Diferència entre revisions de la pàgina «Antoni Noguera Balaguer»

(Cita bibliogràfica)
= Vida: =
{{Infotaula persona}}
'''Antoni Noguera Balaguer''' ([[Ciutat de Palma]], [[1860]] - [[1904]]) fou un reconegut compositor, músic, musicòleg i crític musical, que esdevingué una peça clau en l'evolució de la cultura musical a la Mallorca de finals del segle XIX. És considerat un dels pares del nacionalisme musical [[Mallorca|mallorquí]], molt apreciat per la seva tasca com a investigador i divulgador de la [[música popular]] a les [[Balears]]. Fill del músic [[Vou, veri, vou|Honorat Noguera]], visqué uns anys a Madrid amb l'objectiu d'estudiar enginyeria de camins, imposat per son pare, carrera que va desatendre per complet per acabar reemplaçant per la de músic. Segons l’escriptor Joan Lluís Estelrich, un company d’estudis, “Su única ocupación, de día y de noche, era leer o escuchar música”.
 
Fou deixeble de [[Guillem Massot i Bertran]] i gran amic i seguidor de [[Felip Pedrell i Sabaté|Felip Pedrell]], amb el qual va col·laborar en la creació d'el cançoner que va escriure. El llegat d'Antoni Noguera fou rellevat sobre tot per dos dels seus deixebles: [[Joan Maria Thomàs i Sabater|Joan Maria Thomàs]] i [[Baltasar Samper i Marquès]].
 
= Tasca Divulgadora: =
Pels voltants de 1888 comença l’activitat periodística, centrada exclusivament en la crítica musical. Els seus escrits eren els d’un discrepant, els característics d’un artista en conflicte amb el seu medi. Per això, atacà amb duresa els diversos sectors de la vida musical mallorquina: les bandes, l’afició pel ''[[género chico]]'', les òperes del [[Teatre Principal (Palma)|Teatre Principal]], la música de les esglésies, els compositors, les vetlades que promovien les entitats associatives… Enfront d’aquest estat de coses, que ell amb certa reiteració va qualificar de deplorable i de llastimós, volgué impulsar un moviment de regeneració i modernització, el qual, prioritàriament, passava per un increment de la professionalitat i de l’actualització estètica dels músics i per la priorització dels valors artístics de la música per damunt la seva dimensió de fet social.
 
El cant [[coral]] sorgeix a Mallorca cap a mitjan [[segle XIX]], liderat per Antoni Noguera. La primera gran passa que va donar fou la fundació de la ''Capella de Manacor'' juntament amb [[Antoni Josep Pont]] el 1897, societat coral que que encarnà el pensament artístic del compositor, tant en el gènere religiós com en el líric-profà. Així començà a arrelar, estimulat per l'[[Orfeó Català]] de Barcelona i amb l'ajuda de [[Felip Pedrell i Sabaté|Felip Pedrell]], la creació d'un món orfeonístic local. Trenta-cinc anys més tard i prenent com a model la ''Capella de Manacor'', seria [[Joan Maria Thomàs i Sabater|J. M. Thomàs]] qui fundaria, el 1932, la ''Capella Clàssica''.
 
15

modificacions