Desforestació: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m una anàlisi |
He milorat els apartats amb articles cientifics. No obstant, no se com enllaçar les cites amb les referències. Agrairia si algú hem pugués donar un cop de mà. Gràcies |
||
Línia 12:
Quan el [[sòl]] es queda sense coberta vegetal el seu procés de destrucció és simple. Durant les estacions seques el vent arrastra les capes de sòl fèrtil, molts cops en forma de tempestes de pols. De la mateixa forma, durant les estacions plujoses, l’[[aigua]] és l’encarregada d’arrastrar la superfície del sòl des dels vessants de les muntanyes cap als plans i [[Aiguamoll|pantans]]. Així, l’escorriment va realitzant esquerdes i poc a poc forma rases i barrancs, que a la vegada augmenten l’erosió.
Dels fets exposats s’extreu que a [[Espanya]] es pot deduir que més del 25% de la [[superfície]] del territori Nacional (13.034,682 hectàrees) sofreixen fenòmens greus d’erosió. A
== Causes de la desforestació ==
La desforestació es causada en major part per accions humanes i en menor mesura, per combinacions de causes humanes i naturals. En primer lloc, hem de tenir en compte que la desforestació no és sinònim de tala, perquè aquesta pot ser ocasionada per [[Incendi forestal|incendis forestals]] accidentals o intencionats o per la sobrepastura ja que aquest impedeix el creixement de nous arbres.
Satisfer necessitats humanes és el causant de la desforestació des de fa moltíssims anys. Al respecte existeixen sis principals activitats enfocades a la satisfacció de necessitats, per causa de les quals es desforesta milions d’hectàrees a l’any<ref>{{Ref-web|url=http://www.bioenciclopedia.com/deforestacion/|títol=Deforestación - Información y Características - Biología|consulta=2016-12-21|editor=www.bioenciclopedia.com}}</ref>:
* [[:es:Silvicultura|Explotació forestal]]: té el propòsit d'extreure els recursos forestals per obtenir fusta, combustible i altres productes. És la primera causa de desforestació.
* [[Agricultura]] i [[ramaderia]]: els encarregats d'aquesta activitat requereixen grans espais per crear plantacions i criar bestiar. Per això, solen aplicar un procés conegut com "tala i crema" que consisteix precisament en talar i cremar els arbres.
* [[Mineria]]: excavar les mines per obtenir minerals metàl·lics o pedres precioses altament valorades al món requereix talar la vegetació circumdant per construir les mines i facilitar el pas dels camions de transport.
Línia 31:
* El [[Time (revista)|Time]] senyala la expansió de la soja com a motiu de desforestació desenfrenada. Avui en dia a Paraguai, més de la meitat de la terra agrícola s’utilitza per aquest cultiu. Les plantacions no només estan tenint repercussions mediambientals sinó també socials pel creixement de la mecanització i la disminució progressiva del cost de la mà d’obra. <ref>{{Ref-web|url=http://www.icex.es/icex/es/navegacion-principal/todos-nuestros-servicios/informacion-de-mercados/sectores/agroalimentarios/noticias/NEW2016604071.html?sector=2|títol=La expansión de la soja motiva la deforestación desenfrenada, señala el Time|consulta=2016-12-21|editor=www.icex.es}}</ref>
* La indústria del [[paper]], en molts llocs del planeta, els boscos i altres ecosistemes naturals han sigut i són encara substituïts per [[plantacions]] d’arbres de creixement ràpid per la indústria del paper. Destaca Indonesia per ser el tercer país emissor de gasos d’[[Efecte d'hivernacle|efecte hivernacle]] per desforestació.
Avui en dia, la producció de béns o aliments afronta grans reptes: un mercat de consumidors amb un creixement incessant, una diversificació dels gustos dels demandants, un increment de les zones de producció de biocombustibles que competeixen amb la producció d’aliments, una acceleració en la taxa de desforestació en zones [[Sensible|sensibles]] i un augment indiscriminat de emissions de [[metà]] a la atmosfera.
