Integració europea: diferència entre les revisions

Per a la incorporació d'un Estat europeu a la Unió Europea, aquell ha de complir unes condicions econòmiques i polítiques conegudes com els [[criteris de Copenhaguen]],<ref name="adhesion"/> per haver-se pres el corresponent acord en ell [[Consell Europeu]] de 1993 celebrat [a | en] la capital [[Dinamarca|danesa]].

El 1989 es va crear el [[programa Phare]],<ref name="Phare">{{ref-web|url=http://europa.eu/legislation_summaries/enlargement/2004_and_2007_enlargement/e50004_es.htm|títol= El programa Phare|consulta = 27 de març de 2010 |data= 12/02/2007|editor= El portal de la UE|llengua=castellà}}</ref> per recolzar financerament els països candidats a l'adhesió a la Unió d'[[Europa de l'Est]]; facilitant-los mitjans per modificar els seus sistemes econòmics perquè aquests siguin compatibles amb la resta dels països de la UE. Així, el programa Phare es va convertir en una eina per ajudar els països candidats a complir amb els criteris d'adhesió,<ref name="adhesion">{{ref-web|url= http://europa.eu/scadplus/glossary/accession_criteria_copenhague_es.htm|títol= Criterios de adhesión (criterios de Copenhague)|consulta = 27 de març de 2010 |editor= El portal de la UE|llengua= castellà}}</ref> els anomenats [[criteris de Copenhaguen]].

Croàcia va sol·licitar l'ingrés a la Unió Europea (UE) el 2003, i la [[Comissió Europea]] va recomanar fer-la candidat oficial a començaments de 2004. Se li va garantir l'estatus de país candidat a Croàcia per part del Consell Europeu (l'executiu de govern de la UE) cap a la meitat de 2004.<ref name="c_candidato">{{ref-publicació|títol=CROACIA: ¿EL PRÓXIMO SOCIO EUROPEO?|url=http://www.incipe.org/croaciasocioeuropeo.html|autor=Natasa Mihajlovic|publicació=Incipe|consulta=11-04-2010}}</ref> Les negociacions d'entrada, havent estat originàriament establertes per a març de 2005, van començar a l'octubre d'aquell any, posant en marxa també el procés d'investigació. S'esperava que Croàcia s'adherís l'any 2010,<ref>{{ref-web|títol=Croacia espera firmar su ingreso a la UE en 2010 |url=http://www.dw.de/dw/article/0,,5044168,00.html|editor=www.dw.de|data=21/12/2009|consulta=14-04-2010}}</ref> però van sorgir alguns dubtes sobre l'ampliació de la UE després del rebuig d'[[Irlanda]] al Tractat de Lisboa en un referèndum.<ref name="Lisboa">{{ref-publicació|url=http://www.rtve.es/noticias/20080620/sarkozy-considera-que-ampliacion-esta-paralizada-ratifica-tratado-lisboa/95790.shtml|títol=Sarkozy considera que la ampliación está "paralizada" si no se ratifica el Tratado de Lisboa|data=20-06-2008|publicació=Rtve.es y EFE|consulta=14-04-2010|llengua=castellà}}</ref> Però després de l'entrada en vigor d'aquest tractat les negociacions per a l'adhesió de nous països s'han descongelat, possibilitant d'aquest mode que Croàcia pugui ser membre de la UE amb una mayor brevetat.<ref name="Croacia_12">{{ref-publicació|url=http://www.europapress.es/internacional/noticia-ue-croacia-espera-fecha-hipotetica-adhesion-2012-haga-realidad-promete-ayudar-futuros-candidatos-20100216122352.html|títol=Croacia espera que la "fecha hipotética" de adhesión en 2012se haga realidad y promete ayudar a futuros candidatos|data=16-02-2010|publicació=Europa Press|consulta=14-04-2010|llengua=castellà}}</ref> Finalment, Croàcia va signar el seu tractat d'adhesió el 10 de desembre de 2011,<ref name="Croacia_adhesion">{{ref-publicació|url=http://www.larazon.es/noticia/5695-croacia-firma-su-adhesion-a-la-ue|títol=Croacia firma su adhesión a la UE|data=10-12-2011|publicació=www.larazon.es|consulta=14-12-2011|llengua=castellà}}</ref> en què s'estableix que entrarà a formar part de la UE l'1de juliol de 2013, tal com va proposar la Comissió Europea.<ref name="Croacia_13">{{ref-publicació|url=http://www.rtve.es/noticias/20110610/comision-europea-propone-entrada-croacia-ue-julio-2013/438769.shtml|títol=La Comisión Europea propone la entrada de Croacia en la UE en julio de 2013|data=10-06-2011|publicació=RTVE|consulta=14-06-2011|llengua=castellà}}</ref> El 22 de gener de 2012 la signatura d'adhesió va ser ratificada per [[referèndum]].<ref name="adhesionCroacia">{{ref-publicació|títol=Los croatas dan un claro apoyo a la adhesión en la UE en 2013|url=http://internacional.elpais.com/internacional/2012/01/22/actualidad/1327234665_837191.html|publicació=El País|data= 22 de gener de 2012|consulta= 22 de gener de 2012|llengua=castellà}}</ref>

