Comanda de Susterris: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot corregeix sintaxi d'ISBN
Cap resum de modificació
Línia 21:
A finals del segle XIII, el centre principal de l'administració de la comanda havia passat a la vila de Talarn, on tenien casa els frares<ref>Miret, 1910, p. 446.</ref> A la casa de Susterris hi havia colons i pagesos, car la principal activitat econòmica era l'explotació de les terres, les pastures i les [[salines]], que al Pallars constituïen una producció important. Com en altres comandes, els frares no explotaven directament les propietats sinó que les arrendaven o establien a cens.
 
Vers el 1340, les comandes de [[Gavarra (Alt Urgell)|Sant Salvador d'Isot]], [[Costoja]] i [[Sant Joan de Berga]], que aleshores ja formaven una sola comanda, documentada amb el nom de "[[Comanda d'Isot-Costoja-Berga]]" s’annexionaren a Susterris. Més endavant, el 1425, Susterris formà una sola preceptoria amb la [[Comanda de Siscar]].<ref>Fuguet, 2000, p. 37-39.</ref> A partir d’aleshores, a la documentació, figura com a “comanda de Susterris-Siscar”.
De la comanda de Susterris depenien els priorats de [[Rialb]] i [[Vilamur]] (Pallars Sobirà) i Palau de Noguera (Pallars Jussà), creats probablement durant el segle XIII. També tenia el priorat de [[Montanyana]], a la Ribagorça, que havia format part de la casa de Siscar.
Línia 27:
El conjunt d'aquests dominis, sota el nom de Comanda de Susterris-Siscar, foren administrats per un mateix comanador fins a la [[desamortització de Madoz]].<ref name="Fuguet">Fuguet, Ibidem.</ref>
 
El [[1381]] el lloc de Susterris tenia 7 famílies (uns 35 habitants), i els preveres de Susterris se n'anaren a [[Palau de Noguera]]. El [[1436]] el lloc ja era pràcticament abandonat del tot. La decadència dels hospitalers ja va començar, doncs, al [[segle XV]], però continuaren en aquesta comanda fins al [[1767]], tot i que no hi van residir mai: molt de temps fou [[Talarn]] la residència habitual dels hospitalers. Es coneix la llista de comanadors entre [[1146]] i [[1822]], però cap d'ells residí mai a Susterris. Ja a ran de la decadència de la casa hospitalera, la capella de Sant Joan de Susterris fou dedicada a [[sant Antoni de Susterris|sant Antoni]], que és el darrer nom que rebé aquest temple, i el que el donà a l'embassament.
 
Amb la construcció de la presa, el [[1913]], l'església quedà sota les aigües del [[Pantà de Sant Antoni]], al lloc on es conserva encara el topònim, a prop de la fita quilomètrica 91 de la carretera [[C-13]].
Línia 43:
L'edifici que hi ha sota les aigües del pantà no és la primitiva església consagrada l'any 1058 pel bisbe d'Urgell, sinó una fàbrica romànica bastida probablement dins la sisena dècada del segle XII. L’any 1162 Arnau Mir I confirmà als hospitalers la donació de Susterris, feta uns anys abans, al temps que els manava construir l'església. Les despulles del comte foren sebollides en aquesta església; probablement l'ordre de construir un temple nou es pugui relacionar amb la decisió de ser-hi enterrat que va prendre Arnau Mir.
Per les fotografies conservades podem veure que era (potser encara és, sota l'aigua) un temple d'una sola nau, voltada de canó apuntat, amb absis semicircular cobert de quart d'esfera. Orientada canònicament, tenia el frontispici a ponent, on hi havia la porta principal ─de punt rodó i dovellada─ i un campanar de cadireta de dues arcades. Damunt de la porta i al mig de l'absis hi havien sengles finestres d'arc de mig punt i doble esqueixada.<ref name="Fuguet"/>
 
== Comanadors de Susterris ==
<ref>Miret, 1910, p.523-524</ref>
* Guillem, 1146
* Arbert, 1167
* Ramon de Selligiu, 1176
* Berart, 1178-1179
* Bernat de Rocanegada, 1184-1187
* Arnau de Seró, 1188
* Guillem de Sarais, 1195
* Bertran Amell, 1205
* Ramon de Seró, 1208
* Bertran Amell, 1214
* Père de Viu, 1219-1221
* Bertran Amell, 1230
* Bertran de Salavert, 1234
* Père de Soler, 1235
* G. Assalid, 1247
* Berenguer d’Aguda, 1255
* Roger de Vilamur, 1265
* Berenguer Bertran, 1268
* G. Odós, 1282
* Roger de Montespan, 1291
* P. d’Era, 1295
* Bernat Valerna, 1300
* Alaman de Toralla, 1306
* Père Guilla, 1307-1310
* Arnau de Cervera, 1311
* Père Guilla, 1312-1315
* Berenguer de Bages, 1320-1322
* Père Guilla, 1331-1336
* F* errer Colomer, 1338
* Père Toló, 1357-1359
* Ramon de Puig, 1366
* Jordi de Masons, 1373
* Joan de Castellmaura, 1374
* Arnau de Pallars, 1377
* Ramon dez Pou, 1378
* Guillem Sicart, 1387-1404
* Francesc de Montsoriu, 1417
* Rafel Saplana, 1425
* Guillem Sicart, 1436
* Jaume de la Geltrú, 1437-1438
* Jordi Saplana, 1451
* Pere Uguet, 1457
* Nicolau Canta, 1475
* Joan Icart, 1491-1496
* Pons de Corregó, 1501
* Gaspar Dezlor, 1512
* Joan Moliner, 1521
* Gaspar Ferrer, 1532-1549
* Joan Ortiz, 1555-1571
* Joanot de Torrelles, 1574-1580
* Onofre de Copons, 1593-1599
* Joan d’Alentorn, 1604-1608
* Galceran Turell, 1612-1614
* Guillem de Calders, 1621-1629
* Francesc de Miquel, 1629-1654
* Miquel de Caldes, 1659-1661
* Père Fortesa, 1669-1680
* Miquel Bordils, 1687-1696
* Ramon Despui9g, 1704-1710
* Francesc Anton de Puigdorfila, 1722
* Joan Anton de Puigdorfila, 1729
* Miquel de Bordils, 1746
* Nicolau Abrí Descatllar, 1753-1773
* Ramon de Copons, 1779-1781
* Salvador Xammar, 1781-1788
* Anton d’Eril y Ribas, 1798-1822
 
==Referències==
Linha 52 ⟶ 121:
* — (1983a): «Notes sobre l'orde de l'Hospital al Comtat de Pallars (segle XII)», ''Actas del VII Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos. Seu d’Urgell. 16-21 septiembre 1974, 6 sección V,'' Jaca, p. 79-95.
* FUGUET SANS, Joan (2000): ''Templers i Hospitalers, III. Guia de les Terres de Ponent i de la Franja'', Barcelona: Rafael Dalmau, Ed. ISBN 84-232-0623-8.
* MIRET Y SANS, Joaquim: Les cases de templers y hospitalers en Catalunya, Barcelona, 1910.
 
{{ORDENA:Comanda De Susterris}}