk-Slovenská_republika.ogg|''Slovenská republika''}}) és una república de l'[[Europa Central|Europa central]], sense accés al mar.
Té una població de més de 5 milions d'habitants i una àrea d'aproximadament 49.000 &nbsp;km². Limita al nord amb [[Polònia]], a l'est amb [[Ucraïna]], al sud amb [[Hongria]], i a l'oest amb [[Àustria]] i la [[República Txeca]]. La ciutat més gran és la capital, [[Bratislava]], i la segona més gran és [[Košice]]. Eslovàquia és membre de la [[Unió Europea]], l'[[OTAN]], les [[Nacions Unides]], l'[[OCDE]] i l'[[Organització Mundial de Comerç|OMC]], entre d'altres. La llengua oficial és [[eslovac|l'eslovac]], membre de la família de les [[llengües eslaves]].
 
Els [[eslaus]] arribaren al territori que avui en dia constitueix Eslovàquia als segles V i VI, durant les [[invasions bàrbares]]. Al llarg de la història, diverses parts que avui en dia formen part d'Eslovàquia pertanyeren a l'Imperi de [[Samo]] (la primera unitat política eslava coneguda), el [[principat de Nitra]] (com a entitat independent, com a part de la Gran Moràvia o com a part del Regne d'Hongria), a la [[Gran Moràvia]], al [[Regne d'Hongria]],<ref>{{ref-llibre|títol=Encyclopedia of Russian & Slavic myth and legend|cognom=Dixon-Kennedy|nom=Mike|any=1998| editorial=ABC-CLIO|isbn=1576071308, 9781576071304|pàgines=375|url= http://books.google.cat/?id=eD5AkdM83iIC&pg=PA57&dq=slovakia+was+part+of++hungary| consulta=23 abril 2009}}</ref> a l'[[Imperi austrohongarès]] i a [[Txecoslovàquia]]. Un [[República eslovaca (1939-1945)|estat eslovac]] separat existí breument durant la Segona Guerra mundial, durant la qual Eslovàquia era una dependència de l'[[Alemanya Nazi|Alemanya nazi]], entre 1939 i 1944. El 1945 Eslovàquia es reintegrà a Txecoslovàquia. L'Eslovàquia actual esdevingué un estat independent l'1 de gener de 1993, després de la pacífica [[dissolució de Txecoslovàquia]].
 
== Història ==
{{AP|Història d'Eslovàquia}}
===Abans del segle V===
[[Fitxer:Trencin-Roman2.JPG|thumb|leftesquerra|Inscripció romana al castell de [[Trenčín]] (178–179 dC)]]
La [[Datació basada en el carboni-14|datació amb carboni-14]] situa les troballes arqueològiques més antigues d'Eslovàquia -trobades a la vora de [[Nové Mesto nad Váhom]]– a l'any 270000 aC, a l'era del [[paleolític inferior]]. Aquestes eines prehistòriques, fabricades emprant la tècnica [[clactonià|clactoniana]], són el testimoni de l'antiga presència humana a Eslovàquia.
 
Línia 56:
 
===Història recent===
Arran de la [[Revolució de Vellut|Revolució de vellut]] del [[1989]], [[Txecoslovàquia]] va deixar de ser una república socialista i, uns anys més tard ([[1 de gener]] de [[1993]]), els seus pobles van decidir per acord mutu dissoldre's en dos estats, la República Txeca i la República Eslovaca. Eslovàquia és membre de la [[Unió Europea]] des de maig del [[2004]].
 
== Subdivisió administrativa ==
:''Article principal: [[Regions d'Eslovàquia]].''
Eslovàquia se subdivideix en vuit ''[[kraj]]e'' (en singular ''kraj'', pronunciat ''krai'' en català en singular i ''kràie'' en plural, traduït com a 'regió', però amb un significat més proper a 'comtat'), cadascun dels quals porta el nom de la ciutat principal. Des del 2002, Eslovàquia es divideix en vuit unitats territorials (en singular ''vyšší územný celok'' i en plural ''vyššie územné celky'', abreviat VÚC) anomenades ''samosprávny kraj'', 'regions amb autogovern o autònomes':
 
