Treball de part: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Ja no se'ls posa cap per avall i se'ls dóna "palmellades"
Línia 17:
 
# '''Fase de dilatació'''. S'inicien les contraccions [[úter|uterines]] que passen de produir-se cada 30 minuts a donar-se cada 3 minuts, mentre que els músculs de la [[vagina]] es relaxen i dilaten de 4 mm a 11 cm aproximadament. La criatura és impulsada cap a davant produint-se el trencament de la [[bossa amniòtica]] (o amniorrexi), en el qual el [[líquid amniòtic]] (entre 3 i 5 litres) surt a l'exterior, procés denominat col·loquialment com ''trencar aigües''. Aquesta fase acostuma a durar unes 8 hores.
# '''Fase d'expulsió'''. En ella les contraccions es donen cada 2 minuts i són més intenses, la qual cosa provoca la sortida de la criatura aproximadament al cap de mitja hora, degut a les contraccions de l'[[úter]] i per la força de la mare empenyent amb el [[Diafragma (múscul)|diafragma]]. Llavors es procedeix a posar el nen cap per baix, se li dóna una palmellada perquè buidi els [[pulmons]] de [[líquid amniòtic]] i comenci a respirar (primer plor), i seSe li talla i nua el [[cordó umbilical]], que poc després es convertirà en el [[melic]] o llombrígol. La part tallada de cordó es pot llençar o bé donar a un banc de teixits per a curar malalties de nens i grans (vegeu ''[[Cordó umbilical#Donacions de cordó umbilical|Donacions de cordó umbilical]]'').
# '''Fase de deslliurament'''. En ella, uns 15 minuts després de l'expulsió, es reinicien les contraccions i s'expulsa la [[placenta]], que prèviament s'havia desprès, procés que ve acompanyat de petites [[hemorràgia|hemorràgies]]. Es considera l'última de les etapes del part, tot i que alguns pensen que hi ha una quarta etapa, la de recuperació total de la mare, unes 2 hores després del deslliurament.
 
Línia 76:
El tipus de part i com es desenvolupi depèn de la decisió de la mare, amb el suport i ajuda del seu entorn familiar i del seu equip professional sanitari. A la [[dona]] se li ha de demanar amb suficient antelació, al llarg de l'[[embaràs]], el seu parer respecte a com vol que sigui el seu part: que vol fer des de l'ingrés fins que se li dóni d'alta, quin tipus de part vol si no hi ha complicacions, el tipus d'[[anestèsia]] que vol, si en vol, i poder canviar d'opinió en qualsevol moment (per exemple, poder decidir quan està parint, en funció de com valora la seva resistència al dolor ''in situ'', si finalment sí que vol anestèsia peridural en un moment en què consideri que ja no aguanta més), les accions amb les quals està d'acord i les que no vol si hi ha complicacions, els cuidats del [[nadó]] fins que surtin de l'hospital, etc. És recomanable que la constatació del parer es faci per escrit, per la qual cosa els hospitals de [[Catalunya]] tenen a la disposició de la futura mare un document que informa clarament de les pautes obligatòries i de les opcionals, en el qual l'equip assistencial ha de basar la seva actuació respecte de la dona i del nadó, des de l'ingrés a l'hospital fins al moment de l'alta.<ref name=protocol/>
 
Aquesta informació pot quedar quedar recollida, si així ho desitja la mare, en un document anomenat de ''consentiment informat'', en el qual signa que coneix i accepta els procediments que ella ha dissenyat, junt amb l'equip sanitari, pel seu part. Aquest dret de la mare, a ésser informada i escollir [[llibertat|lliurement]], està recollit a Catalunya a la Llei 41/2002, de 14 de novembre i la Llei 21/2000 (DOGC núm. 3303, d’11.01.2001).<ref name="protocol">[http://www.llevadores.cat/html/publicacions/docs/part2007.pdf Protocol per a l'assistència al part] [[Generalitat de Catalunya]], [[2007]], ISBN 978-84-393-7432-9</ref>
 
== Orgasmes i sexualitat al part ==
Línia 89:
[[Fitxer:PlacentaSlice.jpg|thumb|Una llesca de [[placenta]] [[humana]], amb el costat interior, que toca el fetus, al damunt.]]
 
La menstruació i la placenta tenen una importància sociocultural, com a agents nutricionals i productors de vida, a diverses cultures a tot el món. Per exemple, en algunes tradicions d'alguns llocs a [[Amèrica del Sud]] i [[Centreamèrica|Central]], ambdues s'utilitzen com a fertilitzant per a les plantes i arbres. En altres llocs és costum, en el cas particular de la placenta, i donat el seu caràcter excepcional front a la menstruació, enterrar-la i plantar-hi a sobre un arbre el mateix dia del naixement del nadó. A alguns pobles d'[[Austràlia]], per exemple, es fa un cerimonial en el qual els familiars mengen la placenta (''[[placentofàgia]]''), cuinada, en honor al nounat i la seva mare.<ref> ''Having a Great Birth in Australia'', pàg. 56, de David Vernon, Australian College of Midwives, 2005 {{en}} ISBN 0-9751674-3-X </ref>
 
La placentofàgia per part de la mare ha estat una habitud tan natural com donar el pit i que ha estat estudiada per diversos antropòlegs. Sembla que es pot tractar d'una acció instintiva, que d'altra banda fan tots els [[mamífer]]s. Els humans de la majoria de cultures occidentals modernes l'han abandonat per una qüestió de [[tabú]] (es relaciona en certa manera amb el [[canibalisme]], amb l'addició del component femení i indirectament [[sexual]], tant denostat per moltes [[cultures]]) però si es continua fent, per exemple, al poble [[esquimal]]. D'aquesta pràctica, als animals no humans s'ha observat que aporta una millor recuperació de les ferides del part i una millor [[lactància]], i a més en general el canvi [[hormona]]l de la mare al [[puerperi]] no es fa tan brutal.<ref>[http://www.bebesymas.com/otros/placentofagia-una-beneficiosa-practica Placentofagia, ¿una beneficiosa práctica?] Publicació digital ''[http://www.bebesymas.com/ Bebesymas.com]'', 20 d'abril de 2006 {{es}}</ref>