Arxiver: diferència entre les revisions

17 octets eliminats ,  fa 5 anys
Canvis menors, neteja, replaced: de E → d'E, de A → d'A (17), desde → des de AWB
(→‎Història: correcció)
(Canvis menors, neteja, replaced: de E → d'E, de A → d'A (17), desde → des de AWB)
[[Fitxer:Archivist Survey.jpg|rightdreta|thumb|Arxivera treballant.]]
Un '''arxiver''' és la persona que té un [[arxiu]] a càrrec seu o serveix com a tècnic en aquest.<ref>Diccionari de l'Enciclopedia Catalana i Diccionario de la Real Academia de la Lengua Española</ref> En la seva accepció moderna, l'arxiver és un professional amb titulació universitària superior que defineix, implanta i manté el [[sistema de gestió documental]] i de gestió d'un arxiu per tal d'organitzar i custodiar els documents, amb la finalitat de facilitar-ne l'accés i la consulta.<ref>Codi deontològic dels arxivers catalans. Associació d'Arxivers de Catalunya</ref>
 
== Història ==
L'origen de la professió d'arxiver es remunta a l'aparició de l'escriptura, a mitjans del quart mil·lenni a.d.c.<ref>CRUZ MUNDET, José Ramón. Qué es un archivero. Gijón: Trea, 2009 p.2</ref> L'escriptura va sorgir davant la necessitat de registrar dades, pactes, situacions i en medis permanents. L'escriptura es trobava en mans d'una elit. Des de les monarquies sorgides en l'Àsia anterior fins al Baix Imperi romà, passant per les civilitzacions egípcies i grega es té la constància de l'existència d'arxius (reals, dels temples, fins i tot bancaris). Es tenen notícies en aquesta època de personatges encarregats dels arxius, però més aviat com una funció inherent a altres càrrecs. Tot i això es podria parlar d'una activitat conscient, sistemàtica i basada en un coneixement i una concepció de l'ordre específic i qui exercia aquesta magistratura ho feia des de la base d'un coneixement que podríem qualificar d'expert. Aíxí a l'Atenes clàssica el responsable dels arxius de l'Estat era l'Areòpag, i més tard l'Epistata. Al món romà, els responsables van ser els [[qüestor|qüestors]]s i, posteriorment, els prefectes.<ref>FAVIER, Jean. Les archives. (1958) p.10-12</ref> Al món clàssic els treballs arxivístics eren efectuats per esclaus públics qualificats, la situació dels quals eren relativament envejable.
 
A l'Alta Edat Mitjana, amb la caiguda del món romà, l'escriptura i el document escrit perden importància i es releguen sobretot a l'àmbit eclesiàstic. Així, la Regla de sant Benet inclou el treball arxivístic com una de les activitats dels monjos. A la Baixa Edat Mitjana, amb el desenvolupament urbà i de les activitats econòmiques i socials, s'inicia una creixent complexitat administrativa. Llavors el document va prendre més importància i es van començar a formar els primers arxius sota la responsabilitat d'arxivers. L'any 1346 el rei Pere el Cerimoniós va nomenar Pere Passeya (1346-1348) com a arxiver, un dels primers arxivers amb aquest nom, de l'"Arxiu Reial de Barcelona" (més tard "[[Arxiu de la Corona d'Aragó]]").
 
== Funcions i tasques==
Avui en dia la funció dels arxius i els arxivers és cada vegada més complexa i extensa. Però fins a la dècada dels 80 la funció arxivística es limitava als grans dipòsits d'arxius de grans administracions, l'Església i certes empreses, amb competències només sobre els documents històrics. Els arxius rebien les transferències i les seves funcions principals eren la conservació i la custòdia dels [[Fons documental |fons]] històrics, la seva [[Classificació arxivística|classificació]] i [[Descripció arxivística|descripció]], i l'organització dels serveis d'atenció als usuaris (sobretot historiadors). El personal que s'ocupava dels arxius provenia majoritàriament de la facultat de lletres, especialment dels estudis d'història, i els coneixements específics d'arxivística s'adquirien amb la pràctica del dia a dia en l'organització de l'arxiu.<ref name="nomdelareferencia"> MAURI, Alfred; PERPINYÀ, Remei. Estudiar archivística: dónde y por qué. (2008) p.31</ref>
 
