Consell Privat del Regne Unit: diferència entre les revisions

El [[witenagemot]] va ser un equivalent primerenc del Consell Privat. Durant els regnats dels [[Dinastia normanda|reis normands]], la [[Corona Anglesa]] rebia consell de la [[cort reial]] o [[Curia Regis]], que consistia en [[magnat |magnats]]s, [[Eclesiàstic (persona) |eclesiàstics]] i alts oficials. El cos inicialment s'ocupava d'aconsellar al Sobirà sobre legislació, administració i justícia. <ref>Dicey, pp. 6–7. </ref> Posteriorment, diferents cossos nous assumirien les diverses funcions cortesanes. Les corts de justícia s'ocuparen de dispensar justícia, mentre que el [[Parlament d'Anglaterra|Parlament]] esdevingué la suprema legislatura del reialme. <ref>Dicey, p. 24. </ref> Malgrat això, el Consell retingué el poder d'escoltar les disputes legals, tant en primera instància com en l'apel·lació. <ref>Dicey, pp. 12–14. </ref> A més, les lleis fetes pel Sobirà sota admonició del Consell, més que no el del Parlament, eren acceptats com a vàlid. <ref name="gay-p2">Gay, p. 2. </ref> Els reis poderosos sovint els cos per ''circumvalar'' les corts i el Parlament. <ref name="gay-p2"/> Per exemple, a un comitè del Consell, que després esdevindria la [[Cambra Estrellada|Cort de la Cambra Estrellada]], durant el segle XV se li va permetre realitzar qualsevol càstig llevat de la [[pena de mort|mort]], sense estar lligat al procediment normal de la cort. <ref>Maitland, pp. 262–3. </ref> Durant el regnat d'[[Enric VIII d'Anglaterra|Enric VIII]], el Sobirà, sota el suggeriment del Consell, se li permeté publicar lleis per la mera proclamació. La preeminència legislativa del Parlament no es restaurà fins a la mort d'Enric VIII. <ref>Maitland, p. 253. </ref> Encara que el Consell Reial va retenir les seves responsabilitats legislatives i judicials, esdevingué principalment un cos administratiu. <ref>Goodnow, p123</ref> El Consell estava format per quaranta membres el 1553,<ref>Maitland, p. 256. </ref> però el Sobirà descansava en un comitè menor, que finalment es convertiria en el [[Govern del Regne Unit|Govern]] actual.

A finals de la [[Guerra Civil Anglesa]] s'aboliren la monarquia, la Cambra dels Lords i el Consell Privat. L'altra cambra del [[Parlament del Regne Unit|Parlament]], la [[Cambra dels Comuns d'Anglaterra]], instituí un [[Consell d'Estat Anglès|Consell d'Estat]] per executar lleis i dirigir la política administrativa. Els 41 membres del Consell eren elegits entre els Comuns; el cos estava presidit per [[Oliver Cromwell]], el dictador militar ''[[de facto]]'' de la nació. El 1653 però, Cromwell esdevingué [[Lord Protector]], i el Consell va ser reduït a entre 13 i 21 membres, tots ells elegits pels Comuns. El 1657 els Comuns van donar a Cromwell poders encara majors, alguns dels quals eren reminiscències dels que anteriorment havien gaudit els monarques. El Consell va passar a ser conegut com el [[Consell Privat del Protector]]; i els seus membres eren nomenats pel Lord Protector, subjectes a l'aprovació del Parlament. <ref name="plant">{{ref-web|cognom=Plant |nom=D |url= http://www.british-civil-wars.co.uk/glossary/council-state.htm |títol=The Council of State |obra=British Civil Wars, Commonwealth and Protectorate, 1638–60 |any=2007 | consulta= 11 setembre 2008 }}</ref>

El 1659, poc abans de la [[Restauració anglesa|restauració de la monarquia]], el Consell Protector va ser abolit. <ref name="plant"/> [[Carles II d'Anglaterra|Carles II]] restaurà el Consell Privat reial, però, igual que els [[dinastia Estuard|monarques estuards]], escollí descansar en un petit comitè de consellers. <ref>Warshaw, p. 7. </ref> Sota el regnat de [[Jordi I de la Gran Bretanya|Jordi I]] es concedí més poder a aquest comitè. En aquest moment començaren a trobar-se en absència del Sobirà, comunicant-li les seves decisions en finalitzar les trobades. Amb tot, el Consell Privat Anglès, com a unitat, deixà de ser un cos de consellers confidencials pel Sobirà; la seva funció passà a un comitè del Consell, ara conegut com el Cabinet. <ref>Gay and Rees, pp. 2–3. </ref>

D'acord al Diccionari d'anglès d'Oxford, la definició del terme "''privat''" al "Consell Privat" és un significat obsolet de «''que pertany exclusivament a una o diverses persones en particular, la pròpia''»;<ref>{{ref-llibre|títol=The Compact Edition of the Oxford English Dictionary (Second Edition) | editorial=Oxford University Press |any=1991 |isbn=0-19-861258-3 |autor=Edited by Edmund Weiner and John Simpson.}}</ref> i per tant el consell és personal del Sobirà. Està estretament relacionat amb el mot "privat".

