Ucraïna: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - que respecta a + que fa a |
Canvis menors, neteja, replaced: s'usava → es feia servir , de I → d'I, d'Europa Occidental → de l'Europa Occidental AWB |
||
Línia 10:
|idiomes_oficials = [[Ucraïnès]]
|himne_nacional = Ще не вмерла Україна <br />[[transcripció lingüística|transcrit:]] ''[[Sxe ne vmerla Ukraïna]]'' <br />(''La glòria d'Ucraïna no ha mort'')
|capital= [[Kíev]]
|coordenades_capital = 50° 27′ N, 30° 30′ E
|tipus_govern = [[democràcia|Democràcia parlamentària]]
Línia 25:
|densitat_poblacio = 76
|posicio_llista_densitat=92è
|tipus_sobirania= [[Independència]]
|events_establir_sobirania=de la [[Unió Soviètica]]
|dates_establiment_sobirania=<br />[[24 d'agost]] del [[1991]]
|moneda= [[Hrívnia]]
|codi_moneda=UAH
|zona_horaria= [[Zona horària#UTC.2B2|EET]]
|variacio_utc=+2
|zona_horaria_DST= [[Zona horària#UTC.2B2|EEST]]
|variacio_utc_DST=+3
|domini_TLD=ua
Línia 47:
{{AP|Geografia d'Ucraïna}}
[[Fitxer:Ukraine topo en.jpg|dreta|380px|Mapa topogràfic d'Ucraïna|thumb]]
'''Ucraïna''' té una posició estratègica a l'est d'Europa, limitant, en el sentit de les agulles del rellotge, amb [[Bielorússia]] al nord, [[Rússia]] al nord-est i a l'est, la [[mar d'Azov]] i la [[mar Negra]] al sud, [[Romania]] i [[Moldàvia]] al sud-oest, i [[Hongria]], [[Eslovàquia]] i [[Polònia]] a l'oest. La mar Negra separa Ucraïna també de [[Geòrgia]], [[Turquia]] i [[Bulgària]], com també de [[Romania]] i [[Rússia]], estats ja mencionats com a fronterers per terra. Amb [[Rússia]], comparteix més quilòmetres de frontera, seguit de [[Bielorússia]].
L'estat és muntanyós a l'oest, on es troba una secció de la serralada dels [[Carpats]], però en general és força pla, ocupat principalment per un paisatge ondulant d'[[estepa (geografia)|estepa]]. El país forma part de la gran plana europea que va des d'[[Alemanya]] fins als [[Urals]] o, vist des d'una altra perspectiva, comprèn la part final de l'[[estepa (geografia)|estepa]] euroasiàtica que comença a [[Mongòlia]].
Hi ha una presència important de llargs rius com el [[Dnièper]], el [[Dnièster]] o el [[Buh Meridional]], que són aprofitats pels seus recursos hidrològics. Aquests tres rius majors desemboquen a la [[mar Negra]], on formen els seus [[líman]]s (un tipus d'[[estuari]]). Al sud-oest, el delta del [[Danubi]] forma part de la frontera amb [[Romania]].
Línia 67:
* [[Víktor Ianukòvitx]] (25 de febrer de 2010 - 22 de febrer de 2014)
* [[Oleksandr Turtxínov]] (interinament, 22 de febrer de 2014 - 25 de maig de 2014)
* [[Petrò Poroixenko]] (25 de maig de 2014 -)
El poder legislatiu (''Verkhovna Rada'') està representat per una sola cambra, el ''Consell Suprem'' o ''Suprema Rada'', integrada per 450 membres electes per a un període de quatre anys.
Línia 94:
Administrativament, el país s'estructura en 24 [[óblast]]i o províncies. A més, la ciutat de [[Kíev]] (dintre del número 12 al mapa) té un estatus especial.
[[Fitxer:UkraineNumbered.png|
{| border="0"
Línia 173:
|-
|}
A partir de l'any [[2000]], l'economia ucraïnesa va demostrar el creixement dins de les seves exportacions, augmentant-ne aquestes més d'un 10% a l'any. El creixement es va atribuir en gran part a una onada d'exportacions de metalls i de productes químics a la [[Xina]]. L'any [[2005]], el desenvolupament econòmic es va retardar temporalment a causa dels canvis desfavorables en termes de comerç, ja que van baixar els costos de l'energia i dels preus del metall.
L'estat importa la majoria de les fonts d'energia, especialment el gasoil i el gas natural, i en gran part depèn de Rússia com a proveïdor d'energia.<ref>{{ref-publicació|cognom=Forès|nom=Laia|títol=La UE planta cara al desafiament d'Ucraïna|publicació=Ara|data=29 novembre 2013|pàgines=pp. 16 - 17}}</ref> El creixement econòmic ha tingut tensions econòmiques amb Rússia a causa de la [[Crisi del gas entre Ucraïna i Rússia|Guerra del Gas]], que va tenir com a rerefons la tendència prooccidental del president [[Víktor Iúixtxenko]].
Línia 180:
=== Turisme ===
Ucraïna ocupa el 8è lloc del món en la llista de nombre de turistes que visiten el país, d'acord amb els rànquings de l'[[Organització Mundial de Turisme]],.<ref>{{ref-web|url = http://www.tourismroi.com/Content_Attachments/27670/File_633513750035785076.pdf|format = pdf|títol = UNWTO World Tourism Barometer, volume 6| editor = [[Organització Mundial del Turisme]], [[ONU]] |mes = juny|any = 2008|llengua = anglès}}</ref> Va assolir aquesta posició l'any 2008, desplaçant estats com [[Grècia]] i [[Rússia]].
