Viquipèdia

Guàrdia de Ferro: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula d'organització}}
{{MF|data=abril de 2013}}
La '''Guàrdia de Ferro''' ( en [[romanès]]: ''Garda de Fier'' ) és el nom pel qual és conegut un moviment i partit polític d'[[Ultradreta|extrema dreta]] [[romanesos|romanès]] que va existir entre el [[1927]] i els primers anys de la [[Segona Guerra Mundial]]. També es coneix com '''Legió de l'Arcàngel Miquel''' (en romanès: ''Legiunea Arhanghelului Mihail'') o '''Moviment legionari''' (''Mișcarea Legionară'').<ref>{{Cite book |first=Stanley G. |last=Payne |authorlink=Stanley G. Payne |title=A History of Fascism, 1914–1945 |publisher=University of Wisconsin Press |year=1995 |page=394}}</ref> La Guàrdia de Ferro es definia com [[Nacionalisme|antinacionalista]], [[Antisemitisme|antisemita]] i [[Anticomunisme|anticomunista]], a més de promoure la fe de l'[[Església Ortodoxa]]. Els seus membres eren anomenats "camises verdes" pel predomuni del color verd en els uniformes que utilitzaven.<ref>For "greenshirts" see, for example, R.G. Waldeck, ''Athene Palace'', University of Chicago Press eBook (2013), ISBN 022608647X, p. 182. Originally published 1942.</ref>
[[Fitxer:Guardiadehierro.svg|thumb|Símbol de la ''Guàrdia de Ferro''.]]
 
La '''Guàrdia de Ferro''' ( en [[romanès]]: ''Garda de Fier'' ) fou un moviment d'[[Ultradreta|extrema dreta]] [[romanesos|romanès]] que va existir a la primera meitat del [[segle XX]].
Quan [[Ion Antonescu]] va assumir el poder, el setembre de 1940, va portar la Guàrdia de Ferro al govern. Sota el poder dictatorial de [[Horia Sima]], la Guàrdia va realitzar diversos atacs mortals contra [[Judaisme|jueus]]. El gener de 1941, no obstant, Antonescu va utilitzar l'exèrcit per suprimir la [[Revolta dels legionaris i pogrom de Bucarest|revolta de la Guàrdia de Ferro]]. Aleshores la organització va ser eliminada, mentre que els seus líders, entre els que es trobava Horia Sima, van fugir a [[Alemanya]].
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Cronologia ==
* 1910. Es crea el Partit Democràtic Nacional (PDN) dirigit per Nicolae Iorga i A.C. Cuza (aquest darrer un violent antisemita)
* 1919. Es crea a [[Iasi]] la Guàrdia de la Consciència Nacional, una organització paramilitar nacional socialista. Entre els seus fundadors hi ha C.Z. Codreanu i C. Pancu (aquest darrer serà el cap de l'organització)
* 1920. El PDN es fracciona i els dissidents dirigits per Cuza creen el Partit Nacional Demòcrata Cristià (PNDC)
* 1921. Es crea el Moviment Nacional Feixista Italo-ròmanès (NIRFM), dirigit per Elena Bacaloglu, d'orientació mussoliniana.
* 1921. Es crea el Feix Nacional Romanès (NRF), dirigit per Titus Vifor, amb influència a [[Moldàvia]], [[Bukovina]], i el [[Banat]].
* 1922. Cuza i N.C. Paulescu creen la Unió Nacional Cristiana (NCU), organització violenta antisemita, amb l'esvàstica com emblema. La NCU estableix llaços amb l'organització terrorista muniquesa "Consul".
* 1923. NIRFM i NRF es fusionen donant origen al Moviment Nacional Feixista, sota el model del feixisme italià i de l'organització "Acció Francesa" de França. La fusió provoca una escissió en el NRF.
* 1923. Formació de la Lliga de Defensa Nacional Cristiana (LANC), per A.C. Couza. Poc després se li uneix el PNDC.
* 1923. C.Z. Codreanu i altres membres de la LANC preparen atacs antisemites, però són descoberts per les autoritats.
* 1924. El prefecte de Policia de Iasi, Constantin Manciu, un liberal, és assassinat per C.Z. Codreanu. L'assassí és absolt.
