Revisió del 17:08, 25 des 2016 modifica Vivarés (discussió \| contribucions) Autopatrullats 6.734 edits m nombre ← Edició anterior		Revisió del 23:46, 29 des 2016 modifica desfés JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.413 edits m Robot treu tags que no fan res Edició següent →
Línia 14: == Dimensions extres "grans" == ~~<span class="cx-segment" data-segmentid="429"></span>~~La realització fenomenològica més coneguda de les dimensions extra grans la dona el model ADD, proposat per [[Nima Arkani-Hamed]], [[Savas Dimopoulos]], i [[Gia Dvali]] el 1998. La motivació principal del model ADD és solucionar el [[problema de jerarquia]], i.e. la feblesa de la gravetat comparada amb les altres forces. Aquesta teoria requereix que els camps del [[Model estàndard de física de partícules\|Model Estàndard]] estiguin limitats a una brana 4-dimensional, mentre la gravetat es propaga en diverses dimensions espacials addicionals que són grans comparades amb l'[[escala de Planck]]. Els resultats experimentals de l'LHC no semblen donar suport a aquest model fins ara. Tanmateix la gamma d'operació de l'LHC (8 TeV d'energia al centre de masses) cobreix només una part petita de la gamma predita per evidenciar el model ADD (d'uns quants TeV a 10<sup>16</sup> TeV). La col·laboració del satèl·lit Fermi-LAT va publicar el 2012 límits en el model ADD a partir d'observacions d'[[Estrella de neutrons\|estrelles de neutrons]]. Si l'escala d'unificació és a un TeV, llavors per un nombre de dimensions espacials n < 4, els resultats implicaven que la topologia de compactificació era més complicada que un torus, i.e., totes les dimensions extres grans tenint la mateixa mida. Per dimensions ADD planes de la mateixa mida, els límits més baixos són compatibles amb n ≥ 4. Els resultats són més constrinyents que els límits de l'LHC, per a n<4.

Dimensions extres: diferència entre les revisions