== Geografia humana i societat ==
=== Demografia ===
{{AP|Geografia d'Ucraïna#Demografia}}
Es considera que Ucraïna està patint una crisi demogràfica, per l'alta taxa de mort i la baixa taxa de natalitat que té. Actualment, el país té una taxa de natalitat de 9,55 naixements/1.000 habitants, i una taxa de mortalitat de 15,93 morts/1.000 habitants. Un factor important en la contribució a la relativa alta mortalitat és l'alta taxa de mortalitat entre els homes (d'edat laboral) per causes que es poden prevenir, com ara el consum d'[[Beguda alcohòlica|alcohol]] o del [[Efectes del tabac|tabac]].<ref>{{ref-web|url = http://www.worldbank.org/html/prddr/trans/julaug99/pgs3-4.htm|títol = What Went Wrong with Foreign Advice in Ukraine?| consulta = 16 gener 2008|obra = The World Bank Group|llengua = anglès}}</ref> L'any 2007, va decréixer a un ritme que és el tercer més ràpid del món.<ref>{{ref-web|url = https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/fields/2002.html|títol = Field Listing - Population growth rate| consulta = 5 juliol 2008|obra = CIA World Factbook|llengua = anglès}}</ref>
Les regions industrialitzades de l'est i el sud-est són les més poblades, i un 67,2% de la població viu en zones urbanes.<ref>{{ref-web|url= http://www.unicef.org/infobycountry/ukraine_statistics.html|títol = Estadístiques d'Ucraïna| consulta = 7 gener 2008|obra = [[Fons de Nacions Unides per a la infància]] (UNICEF)}}</ref>
=== Etnografia ===
D'acord amb el [[cens ucraïnès de 2001]], la població d'Ucraïna és eminentment d'ètnia [[ucraïnesos|ucraïnesa]] (77,8%), tot i que hi són presents de manera destacada els [[russos]] (17,3%) i, de forma més minoritària, també [[bielorussos]], [[moldaus]], [[tàrtars de Crimea]], [[búlgars]], [[hongaresos]], [[romanesos]], [[polonesos]], [[jueus]], [[armenis]], [[grecs]], [[tàrtars|tàtars]], [[gitanos]], [[azeris]], [[georgians]], [[alemanys ètnics]], [[gagaüsos]] i d'altres.<ref>{{ref-web|url = http://www.ukrcensus.gov.ua/eng/results/general/nationality/|títol = Ethnical composition of the population of Ukraine| consulta = 5 juliol 2008|obra = Cens 2001|llengua = anglès}}</ref>
=== Llengües ===
Línia 197:
{{AP|ucraïnès|tàtar de Crimea|rutè|jiddisch}}
El parlament d'Ucraïna va aprovar la llei de llengües el 3 de juliol de 2012, per la qual cosa un idioma pot disposar de l'estatus de llengua ''regional'' si el nombre de persones que el consideren la seva llengua materna supera el 10% de la població total de la regió.<ref>{{ref-web|url= http://www.kyivpost.com/content/ukraine/deputy-come-crimean-mps-shocked-to-hear-colleagues-giving-speeches-in-crimean-tatar-language-313501.html |títol=Deputy: Come Crimean MPs shocked to hear colleagues giving speeches in Crimean Tatar language | consulta=25/11/2012 |obra= | editor=KyivPost |data=25/9/2012 |llengua=anglès }}</ref>
A Ucraïna, es parla l'[[ucraïnès]] com a llengua autòctona i oficial. També hi ha una part significativa de la [[Llengua russa a Ucraïna|població que parla el rus]], sigui com a segona llengua o primera. Començant des de la Unió Soviètica, o en algunes regions abans, hi va haver un procés de russificació a Ucraïna. La pressió del [[rus]] sobre l'ucraïnès ha resultat en un fenomen que s'anomena ''[[súrjyk]]'', és a dir, la barreja de l'ucraïnès amb el rus. La paraula ''súrjyk'' no es refereix (encara) a un dialecte ni té regles específiques, sinó que denomina simplement el mal ús de l'ucraïnès, amb la incorporació (de vegades molt exagerada) de russismes.
Una altra de les llengües autòctones d'Ucraïna, a més de l'ucraïnès, és el [[tàtar de Crimea]], de la família de [[llengua turquesa|llengües turqueses]], que com el nom indica, es parla a la península de [[Crimea]], que el [[2014]] s'adherí a la [[Rússia|Federació Russa]]. També es parlava en zones properes a aquesta península, com les óblasts de [[óblast de Kherson|Kherson]] i [[óblast de Zaporíjia|Zaporíjia]]. Tot i així, són una minoria des de la seva deportació (cap al [[Kazakhstan]] i la part asiàtica de l'[[URSS]]) i dispersió en temps de [[Stalin]], i lluiten per la supervivència del seu idioma enfront del rus. Gran part de la ciutat d'[[Odessa]] és principalment russòfona, com també ho són algunes parts de les óblasts de [[óblast de Donetsk|Donetsk]] i [[óblast de Luhansk|Luhansk]].