Els cinc països actualment candidats oficials a formar part de la UE són [[Turquia]] (des de 2004), la [[República de Macedònia]] (des de 2005),<ref name="pais_candi">{{ref-web|url= http://ec.europa.eu/enlargement/candidate-countries/index_es.htm |títol= Países candidatos|consulta = 14 d'abril de 2010 |data= 9-3-2010|editor= Comisión Europea|llengua= castellà}}</ref> [[Islàndia]],<ref name="pais_candi">{{ref-web|url= http://ec.europa.eu/enlargement/candidate-countries/index_es.htm|títol= Países candidatos|consulta = 14 d'abril de 2010 |data= 9-3-2010|editor= Comisión Europea|llengua=castellà}}</ref><ref>{{ref-web|url= http://www.prensa-latina.cu/index.php?option=com_content&task=view&id=198305&Itemid=1|títol = UE acepta abrir negociaciones para adhesión de Islandia|editor= www.prensa-latina.cu|data= 17-06-2010|autor= Prensa Latina (PL)}}</ref> i [[Montenegro]] (des de 2010),<ref name="solicitud_mont"/> i [[Sèrbia]] (des de 2012).<ref name="solicitud_serbia"/> Un informe de la Comissió Europea d'octubre de 2009 va valorar positivament a Croàcia i República de Macedònia per a una futura ampliació, però va instar a endarrerir el procés amb Turquia.<ref name="opinion_ue">{{ref-web|url=http://www.elpais.com/articulo/internacional/UE/abre/puerta/Croacia/Macedonia/pone/trabas/Turquia/elpepuint/20091014elpepuint_6/Tes|títol= La UE abre la puerta a Croacia y Macedonia pero pone trabas a Turquía|consulta = 27-3-2010 |data= 14-10-2009|editor= El País|llengua= castellà}}</ref>

El 6 d'octubre de 2004, la [[Comissió Europea]] va donar el vistiplau a Turquia i va recomanar el [[Consell de la Unió Europea]] iniciar negociacions per a l'ingrés de Turquia a la UE.<ref name="comi_acepta_tur">{{ref-web|url= http://europa.eu/legislation_summaries/enlargement/ongoing_enlargement/e50015_es.htm|títol= Turquía: la Comisión recomienda la apertura de las negociaciones de adhesión|consulta=14 d'abril de 2010 |data= 3-07-2007|editor= El portal de la UE|llengua=castellà}}</ref> El 29 d'octubre del mateix any, els membres del consell de la UE, van signar a Roma el [[Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa]], el projecte de la qual havia estat aprovat el 18 de juny anterior. El president de Turquia [[Recep Tayyip Erdo&#287;an]] va signar en representació del seu país.<ref name="constitucion_eu">{{ref-web|url= http://www.lukor.com/not-mun/europa/0410/29132152.htm|títol= Firmada la primera Constitución Europea 47 años después del Tratado que dio origen a la CEE|consulta=14 d'abril de 2010 |data= 09/10/2004|editor= www.lukor.com|llengua=castellà}}</ref><ref name="erdogan">{{ref-web|url=http://www.nuevaeconomiaforum.org/es/act/proximas/object.aspx?o=26706|títol= Recep Tayyip Erdogan|consulta=14 d'abril de 2010 |data= 22-02-2010|editor= Nueva Economía Forum|llengua=castellà}}</ref> El 3 d'octubre de 2005 es van iniciar formalment les negociacions encara que com Macedònia, Turquia ha de resoldre conflictes territorials amb Grècia i admetre la seva culpabilitat en el [[Genocidi Armeni]].<ref name="gen_armenio">{{ref-web|url=http://www.eldiariomontanes.es/agencias/20100327/mas-actualidad/internacional/erdogan-insiste-negar-genocidio-armenios_201003271349.html|títol= Erdogan insiste en negar "genocidio" de armenios y pide diálogo con Irán|consulta=14 d'abril de 2010 |data= 27-03-2010|autor=EFE|editor= www.eliariomontanes.es|llengua=castellà}}</ref> Un altre problema prové del conflicte diplomàtic turc-xipriota,<ref name="turquia_chipre">{{ref-web|url= http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=328316|títol= Merkel insta a Ankara a solucionar el conflicto con Chipre|consulta=14 d'abril de 2010 |data= 29/03/2010|autor= EFE|editor=www.abc.es|llengua=castellà}}</ref> que s'espera que es resolgui en el moment en què les dues comunitats que viuen a l'illa de [[Xipre]], grega al sud (República de Xipre) i turca al nord ([[República Turca del Nord de Xipre]]), arribin a un acord que possibiliti la seva fusió en una federació.