El Sobirà, quan actuà sota el suggeriment del Consell, és conegut com a "[[Rei en Consell]]" ('' King-in-Council'') o "Reina en Consell" (''Queen-in-Council''). <ref>{{ref-web|url= http://www.assemblywales.org/legislativecompetenceorders.pdf |format=PDF|títol=Legislative Competence Orders |obra=Constitutional Quick Guides No. 3 | editor=Welsh Assembly |any=2007| consulta= 12 setembre 2008 }}</ref> Els membres del Consell són conegut col·lectivament com "Els Lords del Molt Honorable Consell Privat de Sa Majestat" (''The Lords of Her Majesty's Most Honourable Privy Council'');<ref>e.g. {{ref-web|url= http://www.opsi.gov.uk/si/si1988/Uksi_19881162_en_1.htm |títol=Statutory Instrument 1988 No. 1162 | editor=Office of Public Sector Information | consulta= 11 setembre 2008 }}</ref> a vegades "Els Lords I altres de " (''The Lords and others of''). <ref>e.g. {{ref-web |títol=Statutory Instrument 1999 No. 1379 |url= http://www.opsi.gov.uk/si/si1999/19991379.htm | editor=Office of Public Sector Information | consulta= 11 setembre 2008 }}</ref> El cap del cos és el [[Lord President del Consell]], que és el quart màxim [[Gran Funcionari de l'Estat]], un membre del Cabinet,<ref>H. Cox, p. 388. </ref> i normalment, el Líder tant de la [[Cambra dels Lords]] o de la [[Cambra dels Comuns del Regne Unit ]]. <ref>{{ref-web|títol=Departmental Plan 2004/05 |url= http://www.privy-council.org.uk/files/pdf/Business%20Plan.pdf | editor=Privy Council Office |format=PDF | consulta= 11 setembre 2008 }}</ref> Un altre important funcionari és el [[Secretari del Consell Privat|Secretari]], la signatura del qual s'adjunta a totes les ordres del Consell. <ref>Brazier, p. 199, note 109. </ref>

En anglès, els seus membres poden ser referits com a "''Privy Counsellor''" o com a "''Privy Councillor''". D'ambdós, el preferit és el primer,<ref name="business-faq">{{ref-web|títol=Privy Council Office FAQs|url= http://privycouncil.independent.gov.uk/work-of-the-privy-council-office/faqs/| editor= Privy Council Office| consulta= 13 gener 2012}}</ref> car posa l'èmfasi en l'ús anglès del terme "Counsellor" com a "''qui dóna consell''", en oposició a "''membre d'un consell''". D'un Conseller es diu que "''està jurat de''" quan hi assisteix per primera vegada. <ref>{{London Gazette|issue=56070|date=30 desembre 2000|startpage=1 |supp=yes}}</ref>

El Sobirà pot nomenar a qualsevol com a Conseller Privat,<ref>Blackstone, I. 174. </ref> però a la pràctica aquests nomenaments són fets només sota consell del Govern, i generalment consisteixen només en els als membres del Parlament, l'Església o del poder judicial. No hi ha límit de membres<ref name="gay-p3">Gay, p. 3. </ref> (al gener del 2012 hi havia 600 membres);<ref name="pc-members">{{ref-web|url= http://privycouncil.independent.gov.uk/privy-council/privy-council-members/privy-counsellors/ |títol=Privy Council Members | editor=Privy Council Office | consulta= 13 gener 2012}}</ref> però els membres no tenen dret a assistir a totes les reunions del Consell Privat, i només alguns són citats per a cada trobada (a la pràctica a discreció del Primer Ministre).

Els tres bisbes superiors de l'[[Església d'Anglaterra]] (els [[arquebisbe]]s de [[Arquebisbe de Canterbury|Canterbury]] i de [[Arquebisbe de York|York]]<ref name="gay-p3"/> i el [[bisbe de Londres]])<ref>{{ref-web|url= http://www.london.anglican.org/BishopOfLondon |títol=Bishop of London | editor=Diocese of London | consulta= 15 agost 2008}}</ref> són fets Conselles Privats en el moment del seu nomenament. Els membres superiors de la Família Reial també poden ser nomenats<ref name="gay-p3"/> (el [[Felip d'Edimburg|Príncep Felip]] és membre, el més veterà en termes de servei<ref name="pc-members"/> i és l'únic membre present que no ha estat nomenat per la [[Elisabet II del Regne Unit|Reina]], sinó que va ser nomenat membre del consell per [[Jordi VI del Regne Unit|Jordi VI]]). El [[Secretari Privat del Sobirà]] sempre és nomenat des del Consell,<ref>{{ref-web|url= http://www.royal.gov.uk/output/page5715.asp |títol=Mailbox Januarygener 2007|obra=Royal Insight| editor=Royal Household| consulta= 11 setembre 2008}}</ref> com ho és el [[Lord Camarlenc]], el [[Portaveu de la Cambra dels Comuns]] i el [[Lord Portaveu]].

Diversos membres superiors del [[poder judicial]] (els [[Magistrat de la Cort Suprema del Regne Unit|Magistrats]] de la [[Cort Suprema del Regne Unit]],<ref>{{ref-notícia|url= http://www.ft.com/cms/s/0/3c5b14a6-a61d-11de-8c92-00144feabdc0.html |títol=Privy Council hampers Supreme Court |data= 20 setembre 2009 |nom1=Michael |cognom1=Peel |nom2=Jabe |cognom2=Croft |obra = [[Financial Times]]}}</ref> els jutges de la [[Cort d'Apel·lació d'Anglaterra i Gal·les]],<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Forms of address |capítol=English Judges and the Bar: Court of Appeal and High Court |url= |llengua= | editorial=Ministry of Justice |data=2008 |pàgines= |isbn=}}</ref> els jutges de la Cort d'Apel·lació d'Irlanda del Nord<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Forms of address |capítol=Northern Ireland Judges and the Bar |url= |llengua= | editorial=Ministry of Justice |data=2008 |pàgines= |isbn=}}</ref> i els jutges de la [[Court of Session|Inner House of the Court of Session]] (el tribunal suprem a Escòcia))<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Forms of address |capítol=Scottish Judges and the Bar |url= |llengua= | editorial=Ministry of Justice |data=2008 |pàgines= |isbn=}}</ref> són també nomenats pel Consell Privat.

