Afusellaments de Deredia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 19:
Amb la resta dels seus recursos va iniciar l'atac per les quatre portes de la ciutat. Els afins a la seva causa, que esperava l'ajudessin des de l'interior de la ciutat aparentment no existien, perquè els carlistes no van rebre cap ajuda de la seva part. L'atac carlista va fracassar, havent de retrocedir amb grans baixes (un text contemporani afirmava: "s'ha donat sepultura a uns quaranta cadàvers facciosos".
El militar i escriptor [[Charles Henningsen]], que acompanyava Zumalacárregui, afirma que en el fracassat intent de prendre [[Gasteiz]], els carlins deixaren enrere 30 homes, els quals foren afusellats pels "urbanos" que defensaven el poble.<ref>{{
| títol= Zumalacárregui. Campaña de doce meses por las provincias vascongadas y Navarra
| cognom=Henningsen
| nom=Charles
| cognom2=
| nom2=
| editorial=Espasa-Calpe, S.A.
| lloc= Buenos Aires (Argentina)
| any=1947
| isbn =
}} </ref> Segons ell, els posteriors afusellaments de Deredia van ser en represàlia pels morts de Gasteiz.
== Els afusellaments ==
Linha 33 ⟶ 43:
== Fets posteriors ==
En la seva carrera al comandament de les tropes carlines, Zumalacárregui va continuar emprant aquestes tàctiques de terror. Així, va cremar les esglésies en les quals s'havien refugiat els defensors de [[Cenicero (la Rioja)|
== Referències ==
<references />
== Bibliografia ==
*Bacon, John Francis (1973). Historia de la revolución de las provincias vascongadas y Navarra. Traducido por Víctor Luis de Gaminde. Andoáin: Editorial Txertoa. <nowiki>ISBN 84-7148-010-7</nowiki>.
*Pirala Criado, Antonio (1889). Historia de la guerra civil y de los partidos liberal y carlista; corregida y aumentada con la historia de la regencia de Espartero 1 (3ª edición). Madrid: Imprenta, Litografía y Casa Editorial de Felipe González Rojas.
| |||