Després d'una aturada a les negociacions a causa de problemes interns del país, Turquia continua realitzant importants reformes que possibilitin la seva entrada definitiva a la UE com més aviat millor. Així mateix, s'han evidenciat canvis significatius en la seva constitució que afavoreixen la llibertat d'impremta, religiosa i respecte a les minories.<ref name="constitu_refor">{{ref-web|url= http://ecodiario.eleconomista.es/espana/noticias/2055416/04/10/La-ue-anima-a-turquia-a-afrontar-la-posible-reforma-constitucional-con-dialogo-y-consenso.html|títol= La UE anima a Turquía a afrontar la posible reforma constitucional con diálogo y consenso|consulta=14 d'abril de 2010 |data= 13/4/2010|editor=Ecodiario|autor=Servimedia|llengua=castellà}}</ref>

Els últims anys s'han intentat una sèrie de negociacions per a la resolució de la disputa, incloent la [[Cimera de Bucarest de 2008|cimera de l'OTAN de 2008 a Bucarest]]. Tanmateix, aquests intents de resoldre el conflicte han fracassat i van impedir l'ingrés de Macedònia a l'[[OTAN]],<ref name="Amplia_OTAN">{{ref-web|url=http://afp.google.com/article/ALeqM5hyzV1_OUkgJOznfXc2-acHnZAo9Q|títol=Grecia veta ingreso de Macedonia a OTAN; Ucrania y Georgia pierden apoyo|editor=AFP|data=5-3-2008|consulta=11 d'abril de 2010|llengua=castellà|arxiuurl=http://web.archive.org/web/20120322171341/http://afp.google.com/article/ALeqM5hyzV1_OUkgJOznfXc2-acHnZAo9Q|arxiudata=2012-03-22}}</ref> i la congelació de les negociacions per a l'adhesió d'aquest país a la UE a causa d'objeccions per part de Grècia.<ref>{{ref-web|url=http://www.phantis.com/news/?newsID=20080326105938|títol=El nombre Macedonia enfurece a los griegos|editor=Información y comercio digital|data=3-12-2009|consulta=14 d'abril de 2010|llengua=castellà}}</ref>

Abans de la crisi financera de l'any [[2008]], la possibilitat d'incorporar-se a la UE era àmpliament rebutjada degut a la por de perdre el seu alt nivell de vida i recursos pesquers. Islàndia ha estat un dels països més perjudicats per la [[Crisi econòmica de 2008-2010|crisi econòmica i financera mundial]], fet que ha portat els ciutadans de l'illa a replantejar-se el fet d'adherir-se al projecte europeu. La seguretat que oferiria pertànyer a un mercat tan ampli i sobretot, l'ús de la moneda comuna, l'euro, ha provocat que, segons les últimes enquestes, la majoria d'islandesos estarien actualment a favor d'una possible entrada a la Unió Europea.<ref>{{ref-web|url = http://www.eleconomista.es/flash/noticias/813658/10/08/Islandia-podria-entrar-rapidamente-en-la-Union-Europea-si-presentase-candidatura-.html|títol = Islandia podría entrar "rápidamente" en la Unión Europea si presentase candidatura|editor=www.eleconomista.es|llengua=castellà|data=20-10-2008|autor=EFE}}</ref> Pertany a l'[[Associació Europea de Lliure Comerç]], la qual haurà d'abandonar si s'adhereix a la UE, i a l'[[Espai Econòmic Europeu]],<ref name="EEE"/> i per tant manté estretes relacions econòmiques amb la UE.

