Bao: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
#QQ16 |
|||
Línia 22:
|web=
}}
'''Baó''' <ref>{{GEC|0007399 }}</ref> o '''Bao'''<ref>[http://www.iec.cat/gc/digitalAssets/9590_NomenclatorCatNord.pdf Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord], pàgina 68.</ref> és una comuna de 3.203 habitants de la comarca del [[Rosselló]], a la [[Catalunya Nord]].
Actualment, juntament amb els pobles de [[Baixàs]], [[Calce]], [[Paretstortes]], [[Pesillà de la Ribera]], [[Sant Esteve del Monestir]] i [[Vilanova de la Ribera]] forma part del cantó número 14, del Riberal (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Sant Esteve del Monestir.
Linha 29 ⟶ 28:
La dita diu: "A Baó, cacen la llúdria amb el podall" i "En voleu pas, fa?" (diuen que durant els àpats passen els plats dient això).
==
[[Fitxer:Baó. Carrer del Vall 1.jpg|thumb|250px|esquerra|Carrer del Vall de Baó, amb la Casa de la Vila]]
({{IPA|['bow]}}, estàndard {{IPA|['baw]}} són formes contemporànies evolucionades, amb desplaçament d'accent, d'un antic {{IPA|[bə'u]}}); en francès ''Baho''),Tal com estableix [[Joan Coromines i Vigneaux|Joan Coromines]]<ref name="Coro">{{ref-llibre|cognom=Coromines |nom=Joan |enllaçautor=Joan Coromines i Vigneaux |capítol=Bao |títol=Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana |editorial=Curial Edicions Catalanes i la Caixa|lloc=Barcelona |data=1994 |col·lecció=Onomasticon Cataloniae, II A - BeJ |isbn=84-7256-889-X }}</ref> en el seu ''Onomasticon Cataloniae'', Baó, i Bao, prové d'un nom propi germànic, ''Baso'' o ''Bado'', documentat al {{segle|X}} llatinitzat com a ''Baso'', ''Basonem'' i ''Bazone''.<ref>[http://dcvb.iecat.net/ Entrada "Baó"] al [[DCVB]]</ref> Per tant, per raons etimològiques, estrictament, la forma del topònim hauria de ser la de '''Baó''', atès que les formes romàniques són derivades de l'acusatiu llatí (''Basonem''), que té com a resultat el fet de recaure en la ''-o-'' la síl·laba tònica.
La lingüista [[Renada Laura Portet]], en canvi, sosté la grafia '''Bao'''<ref>{{Ref-web|url= http://www.gencat.cat/llengua/BTPL/ICOS2011/294.pdf|títol=Toponímia nordcatalana i vandalisme onomàstic, Renada-Laura Portet (Els noms en la vida quotidiana. Actes del XXIV Congrés Internacional d’ICOS sobre Ciències Onomàstiques. Annex. Secció 12)| consulta=19.05.2016
D'altra banda, Joan Becat<ref>{{ref-llibre |cognom=Becat
== Geografia ==
[[Fitxer:Map commune FR insee code 66012.png|thumb|esquerra|300px|Mapa de la comuna de Bao]]
El terme comunal de Baó, de 79.000 hectàrees d'extensió, s'estén<ref>[http://tab.geoportail.fr/?c=2.81968699112456,42.7064268282767&z=14&l0=GEOGRAPHICALGRIDSYSTEMS.MAPS.SCAN-EXPRESS.STANDARD:WMTS(1)&l1=ORTHOIMAGERY.ORTHOPHOTOS:WMTS(1)&l2=ADMINISTRATIVEUNITS.BOUNDARIES:WMTS(1)&permalink=yes El terme de Baó en els ortofotomapes de l'IGN]</ref><ref>[http://tab.geoportail.fr/?c=2.81968699112456,42.7064268282767&z=14&l0=GEOGRAPHICALGRIDSYSTEMS.MAPS.SCAN-EXPRESS.STANDARD:WMTS(1)&l1=ORTHOIMAGERY.ORTHOPHOTOS:WMTS(1)&l2=ADMINISTRATIVEUNITS.BOUNDARIES:WMTS(1)&l3=GEOGRAPHICALGRIDSYSTEMS.CASSINI:WMTS(1)&permalink=yes Baó a les ''Cartes de Cassini'' ofertes per l'IGN]</ref> a la riba esquerra de la Tet, dins de la subcomarca d[[el Riberal]]. És un terme bàsicament pla, però situat en un lleuger coster: el punt més baix és a la riba de la [[Tet]], on es troba a l'entorn dels 45 m alt, mentre que al nord del terme comunal s'arriba als 80, a les partides de la Garona i dels Pinyers.