{| class="wikitable"
Línia 110:
|}
[[Fitxer:Slovakiakrajenumbers.png|350px|"Kraje" d'Eslovàquia enumerats]]
 
 
Els ''kraje'' se subdivideixen en molts ''[[districtes d'Eslovàquia|okres]]y'' (en singular ''okres'', traduït com a 'districte'). Actualment hi ha 79 districtes.
Linha 131 ⟶ 130:
;Predomini de les influències oceàniques
 
La temperatura mitjana anual és de 9-10&nbsp;°C. La temperatura mitjana del mes més calorós és d'uns 20&nbsp;°C i la temperatura mitjana del mes més fred és superior a -3&nbsp;°C. Aquest tipus de clima es produeix a Záhorská nížina i Podunajská nížina. És el clima típic de la capital, [[Bratislava]].
 
;Clima de terres baixes amb predomini de les influències continentals
 
La temperatura mitjana anual és de 8-9&nbsp;°C. La temperatura mitjana del mes més calorós és de 22&nbsp;°C i la temperatura mitjana del mes més fred inferior a -5&nbsp;°C. Aquest tipus de clima es pot trobar a la Košická kotlina i a Východoslovenská nížina. És el clima típic de la ciutat de [[Košice]].
 
=== Clima de les conques ===
 
La temperatura mitjana anual és d'entre 5 i 8,5&nbsp;°C. La temperatura mitjana del mes més calorós és d'entre 15 i 18,5&nbsp;°C i la temperatura mitjana del mes més fred està entre -3 i -6&nbsp;°C. Aquest clima es pot trobar en gairebé totes les conques a Eslovàquia. Per exemple a Podtatranská kotlina, Žilinská kotlina, Turčianska kotlina i Zvolenská kotlina. És el clima típic de les ciutats de [[Poprad]] i [[Sliač]].
 
=== Clima de muntanya ===
 
La temperatura mitjana anual és inferior a 5&nbsp;°C. La temperatura mitjana del mes més càlid és inferior a 15&nbsp;°C i la temperatura mitjana del mes més fred és inferior a -5&nbsp;°C. Aquest tipus de clima es pot trobar a les muntanyes i en algunes viles a les valls d'[[Orava]] i [[Spiš]].
 
<gallery mode="packed">
Linha 162 ⟶ 161:
 
== Demografia ==
[[Fitxer:Nacionalidades eslovaquia 2001.pdf|thumb|400px|rightdreta|Distribució per nacionalitats i regions de la població d'Eslovàquia]]
Per grups ètnics i lingüístics, la població de la República d'Eslovàquia es divideix en:
* [[Eslovac]]s (85,7%), catòlics romans.
Linha 195 ⟶ 194:
Després de la creació de [[Txecoslovàquia]], la prosa hi esdevingué l'estil més predominant, en particular la d'estil realista (amb autors com [[Ladislav Nádaši-Jégé]], [[Milo Urban]], [[Jozef Cíger-Hronský]]). Al llarg dels anys 1930, aparegueren corrents més lírics i naturalistes, amb autors com [[Dobroslav Chrobák]], [[Margita Figuli]] i [[František Švantner]].<ref name=tayl0010/>
 
Després de la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]], els temes dels partisans i de l'aixecament nacional eslovac foren els quequals dominaren la literatura, però els primers temes antiestalinistes aparegueren ja a partir del [[1954]], mitjançant la ploma d'[[Alfonz Bednár]], però també d'altres com [[František Hečko]], [[Rudolf Jašík]], [[Dominik Tatarka]] o [[Ladislav Mňačko]]. Durant els anys 1970, la literatura eslovaca esdevingué menys política, amb autors més variats com [[Vincent Šikula]], [[Ladislav Ballek]], [[Ján Johanides]], [[Pavel Vilikovský]], [[Rudolf Sloboda]] o [[Dušan Mitana]].<ref name=tayl0010/>
 
D'ençà la independència d'Eslovàquia, la literatura ha crescut colossalment, i d'aquest últim període cal destacar l'autor [[Peter Pišťanek]].<ref name=tayl0010/>