La [[Sèrbia i Montenegro|Unió de Sèrbia i Montenegro]] va començar el procés d'accés a la Unió Europea al novembre de [[2005]], quan van començar les negociacions sobre un [[Procés d'Estabilització i Associació]]. Al maig de [[2006]], [[Montenegro]] va votar per la seva independència en el Plebiscit montenegrí de 2006, amb el qual es va separar de [[Sèrbia]]. Sèrbia va continuar amb les negociacions existents fins aleshores, mentre que el nou estat va començar noves negociacions per separat al setembre de [[2006]].<ref name="UE_estra_6/7">{{ref-web|url= http://europa.eu/legislation_summaries/enlargement/ongoing_enlargement/e50025_es.htm|títol=Estrategia de ampliación 2006-2007: retos y capacidad de integración|consulta=14 d'abril de 2010|data=17-4-2008|autor=Comisión al Consejo y al Parlamento Europeo|llengua=castellà}}</ref> L'acord va començar el 15 de març de 2007 i va seroficialment ratificat el 15 d'octubre del mateix any. Oficialment, Montenegro va demanar l'accés a la UE el [[15 de desembre]] de [[2008]].<ref name="solicitud_mont">{{ref-web|url=http://www.reei.org/reei17/doc/cronica/cronica_IGLESIAS_Marta.pdf|títol=CRÓNICA DE HECHOS INTERNACIONALES (JUNIO - DICIEMBRE 2008)|consulta=14-4-2010

|nom=Marta |cognom=Iglesias Berlanga |nom2=Carmen |cognom2=Quesada Alcalá|data=2009|editor=17 REVISTA ELECTRÓNICA DE ESTUDIOS INTERNACIONALES (2009)|llengua=castellà}}</ref><ref name="Mont_soli_cand">{{ref-web|url= http://www.dw.de/dw/article/0,,3877765,00.html|títol= Montenegro pide oficialmente ingreso a la Unión Europea|consulta=14 d'abril de 2010 |data= 15-12-2008|autor= www.dw.de|llengua=castellà}}</ref> El [[23 d'abril]] de [[2009]], el Consell va invitar a la [[Comissió Europea]] a emetre la seva opinió sobre la sol·licitud. Montenegro seria aleshores sotmesa a una sèrie de preguntes en un qüestionari. L'opinió de la Comissió seria després transmesa al consell durant el curs de 2010.<ref name="Monte_candidato">{{ref-web|url= http://www.eurotribune.eu/?p=8932&l=0&idioma=1|títol= Montenegro podría ser candidato a finales de año|consulta=14 d'abril de 2010 |data= 12-4-2010|autor= www.eurotribune.eu|llengua=castellà}}</ref>

El 17 de desembre de 2010 Montenegro va rebre l'estatus de país candidat a l'adhesió, informació que va fer aleshores pública el president del Consell [[Herman Van Rompuy]].<ref name="solicitud_mont">{{ref-web|url=http://www.elmundo.es/elmundo/2010/12/17/union_europea/1292589115.html|títol=Montenegro, candidato oficial a entrar en la UE|consulta=18-12-2010|data=2010|editor=elmundo.es |llengua=castellà}}</ref>

D'altra banda, des del 19 de desembre de 2009, els ciutadans serbis no requereixen visat per a estades de menys de tres mesos als països membres de l'[[Espai Schengen]].<ref>{{ref-web|url= http://glassrbije.org/S/index.php?option=com_content&task=view&id=9711&Itemid=26 |títol= Glassrbije.Org - Entró En Vigor El Acuerdo Sobre La Liberalización De Visados|editor=Radio Srbija|data=19-12-2009|llengua=castellà|consulta=14 d'abril de 2010}}</ref> El govern de [[Belgrad]] va presentar la seva sol·licitud d'ingrés a la Unió Europea de manera oficial el 22 de desembre de 2009, sota la presidència rotatòria de [[Suècia]] en el Consell.<ref>{{ref-web|url= http://www.europapress.es/internacional/noticia-serbia-presentara-solicitud-ingreso-ue-proximo-martes-20091220092148.html |títol= Serbia presentará su solicitud de ingreso a la UE el próximo martes|editor=europapress.es|data=20-12-2009|consulta=14 d'abril de 2010|llengua=castellà |autor=Reuters/EP}}</ref> Finalment, el 2 de març del 2012, els caps d'Estat i de Govern de la UE van concedir a Sèrbia l'estatus oficial de país candidat a l'adhesió.<ref name="solicitud_serbia">{{ref-publicació|autor=EFE |títol=La UE acuerda que Serbia sea candidato oficial a la adhesión |url=http://www.lavanguardia.com/internacional/20120302/54262537175/ue-acuerda-serbia-candidata-oficial-adhesion.html |editor=www.lavanguardia.com |publicació=La Vanguardia Ediciones S.L. |data= 02-03-2012 |consulta=2 de març de 2012|llengua=castellà}}</ref>

