Criança d'infants: diferència entre les revisions

Un [[estil de criança]] és el clima emocional general en la llar.<ref name="Spera">*Spera, C. (2005). [http://www.sfu.ca/~jcnesbit/EDUC220/ThinkPaper/Spera2005.pdf A review of the relationship among parenting practices, parenting styles, and adolescent school achievement.] ''[[Educational Psychology Review]]'', 17(2), 125-146.</ref> La [[Psicologia del desenvolupament|psicòloga del desenvolupament]] [[Diana Baumrid]] va identificar tres estils principals de criança en el [[desenvolupament infantil]]: ''democràtic'', ''autoritari'' i ''permissiu''.<ref>Baumrind, D. (1967). Child care practices anteceding three patterns of preschool behavior. Genetic Psychology Monographs, 75, 43-88.</ref><ref>{{ref-publicació|cognom1= Baumrind |nom1= D. |any= 1978 |títol= Parental disciplinary patterns and social competence in children | url = |publicació= Youth and Society |volum= 9 |exemplar= |pàgines= 238–276 }}</ref><ref>Baumrind, D. (1971). Current patterns of parental authority" ''Developmental Psychology'' 4 (1, Pt. 2), 1-103.</ref><ref>McKay M (2006). [http://scholarsarchive.byu.edu/etd/453/ Parenting practices in emerging adulthood: Development of a new measure.] Thesis, Brigham Young University. Retrieved 9 February 2016.</ref> Posteriorment, aquests estils de criança es van ampliar a quatre, incloent un estil ''no afectiu''. Aquests quatre estils de criança impliquen combinacions d'acceptació i capacitat de resposta per una banda, i la demanda i el control sobre l'altra.<ref name="Santrock">Santrock, J.W. (2007). ''A topical approach to life-span development, third Ed.'' New York: McGraw-Hill.</ref> Una [https://sites.google.com/site/markrubinsocialpsychresearch/social-class-differences-in-mental-health-do-parenting-style-and-friendship-play-a-role recent investigació] ha trobat que l'estil de criança està significativament relacionat amb la posterior salut mental dels nens i del seu benestar. En particular, la ''criança democràtica'' està positivament relacionada amb la salut mental i la satisfacció amb la vida, mentre que la ''criança autoritària'' és negativa en relació amb aquestes variables.<ref>Rubin, M., & Kelly, B. M. (2015). A cross-sectional investigation of parenting style and friendship as mediators of the relation between social class and mental health in a university community. International Journal for Equity in Health, 14:87, 1-11. doi: [http://dx.doi.org/10.1186/s12939-015-0227-2 10.1186/s12939-015-0227-2]</ref>

* ''Criança autoritària:'' Els pares autoritaris són molt rígids i estrictes. Ells exigeixen molt al nen, però no són sensibles al nen. Els pares que practiquen la criança autoritària tenen un conjunt de regles i expectatives rígides, que s'apliquen estrictament i requereixen una obediència rígida. Quan no se segueixen les regles, el càstig és el mètode més utilitzat per a promoure l'obediència futura.<ref name="DOI_10.1177/0192513X08322933 "/> Generalment no hi ha cap explicació del càstig.<ref name="DOI_10.1177/0192513X08322933 "/> «Perquè jo ho dic» és una típica resposta a la pregunta d'un nen a l'autoritat. Aquest tipus d'autoritat s'utilitza amb més freqüència en les famílies de classe obrera que les de classe mitjana. En [[1983]], Diana Baumrid va trobar que els nens criats en una casa d'estil autoritari eren menys alegres, més canviants i més vulnerable a l'[[estrès]]. En molts casos, aquests nens també van demostrar hostilitat passiva. Un exemple dels pares autoritaris serien els pares que castiguen durament als seus fills, sense tenir en compte els sentiments i emocions dels seus fills.