El gruix del Consell Privat, però, són polítics. El [[Primer Ministre del Regne Unit|Primer Ministre]], els ministres del cabinet i el [[Cap de l'Oposició (Regne Unit)|Cap de l'Oposició]] són nomenats membres del Consell Privat en el moment del seu nomenament. <ref name="gay-p3"/> Els líders dels grans partits de la Cambra dels Comuns,<ref>e.g. Nicholas Clegg, Líder dels Liberal-Demòcrates {{ref-web|url= http://www.number10.gov.uk/Page14291 |títol=Privy Council Appointment of Nicholas Clegg MP | editor=Prime Minister's Office |data= 18 gener 2008 | consulta= 12 setembre 2008 |urlarxiu=http://archive.is/CvmaT|dataarxiu= 9 setembre 2008}}</ref> els Primers Ministres d'[[devolució de poders|assamblees descentralitzades]],<ref>{{ref-notícia|url= http://news.bbc.co.uk/1/hi/uk_politics/848851.stm |títol=Morgan made Privy Counsellor | editorial=BBC |data= 24 juliol 2000 | consulta= 12 setembre 2008 }}</ref> i alguns ministres superiors de fora del Cabinet,<ref>e.g. [[David Hanson (polític)|David Hanson]], un [[Ministre d'Estat]], {{ref-web|url= http://www.number10.gov.uk/Page11037 |títol=Privy Council Appointment of David Hanson MP | editor=Prime Minister's Office |data= 20 febrer 2007 | consulta= 12 setembre 2008 |urlarxiu=http://web.archive.org/20090303042249/www.number10.gov.uk/Page11037|dataarxiu= 3 març 2009}}</ref> i a vegades, Parlamentaris superiors<ref>e.g. [[Jeffrey Donaldson]], MP {{ref-web|url= http://www.number10.gov.uk/Page11647 |títol=Privy Council Appointment of Jeffrey Donaldson and Peter Robinson| editor=Prime Minister's Office |data= 9 maig 2007 | consulta= 12 setembre 2008 |urlarxiu=http://archive.is/Pj1nz|dataarxiu= 9 setembre 2008}}</ref> són nomenats Consellers Privats. Com a Consellers Privats, estan obligats pel seu jurament a mantenir el secret sobre els afers discutits en les reunions del Consell, el nomenament de Cap de l'Oposició també automàticament comporta ser nomenat membre del Consell Privat, podent compartir informació confidencial "pels termes del Consell Privat". <ref name="gay-p3"/> Això habitualment només té lloc en circumstàncies especials, com en qüestions de seguretat nacional. Per exemple [[Tony Blair]] es trobà amb el Líder de l'Oposició [[Iain Duncan Smith]] i el líder dels [[Liberal Demòcrates]] [[Charles Kennedy]] sota els termes del consell privat per discutir les [[Dossier de Septembre|proves sobre les armes de destrucció massiva iraquianes]]. <ref name="so-what">{{ref-notícia|url= http://news.bbc.co.uk/1/hi/uk_politics/2589087.stm |títol=So what is the Privy Council? | editorial=BBC |data= 18 febrer 2003 | consulta= 12 setembre 2008 }}</ref>

Tot i que el Consell Privat és primàriament una institució britànica, funcionaris provinents d'altres reialmes de la Commonwealth també formen part del cos. <ref name="gay-p3"/> El 2000, la instància més notable era [[Nova Zelanda]], on el [[Primer Ministre de Nova Zelanda|Primer Ministre]], polítics superiors, Magistrat en Cap i membres del Tribunal d'Apel·lació són habitualment són convencionalment Consellers Privats. <ref name="nz-pc">{{ref-web|url= http://www.dpmc.govt.nz/honours/overview/honourable_privycouncil.html |títol=The title "The Honourable" and the Privy Council | editor=Department of the Prime Minister and Cabinet |obra=New Zealand Honours | consulta= 3 agost 2008 |urlarxiu=http://web.archive.org/web/20080703221643/http://www.dpmc.govt.nz/honours/overview/honourable_privycouncil.html <!--Added by H3llBot--> |dataarxiu= 3 juliol 2008}}</ref> Malgrat això, els nomenaments dels membres neozelandesos no són sempre. El Primer Ministre, el Portaveu, el Governador General i el Magistrat en Cap de Nova Zelanda encara reben el prefix ''Right Honourable'' (''Molt Honorable''), però sense ser membres del Consell. <ref>{{ref-web|url= http://www.dpmc.govt.nz/honours/overview/rthon.html |títol=DPMC—New Zealand Honours: The Right Honourable | editor=New Zealand Department of the Prime Minister and Cabinet |any=2010 | consulta= 28 abril 2011 |urlarxiu=http://web.archive.org/web/20110513234624/http://www.dpmc.govt.nz/honours/overview/rthon.html <!--Added by H3llBot--> |dataarxiu= 13 maig 2011 }}</ref> Fins a la darrera part del segle XX, els primers ministres del [[Primer Ministre del Canadà|Canadà]] i [[Primer Ministre d'Austràlia|Austràlia]] són també nomenats Consellers Privats. <ref>{{ref-web|url= http://www.parl.gc.ca/36/2/parlbus/chambus/senate/orderpaper/ord-e.htm |títol=Order Paper and Notice Paper, 20 Octoberoctubre 2000 | editor=Senate of Canada |any=2000 | consulta= 12 setembre 2008 }}</ref><ref>{{ref-web|url= http://www.justice.gov.uk/guidance/foa-com-judges.htm |títol=Commonwealth Judges | editor=Ministry of Justice |obra=Forms of address |any=2008 | consulta= 12 setembre 2008 |urlarxiu=http://web.archive.org/web/20080829153353/http://www.justice.gov.uk/guidance/foa-com-judges.htm <!--Added by H3llBot--> |dataarxiu= 29 agost 2008}}</ref> Els Primers Ministres d'altres països de la Commonwealth que segueixen tenint la [[Monarquia britànica|Reina]] com a sobirana continuen sent nomenats Consellers Privats. <ref name="gay-p3"/>