Línia 211:
=== Religió ===
La principal religió a Ucraïna és el [[cristianisme ortodox]], dividida principalment en dues branques: una Església ortodoxa [[Església Ortodoxa Ucraïnesa (Patriarcat de Kýiv)|sota jurisdicció del Patriarcat de Kíev]] i una altra regida pel [[Església Ortodoxa Ucraïnesa (Patriarcat de Moscou)|Patriarcat de Moscou]]. Als anys noranta, una part de l'[[exarcat]] ucraïnès de l'[[Església Ortodoxa Russa|Església ortodoxa russa]] es va declarar autocèfal, condició no reconeguda per les altres esglésies ortodoxes, per tant, actualment hi ha també la denominada ''[[Església ortodoxa autocèfala ucraïnesa]]''.
La religió [[Església grecocatòlica|grecocatòlica]], també anomenada de ritu [[uniats|''uniat'']], que es podria considerar una mena de fusió entre la [[Església Ortodoxa|religió ortodoxa]] i la [[catolicisme|catòlica]], es practica principalment a l'oest de l'estat (tot i que no exclusivament), en particular entre els [[rutens]] i els ucraïnesos en general a la [[Transcarpàcia]] i a les óblasts de [[óblast de Lviv|Lviv]], [[óblast d'Ivano-Frankivsk|Ivano-Frankivsk]] i [[óblast de Txernivtsí|Txernivtsí]], religió que també es practica a [[Romania]] ([[Església Romanesa Unida a Roma]], o Església grecocatòlica de Romania).
Línia 217:
També hi ha comunitats de [[catòlics]] i [[protestants]].
El [[judaisme]] hi és prou important, amb una població de jueus [[asquenazites]] de parla [[jiddisch]] en diferents parts d'Ucraïna, amb els percentatges més alts de jiddischparlants a les ciutats de [[Lviv]], [[Odessa]], [[Txernivtsí]] i [[Kíev]].
També s'ha de considerar que, com a la resta d'[[Europa]] i moltes altres parts del món d'avui, hi ha molts [[ateu]]s i [[agnòstic]]s a Ucraïna, cosa que el gràfic següent no reflecteix.
{{Gràfic de barres
|title= [[Religió a Ucraïna]]<ref>{{ref-web|url = https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/up.html|títol = CIA World Fact Book|llengua = anglès}}</ref>
|titlebar = #ddd
|left1 = religió
Línia 228:
|float = left
|bars=
{{Barra percentatge| [[Església Ortodoxa Ucraïnesa (Patriarcat de Moscou)]] |#f3e835|50.4}}
{{Barra percentatge| [[Església Ortodoxa Ucraïnesa (Patriarcat de Kýiv)]] |#f0ba38|26.1}}
{{Barra percentatge| [[Església grecocatòlica ucraïnesa]] |#db1c84|8}}
{{Barra percentatge| [[Església Ortodoxa Ucraïnesa Autocefàla]] |#ca8542|7.2}}
{{Barra percentatge| [[Església Catòlica Romana]] |#ad0072|2.2}}
{{Barra percentatge| [[Protestantisme]] |#39a2eb|2.2}}
{{Barra percentatge| [[Judaisme]] |#7ec7ba|0.6}}
{{Barra percentatge|Altres|Grey|3.2}}
}}
Línia 251:
* [[Haidamaki]] (Гайдáмаки o Гайдaма́ки), uns rebels del s. XVIII de la Ucraïna "de la riba dreta" (del [[Dnièper]]), que es revoltaren contra l'opressió de la [[Confederació de Polònia i Lituània]] (Rzeczpospolita Obojga Narodów). Els haidamaki també donen nom a un poema de [[Taràs Xevtxenko]] i a un grup modern de ''folc-rock'' ucraïnès.
* El [[Txumatsvo]] (Чумацтво), ofici de comerciant itinerant des del s. XV fins al s. XIX a Ucraïna. Els '''txumaký''' (singular: чумак, '''''[[txumak]]''''') eren una classe social de comerciants que transportaven molts productes, però el més important n'era la sal. Feien camins regulars, com ara des de la mar Negra fins a la regió de [[Halytxynà]] (Galítsia), i els camins que freqüentaven acabaven blancs per la sal que anava caient. És per això que la [[Via làctia]] en ucraïnès és coneguda com el ''Camí dels Txumaký'' (Чума́цький Шлях, ''Txumàtsky Xliakh''). ''Txumak'' també és el nom d'un ball popular.
* [[Txernozem|Txornozem]]: Ucraïna és famosa per la seva terra negra o [[txernozem|txornozem]] (чорнозе́м), un sòl altament fèrtil. A Ucraïna, n'hi ha capes de fins a 2 metres.
==== Música i balls més emblemàtics ====
* ''[[Hopak]]'' (гопа́к), el ball típic dels cosacs, on salten, etc., que és tan vistós i que requereix habilitats d'acrobàcia. Es pot ballar sol, en parella o en grup. Va sorgir entre els cosacs com una mena de ball-joc-exercici imitant moviments de batalla o de defensa personal. En això, té paral·lels amb la ''[[capoeira]]'' del [[Brasil]]. Avui en dia, s'ha conservat el ''hopak'' com a ball tradicional, i també s'ha recuperat com un esport-art marcial. En aquest últim cas, s'anomena ''hopak de combat'', o ''boiovýi hopak'' (Бойови́й гопа́к). Hi ha clubs que practiquen aquest art marcial a [[Lviv]], [[Kíev]], [[Ternòpil]], [[Txernivtsí]], [[Khmelnitski]], [[Kàmianets-Podilski]] i [[Kirovohrad]].