Linha 46 ⟶ 45:
{{Límits| E=[[Sant Esteve del Monestir]] | NE= | N=[[Baixàs]] | O=[[Vilanova de la Ribera]] | NO= | SO= | SE=[[Perpinyà]] | S=[[El Soler]] | Llegenda = Termes municipals propers}}
== Demografia ==
La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)
<center>
{| border="0" width= class="wikitable" cellspacing="2" cellpadding="2"
! colspan="16" bgcolor="#eeeeee" align="center" | Evolució
|-
! align="center" |1358
Linha 144 ⟶ 90:
</center>
<center>
{|
Linha 218 ⟶ 164:
|}
|}
Fonts: Ldh/EHESS/Cassini<ref>Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui [http://archive.wikiwix.com/cache/?url= http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075], a la pàgina web de
</center>
[[Fitxer:Population - Municipality code 66012.svg|thumb|300px|center|Població 1962-2008]]
=== El poble de Baó ===
[[Fitxer:Baó. Plaça de la cellera. Porta i cases enderrocades 1.jpg|thumb|250px|esquerra|Plaça de la cellera de Baó. Al mig de l'espai, el lloc que ocupaven les cases enderrocades recentment]]
L'origen del poble de Bao o Baó es troba en la [[cellera]] constituïda a l'entorn de l'església parroquial de [[Sant Vicenç de Baó|Sant Vicenç]] i del seu cementiri, posteriorment emmurallada i fortificada (el carrer que l'envoltava encara rep el nom de Carrer del Vall). Tenia dues úniques portes d'accés, de les quals només subsisteix la de l'oest; la nord desaparegué, com la muralla que l'acompanyava, en construir la Casa de la Vila. Aquesta cellera<ref>[http://tab.geoportail.fr/?c=2.8236191095410916,42.699706936272904&z=19&l0=GEOGRAPHICALGRIDSYSTEMS.MAPS.SCAN-EXPRESS.STANDARD:WMTS(1)&l1=ADMINISTRATIVEUNITS.BOUNDARIES:WMTS(1)&l2=ORTHOIMAGERY.ORTHOPHOTOS:WMTS(1)&permalink=yes La cellera de Baó en els ortofotomapes de l'IGN]</ref> es mantenia intacta fins recentment, quan en una lamentable decisió municipal se'n destruí una part per donar pas a una plaça. Al segle XII el Monestir de Cuixà sol·licità l'emmurallament del poble, cosa que fou concedida per [[Alfons el Cast]] el 1173. Es conserven restes d'aquest [[Vila fortificada de Baó|recinte murallat]].
El poble de Baó actual conserva la part medieval quasi al centre del nucli urbà actual, però s'ha expandit notablement<ref>[http://tab.geoportail.fr/?c=2.8230987609923366,42.70153495618572&z=16&l0=GEOGRAPHICALGRIDSYSTEMS.MAPS.SCAN-EXPRESS.STANDARD:WMTS(1)&l1=ADMINISTRATIVEUNITS.BOUNDARIES:WMTS(1)&l2=ORTHOIMAGERY.ORTHOPHOTOS:WMTS(1)&permalink=yes L'actual poble de Baó en els ortofotomapes de l'IGN]</ref> en totes direccions, principalment cap al nord.
=== Els masos del terme ===
Les construccions aïllades del terme baotenc són les següents: el Casot d'en Trilles, la Fàbrica de Formigó, la Fàbrica Guiraud, el Mas Basset, abans Barata, el Mas dels Pastres, abans Cortal Bonet, el Mas d'en Serrat, o de l'Hospital, abans Mas Saisset, el Mas d'en Balmes, el Mas Cremat, o de n'Astros, el Mas d'en Pau, el Mas d'en Poncet, el Mas d'en Sarmet, el Mas d'en Trilles, el Mas Frigola, avui dia Casa Casals, el Mas Lavall, o de Santa Eugènia, el Mas Porta, el Mas ''Soucas'', el Molí, o Molí de Baó, l'Oratori del Rosari, la Torre de Comunicacions i l'antiga cooperativa de la Vilbau. Algunes són ja destruïdes, com el Mas Alart. Algunes edificacions abans aïllades ja han estat absorbides pel creixement urbà, com el Cementiri Nou i el calvari anomenat el Crist. Fem esment a part del Pont del Rec de Vernet, abans Pas del Rec de Vernet (abans era un passallís, o gual, i ara és un pont).
