Diferència entre revisions de la pàgina «T'odio, amor meu»

6.084 bytes afegits ,  fa 4 anys
Argument + fitxa tèncica
(infotaula composició #QQ16)
(Argument + fitxa tèncica)
{{Infotaula musical|ciutatestrena=[[Barcelona]]|dataestrena=10 de gener de [[1995]]|idiomaoriginal=Català|imatge=Todioamormeu_cartel.jpg|lletra=Cole Porter <br> [[Joan Lluís Bozzo i Duran|Joan Lluís Bozzo]] (traducció) <br> [[Joan Vives Sanfeliu|Joan Vives]] (traducció)|llibret=Joan Lluís Bozzo <br> Anna Rosa Cisquella <br> Miquel Periel|música=[[Cole Porter]]|produccions=1995 [[Barcelona]] 1995 [[Madrid]]|teatreestrena=[[Teatre Victòria]]|títol=T'odio, amor meu|títol original=T'odio, amor meu|basada=Textos de [[Dorothy Parker]]}}
{{infotaula composició}}
'''''T'odio amor meu''''' és una obra de [[teatre musical]] de la companyia [[Dagoll Dagom]] de [[1995]],<ref>{{Ref-llibre |autor=diversos autors |títol=La representació teatral |url=https://books.google.es/books?id=bR7YP_aC8z4C&pg=PA284&dq=t%27odio+amor+meu+bozzo&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjt2qS0rszJAhXJOBoKHVTTDVgQ6AEIRjAH#v=onepage&q=t%27odio%20amor%20meu%20bozzo&f=false |llengua= |editorial=Editorial UOC |data=2011 |pàgines=284 |isbn=849788311X}}</ref> basada en contes de l'escriptora americana [[Dorothy Parker]] i amb cançons de [[Cole Porter]].<ref name=CCMA>{{ref-web |url=http://www.ccma.cat/tv3/Todio-amor-meu-diumenge-a-Estiu-de-teatre/noticia-arxiu/209123485/ |títol="T'odio amor meu", diumenge a "Estiu de teatre" |consulta=8/12/2015 |obra= |editor=CCMA |data=11/8/2006 |llengua= }}</ref>
 
'''''T'odio, amor meu''''' és una obra de [[teatre musical]] de la companyia [[Dagoll Dagom]] de [[1995]],<ref>{{Ref-llibre |autor=diversos autors |títol=La representació teatral |url=https://books.google.es/books?id=bR7YP_aC8z4C&pg=PA284&dq=t%27odio+amor+meu+bozzo&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjt2qS0rszJAhXJOBoKHVTTDVgQ6AEIRjAH#v=onepage&q=t%27odio%20amor%20meu%20bozzo&f=false |llengua= |editorial=Editorial UOC |data=2011 |pàgines=284 |isbn=849788311X}}</ref> basada enL'espectacle contesreflecteix ded'una lmanera còmica i satírica les relacions humanes a través d'escriptoraescenes americanadels relats de [[Dorothy Parker]] i ambles cançons de [[Cole Porter]].<ref name="CCMA">{{ref-web |url=http://www.ccma.cat/tv3/Todio-amor-meu-diumenge-a-Estiu-de-teatre/noticia-arxiu/209123485/ |títol="T'odio amor meu", diumenge a "Estiu de teatre" |consulta=8/12/2015 |obra= |editor=CCMA |data=11/8/2006 |llengua= }}</ref>
El guió és obra de [[Joan Lluís Bozzo]], [[Anna Rosa Cisquella]] i [[Miquel Periel]], i la música té arranjaments de [[Joan Vives Sanfeliu]]. Es va estrenar el [[10 de gener]] de [[1995]] al [[Teatre Victòria de Barcelona]], amb direcció de Joan Lluís Bozzo i direcció musical de Joan Vives, i una orquesta de deu músics.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Romaguera i Ramió |nom=Joaquim |títol=El jazz y sus espejos|volum=vol.2 |url=https://books.google.es/books?id=sZQLj9Mb0GIC&pg=PA167&dq=t%27odio+amor+meu+Dagoll+Dagom&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwi9xr_wr8zJAhUBwxoKHQlZDoA4FBDoAQgiMAE#v=onepage&q=t%27odio%20amor%20meu%20Dagoll%20Dagom&f=false |llengua=castellà |editorial=Ediciones de la Torre |data=2003 |pàgines=157 |isbn=8479603097}}</ref> Les cançons triades van ser: ''I've got you under my skin'' (Et porto sota la pell), ''I hate you, darling'' (T'odio amor meu), ''You are the top'' (Tu ho ets tot), Miss Otis ha dit (Miss Otis Regrets), ''I'm a gigolo'' (Sóc un gigoló), ''From this moment on'' (Des d'aquest moment), ''Evrytime we say goodbye'' (Cada cop que em dius adéu), ''Let's do it'' (Au, fem-ho!), ''Night and day'' (Dia i nit), ''So in love'' (Tant d'amor), ''It's bad for me'' (No és bo per mi), ''All through the night'' (Tota la nit), ''Love for sale'' (Venc amor), ''It's alright with me'' (Això em va molt bé) i ''Just one of those things) (Això és el que hi ha).
 