Les pràctiques de criança és un comportament específic que utilitza un pare en la criança d'un nen.<ref name="Spera"/> Per exemple, una pràctica és promoure l'èxit acadèmic llegint llibres al nen. Les [[Narració d'històries|narracions d'històries]] és una pràctica important de criança dels nens en moltes comunitats [[Pobles indígenes d'Amèrica|indígenes americanes]].<ref>Bolin, Inge. Growing Up in a Culture of Respect: Child Rearing in Highland Peru. Austin: University of Texas Press, 2006. Project MUSE.</ref>

Els pares de tot el món volen el que ells creuen que és millor per als seus fills. No obstant això, els pares de diferents cultures tenen diferents idees del que és millor.<ref name="Day "/> Per exemple, els pares d'una [[societat caçadora-recol·lectora]] o d'[[agricultura de subsistència]] és probable que promocionin les habilitats pràctiques de supervivència a una edat jove. Moltes d'aquestes cultures comencen ensenyant als nadons a usar eines afilades, incloent ganivets, abans del seu primer aniversari.<ref>{{ref-notícia|url=http://www.slate.com/blogs/how_babies_work/2013/04/09/bad_parenting_ideas_that_are_actually_good_for_some_babies.html|títol=Give Your Baby a Machete|cognom=Day|nom=Nicholas|data= 9 abril 2013|obra=[[Slate (magazine)|Slate]]|consulta= 19 abril 2013}}</ref> Això es veu en les comunitats on els nens tenen una quantitat considerable d'autonomia a edats molt primerenques i se'ls dóna l'oportunitat de convertir-se en experts en les tasques que són de vegades classificades com a treballs d'adults en altres cultures.<ref>Rogoff, B. (2003). The cultural nature of human development. Oxford; New York: Oxford University Press</ref> En algunes comunitats indígenes d'Amèrica, el treball infantil ofereix als nens l'oportunitat d'aprendre els valors culturals de participació col·laborativa i el [[comportament prosocial]] a través de l'observació i la participació juntament amb els adults.<ref>{{ref-llibre|cognom=Bolin|nom=Inge|títol=Growing Up in a Culture of Respect: Child Rearing in Highland Peru|any=2006|editorial=University of Texas Press|isbn=978-0-292-71298-0|pàgines=63–67}}</ref> Els pares americans valoren fortament la capacitat intel·lectual, sobretot en un sentit estricte de «llibre d'aprenentatge».<ref name="Day "/> Els pares [[italians]] valoren les habilitats socials i emocionals i tenen un temperament uniforme.<ref name="Day "/> Els pares [[espanyols]] volen que els seus fills siguin sociables.<ref name="Day "/> Els pares [[suecs]] valoren la seguretat i la felicitat.<ref name="Day "/> Els pares [[neerlandesos]] donen valor a la independència, a la llarga capacitat d'atenció i als horaris predictibles.<ref name="Day "/> El [[poble kipsigis]], de [[Kenya]], valoren la intel·ligència dels nens i l'ús que fan d'ella d'una manera responsable i servicial, el que ells anomenen ''ng/om''.<ref name="Day">{{ref-notícia|url=http://www.slate.com/blogs/how_babies_work/2013/04/10/parental_ethnotheories_and_how_parents_in_america_differ_from_parents_everywhere.html |títol=Parental ethnotheories and how parents in America differ from parents everywhere else. |cognom=Day|nom=Nicholas |data= 10 abril 2013 |obra=[[Slate (magazine)|Slate]] |consulta= 19 abril 2013}}</ref> Molts indígenes de les comunitats americanes valoren el respecte, la participació en la comunitat, i la ''no interferència''. La pràctica de la no interferència és un valor important en la cultura [[Cherokees|Cherokee]]; es requereix que un respecta l'autonomia dels altres en la comunitat i no interfereix en les seves decisions al donar consells no sol·licitats.<ref>Robert K. Thomas. 1958. "Cherokee Values and World View" Unpublished MS, University of North Carolina

Les diferències en els valors fan que els pares interpretin diferents accions en diferents formes.<ref name="Day "/> Fer preguntes és vist per molts pares americans i europeus com un senyal que el nen és intel·ligent. Els pares italians, que valoren la competència social i emocional, creuen que fer preguntes és un senyal que el nen té bones habilitats interpersonals. Els pares holandesos, que valoren la independència, veuen les preguntes negativament, com un senyal que el nen no és independent.<ref name="Day "/> Els pares indígenes americans sovint tracten de fomentar la curiositat dels seus fills; molts utilitzen un estil de criança permissiva que permet al nen a explorar i [[Cognitivisme social|aprendre mitjançant l'observació]] del món que l'envolta.<ref name="muse.jhu.edu"/>

