Alfabet ciríl·lic: diferència entre les revisions

 

== Història ==

El fet que [[Ciril i Metodi|Ciril de Tessalònica]], anomenat «el filòsof», hagi creat l'alfabet i les primeres traduccions en [[antic eslau]] és a hores d'ara incontestable.<ref name="Columbia Encyclopedia 1972, p.846">''Columbia Encyclopedia'', sisena edició. 2001-05, s.v. "Cyril and Methodius, Saints"; ''Encyclopædia Britannica'', Encyclopædia Britannica Incorporated, Warren E. Preece - 1972, p.846, s.v., "Cyril and Methodius, Saints" i "Eastern Orthodoxy, Missions ancient and modern"; ''Encyclopedia of World Cultures'', David H. Levinson, 1991, p.239, s.v., "Social Science"; Eric M. Meyers, ''The Oxford Encyclopedia of Archaeology in the Near East'', p.151, 1997; Lunt, ''Slavic Review'', juny del 1964, p. 216; Roman Jakobson, ''Crucial problems of Cyrillo-Methodian Studies''; Leonid Ivan Strakhovsky, ''A Handbook of Slavic Studies'', p.98; V. Bogdanovich, ''History of the ancient Serbian literature'', Belgrad, 1980, p.119</ref><ref name="ReferenceB">The Columbia Encyclopaedia, sisena edició. 2001-05, O.Ed. "Sants Ciril i Metodi", 869 i 884, respectivament, “Missioners grecs, germans, anomenats apòstols dels eslaus i pares de la literatura eslava."</ref><ref name=BritGlago>Encyclopædia Britannica, ''Major alphabets of the world, Cyrillic and Glagolitic alphabets'', 2008, O.Ed. "Els dos primers alfabets eslaus, el ciríl·lic i el glagolític, van ser inventats per Sant Ciril, o Constantí (c. 827-869), i Sant Metodi (c. 825-884). Aquests homes de Tessalònica que es van convertir en apòstols dels eslaus del sud, els quals es van convertir al cristianisme."</ref><ref>{{ref-llibre|cognom1= Kazhdan |nom1= Alexander P. |títol= The Oxford dictionary of Byzantium |any= 1991 |editorial= Oxford University Press |lloc= New York | isbn = 0-19-504652-8 |pàgina= 507|citació=Constantí (Ciril) i el seu germà Metodi van ser els fills del ''[[droungarios]]'' Lleó i de Maria, que podrien haver estats uns eslaus.}}</ref> Tanmateix, una de les qüestions més interessants que resta sense resposta unívoca fins i tot a hores d'ara, tracta de la creació, en un període relativament breu, de dos alfabets: l'alfabet ciríl·lic i l'[[Glagolític|alfabet glagolític]]. No hi ha una opinió unànime sobre quin dels dos va ser creat per Constantí Ciril.