Pagès: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegint plantilla:Viccionari-lateral
Canvis menors, neteja, replaced: l’ → l' AWB
Línia 1:
[[Fitxer:Jean-François_Millet_-_Gleaners_-_Google_Art_Project_2.jpg|thumb|''[[Les espigoladores]]'' ([[Jean-François Millet]], 1857)]]
Un '''pagès''', '''camperol''' o '''llaurador''' és una [[persona]] que té com a [[ofici]] treballar les terres. El pagès tradicionalment és definit en [[sociologia]] com el membre d'una comunitat en una [[societat agrària]] o [[rural]]. Quan el pagès es troba aïllat a grans propietats del seu domini, o maneja la seva producció amb una considerable orientació comercial, es transforma en un [[granja|granger]].
Els pagesos tenen els coneixements que els ha donat la gestió del mitjà de producció, la terra, i l’experièncial'experiència acumulada, amb èxits i fracassos, al llarg de generacions.<ref name="culturcat"/>
 
==Edat mitjana i moderna ==
Línia 17:
==Edat contemporània ==
[[Fitxer: Bundesarchiv Bild 183-32292-0001, Brachhaben, Einzelbauer.jpg|thumb|Camperol alemany el 1955]]
L'aparició de les grans ciutats i la urbanització de bona part del territori han fet que la pagesia es transformés. Actualment a Catalunya hi ha una agricultura periurbana i, amb l'especialització del monocultiu, l'elaboració final de moltes produccions s'ha traspassat a les cooperatives. Molts pagesos, a la recerca de donar un valor afegit al producte, han decidit recuperar la manera de fer dels avantpassats.<ref name="culturcat">{{ref-web|url= http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=b9825c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=b9825c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=2bc6352101fd7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |títol=La pagesia, la vida i el treball al camp | consulta=30 de setembre de 2012 | editor=Culturcat ([[Generalitat de Catalunya]]) }}</ref>
 
Actualment hi ha tan sols trenta mil pagesos censats a Catalunya, que tenen l'ajuda d'assalariats, a més d'uns trenta mil agricultors a temps parcial. La xifra de pagesos censats del primer fogatge del segle XIV era d'un quart de milió. No obstant això, el que ha canviat substancialment no és tant el nombre de pagesos com la població que han d'alimentar, que ha augmentat de manera més que considerable.<ref name="culturcat"/>