Antigament el Consell Privat considerava com a criminal, i possiblement com a [[traïció]], revelar el jurament fet pels Consellers en prendre el càrrec. <ref>{{ref-notícia|url= http://www.guardian.co.uk/uk/2000/dec/14/monarchy.comment|títol=Let's abolish this absurdity|cognom=Hattersley|nom=Roy|data=14 desembre 2000|obra = [[The Guardian]] | editorial = Guardian News and Media| consulta= 24 abril 2010|citació=Quoting those words from the privy council's oath is certainly an offence and possibly treason.}}</ref> Però, finalment, el jurament va ser fet públic oficialment en una resposta escrita per un parlamentari el 1998, tal com segueix:<ref name="pcoath">{{ref-web|url= http://www.publications.parliament.uk/pa/cm199798/cmhansrd/vo980728/text/80728w22.htm#80728w22.html_sbhd8|títol=HC Hansard Vol 317 Col 182|data= 28 juliol 1998|obra = Hansard| lloc=Londres| editor = Parliament of the United Kingdom| consulta= 31 agost 2010}}</ref>

La pertinença generalment és per vida. Antigament, amb la mort del monarca es produïa la dissolució immediata del Consell, igual que tots els nomenaments de la Corona quedaven automàticament caducs. <ref>Blackstone, I. 176. </ref> Al segle XVIII, es legislà que el Consell no es dissoldria fins a sis mesos després del traspàs. <ref>La llei més recent relativa a la dissolució va ser la Llei 1707 de la Successió de la Corona (6 [[Anna del Regne Unit|Anna]]) [http://www.jacobite.ca/documents/1707security.htm Complete text] as originally enacted. {{UK-LEG|title=Succession to the Crown Act 1707|path=apgb/Ann/6/41/contents}}. Section VIII provided, "... the Privy Council of Her Majesty, her heirs or successors for the Kingdom of Great Britain, shall not be determined or dissolved by the death or demise of Her Majesty, her heirs or successors; but such Privy Council shall continue and act as such by the space of six months next after such demise, unless sooner determined by the next successor to whom the imperial Crown of this realm is limited and appointed to go, remain, and descend; ..." Despite becoming obsolete in 1901, this section remained on the statute book until it was repealed by the Statute Law (Repeals) Act 1973 (c. 39), section 1(1) and Schedule 1 part I. </ref> Per convenció, però, el Sobirà reanomena tots els membres del Consell després de la seva dissolució. <ref>H. Cox, p. 389. </ref><ref>See, for example, the proclamation following the accession of Queen Victoria on the death of [[William IV of the United Kingdom|William IV]]: {{ref-publicació|títol=By the Queen: A Proclamation: Requiring all Persons, being in Office of Authority or Government at the Decease of the late King, to proceed in the Execution of their respective Offices|publicació=The London Gazette |exemplar=19514 | editorial=Francis Watts |lloc=London |data= 27 juny 1837 |url= http://www.london-gazette.co.uk/issues/19514/pages/1625 |pàgines=pages 1625–1626 | consulta= 7 juny 2010}}</ref> A la pràctica, però es continua sent membre sense trencament. <ref name="gay-p3"/> El Reanomenament va ser fet innecessari des del 1901 quan es canvià la llei per assegurar que els nomenaments de la Corona no quedarien afectats per un canvi de monarca. <ref>The Demise of the Crown Act 1901 (1 Edw. 7 c. 5), [http://www.opsi.gov.uk/acts/acts1901/pdf/ukpga_19010005_en.pdf "An Act to amend the Law relating to the Holding of Offices in case of the Demise of the Crown"] (original text), {{UK-LEG|title=Demise of the Crown Act 1901}}. Section 1(1) provides, "The holding of any office under the Crown, whether within or without His Majesty's dominions, shall not be affected, nor shall any fresh appointment thereto be rendered necessary, by the demise of the Crown." The act came into force within six months of the death of Victoria and section 1(2) ensured that no offices were vacated on the subsequent accession of Edward VII. See also commentary in Appendix 2 of the report that preceded the 1973 Act: {{ref-llibre|títol=Statute Law Revision: Fourth Report |coautors = Law Commission, [[Scottish Law Commission]] |any=1972 | editorial = Her Majesty's Stationery Office|lloc=London |isbn=0-10-151080-2 |pàgina=30 |pàgina=55 |url= http://www.scotlawcom.gov.uk/downloads/rep26.pdf | consulta= 7 juny 2010}} (LC 49, SLC 26, Cmnd 5108). </ref>

El Sobirà, però, pot eliminar un membre del Consell. El 8 de juny de 2011 [[Elliot Morley]] va ser expulsat després de la seva acusació en càrrecs de falsedat comptable en connexió a l'[[Escàndol de les despeses parlamentàries del Regne Unit|escàndol de les despeses]]. <ref>{{ref-notícia|url= http://www.independent.co.uk/news/uk/politics/morleys-privy-council-expulsion-is-first-for-90-years-2294867.html |títol=Morley's Privy Council expulsion |obra=The Independent |data= 9 juny 2011}}</ref><ref name="Morley">{{London Gazette |date= 14 juny 2011 |issue=59820 |startpage=11257

