Sant Joan Baptista de Perpinyà: diferència entre les revisions

El pla inicial era d'una església de tres naus, transsepte i una capçalera amb tres absis, amb capelles als costats. Les obres s'interromperen al cap de vint anys d'haver començat, sense haver enllestit més que l'absidiola sud de la capçalera. La fi del regne, el 1344, i la [[pesta negra]] n'aturaren la construcció. Fins a l'episcopat de [[Jerónimo de Ocón]], al començament del segle XV, no es va reprendre. El mestre d'obres va ser llavors el mallorquí [[Guillem Sagrera]], el [[1416]], que hi continuà fins que tornà a Mallorca el [[1422]].

[[Fitxer:Photo panoramique de la cathédrale de perpignan.jpg|center|Interior de la catedral de Sant Joan, amb les pintures murals de Jacques Pauthe (1866-1874)]]

El 1436, [[Galceran Albert]], nou bisbe, canvià el projecte de Sagrera: la construcció es reduiria a una sola nau, de 18 m d'ample i 26 d'alt, amb capelles laterals entre els contraforts. Així s'abaratien els costos i es reduïa el temps de construcció. En aquests obres l'antiga capella independent de Sant Benet fou englobada entre les capelles de la part meridional de l'església.