Suïssa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Canvis menors, neteja, replaced: s'usa → es fa servir , des del segle → d'ençà el segle AWB |
|||
Línia 39:
|notes_al_peu = <references group="nb"/>
}}
'''Suïssa''' (en [[alemany]]: ''die Schweiz''; en [[francès]]: ''la Suisse''; en [[italià]]: ''Svizzera''; en [[romanx]]: ''Svizra''; en [[llatí]]: ''Helvetia''), oficialment la '''Confederació Suïssa''' (en [[alemany]]: ''Schweizerische Eidgenossenschaft''; en [[francès]]: ''Confédération Suisse''; en [[italià]]: ''Confederazione Svizzera''; en [[romanx]]: ''Confederaziun svizra'') en [[llatí]] '''Confœderatio Helvetica''', és un [[Estats alpins|Estat alpí]] sense accés al mar localitzat a [[Europa central]], i amb una superfície de 41.285
Limita amb [[Alemanya]], [[França]], [[Itàlia]], [[Àustria]] i [[Liechtenstein]]. Ha tingut una llarga història de neutralitat—no ha estat en guerra des de [[1815]]—i és seu de moltes organitzacions internacionals, com ara la [[Creu Roja]], l'[[Organització Mundial de Comerç]] i les oficines europees de l'[[ONU]]. Suïssa és un estat multilingüe; quatre són les llengües oficials: [[alemany]], [[francès]], [[italià]] i [[romanx]]. Suïssa s'establí l'[[1 d'agost]] de [[1291]] i en aquesta data se celebra cada any la festa nacional.
== Toponímia ==
El nom de "Suïssa" prové del nom de la localitat de [[Schwyz (municipi)|Schwyz]], de la qual es té constància des del [[972]] del poble de ''Suittes'', i potser relacionat amb la paraula del vell alt alemany ''suedan'', "cremar". El nom s'estengué per referir-se a l'àrea dominada per Schwyz (el cantó de Schywz) i després per referir-se a l'[[Antiga Confederació Suïssa]].
Suïssa és coneguda com la ''Confederació Suïssa'' des de [[1803]]. Aquesta designació, tanmateix, fou utilitzada per primera vegada en alemany, en un document que data de la [[guerra dels trenta anys]].<ref>[http://www.hls-dhs-dss.ch/textes/f/F9826.php Confédération suisse] DHS. Data d'accés: 23 de juny, 2008</ref> No esdevingué d'ús comú sinó fins al [[segle XVIII]], tot i que no era ni oficial ni única, ja que les designacions "Cos helvètic" (''Corps helvétique''), ''Magna Liga'', ''Ligues'' i Helvètia també s'utilitzaven.<ref>[http://www.hls-dhs-dss.ch/textes/f/F9824.php Corps helvétique]. DHS. Data d'accés: 23 de juny, 2008</ref> La designació ''Confederació Suïssa'' no es troba en l'[[Acta de Mediació]] de 1803, tot i que [[Napoleó Bonaparte]] portà el títol de "Mediador de la Confederació Suïssa" en aquella ocasió. La primera vegada que se'n fa ús, de manera legal, és en l'article 15é del [[pacte federal de 1815]].
El nom oficial, en llatí, ''Confœderatio Helvetica'' fa referència a [[Helvètia]], nom que designava la regió d'Europa central entre els [[Alps]] i la [[Serralada del Jura]], que correspon a la regió occidental de l'actual Süissa. El nom, al seu torn, prové del grup [[celtes|celta]] ''Helvetiï'' que hi immigraren des del sud d'Alemanya fins a enfrontar-se als romans. Els romans els expulsaren al territori actual de Suïssa i fundaren la província d'Helvètia el 15 dC.