}}</ref> Abans d'aquest afer, el darrer membre que havia estat expulsat del Consell contra la seva voluntat va ser [[Edgar Speyer|Sir Edgar Speyer]], que va ser expulsat el 13 de desembre de 1921<ref name="resignb">{{ref-web|autor= Rayment, Leigh |títol= Privy Counsellors 1836–1914 |data= 1 abril 2008 | url = http://www.leighrayment.com/pcouncil/pcouncil2.htm | consulta= 17 setembre 2008|citació= Sir Edgar Speyer (struck off 13 Dec 1921) }}</ref><ref name="Speyer">{{London Gazette |date=12 desembre 1921 |issue=32547 |startpage=10123}}</ref> per haver realitzat activitats pro-alemanyes durant la [[Primera Guerra Mundial]]. <ref name="beeb"/>

}}</ref> [[John Profumo]],<ref name="beeb"/> que dimití el 26 de juny de 1963,<ref name="resigna">{{ref-web|autor= Rayment, Leigh |títol= Privy Counsellors 1915–1968 |data= 2 abril 2008 | url = http://www.leighrayment.com/pcouncil/pcouncil3.htm | consulta= 17 setembre 2008|citació= John Dennis Profumo (resigned 26 Jun 1963) [...] John Thomson Stonehouse (resigned 17 Aug 1976) }}</ref><ref name="Profumo">{{London Gazette |date= 28 juny 1963 |issue=43041 |startpage=5533}}</ref> i [[John Stonehouse]],<ref name="beeb"/> que dimití el 17 d'agost de 1976. <ref name="resigna"/><ref name="Stonehouse">{{London Gazette |date= 19 agost 1976 |issue=46994 |startpage=11347}}</ref> El 4 de febrer de 2013, [[Chris Huhne]] anuncià que abandonaria voluntàriament el Consell Privat després de ser considerat culpable de pervertir el curs de la justícia. <ref name="breakingnews">{{ref-web|autor= Editor |títol= Lib Dems: Chris Huhne to voluntarily remove himself from the Privy Council after pleading guilty to perverting the course of justice - PA |any= 4 febrer 2013 | editor= PA | url = http://www.breakingnews.com/item/ahZzfmJyZWFraW5nbmV3cy13d3ctaHJkcg0LEgRTZWVkGNqk3wwM/2013/02/04/lib-dems-chris-huhne-to-voluntarily-remove-himself-from-the-privy-cou | consulta= 7 abril 2013}}</ref><ref name="Huhne">{{London Gazette |date= 14 març 2013 |issue=60447 |startpage=5102}}</ref>[[John Prescott|Lord Prescott]] dimití el 6 de juliol de 2013 com a acte de protesta. <ref>[http://www.bbc.co.uk/news/uk-23213741 BBC - John Prescott quits Privy Council in press regulation protest]</ref>

Les reunions del Consell Privat normalment se celebren una vegada al mes allà on el Sobirà resideixi en aquells moments. <ref name="royal.gov-pc">{{ref-web|url= http://www.royal.gov.uk/output/page4693.asp |títol=Queen and Privy Council | editor=Royal Household |obra=Monarchy Today | consulta= 3 agost 2008 }}</ref> El [[quorum]] és de 3 membres,<ref>{{ref-web|url= http://privycouncil.independent.gov.uk/privy-council/orders/|títol=Privy Council website| consulta= 13 gener 2012}}</ref> tot i que alguns estatuts preveuen d'altres quorims (per exemple, la secció 35 de la Llei de 1989)<ref>{{ref-web|url= http://www.legislation.gov.uk/ukpga/1989/44/section/35|títol=Section 35, Opticians Act 1989| editor=legislation.gov.uk| consulta= 13 gener 2012}}</ref> preveu un quorum de només dos membres.

El Sobirà assisteix a la reunió, tot i que el seu lloc pot ser ocupat per dos o més [[Consell d'Estat|consellers d'estat]]. <ref name="gay-p4">Gay and Rees, p. 4. </ref><ref name="counsellors-of-state">{{ref-web|url= http://www.royal.gov.uk/output/page4694.asp |títol=Counsellors of State |obra=Monarchy Today| editor=Royal Household| consulta= 3 agost 2008}}</ref> Sota les Lleis de la Regència 1937 fins a 1953<ref>{{LondonGazette|issue=48172|date= 29 abril 1980|startpage=6361}}</ref> els Consellers d'Estat podrien ser escollits entre l'esposa del Sobirà i els quatre primers de la línia de successió que tinguessin més de 21 anys d'edat (18 per l'Hereu al Tron). <ref name="counsellors-of-state"/> Normalment el Sobirà està dret durant tota la reunió, de manera que cap altre membre pot seure's,<ref name="business-faq"/> fent que les reunions siguin breus. El Lord President llegeix una llista d'ordres que s'han de fer, i el Sobirà simplement diu "''Aproved''" ("''Aprovat''"). <ref>Brazier, p. 199. </ref>

Només uns pocs consellers assisteixen a aquestes trobades regulars. La pràctica assentada actualment per a les trobades de diari és que hi hagi 4 consellers, normalment els ministres responsables de les qüestions que s'han d'aprovar. <ref name="gay-p4"/> El Ministre del Govern que té el càrrec de [[Lord President del Consell]], actualment el Rt Hon [[Nick Clegg]] MP (Vice-Primer Ministre),<ref>{{ref-web|url= http://privycouncil.independent.gov.uk/lord-president/details-of-the-current-lord-president/|títol=Details of the Lord President| editor=Privy Council Office| consulta= 13 gener 2012}}</ref> usualment presideix. <ref>{{ref-web|url= http://privycouncil.independent.gov.uk/lord-president/the-role-and-responsibilities/ |títol=Roles and Responsibilities of the Lord President| editor=Privy Council Office | consulta= 13 gener 2012}}</ref> Sota les convencions actuals del govern parlamentari i de la monarquia constitucional, cada ordre feta en Consell ha estat esbossat per un Departament del Govern, i ha estat aprovat pels ministres responsables (l'acció feta per la Reina en Consell és una mera formalitat requerida per a l'adopció vàlida de la mesura). <ref name="gay-p4"/>