=== Hidrografia===
El poble disposa d'una important xarxa de canals de reg, com l'Agulla de la Devesa, l'Agulla de la Llisereta Nalta, o de la Petita Rescloseta, l'Agulla de la Plaça, l'Agulla de la Ruta, l'Agulla de la Sang, l'Agulla del Camp dels Clots, l'Agulla del ''Cementeri'', l'Agulla de les Eres, l'Agulla del Mas Saisset, o de la Ribereta, l'Agulla del Pla, l'Agulla dels Closals, l'Agulla de l'Ull d'en Saisset, l'Agulla o Rec del Viver, sovint anomenada simplement el Viver, l'Agulla del Pas del Veguer, la Bassa, o Agulla de la Bassa, d'irrigació i de drenatge, l'Escorriment de l'Agulla del Viver, l'Escorriment del Rec de Baó, el Rec de Baó, o del Molí de Baó, o Agulla Cabdal, el Rec del Vernet i Pià, l'Ulla de la Mola, o simplement la Mola, l'Ull de la Rescloseta, o la Llisereta Nalta, l'Ull de la Rescloseta d'en Saisset, o la Llisereta Baixa, o d'en Bosquet, l'Ull de les Rotes, l'Ull del Camí de Toluges, o del Pas del Vernet, i l'Ull d'en Saisset. Alguns són noms ja en desús, antics: l'Agulla de la Magdalena i l'Agulla del Canyer.
Els cursos d'aigua fora d'aquesta xarxa són la Tet, el torrent anomenat Agulla de Blanes (nom antic, torrent ja perdut), la Bola, o la Bola Gran, la Bola Petita, el Canal o Rec del Menadell (en realitat un torrent), el Còrrec de la Mosca i el Còrrec de la Bola.
Baó té algunes fonts destacades, com la Font de la Plaça, la del Capellà, la del Porquer o Porqueter, la de l'Ull, la d'en Barral, la d'en Blanic, la d'en Llanes i la de Santa Llúcia. Finalment, cal destacar dos guals, en aquest terme: el Pas del Veguer i el de Tiraculs.
=== Orografia===
En un territori pla com el de Baó, pocs topònims indiquen relleu: els Clots; Coma Labrega; el Pla, o Pla de Baó, el Pla de la Garriga, el Pla de les Forques i el Pla de l'Home Mort. En el terme de Baó mmo hi ha cap serra ni muntanya, i l'únic relleu està marcat pel decurs sinuós dels còrrecs, com el de la Mosca.
=== El terme comunal ===
Les partides o indrets destacats del terme de Baó són les següents: l'Agulla de la Sang, les Alzines d'en Carles, la Bassa, la Bola, el Bosc, el Camí de Baixàs, el Camí de la Pedrera, el Camí de la Torre, el Camí del Molí de Santa Anna, el Camí de Vilanova, el Camp de la Carrerada, el Camp de la Plançonada, el Camp de la Tallada, el Camp del Bascó, el Camp de l'Eixau, el Camp de les Parets, el Camp de l'Obra, abans Bassa de l'Obra, el Camp o Pla de l'Om, el Camp del Pla (dos de diferents), el Camp dels Clots, el Camp del Viver, el Camp Llarg, el Cantaire, el Canyar, la Carrerada, la Carretera de la Garriga, la Carretera d'en Vassall, el Cau de la Guilla, abans de les Guilles, el Clavell, els Closals, o Camp dels Closals, els Clots, la Colomina del Cavaller, la Colomina de l'Era, la Colomina del Llotí, o del Llantí, la Colomina del Rector, la Colomina d'en Bonet, la Colomina d'en Ruta, el Còrrec de la Mosca, les Costes, o la Costa de la Garriga, la Cotiva, les Dames, abans la Dama, la Devesa, Entre els còrrecs, o els Còrrecs, les Eres, ''la Falaise'', la Font del Porquer, abans la Colomina del Porquer, o la Colomina Gran, Santa Llúcia, o la Font de Santa Llúcia, la Fossa, el Fumaràs, la Garriga, o Frigols, la Garrona, l'Hort de les Eres, els Horts, o el Camps dels Horts, els Horts dels Pardals, l'Hospital, o Camp de l'Hospital, el Llotí, el Mas d'en Poncet, el Mas d'en Sarmet, el Mas d'en Trilles, el Pas del Veguer, els Pedreguets, la Pedrera, o Gautrier, el Petit Viver, Pillaire, els Pinyers, el Rec del Vernet, la Rescloseta, el Riberal, la Salzeda, o Salzereda, o Camp dels Salzes, Sant Vicenç, o Camp de Sant Vicenç, el Timosar, Tiraculs, la Vernosa i el Viver.