== Geografia física ==
[[Fitxer:Matterhorn Riffelsee 2005-06-11.jpg|thumb|upright|
El paisatge suís està caracteritzat pels [[Alps]], una alta cadena muntanyosa que discorre a través de la zona central i sud del país. Entre els alts pics dels Alps Suïssos destaca el Pic Dufour, que assoleix els 4.634 metres per sobre del nivell del mar. Al Pic Dufour es troben nombroses valls, algunes fins i tot amb glaceres. D'aquest lloc emergeixen alguns dels rius principals d'Europa, entre ells el [[Rin]], el [[Roine]], l'[[Inn (riu)|Inn]], i l'[[Udolara]] o [[Riu Ticino|Ticino]], i aquests arriben fins a alguns llacs, com per exemple el [[Llac Leman]], el [[Llac de Zuric]], el [[Llac de Neuchâtel|Llac Neuchâtel]], el [[Llac de Constança]] i el llac Verbà al [[cantó de Ticino]]. La part del nord de Suïssa, la més poblada, és més oberta, però encara és mitjanament muntanyosa.
Línia 63:
Amb origen en el terme llatí "''confederatio''", el concepte de [[federació|federalisme]] té com a finalitat la unió d'ens estatals equiparables, la sobirania de la qual ha de quedar garantida per aquesta. El federalisme suís es caracteritza pel seu interès a mantenir l'autonomia dels Cantons, la qual cosa suposa un principi del quefer polític del país: prendre el nombre més gran possible de decisions de forma descentralitzada.
La [[constitució federal de Suïssa]], aprovada el [[18 d'abril]], [[1999]] és la tercera i actual constitució federal de la Confederació. Estableix la Confederació com a república federal de 26 cantons, i inclou una sèrie de drets individuals i populars, com ara el dret al [[referèndum]] popular per aprovar les lleis federals i les esmenes constitucionals, i descriu les responsabilitats dels cantons i del govern de la Confederació.
El Parlament Suís està format per dues cambres:
Línia 73:
[[Fitxer:Bundesrat der Schweiz 2013.jpg|thumb|El [[consell Federal Suís]] i el [[canceller federal de Suïssa]], el 2013]]
El [[Consell Federal Suís]] és el govern federal suís, que ostenta el [[poder executiu]] i dirigeix l'administració federal suïssa, com a [[cap d'Estat]] col·lectiu. És un cos col·legial integrat per set membres, electes per un mandat de quatre anys per l'Assemblea Federal. El [[President de la Confederació Suïssa]] és elegit per l'Assemblea d'entre els set membres del Consell, tradicionalment de manera rotatòria, per un període d'un any. Tanmateix és considerat un ''[[primus inter pares]]'', amb cap poder addicional que no pas la resta dels seus companys.
La [[Suprema Cort Federal de Suïssa]], màxim cos de la [[judicatura]], està integrat per jutges electes per l'Assemblea General per un període de sis anys.
=== Democràcia directa ===
Els ciutadans suïssos són subjectes a tres jurisdiccions legals: la comuna, el cantó i el nivell federal. Des de la constitució de 1848, i confirmat per la constitució de 1999, hi existeix un sistema de [[democràcia directa]]. Els instruments de la democràcia directa, a nivell federal, es coneixen com a "drets cívics" (''Volksrechte'' o ''droits civiques''), i inclouen el dret a sotmetre una "iniciativa constitucional" i el dret a fer un [[referèndum]]. Per mitjà del referèndum, un grup de ciutadans poden rebutjar una llei que ha estat aprovada pel parlament; si aconsegueixen 50.000 signatures en contra de la llei en 100 dies. En el referèndum, els votants decideixen, per [[majoria simple]] si accepten o rebutgen la llei. Vuit cantons junts també poden convocar un referèndum.
De manera similar, una "iniciativa constitucional" permet als ciutadans de proposar una esmena constitucional per mitjà del vot nacional, si aconsegueixen 100.000 signatures en 18 mesos. Les esmenes constitucionals, ja sigui introduïdes per una iniciativa ciutadana, o pel parlament mateix, han de ser acceptades per [[majoria doble]], és a dir, per mitjà del vot popular a nivell confederal i en cadascú dels cantons.
Línia 84:
=== Subdivisió administrativa ===
[[Fitxer:Karte Kantone der Schweiz farbig 1996.png|
La Confederació Helvètica és composta de 26 [[Cantons de Suïssa|cantons]]:
{|
Línia 131:
== Geografia humana i societat ==
=== Demografia ===
El gener del 2008, la Suïssa tenia una població estimada de 7,5 milions d'habitants dels quals 1,6 milions eren estrangers. Després d'un decenni d'estancament poblacional, la població del país ha reprès la seva tendència ascendent, malgrat tenir una de les taxes de fecunditat més baixes d'Europa i una tendència negativa. El creixement, per tant, s'ha degut principalment a l'arribada dels estrangers.