En cas de traspàs de la Corona, el Consell Privat, conjuntament amb els [[Lords Espirituals]], els [[Lords Temporals]], el [[Lord Alcalde de la Ciutat de Londres]], els regidors de la [[La City|City de Londres]] i representants de la [[Commonwealth]], fan una proclama declarant l'ascens del nou Sobirà i reben un jurament del nou monarca sobre la seguretat de l'[[Església d'Escòcia]], tal com exigeix la llei. També és costum que el nou Sobirà faci una al·locució al Consell Privat en aquesta ocasió, i el discurs del Sobirà és publicat a la [[Gaseta de Londres]]. Aquesta assemblea especial del Consell Privat i d'altres realitzades per proclamar l'ascens del nou Sobirà i per rebre el requerit jurament del monarca és conegut com el [[Consell de l'Ascens]]. La darrera ocasió en que se celebraren va ser el 6 i el 8 de febrer de 1952. Com que la [[Elisabet II del Regne Unit|Reina]] es trobava a l'estranger quan tingué lloc el darrer Traspàs de la Corona, el Consell d'Ascens va haver de celebrar-se en dues ocasions, una per proclamar-la com a Sobirà (realitzada el 6 de febrer de 1952) i de nou després que la nova Reina hagués tornat al Regne Unit, per rebre el jurament previst (trobada del 8 de febrer de 1952). <ref>''[[The Times]]'', 7 Februaryfebrer 1952, p6; ''The Times'', 8 Februaryfebrer 1952, p. 6. </ref>

Diferents de les Ordres en Consell són les [[Ordre del Consell|Ordres del Consell]]. Mentre que les primeres són fetes pel Sobirà segons les recomanacions del Consell Privat, aquestes darreres són fetes per membres del Consell Privat, però sense la participació del Sobirà. Són emeses sota l'autoritat específica de les Actes del Parlament, i normalment es fan servir per regular les institucions públiques. <ref name="factsheet-l7"/>

La Corona en Consell també realitza diverses funcions judicials. Al Regne Unit, la Corona en Consell escolta les apel·lacions dels tribunals eclesiàstics, la Cort de l'Almirallat dels [[Cinque Ports]], les taxes i el Comitè Disciplinari del [[Reial Col·legi de Cirugians Veterinaris]], apel·lacions contra els plans dels [[Comissionats de l'Església]] i apel·lacions sobre certes Lleis del Parlament. <ref name="pco-jurisdiction">{{ref-web|url= http://www.jcpc.gov.uk/about/role-of-the-jcpc.html |títol=Role of the JCPC| editor=Judicial Committee of the Privy Council | consulta= 13 gener 2012}}</ref> La Corona en Consell antigament era un tribunal suprem d'apel·lació per a tot l'[[Imperi Britànic]],<ref>Iwi, p. 128. </ref> tot i que diversos estats de la Commonwealth han abolit aquestes apel·lacions. <ref>N. Cox, ''Abolition or Retention of the Privy Council'', Sect. 11. </ref> El Consell Privat ha de seguir atenent les apel·lacions de diversos països de la Commonwealth, dels [[Territoris Britànics d'Ultramar]], les [[Akrotiri i Dekélia|bases militars sobiranes]] i [[Dependències de la Corona]]. <ref name="pco-jurisdiction"/> Els casos anteriorment mencionats són teòricament decidits pel monarca en Consell, però a la pràctica són escoltats i decidits pel [[Comitè Judicial del Consell Privat]],<ref>N. Cox, ''Abolition or Retention of the Privy Council'', Sect. 2. </ref> que consisteix en jutges suprems que són Consellers Privats. <ref name="gay-p6">Gay and Rees, p. 6. </ref> La decisió del Comitè és presentada en forma de "consell" al monarca, però a la pràctica sempre és seguida pel Sobirà, qui formalment aprova la recomanació del Comitè Judicial. <ref>Maitland, p. 463. </ref> Aquest té jurisdicció directa en casos relatius a la [[Llei d'Escòcia de 1998]], la [[Llei del Govern de Gal·les de 1998]] i la [[Llei d'Irlanda del Nord de 1998]], tot i que aquesta va ser transferida al nou [[Tribunal Suprem del Regne Unit]] el 2009. <ref name="gay-p6"/>

El [[Servei Civil de Sa Majestat|Servei Civil]] és dirigit mitjançant ordres del Consell Privat, com un exercici de la prerrogativa reial. Amb aquesta finalitat implementà la prohibició del govern que el personal del [[Quarter General de Comunicacions del Govern]] s'afiliés a cap sindicat. <ref>{{ref-notícia| url= http://news.bbc.co.uk/1/hi/uk_politics/8046523.stm |obra=BBC News |títol=Do we need the Privy Council? |data= 13 maig 2009 | consulta= 2 abril 2010}}</ref><ref>{{ref-llibre|url= http://books.google.com/books?id=XiuTL7Q-6CwC&pg=PA8 |títol=ThirdWay - Google Boeken | editorial=Books.google.com |data= | consulta= 13 agost 2012}}</ref> Una altra, l'Esmena de l'Orde del Servei Civil en Consell de 1997 permetia al Primer Ministre concedir a un màxim de 3 [[Consellers especials al Regne Unit|consellers polítics]] autoritat sobre alguns funcionaris. <ref name=BBC090512 /><ref>{{ref-web|url= http://www.civilservicecommissioners.org/web-resources/resources/a6831c096d4.pdf|títol=Civil Service Order in Council 1995 (as amended between 1995 and 2005)| consulta= 7 juny 2010| editor=Civil Service Commissioners}}</ref>

