Climent XI: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 135:
Sobre la base de la seva experiència en dret civil i canònic, el 1700 Albani va haver d'avisar al llavors Papa [[Innocenci XII]] la disposició testamentària per la qual el rei d'Espanya Carles II assignava la successió a [[Felip V d'Espanya|Felip d'Anjou]], nét del [[rei de França]] [[Lluís XIV de França|Lluís XIV de Borbó]]. El Rei d'Espanya va seguir el consell de la Santa Seu i, a la seva mort, Felipe d'Anjou es va convertir en rei amb el nom de Felip V.
 
Els [[Habsburg]] impugnaren la decisió del difunt rei (que pertanyia a la seva família) deslligant una [[guerra de successió espanyola|guerra de successió]]. Climent XI es va mantenir fidel a la part francoespanyola, una continuació de la política del seu predecessor<ref> La Santa Seu havia enviat a Felip V d'Espanya considerables sostents econòmics.</ref>. [[Josep I d'Habsburgdel Sacre Imperi Romanogermànic|Josep I]] va ordenar al seu exèrcit per envair els territoris pontificis, ocupant la bolonyesa i la [[Romanya]] (1708). Climent XI invocà la intervenció de França, però els transalpins no volien obrir un nou front de guerra<ref name=rend716>Claudio Rendina, ''I papi'', p. 716</ref>. El pontífex es va veure obligat a fer la pau i va haver d'acceptar, en un memoràndum secret, reconèixer el germà de l'emperador, l'arxiduc [[Carles VI d'Habsburg|Carles]], rei d'Espanya (15 de gener, 1709).<br>
Va ser l'últim enfrontament armat entre l'emperador i la Santa Seu.