Proverbis: diferència entre les revisions

{{Polisèmia|Proverbi}}

El '''Llibre dels Proverbis''' ([[hebreu]] '''מִשְׁלֵי''', ''Mishlei'') és un llibre [[Bíblia|bíblic]] de l'[[Antic Testament]] i del [[Tanakh]] hebreu. Es classifica entre els [[Llibres Sapiencials]] del [[cristianisme]], i entre els [[Ketuvim]] o "Escrits" del [[judaisme]]. Està compost per extenses col·leccions de màximes o [[Sentència|sentències]] de contingut religiós o moral i s'ubica en la Bíblia entre [[Salms]] i [[Eclesiastés]], i en la Bíblia jueva entre els llibres de [[Llibre de Job|Job]] i [[Llibre de Rut|Rut]].{{sfn|Tábet|2007|p=186}}

 

==Nom del llibre ==

A la [[Bíblia Hebrea]] aquest llibre porta el nom de [מִשְׁלֵי [שְׁלֹמֹה o miš'lēj [Šǝlo'mo] (''mashal''), un mot hebreu que s'aplica a les sentències breus que amb imatges o comparacions configuren una observació útil per la vida pràctica. En el cas dels Proverbis designa generalment dites a través de semblances, comparacions, epigrames, sentències morals, màximes breus, endevinalles, paradoxes o ironies. La paraula es completa amb la indicació del qui és considerat autor principal: "de Salomó, fill de David, rei d'Israel''.{{sfn|Tábet|2007|p=185}} La [[Septuaginta]] la denomina Παροιμίαι [Σαλωμῶντος] (''paroimíai''), que no és més que la traducció llatina ''proverbia'', adoptat a les principals versions llatines com ''Liber proverbiorum''. ''Mashal'' es pot definir senzillament com un ensenyament religiós basat en l'experiència mil·lenària del poble d'Israel a través de figures retòriques.{{sfn|Tábet|2007|p=186}}

 

==Autor i època ==

Els Proverbis indiquen que l'autor és el [[rei Salomó]], paradigma de rei israelita per la seva fama de rei savi. Malgrat això els Proverbis són una obra composta, on s'hi han apreciat diversos autors procedents d'ambients històrics i culturals diversos. Malgrat això, dels versos 10,1 al 22,16, i del 25 al 29 sí que podrien haver estat escrits per Salomó tenint en compte l'ús que s'hi fa de gèneres literaris més arcaics com el [[dístic]], la forma simple dels ''meshalim'' o les freqüents al·lusions a una monarquia que està en època d'esplendor permeten datar-los de l'època de Salomó o del gran rei (X-IX aC). Es podria tractar d'una escola d'escribes que col·leccionaren dites antigues des de l'època de David i Salomó, algunes de Salomó mateix.{{sfn|Tábet|2007|p=193-195}}