El [[Demografia de Suïssa|creixement de la població suïssa]] entre el 2005 i el 2005 haurà de ser del 0,4%; la [[taxa de fecunditat]] s'ha previst, pel mateix període, a 1,42 nens per dona. La [[mortalitat]] infantil serà de 4,1 per cada 1.000 habitants, i s'espera que l'[[esperança de vida]] sigui de 81,7 anys i la [[població urbana]] de 75,2% pel mateix període. El nombre de doctors per cada mil habitants és de 3,9. El 15,8% de la població és menor dels 14 anys, el 68,2% entre els 15 i el 64, i el 16% és major dels 65.<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/sz.html People]. Switzerland. CIA Factbook. Data d'accés: 1 de juliol, 2008</ref>
Línia 142:
La major part dels suïssos parlen més d'una llengua. La llengua més parlada és l'[[alemany]]; 17 cantons<ref name=semicantons>Els semicantons són considerats com a cantons en aquesta xifra.</ref> dels 26 són unilingües en alemany i tenen l'[[alemany]] com a llengua oficial, 2 més són oficialment bilingües amb el [[francès]] i un més (els [[Grisons]]) amb el [[romanx]] i l'[[italià]]. La població de parla alemanya parla, generalment, un dels nombrosos dialectes [[alemany suís|alemanys suïssos]] o ''Schwyzerdütsch'', els quals tenen un gran valor social en els centres urbans. L'ús de l'alemany estàndard, el ''Hochdeutsch'' o el "bon alemany" només es limita a les situacions formals. En l'àmbit escolar, per tal d'elevar el nivell de l'alemany dels estudiants que generalment prefereixen parlar el dialecte, molts cantons han imposat l'ús sistemàtic del ''Hochdeutsch'' i els professors s'expressen exclusivament en aquesta llengua.
El francès es parla a l'oest del país, una regió coneguda com la ''Suïsse romande''. Quatre cantons són unilingües en francès (cantons de [[cantó de Ginebra|Ginebra]], [[cantó de Jura|Jura]], [[cantó de Neuchâtel|Neuchâtel]] i [[Vaud]]), tres són oficialment bilingües en francès i alemany (cantons de [[cantó de Berna|Berna]], [[cantó de Friburg|Friburg]]/Freiburg, [[Valais]]/Wallis). Es parlen dialectes a nivell local, especialment a Valais i Friburg, però han gairebé desaparegut de l'ús quotidià.
L'italià és parlat al cantó de [[Cantó de Ticino|Ticino]] i a algunes valls meridionals dels [[Grisons]]. L'ús del dialecte local, agermanat amb els dialectes llombards, encara és d'ús comú i hi existeix una [[diglòssia]] entre el [[llombard]] i l'italià. També s'hi parla l'arpità o [[francoprovençal]].
