TantPer elsals cristians [[catòlic]]s com elsi [[ortodox]]s creuen que tots els [[baptisme|batejats]] participen del sacrifici de [[Crist]] (corredempció) en oferir els seus dolors i patiments per a la remissió dels pecats seus i dels altres, jaatès que són part de l'[[església universal|església]], Cos de [[Crist]]. Aquesta participació és coneguda com a ''sacerdoci comú dels fidels''. A més,creuena quemés, Jesús va instituir un sacerdoci ministerial com a successió dels [[apòstol]]s per a la celebració dels [[sagrament]]s, especialment l'[[Eucaristia]], i realitzar altres tasques pastorals. Als que participen d'esteaquest ministeri se'ls denomina [[clergat|clergues]]. EsteAquest sacerdoci es rep sacramentalment ([[orde sacerdotal]]) en tres graus: el [[diaca|diaconat]] (els '''diaques'''), el [[prevere|presbiterat]] (els '''capellans''' o '''preveres''') i l'episcopat (els '''[[bisbe]]s'''), que es considera el sacerdoci ple. Són ordenats sacerdots només els baronshomes batejats que, a més a més, en el [[ritu llatí]], adquirixenadquireixen el compromís del [[celibat]].
Històricament en el [[ritu llatí]] s'han distingit entre Ordes menors (ostiariat, acolitat, lectorat i [[exorcisme|exorcistat]]), i Ordes majors (subdiaca, [[diaca|diaconat]] i presbiterat), a més de la [[tonsura]] (ritu pel qual s'ingressava en el clero; es conferia abans dels ordes menors) i episcopat, si bé ni els ordes menors ni el subdiaconat es conferixen per mitjà del sagrament de l'Orde, sinó simplement per un acte de potestat eclesiàstica. El papa Pau VI va abolir els ordes menors, reemplaçant-les per diversos ministeris, i deixant entre les ordes només els tres graus del sagrament (diaconat, presbiterat i episcopat) com s'ha descrit més amunt. Actualment s'ingressa en el clero per mitjà de l'ordenació diaconal.
