Revisió del 00:57, 5 oct 2016 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.428 edits m Robot endreça categories ← Edició anterior		Revisió del 08:37, 25 des 2016 modifica desfés Panotxa (discussió \| contribucions) 104.889 edits Correcció #QQ16 Edició següent →
Línia 5: [[Fitxer:Thema_di_calabria_anno_mille.jpg\|thumb\|254x254px\|El ''thema de Calàbria'' cap a la meitat del segle VIII]] En el [[753]]~~, en efecte,~~ el sobirà dels [[Longobards]] [[Aistulf de Friül]], va annexar als seus propis dominis diversos territoris grecs, mentre [[Reggio de Calàbria\|Reggio]] amb bona part de [[Calàbria]] van quedar sota l'administració de [[Constantinoble]] en forma de ducat. Cap a l'inici del [[segle IX]] la Calàbria grega comprenia el territori que va de Reggio de Calàbria a [[Rossano]], amb capital a Reggio; mentre la restant part septentrional formava part del [[Ducat i Principat de Benevent\|Ducat de Benevent]], que s'estenia de [[Cosenza]] a [[Chieti]]. Entre els segles VIII i IX les possessions a [[Itàlia]] de l'Imperi Bizantí es van reduir progressivament solament al Ducat de Calàbria, que comprenia en l'època, d'una part, la [[Calàbria]] al sud de la vall del riu [[Crati]], i de l'altra [[Gallipoli (ciutat d'Itàlia)\|Gallipoli]] i [[Otranto]] sobre la franja costanera de Pulla, i l'emperador va haver d'enviar una flota per fer front a [[Conquesta musulmana de Sicília\|l'amenaça musulmana]].<ref name=Hakkert/>▼ Els [[Imperi Bizantí\|bizantins]] van dividir els territoris meridionals en dues àreesel thema de Langobardia, amb capital a [[Bari (Pulla)\|Bari]] i el thema de Calàbria, amb capital en [[Reggio de Calàbria\|Reggio]]. En el curs del [[segle VIII]] [[Reggio de Calàbria\|Reggio]] sorgeix com a seu episcopal del [[Duc\|Ducat]]. L'emperador bizantí [[Basili el Macedoni]] (867-886) va fer de [[Reggio de Calàbria\|Reggio]] la [[metròpoli]] de les possessions gregues d'Itàlia meridional.▼ Entre els segles VIII i IX les possessions a [[Itàlia]] de l'Imperi Bizantí es van reduir progressivament solament al Ducat de Calàbria, que comprenia en l'època, d'una part, la [[Calàbria]] al sud de la vall del riu [[Crati]], i de l'altra [[Gallipoli (ciutat d'Itàlia)\|Gallipoli]] i [[Otranto]] sobre la franja costanera de Pulla. Els [[Imperi Bizantí\|bizantins]] van dividir en [[975]] el [[Catepanat d'Itàlia]] en tres àrees, el thema de Langobardia, amb capital a [[Bari (Pulla)\|Bari]], el thema de Calàbria, amb capital en [[Reggio de Calàbria\|Reggio]] i el thema de [[Lucània]], amb capital a [[Tursi]].<ref name=Hakkert>{{Ref-llibre \|cognom= \|nom= \|títol=Byzantinische Forschungen \|volum=Volum 13 \|url=https://books.google.es/books?id=X1VoAAAAMAAJ&q=thema+de+Langobardia+Cal%C3%A0bria&dq=thema+de+Langobardia+Cal%C3%A0bria&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiR8Mfl147RAhUENVAKHbAXAsEQ6AEIMjAD \|llengua= \|editorial=Verlag Adolf M. Hakkert \|data=1988 \|pàgines=74 \|isbn=}}</ref> En el curs del [[segle VIII]] [[Reggio de Calàbria\|Reggio]] sorgeix com a seu episcopal del [[Duc\|Ducat]]. ▲En el [[753]], en efecte, el sobirà dels [[Longobards]] [[Aistulf de Friül]], va annexar als seus propis dominis diversos territoris grecs, mentre [[Reggio de Calàbria\|Reggio]] amb bona part de [[Calàbria]] van quedar sota l'administració de [[Constantinoble]]. Cap a l'inici del [[segle IX]] la Calàbria grega comprenia el territori que va de Reggio de Calàbria a [[Rossano]], amb capital a Reggio; mentre la restant part septentrional formava part del [[Ducat i Principat de Benevent\|Ducat de Benevent]], que s'estenia de [[Cosenza]] a [[Chieti]]. Els [[Grècia\|grecs]] van ser finalment expulsats de la [[Conquesta normanda d'Itàlia Meridional\|Itàlia meridional pels normands]],<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Procter \|nom=George \|títol=The History of Italy: From the Fall of the Western Empire to the Commencement of the Wars of the French Revolution \|volum=vol.1 \|url=https://books.google.es/books?id=3cJDAAAAYAAJ&pg=PA119&dq=norman+conquest+italy+calabria&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjU57ng3I7RAhWOOFAKHULkCFIQ6AEIODAE#v=onepage&q=Apulia%20and%20Calabria&f=false \|llengua=anglès \|editorial=G. B. Whittaker \|data=1825 \|pàgines=1057 \|isbn=}}</ref> que van unir el Catepanat d'Itàlia al [[regne de Sicília]] de la [[Casa d'Hauteville]]. ▲L'emperador bizantí [[Basili el Macedoni]] (867-886) va fer de [[Reggio de Calàbria\|Reggio]] la [[metròpoli]] de les possessions gregues d'Itàlia meridional. == Referències == {{referències}} == Vegeu també == * [[Exarcat de Ravenna]] * [[Catepanat d'Itàlia]] ~~{{orfe\|data=setembre de 2016}}~~ ~~{{esborrany d'història d'Europa}}~~ [[Categoria:Geografia històrica d'Itàlia]]

Ducat de Calàbria: diferència entre les revisions