Línia 156:
[[Fitxer:Karte Religionen der Schweiz 2013.04.14.png|thumb|Religió (2013)]]
[[Fitxer:Sion notre dame.jpg|thumb|[[Notre Dame de Valère]] al cantó de [[Valais]]]]
Suïssa no té cap [[religió]] oficial d'Estat, tot i que la majoria dels cantons (amb excepció dels cantons de Ginebra i Neuchâtel) reconeixen alguna església oficialment, ja sigui l'[[Església Catòlica Romana]] o l'[[Església Suïssa Reformada]]. Aquestes esglésies, i en alguns cantons també l'[[Antiga Església Catòlica]] i les congregacions jueves reben finançament dels impostos dels adherents.<ref>[http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2004/35487.htm International Religious Freedom Report 2004 – Switzerland], U.S. Department of State.</ref> El [[cristianisme]] és la religió predominant de Suïssa, dividida entre les diverses denominacions [[protestantisme|protestants]] (42,5% de la població) i el [[catolicisme a Suïssa|catolicisme]] (41%). La immigració hi ha portat l'[[islam a Suïssa|islam]] (4,3%, predominantment [[Albània|albanesos]] de [[Kosovo]]) i el [[cristianisme ortodox]] (1,8%).<ref name="people">[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/sz.html CIA World Factbook section on Switzerland]</ref> Segons l'enquesta de l'eurobaròmetre del 2005, el 48 dels suïssos són [[teisme|teistes]], el 39% creuen en un "esperit o força de vida", el 9% són [[ateisme|ateus]] i el 4% [[agnosticisme|agnòstics]].{{pdf|[http://europa.eu.int/comm/public_opinion/archives/ebs/ebs_225_report_en.pdf Social values, Science and Technology]|1.64 [[Mebibyte|MiB]]<!-- application/pdf, 1722129 bytes -->}}
El país ha estat balancejat històricament entre catòlics i protestants, majoritaris segons la regió del país. Un cantó, [[Appenzell]], va ser dividit oficialment entre les seccions catòliques i protestants el [[1597]].<ref>{{ref-llibre|cognom = Reclus|nom = Élisée|enllaçautor = Élisée Reclus|títol = The Earth and Its Inhabitants| editorial = D. Appleton and Company |data=1881|lloc =|pàgines = 478|isbn = }}</ref> Les ciutats més grans (Berna, Zuric i Basilea), són predominantment protestants. El centre de Suïssa, així com el [[cantó de Ticino]], són tradicionalment catolics. La [[constitució de Suïssa]] de 1848, tot just després dels conflictes entre els cantons catòlics i protestants que va culminar amb el ''[[Sonderbundskrieg]]'', defineix el país com a [[estat consociacional]], i permet l'existència pacífica entre catòlics i protestants. El 1980, una iniciativa per a separar completament l'Església i l'Estat va ser rebutjada, amb només el 21,1% dels vots a favor.
=== Costums ===
Línia 165:
== Història ==
{{Principal|Història de Suïssa}}
[[Fitxer:Grosse Scheidegg, polygonum.JPG|thumb|
=== Abans de la Confederació ===
Les tribus més antigues de l'àrea eren membres de les cultures de [[Hallstatt]] i [[La Tène]]. La cultura de La Tène es desenvolupà amb possibles influències de les civilitzacions [[Antiga Grècia|gregues]] i [[etrusc]]a. Un dels grups tribals més importants de la regió foren els [[helvecis]], dels quals es deriva el nom actual de la Confederació. El 15 aC, [[Tiberi]] I, destinat a ser el segon [[emperador romà]] i el seu germà, conqueriren els [[Alps]], integrant-los a l'[[imperi Romà]]. L'àrea ocupada pels helvecis al començament van formar part de la [[Gàl·lia]] Bèlgica i després de la província de la Germània Superior; la porció oriental de l'actual Suïssa fou integrada a la província romana de [[Rètia]].
Des del [[segle IV]], les seccions occidentals de l'actual Suïssa formaren part del territori dels reis dels [[Borgonya|borgonyons]]. Els [[alamans]] s'assentaren a Suïssa des del [[segle V]] dC, formant l'[[Alamània]], i hi imposaren llur llengua. La Suïssa moderna estava, per tant, dividia entre els regnes d'Alamània i Borgonya. La regió sencera passà a formar part de l'[[imperi Franc]] durant el [[segle VI]], després de la victòria de [[Clodoveu I]] sobre els [[alamans]], en la [[batalla de Tolbiac]] el 496.
El 561 el rei [[dinastia merovíngia|merovingi]] [[Gontrà]], el nét de Clodoveu, heretà el [[regne de Borgonya|regne franc de la Borgonya]], que s'estenia a l'est fins al [[Rin]]. A l'est, els alamans eren governats per un ducat sota l'[[imperi Carolingi]]. En aquest període, l'Imperi Carolingi començava a tripartir-se; els territoris se subdividiren en [[Nèustria]] a l'oest, [[Austràsia]] al nord-est i la [[Borgonya]]. Durant la resta del [[segle VI]] i a principis del [[segle VII]], les regions suïsses continuaren sota l'hegemonia franca.