Actualment són candidats potencials,<ref>És l'expressió que utilitza oficialment la Comissió Europea per a aquests països.</ref><ref name="pais_candi"/> dos països dels [[Balcans]] occidentals, [[Albània]] i [[Bòsnia i Hercegovina]], així com el territori de [[Kosovo]], l'estatus del qual es troba disputat, d'acord amb allò que es disposa a la resolució 1244 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.<ref name="ONU_1244">{{ref-web|url= http://www.un.org/spanish/docs/comitesanciones/1160/sres1244.pdf|títol= RESOLUCIÓN 1244 (1999)|consulta = 14 d'abril de 2010 |data= 10-06-1999|autor= Distr. general del Consejo de Seguridad de la ONU|llengua= castellà}}</ref>

El seu principal repte és acabar amb el crim organitzat i la corrupció,<ref name="corr_kya">{{ref-web|url=http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=316899|títol=La UE pide a Albania y Kosovo más acciones contra la corrupción|consulta=14 d'abril de 2010|autor=EFE|data=19-3-2010|editor=www.abc.es

Però, la UE exigeix una major col·laboració entre ètnies per poder ingressar en la Unió. Per fer-ho, entre altres coses, es van unificar les forces de seguretat, ja que els serbis posseïen cossos separats dels bosniano-croats. Gràcies a la reforma de la policia bosniana la Unió Europea i Bòsnia Hercegovina van signar un Acord d'Estabilització i Associació, el desembre de 2007, el qual va significar el primer pas de Bòsnia cap a la integració europea.<ref name="poli_bosnia">{{ref-web|url=http://www.aol.es/noticias/story/La-UE-y-Bosnia-firman-el-acuerdo-de-asociaci%C3%B3n-antesala-de-la-adhesi%C3%B3n/5248614/index.html|títol= La UE y Bosnia firman el acuerdo de asociación, antesala de la adhesión|consulta=14 d'abril de 2010|editor=AOL|autor=EFE|data=4-12-2007|llengua=castellà}}</ref><ref name="bosnia">{{ref-web|url=http://es.euronews.net/2007/12/04/la-ue-y-bosnia-firman-un-pre-acuerdo-de-acercamiento-en-sarajevo/|títol= La UE y Bosnia firman un pre acuerdo de acercamiento en Sarajevo|consulta=14 d'abril de 2010|editor=Euronews|data=4-12-2007|llengua=castellà}}</ref>

