Suècia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m trec desamb. #QQ16 |
|||
Línia 154:
Karlstad University, 2006, webpage:
[http://www.kau.se/about/sweden_information.lasso Kau-SE-Languages].
</ref> Tot i que el suec és la llengua dominant, no és pas la [[llengua oficial]]. Els finesos suecs són la segona minoria lingüística i representen el 3% de la població sueca, i el [[finès]] és reconegut com a llengua minoritària. Quatre altres [[llengües minoritàries de Suècia|llengües minoritàries]] també són reconegudes ([[Meänkieli]], [[llengües sami|sami]], [[romaní]] i el [[jiddisch]]. El parlament va votar una proposta per a fer del suec la llengua oficial, però no va reeixir.<ref>[http://svt.se/svt/jsp/Crosslink.jsp?d=22620&a=500469 Svenskan blir inte officiellt språk], ''Sveriges Television'', 2005-12-07. [Consulta: 23 de juny de 2006]</ref>
En diversos graus, la majoria dels suecs, especialment els nascuts després de la [[Segona Guerra Mundial]], entenen i parlen l'[[anglès]], gràcies als enllaços comercials, la popularitat dels viatges a l'estranger i la influència angloamericana. L'anglès ha estat una assignatura obligatòria per als estudiants de l'[[escola secundària]] en les [[ciències naturals]] des de 1849, i ha estat una assignatura obligatòria per a tots els estudiants suecs des de finals de la dècada de 1940.<ref>{{ref-web| url = http://www3.lu.se/info/lum/LUM_07_99/01_engelska.html| títol = anglès spoken - fast ibland hellre än bra| llengua = Suec| editor = Lund University newsletter 7/1999
Línia 163:
Abans del segle XI, els suecs practicaven el [[paganisme nòrdic]], adorant els [[Aesir]], deus del panteó nòrdic, el temple principal del qual era el [[Temple d'Uppsala]]. Amb l'evangelització cristiana del segle XI, les lleis del país van ser canviades en prohibir l'adoració a cap altra deïtat fins al segle XIX.
Després de la [[Reforma Protestant]] del segle XVI, es va efectuar un canvi promogut principalment per l'associat de [[Martí Luter]], [[Olaus Petri]], separant l'Estat de l'Església i abolint l'autoritat dels bisbes catòlics, permetent que el [[luteranisme]] hi prevalgués. Aquest procés es va completar en el [[Sínode d'Uppsala]] de 1593. Després de la Reforma, en un període conegut com l'[[Ortodòxia Luterana]], petits grups de no luterans, especialment neerlandesos [[calvinisme|calvinistes]], [[Església Morava|moraus]] i valones o [[hugonots]] francesos de Bèlgica van tenir un paper significatiu en el comerç i la indústria i van ser tolerats. Els [[
No va ser sinó fins a la liberalització de finals del segle XVII que els practicants d'altres religions incloent-hi el [[judaisme]] i el [[catolicisme]] van poder viure i treballar obertament a Suècia. Fins al 1860 era il·legal que els suecs luterans es convertissin a cap altra religió. En el segle XIX van arribar diverses esglésies lliures i evangèliques i, per a finals del segle XIX, es va estendre la [[secularitat]]. Abandonar l'[[Església de Suècia]] va ser legal després de la llei del dissident de 1860, però només amb la condició d'adherir-se a una altra denominació. El dret de no pertànyer a cap denominació religiosa es va establir en la Llei de la Llibertat de Religió de 1951.
| |||