Diferència entre revisions de la pàgina «Edat mitjana de Catalunya»

Es desfà la revisió 17973554 de Ethra2016 (Discussió)
(link a document de 1243. Fronteres entre Catalunya i Arago)
(Es desfà la revisió 17973554 de Ethra2016 (Discussió))
{{principal|Corona d'Aragó}}
[[Fitxer:Aragonese_Empire.PNG|300px|right|thumb|Màxima extensió de la [[Corona d'Aragó]].]]
[[Fitxer:Quia super limitibus Cathalonie et Aragonum.jpg|Quia super limitibus Cathalonie et Aragonum, document oficial de 1243 on Jaume I deixa clares les delimitacions territorials entre el Aragó y Catalunya.]]
'''Corona d'Aragó''' (en [[aragonès]]: ''Corona d'Aragón'', en [[llatí]]: ''Corona Aragonum''; coneguda també per [[#Denominacions del conjunt territorial|altres denominacions]]) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del [[rei d'Aragó]]<ref>[http://books.google.cat/books?id=b44fRo7VnkwC&pg=PA161&dq=corona+d'arag%C3%B3+rei+d'arag%C3%B3+comte+de+barcelona&hl=ca&sa=X&ei=mK2mUKOzDauT0QXu34CYBA&ved=0CEIQ6AEwBw#v=onepage&q=corona%20d'arag%C3%B3%20rei%20d'arag%C3%B3%20comte%20de%20barcelona&f=false Història de Catalunya], Ferran Soldevila i Zubiburu., Editorial Alpha, 1963, pp. 160-165 </ref> des del [[1162]] i fins al [[1715]]. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel [[regne d'Aragó]] i el [[comtat de Barcelona]], i malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren d'altres territoris, el conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona restà sempre unit. El seu naixement és fruit de la [[unió dinàstica]] sorgida del matrimoni entre el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer IV]] i la reina [[Peronella d'Aragó]] el [[1137]], que donaren en herència els seus territoris i títols al seu fill i successor comú, [[Alfons el Cast]], primer rei d'Aragó i comte de Barcelona ([[1162]]-[[1164]]). L'estructuració política del conjunt territorial transcendí la unió dinàstica inicial i s'organitzà com una [[Federació|federació d'estats]] medievals ([[1319]]) respectant les singularitats de cada territori i desenvolupant-hi una estructura política equivalent i similiar entre si: [[Corts d'Aragó |Corts]], [[Generalitat]]s i [[Constitucions]], coordinant la política exterior conjunta i convergint la diversitat dels estats en la figura unitària dels sobirans del [[Casal d'Aragó]]<ref name="ferransoldevila">[[Ferran Soldevila]]: [http://books.google.cat/books?id=RuRpE4cN-loC&lpg=PA158&ots=AGDhnFMGfe&dq=sant%20sepulcre%20patriarca%20guillem&hl=ca&pg=PA161#v=onepage&q=&f=false Història de Catalunya, Volum 1, cap. VII], pàg. 161 {{Citació|El Casal de Barcelona fou designat, àdhuc pels catalans mateixos, amb el nom de Casal d'Aragó}}</ref> del llinatge dels comtes de Barcelona,<ref> [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/jlv/01593185213472861890035/ima0043.htm Llibre dels feyts de Jaume I]: ''«Car uostre linyatge el Comte de Barçalona per nom, ha feyt aquest nostre linyatge»''</ref><ref>[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/jlv/02460620111138506322202/bc0156_0001_l.jpg La Crònica de Bernat Desclot] ''«los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona»''</ref><ref>{{ref-web | url = http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/12707299825606051109435/ima0056.htm| títol = Croniques de totes les naçions quis poblaren en Espanya e en apres dels Reys d'Arago... e dels comtes de Barchinona}} ''«E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona»''</ref><ref>El rei [[Pere el Cerimoniós]], l'any 1385, manà posar escuts barrats a les tombes del comte [[Ramon Berenguer II]], del qui diu que ''"per Gràcia de Déu nos descendim de línia recta"'' (agnatícia)''«ex cuius stirpe nos per Dei gratiam sumus recto ordine descendentes»'', i de la comtessa Ermessenda. ACA, C, r. 988, f. 165.</ref> la corona i el títol principal dels quals era el de ser [[rei d'Aragó|reis d'Aragó]].<ref name="Ordinacions">[[Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago]]{{Citació|On con los reys Darago sien estrets de reebre lo dit sant sagrament de unccio en la ciutat de Ceragoça la qual es cap del '''regne Darago lo qual regne es títol e nom nostre principal''': covinent cosa es e rahonable que axi mateix en aquella los reys Darago reeben la corona e les altres insignies reyals axi con veem quels emperadors prenen en Roma la principal corona la qual ciutat es cap de lur imperi|Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, Vol. 5; pàg 271; [[Pròsper de Bofarull i Mascaró]]}}</ref> La mort sense hereu de [[Martí l'Humà]] ([[1410]]) suposà l'extinció del llinatge dels comtes de Barcelona i l'adveniment de la [[Dinastia Trastàmara]] a la Casa reial d'Aragó.
 
42

modificacions