Ramón Ruiz Alonso: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Ramón Ruiz Alonso''' ([[Villaflores]], [[província de Salamanca|Salamanca]], [[1901]] - [[Las Vegas]], [[Estats Units]], [[1978]]) va ser un [[polític]] i activista dretà durant la [[Segona República Espanyola]] i obrer tipògraf de professió. Casat amb Magdalena Penella Silva (germana de la tiple còmica [[Teresita Silva]] i del periodista i escriptor [[Manuel Penella de Silva]], fills i néts dels compositors [[Manuel Penella Moreno]] i [[Manuel Penella Raga]], respectivament), van tenir quatre filles, entre elles les actrius [[Emma Penella]] (1931-2007), [[Elisa Montés]] (1934) i [[Terele Pávez]] (1939), que empraven diferents cognoms artístics, i va ser avi de l'actriu [[Emma Ozores Ruiz]] (filla d'Elisa i de l'actor [[Antonio Ozores Puchol|Antonio Ozores]]).
Es va educar amb els [[Salesians]] de [[Salamanca]] i va anar a Granada en l'estiu de 1932 per treballar com a obrer tipògraf al diari ''Ideal'' de l'[[Editorial
▲Es va educar amb els [[Salesians]] de [[Salamanca]] i va anar a Granada en l'estiu de 1932 per treballar com a obrer tipògraf al diari ''Ideal'' de l'[[Editorial Catòlica]], recomanat pel llavors periodista [[Ángel Herrera Oria]], responsable del diari ''[[El Debate]]''. Ruiz Alonso, membre del partit conservador catòlic [[Acció Popular]], integrat en la [[CEDA]] de [[José María Gil-Robles]], va ser diputat entre [[eleccions generals espanyoles de 1933|1933]] i [[1935]] per la [[província de Granada]], durant l'època de governs republicans conservadors. Va perdre el seu escó en 1936 quan, després d'una sospita de frau, les eleccions van haver de ser repetides a Granada i [[Província de Conca |Conca]], amb el que va augmentar el seu odi a les esquerres. Després de perdre el seu escó va intentar ingressar a [[Falange Española]] demanant a [[José Rosales Camacho]], cap provincial de la Falange de Granada en 1936 i germà del poeta [[Luis Rosales]], que intervingués davant [[José Antonio Primo de Rivera]]; però com reclamava cobrar a Falange les 1.000 pessetes mensuals que cobrava com a diputat, aquest es va negar. Amb aquest motiu va augmentar també el seu ressentiment contra els falangistes quuan més tard van acollir [[Federico García Lorca]].
Les investigacions entorn de l'assassinat de [[Federico García Lorca]] d'[[Ian Gibson]] assenyalen que va elaborar una denúncia contra ell i el [[16 d'agost]] de [[1936]] es va dirigir a la casa de [[Luis Rosales]], poeta granadí d'afiliació falangista, on aquest mantenia protegit Federico García Lorca, detenint-lo malgrat l'oposició de Rosales i traslladant-lo al Govern Civil, d'on posteriorment va ser conduït a [[Víznar]], lloc en què va ser assassinat per [[Juan Luis Trescastro]], advocat i marit d'una cosina llunyana del pare de García Lorca, al costat de dos banderillers de la [[CNT]] [[Joaquín Arcollas]] i [[Francisco Galadí]], un mestre republicà coix, [[Dióscoro Galindo González]] de [[Ciguñuela]] -Valladolid-, destinat al poble de [[Pulianas]]. També va denunciar a d'altres destacats esquerrans granadins.
Linha 10 ⟶ 7:
Segons el testimoniatge d'Emma Penella, recollit per Gabriel Pozo en el seu llibre ''Lorca, el último passeo'', Lorca hauria estat una víctima col·lateral de la persecució entaulada contra el seu amic, el socialista i institucionista [[Fernando de los Ríos Urruti]], i la informació que va facilitar la seva detenció va provenir en realitat del germà major dels Rosales, José Rosales.<ref>''Cf.'' Gabriel Pozo, ''Lorca, el último paseo'', editorial Almed, Granada, 2009.</ref>
Amb els nous vents democràtics, es va sentir insegur i es va traslladar al desembre de [[1975]], només unes setmanes després de la mort del dictador [[Francisco Franco|Franco]], a [[Las Vegas]], [[Estats Units]] (doncs en aquest país residia una quarta filla seva), on va morir tres anys més tard de la seva arribada, en 1978. En 1982 les seves cendres van ser traslladades fins al [[
== Obres ==
* ''¡Corporativismo!...'' (Salamanca: Imp. Comercial Salmantina, I Año Triunfal = 1937), amb pròleg de [[José María Gil-Robles y Quiñones]].
== Referències ==
{{referències}}
== Bibliografia ==
* L'hispanista [[Ian Gibson]] publica
{{Autoritat}}
| |||