L'any 2002, la [[Comissió Europea]] va començar el Mecanisme de supervisió de l'estabilització i el procés d'associació (SMT a les seves sigles en anglès) amb el Kosovo administrat per les Nacions Unides.<ref name="ONU_1244">{{ref-web|url=http://www.un.org/spanish/docs/comitesanciones/1160/sres1244.pdf|títol=RESOLUCIÓN 1244 (1999)|consulta=14 d'abril de 2010 |data= 10-06-1999|autor= Distr. general del Consejo de Seguridad de la ONU|llengua=castellà i anglès}}</ref> Aquest mecanisme és un calc de l'[[Associació Oriental]] empleat per la Unió per monitorar les reformes als països que han mostrat el seu interès a unir-se a la UE. Després d'una sèrie de reunions frustrades entre les autoritats sèrbies i kosovars, el govern provisional kosovar [[Independència de Kosovo|va declarar la independència de Kosovo]] de Sèrbia el febrer de 2008 sota la denominació de ''República de Kosovo'',<ref name="indep_kosovo">{{ref-web|url=http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=483945&idseccio_PK=1007|títol=El Parlamento kosovar aprueba la declaración de independencia|consulta=14 d'abril de 2010 |data= 17/2/2008|autor= Jordi Coachán |editor= www.elperiodico.com |llengua=castellà}}</ref> que va ser reconeguda per 22 dels 27 països membres de la UE, als quals la Unió va donar la llibertat per reconèixer o no la independència kosovar. La Unió es refereix oficialment al territori sota la denominació ''Kosovo sota la Resolució 1244 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides'', no reconeixent formalment l'autodenominada República de Kosovo ni la seva secessió de Sèrbia. Les autoritats de la Unió han ratificat en nombroses ocasions que el futur de Kosovo passa per la seva adhesió a la Unió Europea,<ref>{{ref-web|url=http://www.eu-un.europa.eu/articles/fr/article_2982_es.htm|títol=Towards a European Kosovo|consulta=14 d'abril de 2010 |data= 24-10-2003|autor= Javier Solana|editor=www.eu-un.europa.eu|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.euinkosovo.eu/images/eu-fact-sheet-eng.pdf|títol=Comitted to Kosovo's European future.|consulta=14 d'abril de 2010 |data= 19-2-2010|editor=www.euinkosovo.eu|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.diariosur.es/agencias/20100219/mas-actualidad/mundo/ashton-resalta-pristina-futuro-europeo_201002191703.html|títol=Ashton resalta en Pristina el futuro europeo de Kosovo|consulta=14 d'abril de 2010 |data= 19-2-2010|autor= EFE|editor=www.sur.es|llengua=castellà}}</ref> encara que la divisió dels estats membres respecte a la declaració d'independència kosovar dificulta l'acord sobre quina forma hauria de prendre l'eventual adhesió de Kosovo a la Unió Europea.

[[Suïssa]] va començar les negociacions amb la [[Comunitat Econòmica Europea|CEE]] per al seu ingrés, però aquestes van quedar paralitzades després d'un referèndum el 1992.<ref name="suiza"/> Les negociacions han tornat a ésser rebutjades pels suïssos algunes vegades (últim referèndum celebrat el [[4 de març]] de [[2001]]).<ref>{{ref-web|títol=Votation populaire du 4 mars 2001 |editor=Federal Chancellery |url=http://www.admin.ch/ch/f//pore/va//20010304/index.html |consulta=17 de juliol de 2009|llengua=francès}}</ref> Es creu que la temor de la pèrdua de neutralitat i independència és el problema clau en contra de l'ingrés. El govern federal suís ara com ara s'ha limitat a signar acords específics amb la UE pel que fa al lliure trànsit de persones i treballadors.

Suïssa, com a membre de l'[[Associació Europea de Lliure Comerç]] (AELC), també tenia dret a entrar a l'[[Espai Econòmic Europeu]],<ref name="EEE"/> però després del vot negatiu dels ciutadans en un referèndum, Suïssa no va ratificar l'acord.<ref name="suiza">{{ref-web|títol=Suiza y la UE|editor=Swissinfo|url=http://www.swissinfo.ch/spa/country_information/country_profile/Suiza_y_la_UE.html?cid=5099244|consulta=14 d'abril de 2010|data=1-4-2006|llengua=castellà}}</ref> Actualment les relacions d'aquest país amb la UE estan regides per un conjunt de tractats bilaterals. Actualment és membre de l'[[espai Schengen]] des de novembre de 2008.<ref name="Espacio/cooperación Schengen">{{ref-web|url=http://europa.eu/legislation_summaries/justice_freedom_security/free_movement_of_persons_asylum_immigration/l33020_es.htm |títol=El espacio y la cooperación Schengen |consulta=6 de setembre de 2012 |llengua=castellà |cita=Síntesis de la legislación de la Unión Europea}}</ref>

Encara que no és un Estat membre de la Unió, és en efecte, necessari per adoptar prop del 20% dels actes jurídics de la Unió Europea a causa de la seva participació en l'[[Espai Econòmic Europeu]] (EEE),<ref name="EEE"/> mitjançant l'[[EFTA|Associació Europea de lliure comerç]] (AELC). A més a més, Noruega ha decidit participar en molts dels programes, institucions i activitats.<ref name="mossavis">{{ref-web|títol=Nuestra adhesión oculta a la UE|editor=Moss-avis|url=http://translate.google.cat/translate?js=y&prev=_t&hl=es&ie=UTF-8&layout=1&eotf=1&u=http%3A%2F%2Fwww.moss-avis.no%2Fdebatt%2Faktuell-kommentar%2Fvart-skjulte-eu-medlemskap-1.4361339&sl=no&tl=es|consulta=19 de novembre de 2007|llengua=(traduït al castellà)}}</ref> Un dels temes més dominants i divisoris a Noruega del debat polític i econòmic des de la [[Segona Guerra Mundial]] ha estat la decisió sobre l'adhesió d'aquest país a la UE.

