Macedònia del Nord: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - que compta amb més + que té més |
Canvis menors, neteja, replaced: s'utilitza → es fa servir , de I → d'I AWB |
||
Línia 14:
|coordenades_capital = {{coord|42|00|N|21|26|E|type:country(25713)|display=inline,title}}
|major_ciutat = [[Skopje]]
|tipus_govern = [[República]] [[
|titols_liders = [[President de Macedònia|President]] <br /> [[Primer ministre de Macedònia|Primer Ministre]]
|noms_liders = [[George Ivanov]]<br />[[Nikola Gruevski]]
Línia 42:
La '''República de Macedònia''', també coneguda com a '''Antiga República Iugoslava de Macedònia''' ('''ARIM''' o '''FYROM''', en [[anglès]]),<ref>Igor Janev, ''Legal Aspects of the Use of a Provisional Name for Macedonia in the United Nations System'', AJIL, Vol. 93. no 1. 1999. </ref> és un estat [[Europa|europeu]] de la [[península Balcànica]] envoltat per [[Grècia]], [[Bulgària]], [[Sèrbia]], [[Kosovo]] i [[Albània]]. Limita al nord amb [[Sèrbia]] (incloent-hi [[Kosovo]]), a l'est amb [[Bulgària]], al sud amb [[Grècia]] i a l'oest amb [[Albània]]. La seva capital és [[Skopje]], que té més de 500.000 habitants.
El nom prové de la regió històrica homònima i que inclou la regió del nord-oest de la província grega del mateix nom, la [[Regne de Macedònia|Macedònia històrica]], bressol d'[[Aristòtil]], [[Filip II]] i [[Alexandre el Gran]]. El 1991 l'antiga [[República Socialista de Macedònia]], que era part de la [[República Federal Socialista de Iugoslàvia]], va proclamar la seva independència sota el nom oficial de República de Macedònia. L'ús del terme ''"Macedònia"'' va ser rebutjat per Grècia sorgint una disputa sobre la denominació d'aquest país que perdura en l'actualitat. El país és anomenat de vegades de forma simple com '''Macedònia''', mentre que després d'un compromís entre Grècia i la República de Macedònia el 1993
== Etimologia ==
El nom Macedònia és molt antic. Segons l'etimologia, Macedònia emana de la paraula grega μάκος (makos), i l'adjectiu μακεδνός (makednós), que significa “alt”.
Existeixen tres teories sobre l'origen del nom «Macedònia». D'acord amb la [[mitologia grega]], [[Macedon]] era el nom del cap de la tribu que s'assentaria a la regió i que fundaria el [[Regne de Macedònia]]. D'acord amb [[Heròdot]], els ''makednoí'' eren una tribu [[doris (grup humà)|dòria]].<ref Name=herod>
El nom també podria derivar de l'adjectiu μακεδνός (''makednós''), que significa "alt", la qual és usada per [[Homer]] per designar un arbre a l'''[[Odissea]]''<ref name = ref_duplicada_1>
Una tercera hipòtesi suggereix que el nom ''makedónes'' significaria "habitants de les terres altes", d'acord amb un antic terme de l'antic idioma macedoni, μακι-κεδόνες (''maki-kedónes'', "de l'alt planeta ").<ref name= borza>
== Història ==
Línia 58:
L'actual República de Macedònia, de cultura eslava, conserva molt poc de l'antiga Macedònia dels temps d'[[Alexandre el Gran]], ja que en aquell període el territori que avui ocupa la República de macedònia formava part de la [[Peònia (regne)|Peònia]]. L'actual República de Macedònia no es correspon amb l'[[regne de Macedònia|antiga Macedònia]] d'[[Alexandre el Gran]], ja que el territori actual del país no va formar part d'aquell regne. Tant [[Alexandre el Gran]] com el seu pare [[Filip II de Macedònia]] i el gran filòsof [[Aristòtil]], van néixer i van viure en territori grec, la [[Regne de Macedònia|Macedònia històrica]], un dels tants regnes que conformaven [[Grècia]].
Durant l'[[edat mitjana]] va ser una província o thema de l'[[Imperi Bizantí]], encara que durant el segle VI es va produir la immigració massiva d'[[eslaus]] que van superar demogràficament a les poblacions locals d'orígens [[il·liris]], [[tracis]] i [[grecs]]. Després el territori va passar a ser controlat per [[Bulgària]], motiu pel qual l'actual llengua i gran part de la cultura eslava macedònia presenta fortes afinitats amb la de [[Bulgària]].
Des del segle XIV es va produir la invasió i ocupació [[Imperi Otomà|turca]], que va incloure a aquest país a la província otomana de [[Rumèlia]]. La dominació turca es va mantenir fins a finals del segle XIX, entre 1880 i 1912 (i després novament en les dues Guerres Mundials). La Macedònia eslava va ser disputada per [[Bulgària]] i [[Sèrbia]], quedant sota sobirania del regne de Sèrbia el 1912, tal situació es va ratificar en concloure la [[Primera Guerra Mundial]] i formar-se [[Iugoslàvia]] (Eslàvia del Sud). Després de la [[Segona Guerra Mundial]] la Macedònia eslava que havia quedat en poder de Sèrbia va passar a ser la [[República Socialista de Macedònia]], una de les repúbliques federades de Iugoslàvia, la més meridional d'aquestes.