Durant la dècada de 1960 el Consell Privat va emetre una ordre per desallotjar els 2.000 habitants de les 65 illes de l'[[Txagos|arxipèlag de les Txagos]], a l'[[oceà Índic]], en els preparatius per a establir una base militar conjunta amb els Estats Units a la major de les illes perifèriques, la de [[Diego Garcia]], a uns 100km100&nbsp;km de distància. El 2000 el Tribunal Suprem ordenà que l'Ordenança d'Immigració per evitar el reassentament de 1941 era il·legal. El 2004 el Consell Privat, sota la presidència de [[Jack Straw]], revocà la sentència. El 2006, el [[Tribunal Suprem de Justícia]] considerà la sentència del Consell Privat com a il·legal. Sir [[Sydney Kentridge]], QC va descriure el tractament dels habitants de Txagos com a «''indignant, il·legal i una violació de les normes morals acceptades''». Va dir que no existia cap precedent conegut «''per l'ús legítim dels poders de prerrogativa per a eliminar o excloure a tota una població de súbdits britànics de les seves llars i llocs de naixement.''»<ref name=BBC090512>

BBC Radio 4—[http://www.bbc.co.uk/programmes/b00k8frh What's the Point of ... The Privy Council], 12 Maymaig 2009

[http://www.bailii.org/ew/cases/EWCA/Civ/2007/498.html Secretary of State for the Foreign & Commonwealth Affairs v Bancoult, R (on the application of) 2007 EWCA Civ 498 (23 Maymaig 2007)]

[[BBC]]—[http://news.bbc.co.uk/1/hi/uk/4760879.stm Court victory for Chagos families], 11 Maymaig 2006

Encara que el Consell Privat és "El Molt Honorable" com a conjunt, els seus membres poden ser referits com a "L'Honorable". Els [[par]]s que són també membres del Consell Privat poden fer servir el post-nominal "PC" per indicar que en són membres i poden fer servir el títol de "L'Honorable" (els [[baró|barons]], [[vescomte]]s i [[comte]]s); o d'altres títols superiors (en el cas dels [[duc]]s i [[marquès|marquesos]]), encara que no siguin consellers privats. Pels comuns, per un altre costat, "L'Honorable" és una identificació suficient d'estatus com a Conseller Privat. <ref name="nz-pc"/>

Els Consellers Privats tenen lloc dins de l'orde de precedència a Anglaterra i Gal·les. <ref>Blackstone, I. 318</ref> A l'inici de cada nou Parlament, i a discreció del [[Portaveu de la Cambra dels Comuns|Portaveu]], els membres de la Cambra dels Comuns que són Consellers Privats habitualment fan el jurament de permanència abans de la resta de membres, llevat del Portaveu i del [[Pare de la Cambra]] (el membre de més edat de la cambra). <ref>{{ref-web|url= http://www.parliament.uk/commons/lib/research/rp2000/rp00-017.pdf|títol=The Parliamentary Oath|data= 14 febrer 2000| consulta= 8 setembre 2008|autor=Walker, A; Wood, E| editor=House of Commons Library|obra=Research Paper 00/17|format=PDF}}</ref> Sovint, si un Conseller Privat s'aixeca per pronunciar un discurs a la Cambra dels Comuns al mateix temps que un altre membre, el Portaveu reconeix en primer lloc al Conseller;<ref>{{ref-notícia|url= http://news.bbc.co.uk/1/hi/uk_politics/a-z_of_parliament/p-q/82534.stm |títol=Privy Council | editorial=BBC |data= 19 maig 1998| consulta= 29 agost 2008}}</ref> tot i que aquest costum es considerà obsolet el 1998. <ref>{{ref-web|url= http://www.publications.parliament.uk/pa/cm199798/cmselect/cmmodern/600iv/md0404.htm|títol=Modernisation of the House of Commons—Fourth Report|capítol=Precedence for Privy Counsellors| editor=Modernisation of the House of Commons Select Committee|data= 4 març 1998| consulta= 8 setembre 2008}}</ref>

A més, només els Consellers Privats poden donar a conèixer, a ordre del monarca, el consentiment reial a l'examen d'una llei que afecti els drets de la Corona. <ref>Hayter, Sect. 7.177. </ref>

Els Consellers Privats poden seure als peus del tron del Sobirà a la Cambra dels Lords durant els debats. Comparteixen aquest dret amb els lords hereditaris que són membres de la Cambra dels Lords abans de la reforma de 1999, els bisbes diocesans de l'[[Església d'Anglaterra]] (que encara no són [[Lords Espirituals]]), els bisbes jubilats que havien format part de la Cambra dels Lords, el [[Dean de Westmisnter]], els Pars d'Irlanda, el fill més petit dels membres de la Cambra dels Lords, el [[Clergue de la Corona a la Cancelleria]] i el [[Bastó Negre|Cavaller Uixer del Bastó Negre]]. <ref>Hayter, Sect.1.37. </ref>

Cadascun dels Consellers Privats té dret a accedir personalment al Sobirà. Es considera que els Pars gaudeixen individualment del mateix dret; mentre que els membres de la Cambra dels Comuns el tenen col·lectivament. En qualsevol cas, l'accés personal només es pot emprar per oferir consell sobre afers públics. <ref name="cox-25">N. Cox, ''Peerage Privileges'', pp. 25–6. </ref>

El Consell Privat és un dels quatre principals consells del Sobirà. Els altres tres són els tribunals de justícia, el [[Commune Concilium]] (Consell Comú, o Parlament) i el [[Magnum Concilium]] (Gran Consell, o l'assemblea de tots els [[Pars del Reialme]]. Tots tres encara existeixen, o com a mínim mai no han estat formalment abolits, encara que el Magnum Concilium no ha estat convocat des de 1640 i actualment se'l considera obsolet. <ref name="cox-25"/><ref>Blackstone, I. Chapter 5. </ref>