* ''[[Kozatxok]]'' (козачо́к), alegre ball popular que era molt estès entre els cosacs i en general a Ucraïna. La paraula és el diminutiu de ''cosac'', i també
* ''[[Kolomyika]]'' (коломи́йкa), tipus de cant i ball popular.
* [[Cant coral]] popular, com a expressió de música tradicional.
Línia 264:
* [[Lira ucraïnesa]] (ліра), la [[viola de roda]] ucraïnesa.
* ''[[Trembita]]'' (трембі́та), instrument musical tradicional dels [[Hutsul|''hutsuls'']], als [[Carpats]], similar a la [[trompa alpina]].
* etc.
==== Arts decoratives ====
Línia 281:
* ''[[Khrin]]'' (хрін), un condiment similar a la mostassa, però fet de [[rave picant]], gairebé igual al ''[[wasabi]]'' [[Japó|japonès]]. La picantor puja al nas i no afecta pas la boca.
* ''[[Kaixa]]'': és un concepte important en la cuina d'Europa de l'Est. Significa tant cereals cuinats (com seria l'arròs), com també farinetes. Es menja una gran varietat de cereals o gramínies, des del [[fajol]] (''hretxka'') fins a l'[[ordi]] (''iatxmín''), passant per l'[[arròs]], el [[sègol]] (''jyto''), la [[civada]] (''ovès'') i el [[blat]] (''pxenýtsia'').
* etc.
==== Begudes nacionals ====
Línia 301:
!Data !! Festa
|-
| [[1 de gener]] || [[Cap d'any]]
|-
| [[7 de gener]] || [[Nadal]]
|-
| [[8 de març]] || [[Dia Internacional de la Dona]]
|-
| [[1 de maig|1]] i [[2 de maig]] || [[Dia Internacional del Treball]]
|-
| [[9 de maig]] || [[Dia de la Victòria]]
|-
| [[28 de juny]] ||Dia de la Constitució
|-
| [[24 d'agost]] || [[Dia de la Independència d'Ucraïna]]
|-
|Dates mòbils|| [[Pasqua (festivitat)|Pasqua]]
Línia 337:
==== Museus al territori d'Ucraïna ====
* [[Museu nacional d'art d'Ucraïna]], [[Kíev]]. Tot i que petit, té una bona selecció de pintura de tots els temps. Es troba a Kíev. Vegeu: [http://www.wumag.kiev.ua/index2.php?param=pgs20054/48 article a la plana de Welcome to Ukraine] (article en [[Anglesos|anglès]] més una selecció d'imatges).
* [[Casa-museu de Pavló Tytxyna]], [[Kíev]]. Museu sobre la vida i obra d'aquest poeta i polític ucraïnès, en greu perill de desaparèixer a causa de l'especulació i la falta de política cultural.
* [[Museu Nacional de Lviv]], [[Lviv]]. Un dels museus més grans d'Ucraïna, conté la col·lecció més gran d'icones (unes 4.000) i art popular del país; també té altres obres: pintura, gravats, manuscrits, publicacions, etc.
Línia 344:
* Museu Ivan Hontxar - [[Centre de Cultura Folklòrica d'Ucraïna]] (Український центр народної культури «Музей Івана Гончара») a [[Kíev]] - vegeu la [http://www.honchar.org.ua/ pàgina oficial] (en [[ucraïnès]], [[rus]] i [[anglès]]).
* [[Museu del Patrimoni Cultural d'Ucraïna]] - obres d'art d'artistes que es veieren forçats a viure en l'exili (vegeu Diàspora ucraïnesa).
* [[Museu d'art Occidental i Oriental de Kíev]] (Київський музей західного та східного мистецтва), també conegut com a ''Museu d'art de Bohdan'' i ''Vàrvaro Khanenko'' (Музей Мистецтв імені Богдана та Варвари Ханенків), museu dedicat a l'art
==== Pobles-museu, ecomuseus a l'aire lliure a Ucraïna ====
Línia 369:
* LitFest, [[Festival Internacional de Literatura de Lviv]], que té lloc anualment en combinació amb el [[Fòrum d'Editors de Lviv]] (fira del llibre). Té lloc al setembre de cada any a [[Lviv]], i és la fira del llibre més important d'Ucraïna, com també una de les més importants de l'[[Europa de l'est]]. A part d'ucraïnesos, hi concorren escriptors i editors de l'àmbit [[eslaus|eslau]] de llocs tan diversos com ara [[Rússia]], [[Polònia]], [[Bielorússia]], [[Eslovàquia]], [[Croàcia]], [[Sèrbia]] i [[Eslovènia]], i també dels [[països Bàltics]] ([[Lituània]], [[Letònia]], [[Estònia]]), [[germànics]] i [[nòrdic]]s ([[Alemanya]], [[Suïssa]], [[Àustria]], [[Noruega]]) i [[Israel|Israel i Palestina]], per exemple. L'any 2009, també hi va haver una comitiva d'escriptors [[Catalunya|catalans]].