Possiblement [[Rússia]] no podrà ingressar a la UE, almenys durant les properes dècades, perquè la seva importància suposaria un greu contrapès que desequilibraria el balanç intern de la Unió, i la seva diferent orientació econòmica i industrial. [[Bielorússia]] amb el seu sistema proper a Rússia, romandrà probablement fora de la UE.<ref name="Bielorrusia">{{ref-web| títol= Solana: “Lukashenko, no la UE, está aislando a Bielorrusia|editor= www.cafebabel.es| data= 02-03-2010

Els nous governs d'[[Ucraïna]] i [[República de Moldàvia|Moldàvia]],<ref name="Moldavia">{{ref-web| títol= La UE gana peso en Moldavia|editor= www.elpais.com| data= 25-01-2007| url =http://www.elpais.com/articulo/internacional/UE/gana/peso/Moldavia/elpepiint/20070125elpepiint_16/Tes

|consulta= 27 de març de 2010}}</ref> han anunciat els seus camins d'acostament a la UE i les seves peticions en el futur d'ingressar a la [[UE]]. A més a més, el govern de [[Romania]] ha recolzat públicament el seu total suport a la [[República de Moldàvia]] perquè aquesta sigui acceptada com a membre integrant de la UE.<ref name="Moldavia/Rumanía">{{ref-web| títol= Moldavia se acerca a la Unión Europea de la mano de Rumanía|editor= www.elmundo.es| data= 16-02-2010| url =http://www.elmundo.es/elmundo/2010/02/16/union_europea/1266321195.html| consulta= 27 de març de 2010}}</ref>

[[Armènia]], [[Azerbaidjan]] i [[Kazakhstan]] han afirmat en moltes ocasions la seva vocació europea, i per a la UE aquests països localitzats en una zona conflictiva, tenen un valor geoestratègic molt important.<ref name="politicas_vecindad_ue"/><ref>{{ref-web| títol= Azerbayán y la UE un apretón de manos deseado| editor= Euronews| data= 06-03-2009| url =http://es.euronews.net/2009/03/06/what-does-azerbaijan-expect-from-the-eu/| consulta= 15 d'abril de 2010}}</ref>

Geòrgia i la Unió Europea han mantingut relacions des de fa alguns anys. Després d'haver realitzat reformes substancials a Geòrgia, el president [[Mikhaïl Saakaixvili]] ha expressat el seu desig de convertir-se en membre de la [[Unió Europea]] com a prioritat a llarg termini. Els seus vincles amb la UE, els [[Estats Units]] i l'[[OTAN]],<ref name="Amplia_OTAN"/> s'han enfortit després d'allunyar-se de l'esfera d'influència russa. Aquest allunyament és degut a la [[guerra a Ossètia del Sud (2008)]] entre Rússia i Geòrgia succeïda l'any 2008, la qual va sobrevenir per les disputes territorials de Geòrgia amb [[Ossètia del Sud]] i [[Abjàsia]].<ref name="Georgia_separatistas">{{ref-web| títol= Conversaciones entre Rusia y Georgia con fondo de "tensiones persistentes"| editor= www.abc.es| data= 30-03-2010| url =http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=329818| consutla= 15 d'abril de 2010|llengua=castellà}}</ref> El resultat d'aquesta guerra va ser el reconeixement per part de Rússia de la independència de tots dos territoris,<ref name="Rusia_reconoce_independencia">{{ref-web| títol= Rusia reconoce la independencia de Abjasia y Osetia del Sur| editor= www.publico.es| data= 26-08-2008| url =http://www.publico.es/145903/presidente/ruso/reconoce/abjasia/osetia/sur| consulta= 15 d'abril de 2010|llengua=castellà}}</ref> i l'abandonament de Geòrgia de la [[Comunitat d'Estats Independents]], el [[18 d'agost]] de [[2009]].<ref name="georgia_abandona_CEI">{{ref-web|títol= Georgia abandona oficialmente la Comunidad de Estados Independientes| editor= Ecodiario| data= 18-08-2009| url =http://ecodiario.eleconomista.es/internacional/noticias/1480059/08/09/Georgia-abandona-oficialmente-la-Comunidad-de-Estados-Independientes.html|consulta= 15 d'abril de 2010}}</ref>

