Diferència entre revisions de la pàgina «Antoni Noguera Balaguer»

He ampliat la informació que ja hi havia i n'he afegit de nova
(Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula)
(He ampliat la informació que ja hi havia i n'he afegit de nova)
{{Infotaula persona}}
'''Antoni Noguera Balaguer''' ([[Ciutat de Palma]], [[1860]] - [[1904]]) fou compositor, músic, musicòleg i crític musical. És considerat un compositordels pares del nacionalisme musical [[Mallorca|mallorquí]], molt reconegut per la seva tasca com a investigador quei treballàdivulgador sobrede la [[música popular]] a les [[Balears]].
 
Fou deixeble de [[Guillem Massot i Bertran]] i gran amic i seguidor de [[Felip Pedrell i Sabaté|Felip Pedrell]], amb el qual va col·laborar en la creació d'el cançoner que va escriure. El llegat d'Antoni Noguera fou rellevat sobre tot per dos dels seus deixebles: [[Joan Maria Thomàs i Sabater|Joan Maria Thomàs]] i [[Baltasar Samper i Marquès]].
 
Antoni Noguera és el primer músic mallorquí que amb una formació i una tècnica musicals sòlides emprèn una carrera per aconseguir obrir la música i la composició musical dels autors mallorquins cap a la modernitat, sense perdre mai de vista la música tradicional i popular autòcton de l'illa, doncs la seva producció musical està basada quasi exclusivament en la inspiració de melodies populars i el folklore mallorquí.
 
A més dels estudis musicals, es preparà per a la carrera d'enginyer de camins, però després tornà a la música, afició de la qual ja l'arrossegava. Cultiva la literatura musical amb feliç enginy, distingint-se per la desimboltura de la seva ploma, l'agudesa i amenitat del seu esperit units a un sa criteri i molt modern. Enamorat del cant popular portà a tot les seves tendències folklòriques. Fou l'ànima de la ''Capella de Manacor'', societat coral que fundà amb en [[Antoni Josep Pont]] el [[1897]] i que encarnà el pensament artístic de Noguera, tant en el gènere religiós com en el líric-profà, classicisme polifònic d'una banda, accent popular d'un altra.
 
El cant [[coral]] sorgeix a Mallorca cap a mitjan [[segle XIX]], guiat per Antoni Noguera. La primera gran passa que va donar fou la fundació de la Capella de Manacor i fomentant, estimulat per l'[[Orfeó Català]] de Barcelona i amb l'ajuda de [[Felip Pedrell i Sabaté|Felip Pedrell]], la creació d'un món orfeonístic. Més tard, prenent com a model la Capella de Manacor, seria [[Joan Maria Thomàs i Sabater|J. M. Thomàs]] qui fundaria, el 1932, la Capella Clàssica.
Publicà un estudi sobre la música popular mallorquina amb el títol ''Memoria sobre los cantos, bailes y tocatas populares de la Isla de Mallorca'' (Tipografia de Víctor Berdós y Feliu, [[Barcelona]], [[1893]]). Aquesta obra obtingué el Primer Premi del Segon concurs de la ''Ilustración Musical Hispano-Americana. Música religiosa'', conferència llegida en la ''Capella de Manacor'' el dia [[26 de març]] de [[1899]] (Ciutat de Palma) ''La canción popular y las nuevas nacionalidades musicales'', conferència donada en el Cercle Mallorquí ([[1895]]), i gran nombre de cròniques i articles periodístics, molts per les contínues polèmiques musicals de Ciutat de Palma.
 
La música simfònica, inexistent a l'illa fins a la derrera dècada del segle XIX, arribà tímidament el 1893 de la mà de la Sociedad de Conciertos de Madrid. Arrel d'aquesta primera presa de contacte, a partir de l'any següent trobam ja concerts més organitzats i de manera més regular. De tot això en trobam constància en les cròniques d'Antoni Noguera a ''La Última Hora''. Ell mateix era un dels principals promotors i gestors d'aquests cicles de concerts, sempre vetllant per la introducció de la cultura musical i el bon gust per la música a la societat mallorquina.
 
El Saló Beethoven, creat l'any 1896, surt a la llum l'any 1898, gràcies a les cròniques dels diaris ''La Última Hora'' i ''La Almudaina''. Josep Tous, com a propietari i editor del diari, l’hauria cedit com a lloc de tertúlia i de celebració d’activitats musicals i literàries. Tots els que allí es reunien es dedicaven a la creació artística. Així, personalitats com [[Joan Alcover i Maspons|Joan Alcover]], [[Miquel dels Sants Oliver i Tolrà|Miquel del Sants Oliver]], [[Gabriel Alomar i Villalonga|Gabriel Alomar]] i el mateix Antoni Noguera n'esdevingueren membres habituals. A la primera vetllada literariomusical que es va fer, el 2 de gener, hi varen intervenir, entre d’altres, Miquel dels Sants Oliver, G. Alomar i J. Alcover. La part musical va anar a càrrec d’Antoni Noguera i Joan Marquès, que interpretaren obres de [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]] i [[Edvard Grieg|Grieg]].
 
Publicà un estudi sobre la música popular mallorquina amb el títol ''[[Memoria sobre los cantos, bailes y tocatas populares de la Isla de Mallorca]]'' (Tipografia de Víctor Berdós y Feliu, [[Barcelona]], [[1893]]). Aquesta obra obtingué el Primer Premi delde Segonla concurssegona edició del ''Concurso de la'' ''Ilustración Musical Hispano-Americana.'' Música''La religiosacanción popular y las nuevas nacionalidades musicales'', . Dotat orador i conferenciant, ens ha deixat també altres mostres de les seves inquietuds com a folklorista i coralista en ''La Canción Popular y las Nuevas Nacionalidades Musicales,'' conferència donada en el [[Círculo Mallorquín]] el 1895, ''Música Religiosa'', llegida en la ''Capella de Manacor'' el dia [[26 de març]] de [[1899]], (Ciutat''Ensayos de Palma)Crítica Musical''La canción(publicat popularpòstumament y las nuevas nacionalidades musicalesl'',any conferència donada en el Cercle Mallorquí ([[1895]]1908), i granaltres nombreressenyes de cròniquescrítiques i articlestreballs periodístics,teòrics moltspublicats per lesla contínues polèmiques musicals de Ciutat depremsa Palmabalear.
 
De les seves composicions les principals són: ''La balanguera, Sesta, Lo fill de l'ànima, Hivernenca'', cançons papulars mallorquines per a orfeó; l'''Himne de la capella'', i per a piano ''Trois danses sur des airs populaires de l'Ile de Mjorque'' ([[Barcelona]], R. Fornell, [[1901]]; melodies populars, miniatures i sonatines.
15

modificacions