Berenguer Sunifred: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
m bot: - l'església, per a que ell + l'església, perquè ell
Línia 9:
El 6 de juny del 1080 consta el [[Vescomte de Girona]] [[Ponç Guerau]] acordant un [[empenyorament]] de la meitat de la parròquia de ''Cerviano'' ([[Cervià de Ter]]?) per la que rebria dues cavalleries de terra (una hisenda per a mantenir dos cavallers armats) en territoris d'[[Espinelves]], [[Collsuspina]], [[Cabrera]], [[Congost]] i [[Orís]], a la [[plana de Vic]]. Satisfeu el vescomte l'empenyorament donant pas lliure al bisbe a les seves possessions de la torre de [[Vilagelans]] i el [[Castell de s'Avellana]], i a les seves fortaleses amb facultat de fer-hi la guerra a qui volgués amb excepció del Comte de Barcelona i el Vescomte prometé servir al bisbes amb les seves hosts i cavallers.
 
L'any 1080 consta Guillem Ramon, canonge de la Catedral de Vic i besnét de ''Sideredo'' senyor de [[Gurb]], donà formalment a l'església i capítol allò que havia concedit el seu besavi, que era [[Santa Maria de l'Estany]] a dues llegues de Vic. Tot i això retingué aquesta família les terres, boscos, parts i tot el que tenia a Sant Fèlix de [[Terrassola]], [[Oló]] i ''Rodós'' retenint-ho el canonge Ramon el domini en vida d'aquests llocs en terme de Santa Maria de l'Estany oferint pagar anualment una [[hemina]] de blat el dia de l'[[Assumpció]]. El bisbe amb acord del [[Capítol (catolicisme) |capítol]] el gratificà donant-li una casa dins de la ciutat de [[Vic]] i prop de l'església, per a queperquè ell i els seus successors la tinguessin en franc [[alou]]. Tot i l'acord el canonge no el respectà i retingué i usurpà els béns de l'església (les parròquies de [[Gurb]] i el [[Castell de Meda]]), essent excomunicat diversos cops en concilis. No produint l'efecte desitjat recorregué el bisbe Berenguer a la justícia del Comte de Barcelona [[Ramon Berenguer III]]. Aquest obligà a Guillem Bernat i al seu fill Bernat Guillem a restituir allò usurpat contra la voluntat de l'església i capítol, les esglésies de [[Gurb]], [[Sant Andreu]], [[Sant Cristòfol de Vespella]], [[església de Sant Bartomeu del Grau|Sant Bartomeu del Grau]] i Sant Julià de [[Sorba]], pertanyents a l'església. La concòrdia efectuada el 3 de setembre del 1080 donaren des de llavors la parròquia de [[Sorba]] al bisbe i capítol, retingueren les altres tres en vida del pare i el fill. Per a això oferí el pare mantenir durant la seva vida una llàntia que de dia i nit cremés davant l'altar de [[Catedral de Vic|Sant Pere]] i donar un cop a l'any una refecció el [[dia de Sant Andreu]], blat, vi, porc i vaca. El bisbe Berenguer els donà en feu el Castell de la Meda,<ref>Possiblement el lloc dit “Castell Sameda”, avui dia sobre el [[Puig dels Jueus]], al terme municipal de [[Sant Sadurní d'Osormort]], Osona</ref> rendint-li aquests homenatge.
 
Sobre el [[Castell de Voltregà]] també hi hagué una certa disputa, quedant per un temps, a mans de Pere Amat de Manlleu, donant al bisbe la potestat d'entrar i sortir d'aquell castell, amb la reserva per a Pere Amat de donar el castell al [[Comte de Barcelona]], si li ho demanés en aquest cas posarà en mans del bisbe el [[Castell d'Orís]] o el de [[castell de Manlleu|Manlleu]], fins a recuperar el de Voltregà. El prelat oferí donar una cavalleria de terra, les parròquies de [[Manlleu]] i del Castell d'Orís, amb un [[ausberg]] que costà 25 [[unces]] d'or i vint unces d'or a ell i altres tantes a la seva muller ''Guila'' i també als castlans d'Orís acord signat el gener del 1084. Poc temps després morí Pere Amat i el 25 de gener del 1087 signat de nou un acord entre la seva vídua ''Guila'' i els castlans de Voltregà reconeixent-lo com a senyor. Tot i així l'acord canvià el 19 de desembre del 1089 donant els castells de Voltregà, Orís i [[Solterra]] als cavallers Guillem Ramon Senescal, Albert, germà d'aquest, i a Miró Foguet.