Principat de Moldàvia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: nova fusió |
fusió sense oposició #QQ16 de Boghdan |
||
Línia 1:
{{confusió|Moldàvia (desambiguació)}}
{{Estat desaparegut
| nom_oficial = ''Цара Молдовей''
Linha 79 ⟶ 78:
El '''Principat de Moldàvia''' (en [[romanès]] ''Principatul Moldovei'') va ser un [[principat]] [[Edat mitjana|medieval]] europeu, en el terreny entre els [[Carpats]] orientals i el riu [[Dnièster]]. Un estat independent i més tard autònom, fundat per l'amo [[Romanesos|romanès]] [[Dragoș]] (originari de [[Maramureş]]), va existir des del [[segle XIV]] fins a [[1859]], quan es va unir amb el principat de [[Valàquia]], per a formar el [[Regne de Romania]]. El principat incloïa la regió de [[Bessaràbia]] (annexada per l'[[Imperi Rus]] a [[1812]]), a la regió de [[Bucovina]] (annexada per l'[[Arxiducat d'Àustria]] a 1775) i, durant el regnat d'[[Esteve III de Moldàvia|Esteve el Gran]], també a la regió de [[Pocutia]]. Avui en dia, la part oest de la [[Moldàvia]] històrica part de [[Romania]], la part d'aquest (la major part de Bessaràbia) a la [[República de Moldàvia]], i la part de nord (el nord de Bucovina) i sud-est (al sud de Bessaràbia) a [[Ucraïna]].
==
''Boghdan'' o ''Bogdan'' fou el nom del territori en temps de l'imperi otomà (Territori de Bogdan o Boghdan-Ili) que corresponia al [[principat de Moldàvia]]. Rebia el nom pel fundador del principat, Bogdan, que va establir la independència de Moldàvia el [[1359]] entre els [[Carpats]] i el [[Dnièster]] (o Turia).
El principat fou atacat per primer cop pels otomans el [[1420]] amb el setge de [[Akkerman]] que no va reeixir. El [[1428]] a proposta del Khan Ulug Muhammad de l'[[Horda d'Or]], els tàrtars i els otomans van atacar conjuntament el principat. El khan de [[Crimea]] Hadjdji Ghiray es va aliar als otomans contra Moldàvia i la flota otomana va atacar Akkerman el [[1454]]. La tardor del [[1455]] el voivoda Pere Aron es va sotmetre finalment als otomans i va acceptar pagar tribut; els comerciants del principats van rebre la llibertat de comerç a tot l'[[imperi Otomà]]. El voivoda [[Esteve el Gran]] (1457-1504) va tornar a ser vassall de [[Polònia]], va rebutjar un atac de Crimea el [[1469]] i va contactar amb [[Uzun Hasan]] dels [[Ak Koyunlu]]; va derrotar al [[beglerbegi]] de [[Rumèlia]] el [[10 de gener]] de [[1475]]. Llavors [[Mehmet II]] va envair el país i va destruir la capital [[Suceava]] (juliol de [[1476]]). El [[1484]] en una acció conjunta amb el khan de Crimea, els otomans van ocupar Akkerman i Kili (els crimeans van ocupar Kawshan i Tombasar). Finalment Esteve va haver de reconèixer la sobirania otomana ([[1492]]) i pagar tribut a la Porta.
Progressivament el control otomà es va reforçar. Pere IV Raresh fou el primer voivoda nomenat pel sultà ([[1527]]). La campanya de [[1538]] va establir la sobirania otomana absoluta i el districte de [[Budjak]] fou annexionat a l'Imperi. El [[1621]] [[Osman II]] va conquerir [[Khotin]] als polonesos i el va cedir a Boghdan però a canvi va annexionar les regions al nord d'[[Izmail]]. El [[1711]] [[Dimitri Kantemir]] es va aliar a Rússia i va reconèixer secretament la sobirania del tsar a canvi d'ajut per recuperar el Budjak. Després del [[tractat del Pruth]] Khotin i la seva regió fins al [[riu Pruth]] van ser posats sota autoritat d'un paixà otomà.
Després de Dimitri Kantenir el [[1717]], els voivodes foren nomenats exclusivament entre algunes famílies de grecs fanariotes, els Mavrokordati, els Kallimachi i els Ypsilanti. En aquest període fanariota (1711-1821) el territori de Boghdan va esdevenir virtualment una província i els governadors canviats sovint fins al [[1802]] que sota pressió russa foren nomenats per períodes de 7 anys. El [[1775]] els austríacs van ocupar la part nord-oest coneguda com a [[Bukovina]] i el [[1812]] Rússia va annexionar la [[Bessaràbia]]. Després del [[tractat de Kuchuk Kaynardja]] ([[1774]]) la Rússia fou reconeguda com a potència protectora de Modàvia; després del [[tractat d'Akkerman]] del [[7 d'octubre]] de [[1826]] la sobirania otomana sobre el principat va esdevenir merament nominal i la protecció fou reconeguda a Rússia. Els dos principats de Moldàvia i [[Valàquia]] es van unir el [[1859]], unió que fou reconeguda per l'Imperi Otomà l'[[1 de desembre]] de [[1861]].
El tribut del territori de Boghdan era de 2000 ducats sota Pere Aron i 4000 amb Esteve el Gran; amb Pere Raresh era de 10.000; i el 1619 amb el voivoda Gaspar de 40.000 ducats; al {{segle|XVIII}} eren 65.000 ''gurush''. A més a més es pagaven 7000 ducats al khan de Crimea i s'havien de fer donacions (''pishkesh'') i regals a determinades personalitats.
La noblesa local, els boiars eren inicialment uns camperols rics però al {{segle|XVII}} van esdevenir grans propietaris i els camperols van quedar reduïts a la condició de serfs. Constantí Mavrocordatos el 1740 va alliberar als serfs i els boiars llavors es van acostar a Rússia. El [[1831]], durant l'ocupació russa, el consell dels boiars va rebre el dret d'elegir el voivoda.
{{Commonscat}}
{{Autoritat}}
Linha 93 ⟶ 101:
[[Categoria:Història de Romania]]
[[Categoria:Principats|Moldavia]]
| |||