Actualment la realitat és ben diferent. La modernització de la societat ha comportat una modernització dels arxius, que han ampliat el seu camp d'acció i han incorporat noves funcions. L'arxiver s'ocupa avui d'una gran varietat d'arxius, organitza els documents des que es generen, s'ocupa de documents fixats en qualsevol suport i format, aplica tècniques d'avaluació per determinar la conservació o destrucció dels documents i satisfà les demandes d'una gran varietat d'usuaris.<ref name="nomdelareferencia" />
 
Segons el [[Deontologia arxivística|codi deontològic]] dels arxivers catalans: “''Els arxivers tenen com a funció social assegurar i possibilitar la utilització dels documents d'arxiu, i de la informació que contenen, amb finalitats jurídiques, administratives, informatives, culturals i científiques. D'aquesta manera, els arxivers contribueixen a millorar el funcionament de les organitzacions, a salvaguardar els drets i els deures de les persones que contenen els documents, a preservar la memòria col·lectiva i a fer possible la recerca científica i la difusió de la cultura.''”<ref>Codi deontológic dels arxivers catalans. Associació d'Arxivers de Catalunya</ref>
 
Sempre l'objectiu últim de l'arxiver ha de ser fer útils per al seu ús els documents a càrrec seu.<ref>CRUZ MUNDET, José Ramón. Manual de archivística. (1994) p.94</ref> El professional de l'arxiu té, a més, un compromís ètic amb la societat en la preservació dels documents i l'accés a aquests, garantint la transparència administrativa i facilitant a la societat el dret a la informació.
 
== Perfil professional ==
El perfil del professional de l'arxivística ha de ser ampli i polivalent per a respondre a una gran pluralitat d'interessos i en el context d'organitzacions de dimensions i objectius ben diferents. La major part dels arxius de Catalunya són de tipus corporatiu amb un únic arxiver al davant, que fa alhora les funcions de director d'arxiu i de tècnic arxiver. No obstant això, existeixen moltes institucions d'arxiu que tracten gran quantitat de documents i per tant que requereixen més personal.<ref>MAURI, Alfred; PERPINYÀ, Remei. Estudiar archivística: dónde y por qué. (2008) p.47</ref>
 
En aquest sentit la majoria d'autors defensen que cal superar la visió unipersonal del servei d'arxiu i avançar en la línia de diversificar el perfil professional dels arxivers segons la funció: Director, tècnics superiors arxivers, tècnics superiors especialistes, tècnics mitjans generalistes i, a un altre nivell, administratius, auxiliars i subalterns.<ref name="segona"> AlBERCH I FUGUERAS, Ramon. Els arxius, entre la memòria històrica i la societat del coneixement (2002) p.23-25</ref>
 
Segons Ramon Alberch<ref name="segona" /> s'haurien de formar arxivers generalistes amb una base cultural, teòrica i pràctica àmplia, i posteriorment, dotar-los d'una formació especialitzada segons el tipus d'arxiu, fons o suport.
 
=== El futur de la professió ===
El futur de la professió està en la participació dels arxivers en l'estructura dels sistemes d'informació. Han de fer-se un lloc dintre de la societat de la informació. El repte dels arxivers és principalment dissenyar i aplicar sistemes de gestió documental que contribueixin a l'eficàcia i l'eficiència de les organitzacions.
 
Segons José Ramón Cruz Mundet<ref>CRUZ MUNDET, José Ramón. Manual de archivística. (1994) p.45-46</ref> hi ha diversos punts a tenir en compte pel que fa al futur de l'arxiver:
 
== Formació ==
La primera formació amb un tractament arxivístic va ser a la Universitat de Magúncia (Alemanya) a finals del s.XVIII. Més endavant es varen anar creant escoles arxivístiques amb un perfil historicojurídic, com per exemple l'[[École des Chartes]] (1821) a París. Podríem parlar d'aquest període com una primera etapa que aniria desdedes de 1821 fins a 1974 durant la qual s'esdevingué una transició d'una erudició històrica a la gestió de la formació.
 