Geòrgia és considerat el país més afavorit del [[Caucas]] per entrar a la UE, sobretot després de la [[Revolució de les Roses]], encara que les disputes territorials i la corrupció constitueixin els seus principals problemes.<ref name="politicas_vecindad_ue">{{ref-web| títol= Política europea de vecindad: Recomendaciones para Armenia, Azerbaiyán y Georgia y para Egipto y Líbano|editor= Portal de la Unión Europea|data= 10-04-2006| url =http://europa.eu/legislation_summaries/external_relations/relations_with_third_countries/eastern_europe_and_central_asia/r14103_es.htm|consulta= 15 d'abril de 2010|llengua=castellà}}</ref> Encara que Geòrgia no ha presentat formalment la seva candidatura per entrar a la UE, el president Mikhaïl Saakaixvili ha manifestat que el país estaria preparat en un termini de tres anys més.<ref name="Georgia">{{ref-web| títol= GEORGIA QUIERE ENTRAR A LA OTAN EN EL 2012|editor= www.actualidad.rt.com| data= 25-03-2010|url =http://actualidad.rt.com/actualidad/internacional/issue_6248.html| consulta= 27 de març de 2010}}</ref>

Andorra va donar a conèixer en el mes de desembre de 2009,<ref name="Andorra">{{ref-web|url= http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3657632|títol= Andorra, disposada a incorporar-se a la Unió Europea si manté la identitat i la sobirania|consulta=11 d'abril de 2010 |data= 20-11-2009|editor= www.vilaweb.cat}}</ref> el seu interès de formalitzar una possible candidatura per pertànyer a la UE, sempre que es respectés tant la seva història com la seva llengua, el [[català]]. Això ve pels problemes que pateix la seva economia, els quals han propiciat una profunda reforma en el seu sistema econòmic,,<ref name="And_crisis">{{ref-web|url= http://www.crisiseconomica.net/verNoticia/_Bi1IQ1fsmFEKNnFgT83RSm2Rm5sPFtolE-Ug6pvIGemIFeXNJWL8U20oFZfZIW5C|títol= Andorra se declara en quiebra por el desplome inmobiliario.|consulta=27 de març de 2010 |data= 14/06/2008|editor= www.crisiseconomica.net}}</ref> igual que a [[Islàndia]].

Per la seva part [[Liechtenstein]] no ha adoptat l'euro, ja que aquest país té una unió econòmica amb [[Suïssa]] i utilitza el [[franc suís]] com a moneda nacional, però és l'únic microestat (sense contar a [[Islàndia]], per la seva població), que forma part de l'[[Espai Econòmic Europeu]], des de l'1 de maig de 1995,<ref name="EEE">{{ref-web|url= http://www.europarl.europa.eu/factsheets/6_3_2_es.htm|títol=Ficha técnica: El Espacio Económico Europeo (EEE)|consulta=15 d'abril de 2010 |data= 01/12/2000|editor= Parlamento Europeo|llengua=castellà}}</ref> i de l'[[Espai Schengen]], des del 28 de febrer del 2008, en ser membre de l'[[Associació Europea de Lliure Comerç]] (EFTA).<ref name="Espacio/cooperación Schengen"/>

Cap Verd és un [[arxipèlag]] africà, antiga colònia portuguesa a les costes de l'Atlàntic. Juntament amb les espanyoles [[Illes Canàries]] i les portugueses [[Illes Salvatges]], [[Açores]] i [[Madeira]] formen la zona geogràfica de la [[Macaronèsia]],<ref name="maca">{{ref-web|url=http://elguanche.net/macaronesiav2003.htm|títol=La Macaronesia (Consideraciones geológicas, biogeográficas y paleoecológicas)|consulta=15 d'abril de 2010 |data= 2003|autor= Francisco García-Talavera C.|editor=www.elguanche.net|llengua=castellà}}</ref> situada just a la zona central de l'[[oceà Atlàntic]], estant aquest el seu sustent per a la sol·licitud d'adhesió.