Alguns són noms antics, ja en desús: l'Aspre de la Rectoria, la Blanqueta d'en Julià, el Bosc, el Bosc del Veguer, el Camí de Calce, el Camí de Sant Esteve, el Camp de la Canateira, el Camp de la Canavera, el Camp de la Costa, el Camp de la Devesa, el Camp de la Favera, el Camp de la Figuera (dos de diferents), el Camp de la Garriga, el Camp de l'Alminada, el Camp de la Llongaina, el Camp de la Mamort, el Camp de la Mitjaire, el Camp de la Mata, el Camp de l'Asseguda, el Camp del Bosc, el Camp del Benefici (dos de diferents), el Camp de les Amoreres, el Camp de les Fonts, el Camp del Mallol, o Mallol de l'Hospital, el Camp del Martell (dos de diferents), el Camp del Mas, el Camp del Molí (dos de diferents), el Camp del Morell, el Camp del Noguer, el Camp de l'Oliva, el Camp del Prat, el Camp del Rec del Vernet, el Camp del Rector, a la Sonsorra, el Camp dels Albres, el Camp dels Alous, el Camp dels Cotius, el Camp dels Noguers, el Camp del Tamariu, el Camp de Madama, el Camp de Mestre Lluís, el Camp d'en Barral, el Camp d'en Bertot, el Camp d'en Galtà, el Camp d'en Gracia, el Camp d'en Padilla, el Camp d'en Pontic, el Camp d'en Ribes, el Camp d'en Talau, el Camp d'en Vestuts, el Camp d'en Xoxim, el Camp de Sus el Mallol de l'Hospital, el Campet, el Camp Gran, el Camp Petit del Pla, la Colomera, la Colomina (dues de diferents), la Colomina de la Costa, la Colomina del Bosc del Noguer, la Colomina del Conte, la Colomina del Ponill, Coma Labrega, el Corredor, el Cotiu, el Cotiu de la Dama, el Cotiu dels Pinyers, els Cotius, la Cuatxa, les Cuatxes, Dejús el Palau Blanc, l'Estasia, o el Prat de l'Estasia, la Feixa, la Ferreria, o Camp de la Ferreria, el Fornàs, Gallí, o Camp d'en Gallí, la Garriga, la Garriga del Salvier, la Garriga dels Clots, la Garriga dels Oms, la Graciana, el Grapissar, l'Hort del Viver, l'Hort de Santa Llúcia, l'Hortell, les Llaques, el Mallol (dos de diferents), el Mallol de la Bula, el Mallol de la Costa, el Mallol de les Alzines, el Mallol del Mas, el Mallol del Pla, el Mallol dels Olius, el Mallol d'en Xoixim, el Mallol de Sus la Colomina, el Mas d'en d'Astros, la Mitja Aiminada, la Mollera, el Moscatar, el Murterar, o Murtrerar, el Murterar (diferent de l'anterior), l'Oliveda de la Bula, l'Oliveda del Mas, el Pas de la Bola, Prop la Vinya dels Cans, Prop el Mas Sarmet, la Sonsorra, o la Solsona, o Camp de la Solsona, les Tres Rues, la Vinya del Rector i la Vinya dels Cans.
Alguns topònims són per als senyals termenals: el Piló del Camí de Calce, el Piló Roig.