* [[HoholFest]] (ГогольFest, o també: Театрально-музично-кіно-мистецький фестиваль ГогольFest), anomenat ''GogolFest'' en rus i anglès. Aquest festival multidisciplinari d'[[art contemporani]] (teatre, música, dansa, cinema, literatura i les arts visuals i audiovisuals, [[performance]]-accions artístiques, etc.) té lloc a [[Kíev]] cada any el setembre des del 2007. El nom el té en honor a l'escriptor ucraïnès i rus, [[Mikola Hóhol]], conegut en el món com ''[[Nikolai Gógol]]''. És un festival molt important i prou emblemàtic a Ucraïna, i atrau participants d'arreu. L'any 2010, per exemple, a part d'ucraïnesos, hi seran presents companyies i artistes d'estats com ara [[Bielorússia]], [[Polònia]], [[Rússia]], [[Lituània]], [[Letònia]], [[Hongria]], [[Romania]], [[Finlàndia]], [[Suècia]], [[Països Baixos]], [[Alemanya]], [[Suïssa]], [[França]], [[Portugal]], [[Espanya]], [[Itàlia]], el [[Brasil]], [[Argentina]], [[Iran]], [[EUA]] i [[Gran Bretanya]]. Vegeu la [http://www.gogolfest.org.ua/eng/festival/conception pàgina oficial] (en [[ucraïnès]], [[rus]] i [[Anglesos|anglès]]).▼
▲* [[HoholFest]] (ГогольFest, o també: Театрально-музично-кіно-мистецький фестиваль ГогольFest), anomenat ''GogolFest'' en rus i anglès. Aquest festival multidisciplinari d'[[art contemporani]] (teatre, música, dansa, cinema, literatura i les arts visuals i audiovisuals, [[performance]]-accions artístiques, etc.) té lloc a [[Kíev]] cada any el setembre des del 2007. El nom el té en honor a l'escriptor ucraïnès i rus, [[Mikola Hóhol]], conegut en el món com ''[[Nikolai Gógol]]''. És un festival molt important i prou emblemàtic a Ucraïna, i atrau participants d'arreu. L'any 2010, per exemple, a part d'ucraïnesos, hi seran presents companyies i artistes d'estats com ara [[Bielorússia]], [[Polònia]], [[Rússia]], [[Lituània]], [[Letònia]], [[Hongria]], [[Romania]], [[Finlàndia]], [[Suècia]], [[Països Baixos]], [[Alemanya]], [[Suïssa]], [[França]], [[Portugal]], [[Espanya]], [[Itàlia]], el [[Brasil]], [[Argentina]], [[Iran]], [[EUA]] i [[Gran Bretanya]]. Vegeu la [http://www.gogolfest.org.ua/eng/festival/conception pàgina oficial] (en [[ucraïnès]], [[rus]] i [[anglès]]).
* [[Festival internacional de música "Porta de Hiozliov - Basar Oriental"]] (фестиваль «Гёзлёв къапусы - Східний базар», ''Festival Hiozliov kapussy - Skhidnyi bazar'', la transcripció del tàtar només és aproximatiu). Es presenta en [[tàtar de Crimea]] i [[ucraïnès]] i es retransmet per la televisió nacional. S'enfoca cap a les cultures turqueses de Crimea i antigues repúbliques de la [[Unió Soviètica]], però hi ha participants d'arreu. El nom ''Porta de Hiozliov'' prové de l'antic nom de la ciutat de [[Ievpatòria]], on es fa el festival a finals d'agost. El 2009 en va tenir lloc la sisena edició.
* [[Festival de Jazz de Koktebel|Festival de ''Jazz'' de Koktebel]]: es fa al setembre de cada any al municipi costaner i turístic de [[Koktebel]], a [[Crimea]]. Atrau un públic de tot l'espai de l'antiga [[URSS]] i hi participen músics de renom d'arreu del món.
* [[MakhnòFest]], Festival ''underground'' musical i literari Dia de la independència amb en Makhnò (МахноФест, ''MakhnòFest'' o Музи́чно-літерату́рний андергра́ундовий фестива́ль «День Незале́жності з Махно́м», ''Muzytxno-literaturnyi andergràundovyi festyval Den nezaléjnosti z Makhnom''), [[Huliaipole]], [[óblast de Zaporíjia]]. Aquest potent festival de música i literatura es fa cada any al lloc de naixement d'en [[Nèstor Makhnò]] entorn del [[dia de la Independència d'Ucraïna]]. L'organitza l'associació cultural "L'última barricada" (Мистецького об'єднання «OstаNNя Барикада», "Ostànnia Barrykada").
* [[Artpole]] (Camp d'art), abans Xexory o Xexory de Podíl·lia (Артполе, Шешо́ри o Шешори Подільскі), festival de música ètnica i ''[[landart]]''. Va començar el 2003 al poble de [[Xexory]] ([[óblast d'Ivano-Frankivsk]]), als [[Carpats]] o pre-Carpats, per desplaçar-se el 2007 al poble de [[Vorobíïvka]], [[óblast de Vínnytsia]]. Té lloc al juliol.
* [[Festival de música "Taràs Bulba"|Festival de música Taràs Bulba]] (Музичний рок-фестиваль «Тарас Бульба»), ciutat de [[Dubno]] (Ду́бно), a l'[[óblast de Rivne]]. Festival anual de ''rock'', ''pop'' i música ''etno,'' que té lloc a la riba del riu Ikva, sota les muralles del castell de Dubno.