Línia 181:
El 1353 els tres cantons originals s'uniren als cantons de [[Glarus]] i [[Zug (Suïssa)|Zug]] i les ciutats-estats de [[Lucerna]], [[Zuric]] i [[Berna]] per formar l'Antiga Confederació, de vuit estats que existí fins a la fi del [[segle XV]]. L'expansió permeté un increment en el poder i la riquesa de la federació. El 1460, la confederació controlava la major part del territori al sud i a l'oest del Rin fins als Alps i la serralada de Jura. La victòria suïssa en la [[Guerra de Suàbia]] assegurà la independència ''de facto'' del [[Sacre Imperi Romanogermànic]]<ref>(en anglès) Wilhelm Oechsli, ''[http://books.google.cat/books?id=R-08AAAAIAAJ&pg=PA297&dq=Treaty+of+Basel+(1499)&hl=ca&ei=p0nXS-LOJ-ajOPT2rccG&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q=1499&f=false History of Switzerland, 1499-1914]'', p.14</ref> mitjançant el [[tractat de Basilea (1499)|tractat de Basilea]].
L'Antiga Confederació suïssa adquirí una reputació d'invencibilitat durant aquest primers anys, però la seva expansió s'aturà el 1515, després de la derrota en la [[Batalla de Marignano]]. L'èxit de la [[Reforma Protestant|Reforma]] de [[Huldrych Zwingli|Zwingli]] en alguns cantons dugué a guerres internes entre el 1529 i el 1521 (''Kappeler Kriege''). No seria sinó fins a 1648, quan les guerres internes hagueren acabat que, sota el [[Tractat de Westfàlia]] que els Estats europeus reconegueren la independència suïssa de l'Imperi Romanogermànic així com la seva neutralitat.
Durant el començament de la [[Modernitat]], l'autoritarisme creixent de les famílies patrícies, i la crisi financera dugueren a la guerra dels pagesos suïssos el 1653. El conflicte entre els catòlics i protestants persistia, i la violència esclatà en les batalles de Villmergen el 1656 i 1712.
=== L'era napoleònica ===
El 1798, els exèrcits de la [[Revolució Francesa]] conqueriren Suïssa i hi imposaren una nova constitució de caràcter centralista que abolia els cantons. El nou règim, conegut com la [[República Helvètica]], fou molt impopular; imposat per un exèrcit estranger i destruint segles de tradició, Suïssa es convertia en un Estat satèl·lit de [[França]]. Quan la guerra entre França i els seus rivals esclatà, els exèrcits rus i austríac envaïren Suïssa. El 1803, [[Napoleó]] organitzà una reunió amb els líders polítics suïssos principals a París. Com a resultat, se signà l'[[Acta de Mediació]], que restaurà l'autonomia suïssa i establia una confederació de 19 cantons. Des de llavors, la política suïssa s'ha caracteritzat per un balanç entre la tradició d'autonomia dels cantons i la necessitat d'un govern central.
A Suïssa se li va garantir la seva independència amb el [[Tractat de París (1814)|Tractat de París]] de [[1814]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bozeman |nom=Adda B. |títol=Regional Conflicts Around Geneva: An Inquiry Into the Origin, Nature, and Implications of the Neutralized Zone of Savoy and of the Customs-free Zones of Gex and Upper Savoy |url= http://books.google.cat/books?id=ZZ6aAAAAIAAJ&pg=PA110&dq=paris+1814+switzerland+independence&hl=ca&sa=X&ei=xoxHUbemAcjJhAev24GIBw&ved=0CDQQ6AEwATgU#v=onepage&q=paris%201814%20switzerland%20independence&f=false |llengua=anglès | editorial=Stanford University Press |data=1949 |pàgines=110 |isbn=0804705127}}</ref> restablerta el 1815 pel [[Congrés de Viena]], en el
=== L'Estat federat ===