== Transports i comunicacions ==
=== Carreteres ===
Travessen el terme de Baó fins a cinc carreteres. D'una banda, la carretera D - 1 ([[Estagell]] - D - 117, a Perpinyà), que uneix les poblacions d'Estagell (a 16,5 quilòmetres), [[Pesillà de la Ribera]] (a 5,3), [[Vilanova de la Ribera]] (a 4,4) i Baó. Cap a llevant continua cap a [[Sant Esteve del Monestir]], per després passar ran dels polígons industrials i comercials i abocar-se en la D - 117 en el terme de Perpinyà.
La D - 616 (D - 614, a Vilanova de la Ribera - D - 900 i D - 900a, a Perpinyà), que travessa el terme de Baó d'oest a est fent un arc al nord i nord-est de Baó, i no porta a cap població en concret, sinó que forma part de la xarxa d'autovies i carreteres de primer ordre de la conurbació perpinyanesa.
La D - 616a, variant de l'anterior (D - 1/D -616, a Baó - D - 916, a Perpinyà), que uneix Baó amb tota la xarxa viària de la conurbació oest de Perpinyà.
També hi ha una carretera local, sense nomenclatura departamental que relliga Baó, d'on surt cap al nord-oest, amb la D - 614, a Vilanova de la Ribera.
=== Transport públic col·lectiu ===
Baó està inclòs en la línia 17 de la ''Compagnie de Transports Perpignan Méditerranée'', [[Pesillà de la Ribera]] - Sant Feliu d'Avall, que uneix Pesillà de la Ribera, [[Vilanova de la Ribera]], Baó, [[Sant Esteve del Monestir]], [[Perpinyà]] (en un llarg recorregut que travessa la ciutat amb moltes parades), [[el Soler]] i [[Sant Feliu d'Avall]]. Passen per aquesta població fins a 14 serveis diaris, 5 que fan el recorregut sencer, i 9 més que surten de Sant Esteve del Monestir (per tant, Baó en queda exclòs), en aquesta direcció, i fins a 16 (8 només fins a Sant Esteve del Monestir) en la direcció inversa. Els diumenges i dies de festa només hi ha 4 serveis de Pesillà de la Ribera a Sant Feliu d'Avall, i 4 més a la inversa, 3 dels quals acaben el seu recorregut a Sant Esteve del Monestir.
=== Els camins del terme ===
Els camins que comuniquen Baó amb els pobles dels entorns són: el Camí de Baixàs, el de Calce a Perpinyà (nom ja en desús), el de la Pedrera, abans, de Calce, el de la Torre, o de la Torre a Perpinyà, el de Pesillà, el de Santa Llúcia, abans de Sant Esteve, el de Toluges, abans Camí de la Ribera, el de Vilanova, la Carrerada, la Ruta de Baixàs, la Ruta de Pesillà, abans Camí de la Torre, i la Travessa del Pla, o Camí de Baó a la Torre. D'altra banda, tot de camins tenen el seu recorregut a l'interior del terme baotenc: Camí de la Devesa, abans, del Riberal, Camí, abans carretera, de la Garriga, el Camí del Bosc, el Camí del Mas de n'Astros, o de les Dames de Calce, o de la Garriga, el Camí del Mas d'en Trilles, el Camí del Molí de Santa Anna, el Camí del Revires, el del Riberal i el dels Pinyers.
== Activitats econòmiques ==
L'agricultura continua essent la base de l'activitat econòmica del poble, tot i que el fet de ser un poble de la conurbació de Perpinyà hi ha fet créixer l'ús residencial i, com a derivat, un sector de serveix cada cop més ample. El conreu de la vinya ocupa més del 60% de les terres de conreu del terme, i s'hi produeixen principalment vins de qualitat, dins de les denominacions d'origen ''Moscat de Ribesaltes'' i ''Costers del Rosselló Vilatge''. En segon lloc es troben els arbres fruiters (albercoquers en disminució i presseguers en augment), i en tercer l'horta, potenciada per la xarxa d'irrigació existent. La indústria de més importància és la de formigó de prop de la Tet, que treu el material de la mateixa terrassa de dipòsits sedimentaris del riu.