* [[KlezFest a Ucraïna]] (Клезфест в Україні), festival enfocat al gènere de música tradicional [[jueus|jueva]] del [[klezmer]], que té lloc anualment a [[Kíev]] des del 1999.
* [["Els Laureats del Premi Nobel", Festival d'humor panucraïnès|Els Laureats del Premi Nobel, Festival d'humor panucraïnès]] («Лауреат Нобельської премії» всеукраїнський фестиваль гумору). Aquest festival d'humor i sàtira té lloc cada any des del 2003 al poble de Nóbel (Но́бель), [[óblast de Rivne]] (d'allí el nom humorístic del festival).
Linha 405 ⟶ 397:
Personatges d'abans destacats:
* [[Fédir Parfénovytx Bahatirtxuk]] (Фе́дір Парфе́нович Богатирчу́к, [[anglès]]: Fedir Bohatyrchuk, 1892, [[Kíev]] - 1984, [[Оttawa]]) — jugador d'escacs ucraïnès, soviètic i canadenc, metge i home polític, va assolir el títol de [[Campionat d'escacs d'Ucraïna|campió d'Ucraïna]].
* [[Issaak Boleslavski]] (Ісаак Єфремович Болеславський, ''Issaak Efremovitx Boleslavski'', 1919-1977) - [[Gran Mestre Internacional|Gran Mestre]] d'escacs [[jueu]] de Zolotonoixa, 3 cops [[Campionat d'escacs d'Ucraïna|campió d'Ucraïna]] i 2 cops subcampió del [[Campionat d'escacs de l'URSS]]
* [[Leonid Stein]] (Леоні́д Заха́рович Штейн, ''Leonid Zakhàrovytx Xtein'', 1934-1973) - [[Gran Mestre Internacional|Gran Mestre]] d'escacs d'origen [[jueu]] de [[Kàmianets-Podilski]] (Кам'янець-Подільський), [[óblast de Khmelnitski]].
Personatges destacats d'ara:
* [[Katerina Lahnó]] (Катери́на Олекса́ндрівна Лагно, ''Kateryna Oleksàndrivna Lahnó'', 1989) - [[prodigi dels escacs]], i la [[Títols de la FIDE#Gran Mestre Femení|Gran Mestre Femení (WGM)]] més jove del món (va guanyar el títol a l'edat de 12 anys i 4 mesos, tot trencant el rècord previ de l'hongaresa, [[Judit Polgár]]). Va néixer a [[Lviv]], es va criar a la ciutat de [[Kramatorsk]] (Краматорськ), on els escacs estan molt arrelats, a l'[[óblast de Donetsk]], i ara viu a [[Donetsk]].
* [[Miroslava Hrabinska]], altrament coneguda com a Myroslava Iakivtxyk (Мирослава Грабінська o Яківчик, 1984, [[Lviv]]) - [[Gran Mestre Internacional]].
* [[Volodímir Hrabinski]] (Володимир Олександрович Грабінський, 1974, [[Lviv]]) — [[Mestre Internacional]] i "entrenador de mèrit d'Ucraïna" (заслужений тренер України), és a dir, ha rebut un títol universitari d'esport i s'ha guanyat el títol nacional d'entrenador de mèrit per haver format molts destacats alumnes. Va estudiar a la [[Universitat Estatal de Cultura Física de Lviv]] (Львівський державний університет фізичної культури).
▲* [[Volodímir Hrabinski]] (Володимир Олександрович Грабінський, 1974, [[Lviv]]) — [[Mestre Internacional]] i "entrenador de mèrit d'Ucraïna" (заслужений тренер України), és a dir, ha rebut un títol universitari d'esport i s'ha guanyat el títol nacional d'entrenador de mèrit per haver format molts destacats alumnes. Va estudiar a la [[Universitat Estatal de Cultura Física de Lviv]] (Львівський державний університет фізичної культури).
* [[Katerina Dóljikova]] (Катери́на Олекса́ндрівна До́лжикова, ''Kateryna Oleksàndrivna Dóljykova'', 1988, [[Kíev]]), [[Gran Mestre Internacional]].
* [[Natàlia Zdebska]] (Ната́лія Леоні́дівна Зде́бська, ''Natàlia Leonídivna Zdebska'', [[Kramatorsk]]), [[Gran Mestre Internacional]].
* [[Natàlia Hrihorenko]] (Ната́лія Вади́мівна Григоре́нко, ''Natàlia Vadýmivna Hryhorenko'', 1986, [[Lviv]]) - [[Mestre Internacional]].
* [[Diana Arutiúnova]] (Діа́на Арту́рівна Арутю́нова, 1988, [[Simferòpol]]) - [[Gran Mestre Internacional]]
* [[Tetiàna Vassylévytx]] (Тетя́на Петрі́вна Василе́вич, 1977, [[Ievpatòria]], [[Crimea]]) - [[Gran Mestre Internacional]].
* [[Valerii Aveskúlov]] (Вале́рій Дми́трович Авеску́лов, 1986, [[Antratsyt]], Антраци́т, [[óblast de Luhansk]]) - [[Gran Mestre Internacional]].
* [[Oleksandr Beliavski]] (Олександр Белявський, 1953, [[Lviv]]) - [[Gran Mestre Internacional]], representa [[Eslovènia]] en competicions internacionals.
