Diferència entre revisions de la pàgina «Incident de Mayerling»

m
cap resum d'edició
m (bot: - fins les sis + fins a les sis)
m
[[Fitxer:Mayerling 1889.jpg|thumb|right|350px|Fotografia del pavelló imperial de caça de Mayerling, 1889 (el peu d'imatge diu: "Mayerling, Altes Jagdschloß des Kronprinzen Rudolf vor 1889", en català: Mayerling, l'antic pavelló de caça del príncep Rodolf abans de 1889).]]
[[Fitxer:Rudolph & mary.jpg|thumb|Fotografies del príncelp Rodolf i la baronessa Mary Vetsera|300px]]
L'L’'''Incident de Mayerling''' és la sèrie d'esdeveniments que van desembocar en l'aparent assassinat-suïcidi del príncep [[Rodolf d'Àustria]] (21 d'agost de 1858&nbsp;– 30 de gener de 1889) i la seva amant, la baronessa Mary Vetsera (19 de març de 1871&nbsp ;– 30 de gener de 1889). Rodolf era l'únic fill de l'Emperador [[Francesc Josep I d'Àustria]] i l'Emperadriu [[Elisabet de Baviera (emperadriu d'Àustria)|Elisabet]], i l'hereu del tron de l'[[Imperi Austrohongarès]]. L'amant de Rodolf era filla del baró Albin Vetsera, un diplomàtic a la cort austríaca. Els cossos de l'arxiduc i la baronessa es van trobar al pavelló de caça imperial de [[Mayerling]] als boscos de Viena, a 25 quilòmetres de la capital, el matí del 30 de gener de 1889.<ref name="Habsburgs pp. 246-253">Twilight of the Habsburgs: The Life and Times of Emperor Francis Joseph. By Alan Palmer. ''Atlantic Monthly Press''. pp. 246-253</ref>
 
La mort del príncep va tenir conseqüències transcendentals per al curs de la història. Va tenir un efecte devastador sobre el ja tocat matrimoni de la parella imperial i va interrompre la seguretat de la línia immediata de successió dinàstica dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]]. Com que Rodolf no tenia fills, la successió havia de passar al germà de Francesc Josep, l'arxiduc [[Carles Lluís d'Àustria|Carles Lluís]] i el seu descendent, l'arxiduc [[Francesc Ferran d'Àustria|Francesc Ferran]].<ref name="Habsburgs pp. 246-253"/> Aquesta desestabilització posava en perill la reconciliació creixent entre les faccions austríaca i hongaresa de l'Imperi, cosa que va catalitzar els esdeveniments que van culminar en l'assassinat de l'arxiduc i la seva dona [[Sofia Chotek von Chotkowa|Sofia]] per [[Gavrilo Princip]], un nacionalista [[iugoslaus|iugoslau]] d'ètnia [[sèrbia]] a [[Sarajevo]] el juny de 1914 i la conseqüent deriva cap a la [[Primera Guerra Mundial]].
 
==Incident==
 
Els corresponsals estrangers van arribar a Mayerling i aviat es va saber que l'amant de Rodolf estava implicada en la seva mort. La primera versió oficial de l'[[atac de cor]] es va abandonar ràpidament. Es va anunciar que l'Arxiduc havia disparat primer contra la baronessa en un pacte de suïcidi, i havia segut al costat del seu cos durant algunes hores abans de suïcidar-se d'un tret. Se sabia que Rodolf i l'Emperador havien discutit violentament, amb Francesc Josep exigint al seu fill que acabés la relació amb una adolescent. Les seves morts eren el resultat tràgic de la decisió desesperada d'amants violentats, presa "mentre l'equilibri de la ment de l'Arxiduc estava torbat". La policia va tancar la investigació amb una pressa sorprenent, aparentment seguint els desitjos de l'Emperador.
 
[[Fitxer:Baroness Mary Vetsera.jpg|Retrat de la baronessa Mary Vetsera|thumb]]
 
{{citació|Ahir va venir el Príncep Bismarck. Va ser un mal tràngol per a mi de rebre'l després de tot el que ha tingut lloc i tot el que està passant. Va parlar molt de Rodolf, i va dir que hi havia hagut una escena amb l'Emperador [d'Àustria] segons havia explicat en Reuss. Potser Reuss [l'ambaixador alemany a Àustria] s'equivocava. Crec que és força probable. [9 d'abril de 1889]<ref name="PonsonbyFrederick">Ponsonby, Frederick, ed., Letters of the Empress Frederick, Macmillan and Co., Ltd., 1929. P. 370</ref>}}
 