== Història ==
El lloc de Baó, o Bao, és documentat des del 843, en un judici tingut a [[Sant Esteve del Monestir]] presidit pel comte Sunyer I de Rosselló, on es reconegué a Ravella, vídua de Protasi, la possessió d'aquest lloc. Protasi i Ravella foren, segurament, els pares de Protasi, fundador i primer abat de [[Sant Miquel de Cuixà|Cuixà]] el 879. El 901 fou l'antic vescomte de [[Narbona]], Leudoví, destituït precisament el 879, qui deixava el territori de Baó als seus fills Adelaida i Ramon, però poc més tard la vídua de Leudoví, Arsenda, casada en segones noces amb Guitard, es va veure obligada a alienar el territori de Baó per tal de pagar les conseqüències d'una condemna infligida a Guitard. Per això, Baó va passar a mans de Durand i Guinedilla, els quals el 976 vengueren el poble i els seus territoris al comte de Cerdanya i Besalú [[Oliba Cabreta]], el qual el 15 de febrer del 988 cedia els seus drets a Baó al monestir de Cuixà. Aquest monestir en tingué la senyoria fins a la fi de l'[[Antic règim]].
== Administració==
[[Fitxer:Mairie de Baho (66).jpg|thumb|250px|La Casa del Comú de Baó]]
[[Fitxer:Baho - Signatures maire Sauret et ancien maire Morat en 1815.jpg|thumb|250px|Signatura dels alcaldes François Sauret fill i Antoine Morat el 1815.]]
<center>
{| class="wikitable"
Linha 421 ⟶ 415:
=== Legislatura 2014 - 2020 ===
* Patrick Got.
* 1r: André Gonzalez, encarregat d'Associacions, Festes i Cerimònies i Joventut
* 2a: Jeanne Ouros, encarregada de Finances i Afers escolars
Linha 431 ⟶ 425:
* 5a: Catalina Beriot, encarregada de CCAS, Comunicació i Cultura.
* Hervé Abribat
* Stéphanie Forcada
Linha 450 ⟶ 444:
* Virginie Santiago.
A les eleccions cantonals del 2015 el poble de Baó ha estat inclòs al [[Cantó del Riberal]], amb capitalitat al poble de [[Sant Esteve del Monestir]] (nou agrupament de comunes fruit de la reestructuració cantonal feta en saó de les eleccions cantonals i departamentals del 2015). Són consellers per aquest cantó Nathalie Piqué, adjunta al batlle de Pesillà de la Ribera, i Robert Vila, batlle de Sant Esteve del Monestir, tots dos de la Unió de Dreta.
==Cultura ==
[[Fitxer:Baó. Escoles 1.jpg|thumb|250px|esquerra|Escola primària pública de Baó]]
Baó disposa d'una escola maternal i d'una altra de primària o elemental, englobades en el mateix recinte escolar, tot i que amb dos accessos diferenciats. Per als estudis de secundària, els baotencs han d'anar als col·legis de Perpinyà, Sant Esteve del Monestir, el Soler o Toluges, i per al batxillerat, als liceus de Perpinyà.
=== Activitats culturals ===
[[Fitxer:Castells bao 2005.jpg|thumb|200px|Trobada castellera a Baó, amb els [[Castellers del Riberal]] durant l'
Baó, amb l'associació ''Aire Nou de Bao'', és una de les poblacions més actives en la promoció de la cultura catalana a la Catalunya Nord. Des del [[2002]], cada any s'hi celebra la ''Identi'Cat'' (trobada de la catalanitat a la Catalunya Nord), organitzada per l'associació ''Aire Nou de Bao'' i que acull tot tipus d'activitats tradicionals i culturals d'arreu dels [[Països Catalans]].
La població compta amb una colla [[casteller]]a des de l'any [[1996]], els [[Castellers del Riberal]], una de falcons, els [[Falcons del Riberal]], i amb una colla de diables, els Diables del Riberal, amb dues seccions: la dels grans i la infantil.
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre |cognom=Becat |nom=Joan |cognom2=Ponsich |nom2=Pere |cognom3=Gual |nom3=Raimon |capítol=Baó |títol=El Rosselló i la Fenolleda |editorial=Fundació Enciclopèdia Catalana |lloc=Barcelona |data=1985 |
* {{ref-llibre |cognom=Catafau |nom=Aymat |
* {{ref-llibre|cognom=Kotarba |nom=Jérôme |cognom2=Castellvi |nom2=Georges |cognom3=Mazière |nom3=Florent [directors] |capítol= |títol=Les Pyrénées-Orientales 66 |editorial=Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme |lloc=Paris |data=2007 |pàgines= |col·lecció=Carte Archeologique de la Gaule |isbn=2-87754-200-5
== Referències ==
| |||