Les diferències en els valors també poden fer que els pares facin servir diferents eines per a promoure els seus valors. Molts pares americans i europeus compren joguines educatives per a millorar la intel·ligència dels seus fills.<ref name="Day "/> Alguns pares espanyols promouen les habilitats socials mitjançant el passejos diaris pel barri amb els seus fills.<ref name="Day "/>

<ref name="DOI:10.1080/01494920802010140">{{ref-publicació|cognom=Brown|nom=Lola|autor2=Iyengar, Shrinidhi|títol=Parenting Styles: The Impact on Student Achievement|publicació=Marriage & Family Review|any=2008|volum=43|exemplar=1-2|pàgines=14–38|doi=10.1080/01494920802010140|url=http://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/01494920802010140#preview}}</ref>

<ref name="10.1111/j.1475-682X.2010.00351.x">{{cite journal|last=Schroeder|first=Ryan D.|author2=Osgood, Aurea K. |author3=Oghia, Michael J. |title=Family Transitions and Juvenile Delinquency*|journal=Sociological Inquiry|date= novembre 2010|volume=80|issue=4|pages=579–604|doi=10.1111/j.1475-682X.2010.00351.x|url=http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1475-682X.2010.00351.x/abstract}}</ref>

<ref name="PMID_18229511">{{cite journal|last=Musitu Ochoa|first=G |author2=Estévez Lopez, E |author3=Emler, NP|title=Adjustment problems in the family and school contexts, attitude towards authority, and violent behavior at school in adolescence.|journal=Adolescence|date=Winter 2007|volume=42|issue=168|pages=779–94|pmid=18229511|url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18229511}}</ref>

<ref name="DOI_10.1177/0192513X08322933">{{ref-publicació|cognom=Fletcher|nom=A. C.|autor2=Walls, J. K. |autor3=Cook, E. C. |autor4=Madison, K. J. |autor5=Bridges, T. H. |títol=Parenting Style as a Moderator of Associations Between Maternal Disciplinary Strategies and Child Well-Being|publicació=Journal of Family Issues|data= desembre 2008|volum=29|exemplar=12|pàgines=1724–1744|doi=10.1177/0192513X08322933|url=http://libres.uncg.edu/ir/uncg/f/A_Fletcher_Parenting_2008.pdf}}</ref>

<ref name="doi_10.1177/1077559509347012">{{ref-publicació|cognom=Finkelhor|nom=D.|autor2=Ormrod, R. |autor3=Turner, H. |autor4=Holt, M. |títol=Pathways to Poly-Victimization|publicació=Child Maltreatment|data= novembre 2009|volum=14|exemplar=4|pàgines=316–329|doi=10.1177/1077559509347012|url=http://www.unh.edu/ccrc/pdf/CV181.pdf}}</ref>

<ref name="pmid_19636795">{{cite journal|last=Barboza|first=GE |author2=Schiamberg, LB |author3=Oehmke, J |author4=Korzeniewski, SJ |author5=Post, LA |author6=Heraux, CG|title=Individual characteristics and the multiple contexts of adolescent bullying: an ecological perspective.|journal=Journal of youth and adolescence|date=Jan 2009|volume=38|issue=1|pages=101–21|pmid=19636795|url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19636795|doi=10.1007/s10964-008-9271-1}}</ref>

<ref name="doi_10.2224/sbp.2008.36.2.145">{{cite journal|last=Jankauskiene|first=Rasa |author2=Kardelis, Kestutis |author3=Sukys, Saulius |author4=Kardeliene, Laimute|title=ASSOCIATIONS BETWEEN SCHOOL BULLYING AND PSYCHOSOCIAL FACTORS|journal=Social Behavior and Personality: an international journal|year=2008|volume=36|issue=2|pages=145–162|doi=10.2224/sbp.2008.36.2.145|url=http://www.ingentaconnect.com/content/sbp/sbp/2008/00000036/00000002/art00001}}</ref>