Diferència entre revisions de la pàgina «Murcià»

1 octet eliminats ,  fa 4 anys
m
Robot treu puntuació penjada després de referències
m (Robot treu puntuació penjada després de referències)
Molts de trets d'evolució fonètica que presenta el murcià cal posar-los en paral·lel amb els de les varietats andaluses. En el seu estudi, fet en diverses ocasions per analitzar l'adequació a l'estàndard oral castellà de les parles de Múrcia, molts cops s'han pres les variables següents (entre d'altres):
 
:1. La caiguda de /s/, /r/ o /l/ implosives finals: ['kæsæ] (''casas''), [min'chæ] (''minchar''), [kæ'næ] (''canal'').<ref>Ginés García Martínez, ''El habla de Cartagena'', 1946, p. 54</ref>.
:2. La caiguda de consonants sonores intervocàliques; general en el cas de /d/ (''minchao''; ''pare'' per ''padre'', o la seua vocalització ''paere''), i més ocasional pel que fa a /b/ (''caeza'') i /g/ (''juar'').
:3. L'assimilació regressiva de consonants en grups interns com /ds/ (''adscribir''), /bs/ (''substracción''), /ks/ (''exponente''), /rs/ (''intersticio''), /ns/ (''constar''), /rn/ (''carne''), /rl/ (''Carlos''), /kt/ (''contacto''), /dk/ (''adquirir'') o /gd/ (''Magdalena''), la qual provoca la geminació del segon dels sons consonàntics (procés que es culmina amb la reducció d'aquesta geminada com en el cas de ''madalena'').{{sfn|Zamora Vicente|1967|p=341}}
1.327.805

modificacions