Radio Liberty: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m a la linia 11 aprox l'alçada de les torres, vaig treballar durant 12 anys a transmissors i la info aportada a la pàgina radioliberty.org (es meva) ve d'un treballador (ja mort) que hi va ser des del "dia zero" el 1954 aprox, que nomes hi havia camps. |
|||
Línia 18:
El govern dels Estats Units va comprar els 333.500 metres quadrats de terreny el 1958 per 7 milions de pessetes de l'època però els va posar a nom del govern espanyol, que li cobrava un lloguer.<ref name=bague2006/> L'acord dels Estats Units amb la dictadura franquista fou possible gràcies al president de Ràdio Liberty del 1954 al 1975 [[Howland Sargeant]], que mesos abans havia ajudat a Franco a l'entrada d'Espanya a la [[Unesco]].<ref name="Puddington2000">{{ref-llibre|autor=Arch Puddington|títol=Broadcasting Freedom: The Cold War Triumph of Radio Free Europe and Radio Liberty|url=http://books.google.com/books?id=bElE1TT5xFgC&pg=PA220|data=1 desembre 2000|editorial=University Press of Kentucky|isbn=0-8131-7124-5|pàgines=220–}}</ref> La construcció de les torres durà un any, fins que començaren les emissions.<ref name=anuari2006>{{ref-llibre|cognom=Diversos autors|títol=Anuari territorial de Catalunya 2005 : transformacions, projectes, conflictes|pàgines=153-154|lloc=Barcelona|editorial=Institut d'Estudis Catalans|any=2006|isbn=978-84-7283-949-6|url=http://books.google.com/books?id=8uaE52pIXBwC&pg=PA142|consulta=9 juny 2014}}</ref>
Durant anys la ràdio de Pals fou la més potent de les que els Estats Units tenien repartides per el món. En els seus millors moments va arribar a mantenir 117 treballadors que tenien cura de les instal·lacions.<ref name="Prat2007">{{ref-llibre|autor=Enric Prat|títol=El moviment per la pau a Catalunya: passat, present i futur|url=http://books.google.com/books?id=Y2XQi0BGEf8C&pg=PA110|any=2007|editorial=Univ. Autònoma de Barcelona|isbn=978-84-490-2483-2|pàgina=110}}</ref> Va ser objectiu d'algunes mobilitzacions, no només convocades des de l'àmbit gironí, sinó des de grups de tot Catalunya. I és que la presència americana a les comarques gironines també incloïa la [[base LORAN]] de l'Estartit, instal·lacions auxiliars a Figueres i Roses i el radar de vigilància de la base del Paní.<ref name="Prat2007"/> Amb la caiguda del
==Desmantellament==
| |||