Sant Joan Baptista de Perpinyà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 73:
Tot i que l'església de Sant Joan Baptista de Perpinyà està documentada des del [[927]]<ref>Puig 2008.</ref>, el temple actual es construí entre [[1324]] i [[1509]], al costat de l'església anterior dedicada, la de [[Sant Joan Vell de Perpinyà|Sant Joan Vell]], que data dels segles XII-XIII (consagrada de nou el [[1246]], cosa que dóna fe d'una nova construcció d'aquesta església), conservada al costat nord de la catedral actual. La parròquia de Perpinyà havia estat creada a ran de la seva primera consagració documentada, l'any 1025, mentre que el [[1102]] el comte [[Guislabert II de Rosselló]] la va convertir en seu d'una comunitat de 14 canonges agustinians adscrits a sant [[Joan Baptista]], seguint un corrent del [[segle XI]] de creació de col·legiates relacionat amb la [[Reforma gregoriana]] en llocs que fan d'eix comercial i humà i que estan experimentant un creixement i desenvolupament important. Alhora, aquest fet dóna testimoni de la voluntat del comte de desenvolupar, promoure i impulsar la capital rossellonesa.
Des del [[1230]] era unida a la seu episcopal d'[[Bisbat d'Elna|Elna]]: aquell any el [[Bisbat d'Elna|bisbe d'Elna]] declara Sant Joan Baptista de Perpinyà ''Capella major'' del bisbat, i hi associa la seu episcopal al capítol de canonges de l'església de Samt Joan Baptista. Just després, el 1244, emergeix una nova parròquia perpinyanenca, la de [[Sant Jaume del Puig|Sant Jaume]], inicialment dedicada a [[Sant Jaume]] i [[Sant Lluc]], i al llarg del segle següent es creen les de [[Santa Maria la Real (Perpinyà)|Santa Maria la Real]] i [[Sant Mateu de Perpinyà|Sant Mateu]]; amb aquestes noves parròquies, es referma el paper de Sant Joan Baptista com a capella major del bisbat i deixa veure que s'ha fet el primer pas per a la seva posterior conversió en catedral (de fet, cocatedral, ja que l'església d'[[Elna]] ha mantingut sempre el seu caràcter catedralici). El 1324, quan la ciutat de Perpinyà va ser capital del [[Regne de Mallorca]], el rei [[Sanç I de Mallorca|Sanç]] començà a bastir el nou edifici amb la intenció de convertir-lo en la futura seu de la diòcesi.
El pla inicial era d'una església de tres naus, transsepte i una capçalera amb tres absis, amb capelles als costats. Les obres s'interromperen al cap de vint anys d'haver començat, sense haver enllestit més que l'absidiola sud de la capçalera. La fi del regne, el 1344, i la [[pesta negra]] n'aturaren la construcció. Fins a l'episcopat de [[Jerónimo de Ocón]], al començament del segle XV, no es va reprendre. El mestre d'obres va ser llavors el mallorquí [[Guillem Sagrera]], el [[1416]], que hi continuà fins que tornà a Mallorca el [[1422]].
| |||