Diversos Consells Privats més han aconsellat al Sobirà. Anglaterra i Escòcia tenien Consells Privats separats (el [[Consell Privat d'Anglaterra]] i el [[Consell Privat d'Escòcia]]). L'[[Acta d'Unió (1707)|Acta d'Unió de 1707]], que unificà els dos països en el [[Regne de la Gran Bretanya]], creà un simple cos, i el Consell Privat escocès va ser abolit l'1 de maig de 1708. [[Regne d'Irlanda|Irlanda]], pel seu costat, continuà tenint un Consell Privat després de l'[[Acta d'Unió (1800)|Acta d'Unió de 1800]]. El [[Consell Privat d'Irlanda]] va ser abolit el 1922, quan [[Irlanda del Sud|la part meridional d'Irlanda]] se separà del Regne Unit; va ser succeït pel [[Consell Privat d'Irlanda del Nord]], que va quedar dorment després de la suspensió del [[Parlament d'Irlanda del Nord]]. No s'han fet més nomenaments des de llavors, i a l'abril del 2011 només quedaven vius 5 dels seus membres. <ref>{{ref-web|url= http://leighrayment.com/pcouncil/pcouncilI.htm|títol=Privy Counsellors—Ireland|autor=Rayment, Leigh|data= 30 maig 2008| consulta= 8 setembre 2008}}</ref>

[[Canadà]] havia tingut el seu propi Consell Privat, el [[Consell Privat de la Reina per Canadà]], des de 1867. <ref>{{ref-web|url= http://www.pco-bcp.gc.ca/index.asp?lang=eng&page=information&sub=council-conseil&doc=description_e.htm |títol=The Queen's Privy Council for Canada | editor=Privy Council Office |data= 13 febrer 2008| consulta= 3 agost 2008}}</ref> Mentre que el Consell Privat Canadenc és especialment "pel Canadà", el Consell Privat no és "pel Regne Unit"; i per tal de clarificar l'ambigüitat quan ha estat necessari, a aquest darrer se l'ha referit com el Consell Privat Imperial. Existeixen orgues d'estat equivalents a altres [[reialme del Commonwealth|Reialmes del Commonwealth]], com [[Austràlia]] o [[Nova Zelanda]], on són anomenats [[Consell Executiu|consells executius]]. <ref>{{ref-web|url= http://www.pmc.gov.au/guidelines/docs/executive_handbook.pdf| editor=Australian Government, Department of the Prime Minister and Cabinet|títol=Federal Executive Council Handbook|format=PDF|mes=June |any=2005| consulta= 9 setembre 2008}}</ref><ref>{{ref-web|url= http://www.dpmc.govt.nz/cabinet/ministers/executive.html| editor=New Zealand Government, Department of the Prime Minister and Cabinet|títol=Executive Council| consulta= 9 setembre 2008|urlarxiu=http://web.archive.org/web/20080703220938/http://www.dpmc.govt.nz/cabinet/ministers/executive.html <!--Added by H3llBot-->|dataarxiu= 3 juliol 2008}}</ref>

* {{ref-llibre|cognom=Blackstone |nom=W |any=1838 |títol=Commentaries on the Laws of England |lloc=New York | editorial=W.E. Dean}}

* {{ref-llibre|cognom=Brazier |nom=R |títol=Ministers of the Crown | editorial=Oxford University Press |any=1997 |isbn=0-19-825988-3 |url= http://books.google.com/?id=O0_uGtkJXBYC}}

* {{ref-llibre|cognom=Cox |nom= Homersham |títol=The British Commonwealth, Or, A Commentary on the Institutions and Principles of British Government | editorial=Longman, Brown, Green, and Longmans |lloc=London |any=1854 |url= http://books.google.com/?id=BYkOAAAAYAAJ&pg=PA389&lpg=PA389&dq=%22privy+council%22+reappointed+demise}}

* {{ref-web|cognom=Cox |nom=N |títol=Peerage Privileges since the House of Lords Act 1999 | editor=Berkeley Electronic Press |obra=Selected Works of Noel Cox |url= http://works.bepress.com/noel_cox/8/ |any=2008 | consulta= 29 agost 2008}}

* {{ref-publicació|cognom=Gay |nom=O|coautors=Rees, A|títol=The Privy Council |publicació=House of Commons Library Standard Note|id= SN/PC/2708 |any=2005 |url= http://www.parliament.uk/documents/commons/lib/research/briefings/snpc-3708.pdf |format=PDF| consulta= 13 maig 2010}}

* {{ref-llibre|cognom=Goodnow |nom=F |títol=Comparative Administrative Law: an Analysis of the Administrative Systems, National and Local, of the United States, England, France and Germany |lloc=New York | editorial=G.P. Putnam's Sons |any=1897 |url= http://books.google.com/?id=w4fPtabocawC&printsec=frontcover&dq=privy+council#PPA123,M1 |isbn=978-1-58477-622-2}}

* {{ref-llibre|cognom=Hayter |nom=P |títol=Companion to the Standing Orders and guide to the Proceedings of the House of Lords |any=2007 |edició=21st |url= http://www.parliament.the-stationery-office.co.uk/pa/ld/ldcomp/ldctso02.htm}}

* {{ref-publicació|cognom=Iwi |nom=E |títol=A Plea for an Imperial Privy Council and Judicial Committee |publicació=Transactions of the Grotius Society |any=1937 |volum=23 |url= http://www.jstor.org/stable/742946 |format=subscription required |pàgines=127–146 | editorial=Transactions of the Grotius Society, Vol. 23}}

* {{ref-llibre|autor=Warshaw, S |títol=Powersharing: White House—Cabinet relations in the modern presidency | editorial=State University of New York Press |lloc=Albany, N.Y. |any=1996 |isbn=0-7914-2869-9 |url= http://books.google.com/?id=Oh_QnhG7q24C}}