Cayor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
accent |
m Robot treu tags que no fan res |
||
Línia 6:
Moltes investigacions atribueixen l'origen del nom Cayor a la paraula Ka''dior'' ; aquesta expressió composta de les paraules ''Kadd'' (arbre de la regió entre el riu Senegal i el Saloum) i Dior (que és el nom de la sorra vermella específica d'aquesta regió). La terra en wòlof antic fou anomenada Dior i la « mà dreta » anomenada « loxo ndeye ''dior'' » que vol dir « la mà que alimenta, com la nostra mare la terra » ; els [[wòlofs]] mengen amb la mà dreta, i la terra, en una societat agrícola, simbolitza la mare, i la font de totes riqueses. Els habitants són així anomenats ''adiors'' i les famílies regnants adopten el qualificatiu de ''Maadior'' que significa « el que està per sobre dels Kadior ».
El Kadior era un regne vassall de l'imperi [[Jolof|Djolof]] que es va fer independent l'any [[1549]]. Segons les investigacions històriques, foren els impostos elevats i el sentiment d'humiliació (el Kadior havia de proporcionar la sorra al sobirà del [[Jolof|Djolof]], el que augmentava el sentiment de còlera de l'aristocràcia del Cayor) els que van provocar la separació. Però la principal causa seria el greuge personal, que el "bourba" Lélé Fouli Fak Ndiaye, havia infringit al Lamane Amary Ngoné Sobel Fall, el qual va desembocar en la gran batalla de Danki, gràcies a la qual el regne va poder assolir la seva independència. A continuació el sobirà del Kadior va agafar el títol de « Damel » (el que trenca [els llaços de vassalité amb el Djolof]). Viatgers europeus i àrabs van relatar aquesta independència. El venecià [[Alvise Cadamosto]] va informar dels fets en el moment del seu viatge a les costes del Senegal al final del segle XVI
El Kadior va tenir sovint, després de la seva independència, sotmès a vassallatge al seu veí del sud el Baol o [[Bawol]]. Més d'una desena de vegades es va poder veure al damel-teigne («Teigne » era el títol del sobirà del Baol) oferint tribut. El Kadior fou un dels regnes que més va guerrejar no només amb el [[Jolof|Djolof]] i el Baol, sinó també contra els [[Moro|maures]], i els marabuts islàmics especialistes de la [[gihad]]. Sota l'[[imam Naser al-Din]] dels berbers de [[Trarza]], es van fer conquestes al Cayor. El ''Monitor du Sénégal'' publica un article de Yoro Diao del regnat del ''damel'' Ditiou-Maram (1681-1683), quan hi va haver una sublevació de musulmans. Yacine Boubou, mare del damel precedent, havia estat desposseïda del seu títol i es va casar amb Ndiaye Sal, cadi del Cayor que amb aquest suport influent es va revoltar al front dels musulmans del país i va derrotar i matar al damel que fou substituït el 1683 per Ma Fali, un nebot de Yacine Boubou però al cap de sis mesos fou assassinat per ordre del cadi per haver begut l'aigua de la vida (alcohol) d'amagat; llavors el bour (príncep) de Saloum Makhouredia-Coumba-Diodio (Amakodou Ndiaye 1654-1689), fils del Damel Massamba-Tako (no identificat) i d'una dona Guedoular (el que li havia permès el seu adveniment al Saloum), va intervenir al Cayor i va derrotar a Ndiaye Sal i es va fer elegir ''damel'' governant el Cayor i el Saloum.
Línia 37:
El Consell reunit, el Dieuwrigne Mboul declarava la sessió oberta i el candidat a damel era escollit pel Lamane Diamatif, el Bataloupe Ndiobe i el Batié Gateigne. Per ser candidat, calia ser membre de la família reial. El damel havia de ser nascut en el país d'un príncep o d'una princesa pertanyent a una branca de la família reial, de grau Diambour, Bédienne o Boumi Nguirane .El Dieuwrigne Mboul proclamava el candidat escollit com a damel del Kadior i li donava la investidura. Aquesta cerimònia era la següent: feien un munt de sorra d'aproximadament un metre d'altura, sobre el qual es dipositava el nou damel que era a continuació tret pels homes del Dieuwrigne Mboul. A continuació aquest abocava sobre el seu cap l'aigua extreta de les arrels de diferents arbres pronunciant la fórmula d'ús. Una vegada elegit, el damel nomenava els caps de província.
Es trobava al Kadior dels prínceps, dels nobles, dels pagesos, de la gent de casta i dels esclaus. Per damunt d'aquestes classes estava la família reial (Fall); estava dividida en dues branques: la branca Madior i la branca Guedj. La primera fou desposseïda de la tutela del tron des de la meitat del <span class="romain">segle XVIII</
Una vegada a l'any, el damel reunia el seu poble per la seva al·locució tradicional.
Línia 50:
== Economia ==
El Kadior vivia del comerç atlàntic, (que havia començat amb l'arribada dels primers europeus) al final del segle XIV
La societat adior fou una societat de castes, que eren corporacions familiars, resultant d'una repartició de les tasques a la societat. Les castes practicaven l'endogàmia.
| |||