* [[Vassil Ivantxuk]] (Вас́иль Михáйлович Іванчýк, Vassyl Mykhàilovytx Ivantxuc, 1969, Kopýtxyntsi, [[óblast de Ternópill]]) - [[Gran Mestre Internacional]].
▲* [[Vassil Ivantxuk]] (Вас́иль Михáйлович Іванчýк, Vassyl Mykhàilovytx Ivantxuc, 1969, Kopýtxyntsi, [[óblast de Ternópill]]) - [[Gran Mestre Internacional]].
* [[Ruslan Ponomariov|Ruslan Oléhovitx Ponomariov]] (Русла́н Оле́гович Пономарьо́в, 1983, [[Hòrlivka]], [[óblast de Donetsk]]) - [[Campionat del món d'escacs|Campió del Món]] de la [[FIDE]] (2002-2004), formà part de l'equip ucraïnès campió olímpic a la [[Olimpíada d'escacs de 2004|XXXVI Olimpíada d'Escacs]] de [[Calvià]], [[2004]].
* [[Iuri Krivorutxko]] (Ю́рій Григо́рович Кривору́чко, 1986, [[Lviv]]) - [[Gran Mestre Internacional]].
* [[Antón Kórobov]] (Анто́н Сергі́йович Ко́робов, 1985, [[Khàrkiv]]) - [[Gran Mestre Internacional]].
* [[Zahar Efimenko]] (Захар Єфименко, 1985, [[Kramatorsk]]) - [[Gran Mestre Internacional]], [[Campionat d'escacs d'Ucraïna|campió d'Ucraïna]].
* [[Martin Kravtsiv]] (Мартин Романович Кравців, 1990, [[Lviv]]) - [[Gran Mestre Internacional]].
Linha 496 ⟶ 471:
Originàriament, el terme ''rus''' feia referència a tots els principats eslaus orientals procedents de Kíev, però a causa de les disputes internes i de les intrusions dels [[Mongòlia|mongols]] i els [[Tatarstan|tàrtars]], començaren a definir-se les tres grans branques dels eslaus orientals: [[Rússia|russos]] (que es deien ''muscovites''), amb el centre a Vladímir (posteriorment [[Moscou]]), ucraïnesos al voltant de Kíev i als principats de [[Galítsia]] i [[Volínia]] (aquests últims dos unificats el [[1199]] en un estat que durà fins al [[1340]] i després ocupats per [[Polònia]] i altres estats), i [[Bielorússia|bielorussos]] als principats de Palièsie, Polissia o Polèssia (en [[llatí]]: Polesia; [[bielorús]]: Палессе, [[Transcripció lingüística|transcrit]]: ''Palièssie''; en [[ucraïnès]]: Полісся, ''Políssia''; en [[rus]]: Поле́сье, ''Polèssie'') i Minsk, Smolensk i Pinsk.
A mitjan [[segle XIV]], els [[Lituània|lituans]] aprofitaren la debilitat dels tàtars i van començar a ocupar el principat. Posteriorment, [[Polònia]] i [[Lituània]] s'uniren en un estat, la [[Confederació de Polònia i Lituània]] i els territoris ucraïnesos van quedar subjectes a la dominació polonesa.
=== Renaixement, època moderna ===
Ja a mitjan [[segle XVII]], els serfs ucraïnesos que van fugir de Polònia crearen un estat independent al centre del país, donant origen als [[cosac]]s. Després de les particions de Polònia de finals del [[segle XVIII]] entre [[Prússia]], l'[[Imperi d'Àustria]] i l'[[Imperi Rus|Imperi rus]], la Ucraïna occidental va quedar sota la dominació austríaca i després [[Imperi Austrohongarès|austrohongaresa]], mentre que l'oriental en va romandre sota la russa.
Durant aquest període, comença a revifar la consciència nacional en un procés paral·lel a la [[Renaixença catalana]]. Després de la [[Revolució Russa]] del [[1917]], Ucraïna va assolir una breu [[independència]] en dos estats, units el [[1920]]. El [[1922]], però, l'estat torna a ser dividit, aquesta vegada entre [[Polònia]] i la [[Unió Soviètica]]. La part soviètica va ser una de les repúbliques fundadores d'aquest estat sota el nom de ''[[República Socialista Soviètica d'Ucraïna]]''.
Durant els anys més durs de la Unió Soviètica sota [[Stalin]], es va portar a cap moltes purgues; entre aquestes, la purga dels intel·lectuals ucraïnesos (escriptors, artistes, músics, actors, etc., capdavanters). D'aquest episodi, se'n diu ''[[Renaixença afusellada]]'' (розстрі́ляне Відро́дження, ''rozstríliane Vidródjennia'', anys 20 i 30). Coincidint amb això, hi ha l'episodi del genocidi ucraïnès anomenat ''[[Holodomor]]'' (Голодомо́р, 1932-33), una fam artificial creada pel règim de Stalin, on tots els aliments foren trets del país per soldats i les fronteres tancades. Hi van morir milions de persones.