[[Fitxer: Nikola Karev.jpg | thumb
El [[17 de setembre]] de [[1991]] la República de Macedònia va declarar la seva independència de [[República Federal de Iugoslàvia|Iugoslàvia]]. [[Bulgària]] va ser el primer país a reconèixer a la República de Macedònia sota el seu nom constitucional.<ref>L. Ivanov ''et al''. [[wikisource:en:Bulgarian Policies on the Republic of Macedonia|''Bulgarian Policies on the Republic of Macedonia''.]] Sofia: Manfred Wörner Foundation, 2008. 80 pp. (Trilingual publication with English, [[wikisource:bg:Българската политика спрямо Република Македония|Bulgarian]] and [[wikisource:mk: Бугарската политика спрема Република Македониjа|Macedonian]] versions.) ISBN 978-954-92032-2-6</ref> No obstant això, el reconeixement internacional del nou país va ser retardat per l'objecció de [[Grècia]] de l'ús del que considerava un nom hel·lènic i del símbol de la bandera, així com una cita controvertida de la constitució de la república. L'[[Organització de les Nacions Unides]] (ONU) va reconèixer a l'estat amb el nom d'"'''Antiga República Iugoslava de Macedònia'''" ('''ARIM''') el [[1993]].
Línia 69:
Després que l'estat fos admès a l'ONU amb el nom d'ARIM, altres organitzacions internacionals van adoptar la mateixa convenció. La majoria dels diplomàtics són acreditats en la república usant la designació ARIM. Així i tot, almenys 40 països han reconegut el país pel seu nom constitucional, República de Macedònia.
Durant la [[guerra de Kosovo]] de [[1999]], l'ARIM va cooperar amb l'[[OTAN]]. Uns 360,000 refugiats albanesos de [[Kosovo]] van entrar a l'ARIM durant la guerra, amenaçant de trencar l'equilibri entre els grups ètnics macedonis i albanesos al país. Molts van tornar a Kosovo, però les tensions ètniques van créixer. Actualment (2015) el percentatge de població albanesa al país és d'un 25%.<ref>{{ref-web|url= http://www.ccma.cat/324/22-morts-en-diferents-atacs-dun-grup-armat-a-la-frontera-entre-macedonia-i-kosovo/noticia/2663752/| consulta=11 maig 2015|títol=22 morts en diferents atacs d'un grup armat a la frontera entre Macedònia i Kosovo| editor= [[324.cat]] |data=11 de maig de 2015}}</ref> i el país pateix una taxa d'atur del 28%.<ref>{{ref-notícia|cognom=Colomina|nom=Carme|títol=Macedònia, la perifèria de la perifèria|publicació= [[Diari Ara]] | consulta=27 maig 2015|data=25 de maig de 2015|enllaçautor=Carme Colomina|pàgines=64|format=paper}}</ref>
== Política ==
Línia 86:
=== Polèmica amb Grècia ===
La República de Macedònia va néixer de la partició de l'antiga [[República Federal de Iugoslàvia|Iugoslàvia]], estat del qual n'era una de les entitats federals constituents. Arran de la independència, el [[1992]] varen triar una bandera amb l'estel de Vergina, símbol associat a l'antiga monarquia macedònica. Geogràficament, la república té devers un 38% de la superfície i un 44% de la població de la zona coneguda amb el nom històric de [[Macedònia (territori històric)|Macedònia]], i la resta està dividida entre els seus veïns [[Grècia|grecs]] (aproximadament la meitat del total) i [[Bulgària|búlgars]] (una desena part). Aquesta situació produí violentes protestes per part de [[Grècia]], que considera que la Macedònia antiga participa de la seva pròpia història nacional, i a més si es té en compte que la llengua d'Alexandre el Gran era el [[grec koiné]]. Basant-se en això s'oposà que la nova república exerceixi el dret d'utilitzar les seves referències a l'antiguitat i va aconseguir que modifiqués la seva bandera el [[1995]]. A causa de les pressions gregues sobre els fòrums mundials, internacionalment aquest estat és reconegut com a '''Exrepública Iugoslava de Macedònia''', més sovint amb les sigles angleses '''FYROM''' (de ''Former Yugoslav Republic of Macedonia'').<ref>{{format ref}} http://www.un.org/documents/ga/res/47/a47r225.htm UN Document])</ref>
Grècia veta l'entrada de Macedònia a la UE i l'OTAN si no canvia el seu nom. Al llarg dels anys diferents noms han sigut proposats, entre altres:<br />
Alta República de Macedònia<br />
República de Skopje<br />
Nova Macedònia<br />
Nova Macedonija<br />
Alta Macedònia<br />
Macedònia del Nord<br />
Eslava-Macedònia<br />
Macedònia (Skopje)<br />
República de Macedònia (Skopje)<br />
República de Macedònia-Skopje<br />
República del Vardar<br />
República Constitucional de Macedònia<br />
República Democràtica de Macedònia<br />
República Independent de Macedònia<br />
Nova República de Macedònia<br />
República de Nova Macedònia<br />
República de l'Alta Macedònia<br />
República de Macedònia del Vardar<br />
República de Macedònia (Vardar)<br />
Gorna Macedonija<br />
però de moment les negociacions entre Macedònia i Grècia segueixen encallades.
Línia 168:
== Enllaços externs ==
* [http://www.vlada.mk/ Govern de la República de Macedònia]
{{wikimedia|wikt=Macedònia}}
| |||