En aquest escenari global, la producció animal i el benestar s’enfronten al repte de massificar la producció d’aliments i béns en contrapartida a la situació social de la població. Tenim que tenir en compte des del punt de vista econòmic, social, ambiental i del benestar animal que la modificació de qualsevol sistema de producció respon al consumidor, per tant, es converteixen en l’[[eix]] decisiu sobre el qual es pot treballar per la consecució d’aliments ètics, socialment responsables, sostenibles amb el medi ambient i pel benestar animal. <ref>{{Ref-publicació|cognom=Amores|nom=María José|article=La tendencia mundial es la intensificación… ¿y el bienestar? Spei Domus. 2014;10(21):69-72|publicació=La tendencia mundial es la intensificación... ¿ y el bienestar?|url=doi: http://dx.doi.org/10.16925/sp.v10i21.920|data=15 de decembre del 2014|pàgines=1,4}}</ref>
== Conseqüències de la desforestació ==
Linha 64 ⟶ 67:
Congo, Gabon, Indonesia, Kenia, Malàcia, Mèxic i Corea del Sud s’han compromès ha reduir les seves emissions a més del 25% dels seus nivells habituals d’activitat. Una opció interessant és la utilització de la dendroenergia i dels productes fusters per reemplaçar als diversos productes fòssils.
Per altra banda, per poder assolir la seguretat alimentària davant l'escenari de canvi climàtic en el que estem immersos és necessària una profunda transformació dels països desenvolupats. En aquest procés haurem de tenir en compte la [[sinergia]] entre la capacitat d'adaptació i les oportunitats de mitigació que ofereix la pràctica de models basats en una agricultura sostenible o una ''[http://www.fao.org/climatechange/epic/que-hacemos/que-es-la-agricultura-climaticamente-inteligente/es/ agricultura climàticament inteligent]'' en la que es tenen en compte les pràctiques [[Tradicional|tradicionals]] i la aposta per la [[biodiversitat]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Hidalgo García|nom=Mº. Mar|article=Capitol segon. LA INFLUENCIA DEL CAMBIO CLIMÁTICO EN LA SEGURIDAD ALIMENTARIA|publicació=LA INFLUENCIA DEL CAMBIO CLIMÁTICO EN LA SEGURIDAD ALIMENTARIA|url=https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4184082.pdf.|data=|pàgines=22,23}}</ref>
Fonamentalment, el món està arribant a un punt d’inflexió en les estratègies de desenvolupament on ja no és necessari la tala de boscos per produir més aliments. Segons un estudi de la [[Fao|FAO]], més de 20 països han demostrat de manera convincent que el augment de la producció agrícola i la seguretat alimentaria no és en absolut incompatible amb la protecció dels boscos. Si més països segueixen aquest exemple seria una de les accions més importants en pro de la mitigació del canvi climàtic i de la sostenibilitat del planeta. <ref>{{Ref-publicació|cognom=País|nom=Ediciones El|article=Bosques sostenibles contra el cambio climático|publicació=EL PAÍS|llengua=es|url=http://elpais.com/elpais/2016/07/19/planeta_futuro/1468928294_919061.html|data=2016-07-29}}</ref>▼
En aquesta línia, els [[Mercat|mecanismes basats en el mercat]] han demostrat ser una font de financiació molt problemàtica per l'atenuació del canvi climàtic en termes d'equitat, eficiència i eficàcia ambiental i social. Afortunadament hi ha molts altres enfocaments no basats en el mercat per resoldre el problema de la desforestació i la degradació de boscos que han demostrat que funcionen, no solament des de una perspectiva ambiental, sinò també des d'un punt de vista [[social]], cultural i econòmic. <ref>{{Ref-publicació|cognom=Lovera|nom=Simone|article=Enfoques no-basados-en-el-mercado para la Reducción de la Deforestación y la Degradación de los Bosques|publicació=Enfoques no-basados-en-el-mercado para la Reducción de la Deforestación y la Degradación de los Bosques|url=http://www.globalforestcoalition.net/es/wp-content/uploads/2013/04/Non-Market-Based-Approaches-to-Deforestation-final-ESP1.pdf.|data=Març de 2013|pàgines=2,15,16}}</ref>
▲Fonamentalment, el món està arribant a un punt d’inflexió en les estratègies de desenvolupament on ja no és necessari la tala de boscos per produir més aliments. Segons un estudi de la [[Fao|FAO]], més de 20 països han demostrat de manera convincent que el augment de la producció agrícola i la seguretat alimentaria no és en absolut incompatible amb la protecció dels boscos. Si més països segueixen aquest exemple seria una de les accions més importants en pro de la mitigació del canvi climàtic i de la sostenibilitat del planeta. <ref>{{Ref-publicació|cognom=País|nom=Ediciones El|article=Bosques sostenibles contra el cambio climático|publicació=EL PAÍS|llengua=es|url=http://elpais.com/elpais/2016/07/19/planeta_futuro/1468928294_919061.html|data=2016-07-29|pàgines=}}</ref>
----
| |||