El guió és obra de [[Joan Lluís Bozzo]], [[Anna Rosa Cisquella]] i [[Miquel Periel]], i la música té arranjaments de [[Joan Vives Sanfeliu]]. Es va estrenar el [[10 de gener]] de [[1995]] al [[Teatre Victòria de Barcelona]], amb direcció de Joan Lluís Bozzo i direcció musical de Joan Vives, i una orquesta de deu músics.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Romaguera i Ramió |nom=Joaquim |títol=El jazz y sus espejos|volum=vol.2 |url=https://books.google.es/books?id=sZQLj9Mb0GIC&pg=PA167&dq=t%27odio+amor+meu+Dagoll+Dagom&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwi9xr_wr8zJAhUBwxoKHQlZDoA4FBDoAQgiMAE#v=onepage&q=t%27odio%20amor%20meu%20Dagoll%20Dagom&f=false |llengua=castellà |editorial=Ediciones de la Torre |data=2003 |pàgines=157 |isbn=8479603097}}</ref> Les cançons triades van ser: ''I've got you under my skin'' (Et porto sota la pell), ''I hate you, darling'' (T'odio amor meu), ''You are the top'' (Tu ho ets tot), Miss Otis ha dit (Miss Otis Regrets), ''I'm a gigolo'' (Sóc un gigoló), ''From this moment on'' (Des d'aquest moment), ''Evrytime we say goodbye'' (Cada cop que em dius adéu), ''Let's do it'' (Au, fem-ho!), ''Night and day'' (Dia i nit), ''So in love'' (Tant d'amor), ''It's bad for me'' (No és bo per mi), ''All through the night'' (Tota la nit), ''Love for sale'' (Venc amor), ''It's alright with me'' (Això em va molt bé) i ''Just one of those things) (Això és el que hi ha).
 
== Argument ==
 
=== Acte 1 ===
L'espectacle obre amb "''Et porto sota la pell".'' A escena apareix un grup de dones, cada una dins els seu propi espai teatral, esperant la trucada del seu estimat. A mesura que s'allarga l'espera, les dones van perdent el seny fins a afirmar que odien al seu amor. Aquesta idea del telèfon anirà servint d'interludi entre escenes.
 
L'escena canvia i ens trobem dins un bar, on l'Eddie està cantant "''T'odio, amor meu''". Al mateix bar, un home demana per ballar a una dona i, tot i que ella no en té ganes, no sap com negar-s'hi, surten a la pista i ballen fins que ella acaba exhausta. Mentrestant, una parella sembla coquetejar, però la conversa acaba derivant als gelos que sent ella per l'atenció que rep l'Eddie.
 
La següent escena se situa dins un tren. Una parella de recent casats està de lluna de mel i parlen sobre la seva boda i el seu futur com a matrimoni. Ella li recrimina que a ell no li agradi la seva familia i comencen a discutir, però abans que la cosa vagi a més, decideixen no barallar-se mai l'un amb l'altre. Inevitablement, però, acaben discutint per coses insignificants, com el barret que duu ella. De nou, tornen a prometre's no discutir i es diuen tot el què és l'un per l'altre (''Tu ho ets tot'').
 
Una dona parla per telèfon amb el seu estimat, que és lluny, mentre ell intenta acabar la conversa, ja que arriba la seva amant a l'habitació de l'hotel. L'amant, li assegura que es mereix algú millor que les seves "amigues" i comença a criticar-les, intentant reafirmar-se com a la seva millor amant. De cop, sona el telèfon i és una de les seves amants. Això fa que la dóna amb qui és es posi gelosa i l'amenaça amb marxar, tot i no voler. Quan semblava que es reconcilien de nou, torna a sonar el telèfon una i altra vegada. Finalment, ella marxa furiosa. Els telèfons, però no deixen de sonar (''Sóc un gigoló'').
 