Linha 510 ⟶ 485:
=== Independència ===
Després de molts segles de dominació estrangera, el [[25 d'agost]] del [[1991]] –poc després del cop d'estat fracassat de l'URSS– el parlament ucraïnès va declarar la independència, decisió que va ser ratificada l'[[1 de desembre]] mitjançant un [[referèndum]] popular.<ref>{{ref-web|url= http://www.elpais.com/articulo/internacional/caida/URSS/elpepuint/20110817elpepuint_5/Tes |títol=La caída de la URSS | consulta=8/2/2012 |obra= | editor=El País |data=17/08/2011 |llengua= castellà }}</ref> Unes setmanes després va passar a formar part de la [[CEI]], una institució amb poca efectivitat que vol mantenir els lligams econòmics amb Rússia. Tot i ser membre fundador de la CEI, avui en dia Ucraïna ja no n'és un veritable membre, i hi manté només l'estatus de "membre participatiu".
Ucraïna fou considerada, inicialment, com una república amb condicions econòmiques més favorables que la resta de països de l'antiga [[URSS]]. Tot i així, el país va experimentar una recessió econòmica més profunda que la resta de repúbliques. Durant la recessió, Ucraïna va perdre el 60% del seu [[PIB]] entre [[1991]] i [[1999]], i va patir taxes d'inflació superiors al 1.000%. Insatisfets amb les condicions econòmiques, així com amb el crim i la corrupció, els ucraïnesos van protestar i organitzaren vagues. L'any [[1994]], el president [[Leonid Kravtxuk|Kravtxuk]] va acordar avançar les eleccions presidencials, en les quals va perdre el càrrec davant l'anterior primer ministre del país, [[Leonid Kutxma]].
Linha 530 ⟶ 505:
=== Guerra civil a l'est ===
{{AP|Guerra civil a l'est d'Ucraïna}}
Des de finals de febrer de [[2014]], van tenir lloc manifestacions de grups prorussos, ultranacionalistes, i en contra del govern, a les principals ciutats de les regions de l'est i sud d'Ucraïna,<ref>{{ref-notícia|url= http://www.nytimes.com/2014/05/24/opinion/the-pushback-in-ukraine.html?_r=0 |títol=the pushback in ukraine | editorial=The New York Times | consulta= 28 juny 2014}}</ref> arran del moviment Euromaidan i la 2014 revolució ucraïnesa. Durant la primera etapa dels disturbis, Crimea va ser annexada per la Federació de Rússia després d'una crisi a la regió, la intervenció militar russa i un referèndum criticat internacionalment. Les protestes a les províncies de [[Donetsk]] i [[Lugansk]] van desembocar en una insurrecció separatista armada. Això va portar el govern d'Ucraïna a llançar una contraofensiva militar contra els insurgents, que va resultar en la [[Guerra civil a l'est d'Ucraïna]].<ref>{{ref-web|url= http://www.dailymail.co.uk/news/article-2641715/Russia-accuses-West-pushing-Ukraine-fratricidal-war-Chechen-leader-denies-sending-troops-help-pro-Moscow-forces.html |títol=Russia accuses the West of pushing Ukraine into 'fratricidal war' as Chechen leader denies sending troops to help pro-Moscow forces |data=28/5/2014 | consulta=1/6/2014 | editor= [[Daily Mail]] }}</ref>
== Vegeu també ==
Linha 558 ⟶ 533:
* [http://www.uazone.net/ Guia general d'Ucraïna feta a Ucraïna] (en anglès)
* [http://ukrainetrek.com/ Les ciutats i regions d'Ucraïna] (en anglès)
* Mapes:
** [http://www.lib.utexas.edu/maps/europe/ukraine_adm93.jpg Mapa d'Ucraïna amb divisions administratives i països veïns] (en [[anglès]])
Linha 564 ⟶ 538:
** [http://www.infoplease.com/atlas/europe.html Mapa d'Europa mostrant l'emplaçament d'Ucraïna] (en [[anglès]])
** [http://www.lib.utexas.edu/maps/commonwealth/commonwealth.jpg Mapa de Rússia i països de l'antiga URSS (Comunitat d'Estats Independents - [[CEI]]), Ucraïna no és ple membre de la comunitat, sinó "membre participant"] (en [[anglès]])
* Fotos:
** [http://www.photoukraine.com/english/photos/ Fotos d'Ucraïna agrupades per regió] i també per categories, com ara monuments, parcs naturals, rius, carreteres, geologia, castells, museus, personatges, etc. (en [[anglès]], [[ucraïnès]] i [[rus]])
Linha 571 ⟶ 544:
** [http://www.flickr.com/photos/d-f/sets/72157603656723384/ Sèrie d'imatges de Kíev a la pàgina del "Deutscher Friedensstifter" a flickr] {{ru}} (en alemany)
** Fotoperiodisme: {{ref-web|url = http://www.jordibusque.com/Index/Stories/Ukraine/Ukraine_01.html|títol = L'ànima dividida d'Ucraïna|llengua = [[català]], [[anglès]]}}
* Poesia:
** [http://membres.lycos.fr/mazepa99/1page.htm Mazepa 99], pàgina sobre Ucraïna en [[francès]] i [[ucraïnès]], amb enllaços a poesia ucraïnesa en línia traduïda al [[francès]], [[portuguès]], [[alemany]], [[anglès]], [[hebreu]], [[jiddisch]] i [[rus]] (a baix a l'esquerra).
Linha 586 ⟶ 558:
{{coord|49|N|32|E|display=title}}
{{ORDENA:Ucraina}}
[[Categoria:Ucraïna| ]]
| |||