Obre el menú principal

Canvis

Un senzill [[claustre]] d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]], iniciat el 1442 pels artistes Joan de Bar i Joan de Girard, i algunes arcades de l'anterior claustre romànic completen el conjunt.<ref name="patmapa"/> Entre l'església i el claustre trobem la capella dels Dolors (o del Santíssim), d'època barroca, amb cúpula i elements decoratius del tallista Josep Moretó, l'obra del qual (1710) fou continuada pel seu germà Jacint (1714). Estatja una notable talla de la Pietat, obra de [[Josep Viladomat i Massanas]].<ref name="patmapa"/>
 
Destaca sobre tot el conjunt escultòric que presideix l'absis major, anomenat el [[Davallament de laSant CreuJoan de les Abadesses|Davallament]], tallat el [[1250]] i considerat com una de les mostres més destacades del [[romànic català]].<ref name="patmapa"/> ElAquest [[retaule]]conjunt escultòric es coneix també amb el nom delde ''Santíssim Misteri'', ja que el [[1426]] es van trobar unes restes incorruptes a l'interior d'un [[reliquiari]] amagat en el cap de Crist. També cal assenyalar la tomba de [[Miró de Tagamanent]], mort a Sant Joan el [[12 de setembre]] de [[1161]] i al que es va venerar com beat en el monestir. Aquest sepulcre gòtic, del 1345, es restaurà el 1950. És obra d'un taller d'escultors especialitzat en la talla de l'alabastre que va tenir la seva base a Sant Joan de les Abadesses al segle XIV. Al mateix taller s'atribueixen altres obres conservades a l'església del monestir com el retaule de Santa Maria la Blanca, presidit per la imatge de la Mare de Déu (1343) i el reconstruït retaule de Sant Agustí.<ref name="patmapa"/>
 
A la façana dels Dolors hi ha diversos esgrafiats. Tota la superfície de la façana de la capella dels Dolors que dóna al passeig del Comte Guifré, és arrebossada amb esgrafiats. Degut al lloc humit i bac on es troba aquesta façana està molt malmesa i en força mal estat.<ref name="patmapa"/> Encara es pot veure que l'esgrafiat està format per diferents sanefes, una més ampla que està situada sota el teulat, alternant amb les finestres rodones; a sota una d'estreta i després alternant amb les finestres grosses els dibuixos dels esgrafiats ocupen molta superfície i sota de cada finestra hi ha un motiu d'estil diferent a tota la resta. A sota es torna a repetir la sanefa més estreta i després a tota la resta de la paret fins aproximadament un metre de terra hi ha un esgrafiat uniforme.<ref name="patmapa"/>
3.950

modificacions