A la següent escena, una dona rep la trucada del seu home anunciant-li que ha rebut un permís i que podran estar junts durant vint-i-quatre hores. Quan penja, apareixen dones a escenes recomanant-li que aprofiti el poc temps que tenen junts i no es queixi ni del poc temps que estaran junts ni de com se sent ella (''Des d'aquest moment''). Quan ell arriba, ella intenta que tot siguin perfecte, però ell li confesa que els hi han retirat els permisos i comença a perdre els nervis. Intenta mantenir la calma, però va saltant per qualsevol cosa i acaba confessant-li com de sola està des que ell ha marxat. Finalment, però, ell decideix anar a prendre un bany i ella li recrimina que malgasti el poc temps que els queda junts. Ell marxa i ella torna a quedar-se sola (''Cada cop que em dius adéu).''
 
L'acte acaba amb tota la companyia cantant "''Au, fem-ho!"'', una cançó sobre fer l'amor.
 
=== Acte 2 ===
La segona part comença amb "''Dia i nit"''. Quan acaba, es veu que seguim amb el joc de les trucades, on una de les primeres dones segueix esperant que el seu amor la truqui.
 
La següent escena presenta un home que es desperta ressacós després d'una nit de festa. La dona que és allà amb ell li comença a explicar tot el que va fer la nit anterior: va lligar amb la dona d'un amic seu, no parava de cantar, refusava tot el menjar, li va dir a un vell d'una altra taula que no li agradava la seva corbata, va caure al mig del carrer... Llavors ella li comenta el seu viatge en taxi, del qual ell no recorda res, però ella li canta tot el que li va dir durant el trajecte (''Tant d'amor''). Ell evidentment, se n'arrepenteix, però no s'atreveix a dir-li, ja que ella n'està bojament enamorada. Intenta escapar, però ella no li permet, i intenta explicar-li que no és bo per ell (''No és bo per mi'').
 
La següent història presenta una dona que porta temps al llit després d'un col·lapse nerviós, però ella només diu que està malalta; i la seva amiga, que intenta extreure-li informació mentre es compadeix d'ella. Aquesta compassió, però acaba convertint-se en un seguit de retrets per l'estil de vida que està portant, ja que encara no està casada. Finalment, li confessa que el seu home ha marxat de viatge i encara no ha tornat. Mentre la conversa avança, es descobreix que el seu home no és de viatge, sinó que l'ha abandonada per una altra. L'amiga l'intenta convèncer perquè passi pagina i s'oblidi d'aquest home, però ella és incapaç de deixar de pensar en ell (''Tota la nit'').
 
Tornem a veure les dones esperant la trucada dels seus amors, que encara no han trucat. Apareix un home a escena jugant amb cartes i "venent" amor a aquestes dones (''Venc amor'').
 
Una dona li explica al seu marit que una amiga escultora l'ha convidada a anar a casa seva el mateix dia que una actriu que ella admira molt, però ell no li fa cas. L'endemà, ella arriba a casa de la seva amiga, que acaba de modelar una figura abstracta sobre [[Eva]]. Ella li confesa que l'actriu sempre ha tingut problemes amb els homes i que segurament està malament per això. L'actriu comença a interrogar-la sobre el seu matrimoni fins a acabar tenint un espasme. Ella s'excusa dient que són gasos i que té problemes d'estómac. Li demana que li posi una copa com a remei i a mesura que va bevent, comença a divagar. Segueix bevent i, quan la dona comença a marxar i l'actriu l'adverteix que cuidi el seu amor abans no sigui massa tard.
 
La dona del soldat amb el permís retirat apareix a escena amb un altre home, intentant oblidar del que li ha dit el seu marit (''Això em va bé'').
 
Dues dones parlen per telèfon sobre un matrimoni que es divorcia. El matrimoni apareix a casa, i tenen una conversa banal, amb els personatges dirigint els seus pensaments al púbic, preocupats mentre veuen com es distancien cada cop més i més a causa de la rutina dins la intimitat. Ella vol mantenir una conversa interessant amb ell i sortir de la rutina, però no aconsegueix trobar el tema. Ell, però, prefereix quedar-se a casa, dins la rutina.
 
Les dones del telèfon segueixen esperant la trucada del seu amant. Finalment, la companyia es despedeix del públic amb "''Això és el que hi ha".''
 
== Números musicals ==
 
== Repartiment<ref name=CCMA/> ==
180

modificacions