Diferència entre revisions de la pàgina «Carta de Judes»

cap resum d'edició
m (Removing Link GA template (handled by wikidata))
{{infotaula llibre}}
[[Fitxer: Papyrus Bodmer VIII.jpg |right|thumb|300 px|El Papir 72 (un dels [[Papirs Bodmer]]) és la còpia més antiga de l''''Epístola de Judes''']]
La '''Carta de Judes''' és un dels llibres del [[Nou Testament]], el penúltim llibre de la [[Bíblia]] i un dels que va tenir més dificultats per entrar en el cànon.
 
== Autor i lloc ==
En el passat es creia que l'autor era Judes el germà de Jaume (Jud 1,1) i de [[Jesús]], o bé Judes, fill de Jaume (Lc 6,16; Ac 1,1), que els evangelistes Mateu i Marc anomenen [[Judes Tadeu]] (Mt 10,3 i Mc 3,18). Però ja en l'època de [[Orígenes]] ([[{{segle| III]]|si}}) hi havia dubtes en l'Església sobre la seva autoria i durant la [[reforma protestant]] van tornar a sorgir aquests dubtes. Podem identificar l'autor?
 
A principis del [[{{segle |XX]]|si}} molts teòlegs proposaren que difícilment aquests dos personatges podien haver escrit aquesta carta: pel vocabulari i l'estil que utilitza l'autor, aquest ha de provenir de la cultura grega.<ref>J. Oriol Tuñí, «Carta de Judas», a ''Escritos joánicos y cartas católicas'', 377.</ref> També van defensar que havia estat escrita per un autor anònim de finals del {{segle |I|si}}<ref>«Introducció a la Carta de Judes», a ''Bíblia interconfessional. Traducció catalana.''</ref> o de principis del [[segle II]], un cristià d'una generació posterior a la dels apòstols.<ref>El verset 17 insinua aquesta situació. Vegeu també J. Oriol Tuñí, «Carta de Judas», a ''Escritos joánicos y cartas católicas'', 377.</ref> Per les referències a l'[[Antic Testament]], a llibres apòcrifs jueus i per l'apropiació del nom de Judes, alguns teòlegs pensen que l'epístola fou escrita a [[Palestina]] i anava dirigida a cristians que provenien del judaisme. No obstant això, no hi ha suficients dades que puguin aclarir aquesta qüestió.<ref>J. Oriol Tuñí, «Carta de Judas», a ''Escritos joánicos y cartas católicas'', 377. J. Cantinat, «La carta de Judas», a ''Introducción crítica al Nuevo Testamento (II)''.</ref>
 
=== Teories sobre la persona de Judes ===
* El [[Fragment Muratorià]] el considerà canònic en l'any [[170]].
* El [[Decret Gelasianum]] l'accepta com a canònica, amb el nom ''Iudae Zelotis apostoli epistula una '' (Epístola de Judes l'apòstol Zelota)
* Tot i que Orígenes ({{segle |III}}) i Sant Jeroni ({{segle |IV}}) encara esmenten els dubtes que hi havia sobre aquesta carta,<ref>J. Cantinat, «La carta de Judas», a ''Introducción crítica al Nuevo Testamento'', 109.</ref> en el [[Concili de Nicea I]] l'any [[325]] fou declarada canònica.
 
 
 
=== Judes i Henoc ===
Tot l'escrit respira una atmosfera molt pròxima a la literatura apocalíptica jueva de mitjans del {{segle |I dC}}. L'autor cita el [[Llibre d'Henoc]] i al·ludeix a un altre llibre apocalíptic, probablement l'[[Assumpció de Moisès]].
:1 Henoc 60:8 ''"Henoc, el setè després d'Adam"''
:1 Henoc 1:9 ''"el Senyor ve amb les seves [santes] miríades a fer judici contra tothom, i a condemnar tots els malvats per les accions impies que han comès irreverentment, i per totes les injúries que aquests [pecadors] impenitents han proferit contra ell."''
11.216

modificacions