* 1927. Dissidents de la LANC funden la "Legió de l'Arcàngel Miquel," que des de 1930 serà anomenada "Guàrdia de Ferro i des de [[1935]] "Totul petru tara" (Tot per la pàtria).
* 1927. La dividida LANC només obté 52.800 vots a les eleccions.
* 1928. En noves eleccions la LANC només obté 32.154 vots.
* 1931. En les eleccions d'aquest any la LANC obté 113.863 vots (3,89%) i 8 escons en el Parlament. Les mateixes eleccions donen 34.183 vots a la Guàrdia de Ferro.
* 1932. La LANC obté 150.071 vots (5,4%) i 7 escons en el Parlament.
* 1933. Creació del Comitè Nacional Antifeixista.
* 1933. Dissolució de la Guardia de Ferro, que tenia 45 organitzacions departamentals i 18 diaris (amb una circulació de 35.000 exemplars), i gaudia del suport d'alguns joves intel·lectuals.
* 1935. S'estableix l'organització feixista "Front Romanès", sota la direcció de A. Vaida Voievod, separat del Partit Nacional Camperol.
* 1935. Creació de l'organització feixista Partit Nacional Cristià (NCP), mitjançant la fusió de la LANC de A.C. Cuza, i el Partit Nacional Agrari, de Octavian Goga.
* 1937. Pacte de no-agressió electoral entre els líders del NCP i de la Guardia de Ferro. Si afegeixen el grup liberal de Georges Bratianu i la Unió Agrària de Constantin Argetoianu. El Partit Comunista denuncia el pacte però dóna suport a nivell local al Partit Nacional Agrari. En les eleccions la Guardia de Ferro obté 478.378 vots, el 15,58% del total.
* 1938. C.Z. Codreanu i altres líders de la Guardia de Ferro són arrestats i sentenciats a diverses penes de presó.
* 1938. Hitler demana al rei Carol II ([[Carles II de Romania]]) alinear Romania amb la política del III Reich i entregar el poder a la Guardia de Ferro. Carol II però s'hi oposa i fa executar a C.Z. Codreanu i altres 12 líders.
* 1939. El primer ministre Armand Calinescu és assassinat per legionaris. S'incrementa la repressió contra la Guardia de Ferro.
* 1940. Els membres de la Guardia de Ferro detinguts en camps són alliberats. Es forma el govern de Gigurtu amb Mihail Manoilescu com a ministre de l'Interior i amb [[Horia Sima]], líder de la Guardia de Ferro, dins el govern. El govern Gigurtu va aprovar legislació antisemita. Hi va haver pogroms a Dorohoi i altres llocs, amb almenys 136 morts. [[Ion Antonescu]] és nomenat President del Consell de Ministres i la constitució de febrer de [[1938]] és suspesa. Carles II ha d'abdicar. Romania és proclamada un "Estat nacional legionari" i Ion Antonescu rep el títol de ''"Conducator"'' (líder). Horia Sima, dirigent del Moviment Legionari, esdevé vicepresident del Consell de Ministres. La legislació antisemita se endureix. A la presó de [[Jilava]], més de 60 antics dignataris del règim i oficials esperen judici per activitats antilegionaries durant el regnat de Carol II. Onada de persecucions antisemites amb la mort d'almenys 11 persones. Legionaris assassinen l'historiador [[Nicolae Iorga]], ex-primer ministre, i a l'economista Virgil Madgearu, antic ministre membre del Partit Nacional Camperol.
* 1941. Rebel·lió militar organitzada per la Legió, sufocada per Antonescu. A [[Bucarest]] 120 persones moren durant la revolta.
* 1941. Esclata la guerra contra la [[Unió Soviètica]]. Massacres de jueus a [[Iasi]] amb entre 10.000 i 12.000 víctimes. Els jueus són expulsats cap a [[Besaràbia]] i Bukovina i internats en guetos. Les deportacions s'estenen després des de Besaràbia i Bukovina a [[Transnístria]] on la majoria seran assassinats.
* 1942. Matances de jueus per tropes alemanyes i romaneses a Transnístria. Pràcticament tots els jueus de Besaràbia i la majoria dels de la Bukovina han estat deportats. Acord per deportar als jueus romanesos cap a camps de concentració alemanys (que no es va arribar a portar a terme)
{{Autoritat}}
{{Commonscat}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Guàrdia_de_Ferro»