Climent XI: diferència entre les revisions

Durant el pontificat d'[[Urbà VIII]] (1623-1644), l'avi del futur [[Papa]]va ocupar el càrrec de [[senador de Roma]] (a l'època de càrrec monocràtic)<ref name=”CatholicEncyclopedia”> {{citar web|url= http://www.newadvent.org/cathen/04029a.htm | títol= Pope Clement XI | consulta=5 de setembre de 2016|cognom= |nom= |coautors= |data= |obra= |editor= }}</ref>. El seu pare estava relacionat amb el cardenal [[GianGirolamoAlbaniGian Girolamo Albani]]. A l'edat d'11 Giovanni Francesco va ser portat a [[Roma]] i va ser inscrit al [[Collegio Romano|Col·legi dels Jesuïtes]], on va realitzar tota la seva formació.

Va completar els seus estudis secundaris el [[1660]]. Dotat amb un notable talent per als idiomes, va aprendre a traduir del [[llatí]] i del [[grec antic]]. En la seva joventut realitzà la traducció d'una part del ''Monòleg dels grecs'', que consisteix en les comissions de l'[[emperador bizantí]], i unes [[homilia|homilies]] de [[Sofroni de Jerusalem]] sobre sant de Pere i Pau<ref>Giuseppe de Novaes, ''ElementidellastoriaElementi della storia de' sommiponteficisommi pontefici'', 1805, vol. XI, p. 3.</ref>. Es va inscriure a la Universitat de Roma i es va graduar ''[[in utroque iure]]''. Va obtenir el seu doctorat aUrbino (1668).

En pocs anys la seva fama va fer que [[Cristina de Suècia]] el volgués pera la seva Acadèmia, gràcies a la presentació feta pel cardenal [[Decio Azzolino el jove|DecioAzzolinoDecio Azzolino]]. Aquest ambient literari era freqüentat pels escriptors, poetes, pintors, músics més famosos de l'època<ref>En 1690, després de la mort de la reina Cristina, artistes i intel·lectuals que gravitaven al voltant del seu famós saló literari van constituir l'[[Acadèmia de l'Arcàdia]], a la que també es va unir el cardenal Albani.</ref>

Jurista, el [[1673]] va elaborar els estatuts sinodals de [[abadia de Farfa|Farfa]] i [[abadia territorial de Subiaco|Subiaco]]. Va escriure el text que va ser aprovat i promulgat pel Papa [[Innocenci XII]] amb la [[butlla]] ''RomanumdecetPontificemRomanum decet Pontificem'' (que conté la famosa condemna del [[nepotisme]]). Gràcies a la seva experiència i el seu coneixement dels mecanismes de govern de l'Església, va ser també assessor d'[[Alexandre VIII]] Ottoboni (1689-1691) i d'[[Innocenci XII]] Pignatelli (1691-1700). Es va donar a conèixer, dins de la cúria romana, a més, com un home íntegre i lliure de corrupcions i nepotisme.

El Papa Ottoboni el va consultar abans de la sanció de la cancel·lació de decisions de l'Assemblea Episcopal Francesa ([[Constitució Apostòlica]] ''Inter Multiplices'' , aprovada el 4 d'agost de 1690). Per la seva banda, el Papa Pignatelli utilitzà el seu consell quan, immediatament després de l'elecció, havia de fer una cita a la part superior dels dicasteris de la [[Cúria Pontifícia|Cúria Romana]]. El 1700, a requesta d'un dictamen pel rei espanyol [[Carles II d'Espanya|Carles II]] (que no tenia fills propis) abans de respondre va escoltar el consell de tres cardenals, incloent Albani. El rei va donar la benvinguda a la proposta papal i fa la seva voluntat en favor de [[Felip V d'Espanya|Felip d'Anjou]], nét del rei francès [[Lluís XIV d'Espanyade França|Lluís XIV]]<ref>Giuseppe de Novaes, ''op.cit.'', p. 4.</ref>.

Va ser [[orde sacerdotal|ordenat]] [[prevere (catolicisme)|sacerdot]] al setembre del [[1700]]. Va participar en dos [[conclave]]s: el de [[conclave de 1691|1691]] i eldeel de [[conclave de 1700|1700]], on va resultar elegit.