La segona etapa s'inicia el 1974 fins al 1989 en el moment en què es va produir el moviment per l'harmonització de les formacions. Aquest moviment va ser impulsat per 3 associacions professionals: CIA, IFLA i FID. Tenien la voluntat de promoure un ús més racional dels recursos humans i econòmics en la formació en biblioteconomia, arxivística i ciències de la informació.
El perfil actual del professional del sector es vincula a una titulació superior universitària —en general, història, pel perfil demanat als arxius històrics— i a una especialització adquirida en cursos de postgrau organitzats per la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Carlos III de Madrid, la Universitat Internacional d'Andalusia, i la Universitat de Sevilla.
 
A Catalunya l'any 1987, l'[[Associació d'Arxivers de Catalunya]] va elaborar un manifest que encapçalava un moviment de defensa d'una llicenciatura arxivística amb el lema “Per uns estudis universitaris d'arxivística a l'Estat Espanyol” (1991). Aquest moviment va generar tota una sèrie de jornades, debats i estudis.
 
A finals dels anys 1980-1990 varen aparèixer els primers mestratges en arxivística: a la [[Universitat Autònoma de Barcelona]] (1989), en la Universitat de Sevilla (1995) i a la Universitat Carlos III de Madrid (2000). Aquesta formació anava encaminada a omplir l'absència d'una titulació específica. Cal destacar que la Universitat Autònoma de Barcelona (amb l'impuls de l'Associació d'Arxivers de Catalunya) va ser la primera universitat de l'estat en crear la seqüència formativa en arxivística més àmplia i complex. La Universitat Autònoma l'any 2001 va aprovar la proposta de crear l'"[[Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents]]” i a la vegada implantar un "Màster d'Arxivística i Gestió de Documents". També es realitzen cursos de formació continuada a més de fer un servei de consultoria i recerca en l'àmbit arxivístic.
 
===Associacions professionals===
A més, tant a Espanya com a tots els altres països trobem nombroses associacions professionals que mantenen una gran activitat, treballant pel reconeixement del treball dels arxivers, i fomentant la relació entre aquests. La primera associació professional va ser l'holandesa creada el 1891. Posteriorment es crearen les franceses, suïsses i nord-americanes.
 
A Espanya fins a la dècada dels anys vuitanta gairebé l'única associació que englobava els arxivers era la l'[[ANABAD]] (''Asociación de Archiveros, Bibliotecarios, Arqueólogos, Museólogos y Documentalistas''), apareguda el 1949. Des de llavors, junt amb l'emergència dels arxius i del sector arxivístic dins el context de democratització de la vida pública, les associacions s'han multiplicat.<ref>VV.AA. Manual d'Arxivistica i Gestió Documental (2009) p 518</ref>
 
===Relació de les associacions professionals a Espanya===
**Asociación de Archiveros, Bibliotecarios, Arqueólogos, Museólogos y Documentalistas (ANABAD) (1950) Compta amb cinc organitzacions territorials: Aragón, Castilla – La Mancha, Galicia, La Rioja i Múrcia.
**Federación Española de Sociedades de Archivística, Biblioteconomía, Documentación y Museística (FESABID) (1988)
** [[Arxivers sense Fronteres]] (AsF) (1998)
**Coordinadora de Asociaciones de Archiveros (1998)
* '''Sectorials'''
**Archiveros Españoles en la Función Pública (AEFP) (2007)
* '''Territorials'''
** [[Associació d'Arxivers de Catalunya]] (AAC) (1985)
**Asociación de Bibliotecarios, Archiveros, Documentalistas y Museólogos de Extremadura (ABADMEX)
**Asociación Vasca de Profesionales de Archivos, Bibliotecas y Centros de Documentación (ALDEE) (1990)
* A la [[Corona de Castella]] el primer arxiver fou Diego de Ayala designat arxiver el [[1561]] del recent creat [[Arxiu de Simancas]]. Tenia l'obligació de viure permanentment a l'arxiu.
 
== Referències ==
{{Referències|2}}
 
401.076

modificacions