Després d'un període d'inestabilitat, hi esclatà una guerra civil entre els cantons catòlics i la majoria dels altres el 1847 (''Sonderbundskrieg''). La guerra, tanmateix, només durà un mes, i hi moriren menys de 1000 persones. Tot i ser molt petita en comparació amb altres guerres i revoltes europees del [[segle XIX]], la ''Sonderbundskrieg'' tingué un impacte important en la psicologia de la societat de Suïssa. Amb un sentiment renovat d'unitat i força, els cantons de tots els nivells econòmics i confessions religioses s'uniren. L'assemblea nacional es dividí en dues cambres, el Consell Suís d'Estats (la [[cambra alta]]) i el [[Consell Nacional de Suïssa]], (la [[cambra baixa]]). Així, tots els interessos de la confederació hi eren representats. Suïssa adoptà una constitució federal i l'ús de [[referèndum]]s (necessaris per a qualsevol esmena a la constitució) el [[1848]]. Aquesta constitució establia una autoritat central tot i permetre l'autonomia dels cantons en els afers locals. El 1850, el [[franc]] suís es convertí en l'única [[moneda]] del país. La constitució s'esmenà el 1874 per prendre a compte l'augment de la població i la [[Revolució Industrial]]. També establí el referèndum facultatiu per a aprovar les lleis a nivell federal, així com la responsabilitat federal de defensa, comerç i els afers legals. El 1891, la constitució es revisà per introduir-hi els elements de la [[democràcia directa]], un sistema únic fins a l'actualitat. Les millores econòmiques, polítiques i socials han caracteritzat la història suïssa
=== Història recent ===
[[Fitxer:ZurichNacht.jpg|thumb|L'actual ciutat de Zuric]]
Suïssa no fou envaïda en cap de les dues Guerres Mundials. El [[1920]] Suïssa s'uní a la [[Lliga de Nacions]]. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], els alemanys planejaren la invasió de Suïssa, però el país mai no fou atacat. Suïssa pogué romandre independent per mitjà de la dissuasió militar i algunes concessions econòmiques a [[Alemanya]]; altres esdeveniments durant la guerra retardaren la invasió. La premsa suïssa criticà vigorosament el [[Tercer Reich]]. Suïssa fou una base important per a l'[[espionatge]] de les dues bandes del conflicte i medià la comunicació entre elles.
Tot i així, el comerç fou aturat per ambdues bandes, els [[Aliats de la Segona Guerra Mundial]] i les [[potències de l'Eix]]. La cooperació econòmica i el crèdit al [[Tercer Reich]] variaren, dependent de la percepció d'una possible invasió, i la facilitat d'aconseguir nous socis comercials. Les concessions arribaren a un punt màxim després que una connexió ferroviària amb [[França]] fos danyada el [[1942]]: Suïssa estava així completament envoltada per l'Eix. Durant la guerra, Suïssa rebé 300.000 refugiats, 104.000 dels quals eren tropes estrangeres i 60.000 escapaven de la persecució dels [[nazis]]; 27.000 eren [[jueus]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Halbrook |nom=Stephen P. |títol=Target Switzerland: Swiss Armed Neutrality in World War II |url= http://books.google.cat/books?id=XcYWXPRpiuoC&pg=PA212&dq=27000+jews+switzerland+nazi&hl=ca&sa=X&ei=tE1XUaXRIYbA7Abf7IH4Bw&ved=0CDUQ6AEwAQ#v=onepage&q=27000%20jews%20switzerland%20nazi&f=false |llengua=anglès | editorial=Da Capo Press |data=2009 |pàgines=212 |isbn=0786751185}}</ref>
Les dones reberen el dret a votar en el primer cantó suís el 1959, i a [[El sufragi femení a Suïssa|nivell federal]] el [[1971]], i després de molta resistència, en l'últim cantó, [[Appenzell Inner-Rhoden]] el 1990. [[Elisabeth Copp]] es convertí en la primera dona del Consell Federal Suís, i la primera presidenta fou elegida el 1998. El [[2002]], Suïssa es convertí en membre ple de les [[Nacions Unides]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Calvert |nom=Peter |títol=Treaties and Alliances of the World |url= |llengua=anglès | editorial=John Harper Publishing |data=2002 |pàgines=23 |isbn=0953627896}}</ref> Suïssa és membre fundador de l'[[Àrea Europea de Lliure Comerç]], però no pas de la [[Unió Europea]]. El 2005, Suïssa s'uní al [[Tractat de Schengen]].
== Referències ==
Línia 221:
{{1000 Història i geografia}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Suissa}}
[[Categoria:Suïssa| ]]
|