Després va escriure a la seva mare, la reina [[reina Victòria del Regne Unit]]: {{citació|...He sentit coses diferents sobre el pobre Rodolf que potser t'interessaran. El Príncep Bismarck em va dir que les escenes violentes i els altercats entre l'Emperador i Rodolf havien estat la causa del seu suïcidi. Li vaig contestar que havia sentit molts dubtes sobre això, i em va contestar que Reuss ho havia escrit i que era així! M'enviaria el [[despatx]] si el volia llegir, però he declinat. No li vaig dir el que en pensava, que és que durant trenta anys he tingut l'experiència de quantes mentides els agents diplomàtics del Príncep Bismarck (amb algunes excepcions) li han escrit, i per tant normalment no em crec res del que escriuen, si no és que els conec i sé que són honestos i de fiar. Szechenyi, l'ambaixador a Berlín, que coneixem molt bé, em diu que no hi havia hagut escenes amb l'Emperador, que va dir a Szechenyi: ''Dies ist der erste Kummer, den mein Sohn mir macht. [Aquesta és la primera vexació que m'ha causat el meu fill.]''
Et dono la notícia pel que sé. El General Loe va sentir de fonts austríaques que la catàstrofe no era premeditada per aquell dia! però que la jove s'havia autodestruït i, veient-ho, Rodolf va pensar que no li quedava res, i que s'havia matat amb un Förster Gewehr [marca de fusell de caça] que havia arrepenjat a terra i llavors havia premut el gallet. En Loe considera, com jo, que la mort del pobre Rodolf és una desgràcia terrible. El Canceller, crec, no la deplora, i no em va agradar! [20 d'abril de 1889]<ref name="PonsonbyFrederick" />}}
 
La història oficial de l'assassinat-suïcidi no fou contestada fins poc després del final de la [[segona guerra mundial]]. El 1946, les [[Exèrcit Roig|tropes soviètiques]] van arrencar la llosa de granit que tapava la tomba i van obrir el taüt de Vetsera al cementiri, potser per endur-se'n les joies. Això no es va descobrir fins al 1955, quan l'Exèrcit Roig es va retirar d'Àustria. El 1959, un jove metge destinat a la zona anomenat Gerd Holler, acompanyat per un membre de la família Vetsera i especialistes en embalsamaments, va inspeccionar les seves restes. El Dr. Holler va examinar la calavera i altres ossos buscant signes d'un forat de bala, però va afirmar que no n'havia trobat. Intrigat, Holler va dir que havia fet una petició al [[Santa Seu|Vaticà]] per inspeccionar els seus arxius de 1889 sobre l'afer, quan la investigació del [[nunci papal]] havia conclòs que només s'havia disparat una bala. A falta d'evidència forense d'una segona bala, Holler va avançar la teoria que Vetsera havia mort accidentalment, probablement a causa d'un [[avortament]], i que Rodolf s'havia suïcidat per això.<ref>Holler, Gerd, Mayerling: Die Losung des Ratsels [Mayerling: The Solution to the Puzzle], Molden, 1983</ref> Holler va ser el testimoni del segon soterrament del cos en un taüt nou el 1959.
 
El 1991, es van tornar a profanar les restes de Vetsera, aquest cop per Helmut Flatzelsteiner, un comerciant de mobles de [[Linz]] que estava obsessionat amb l'afer. Al principi es va informar que els ossos havien quedat escampats pel cementiri perquè les autoritats els recuperessin, però de fet Flatzelsteiner els havia desenterrat de nit per fer-hi un [[Ciències forenses|examen forense]] a càrrec seu, que al final es va realitzar el febrer de 1993.<ref>Pannell, Robert, ''Murder at Mayerling?'', History Today, Volum 58, No. 11, novembre de 2008, p. 67.</ref> Flatzelsteiner va dir als forenses que les restes eren d'un parent seu mort feina uns cent anys, que possiblement havia rebut un tret al cap o una punyalada. Un dels experts pensava que podia ser possible, però com que la calavera estava pràcticament desintegrada, i a més era incompleta, no es va poder confirmar. Llavors, Flatzelsteiner va acudir a un periodista del ''[[Kronen Zeitung]]'' per vendre-li la notícia i l'esquelet de Vetsera. Es va confirmar que eren efectivament les restes de Vetsera amb un examen forense. El cos es va tornar a enterrar a la tomba original l'octubre de 1993<ref>Markus, Georg, Crime at Mayerling: The Life and Death of Mary Vetsera: With New Expert Opinions Following the Desecration of Her Grave, Ariadne Press, 1995</ref> i després d'un judici, Flatzelsteiner va pagar a l'abadia uns 2000 euros per danys i perjudicis.<ref>{{cite web|url=http://ktnv1.orf.at/stories/323246 |title=Leichnam von Mary Vetsera gestohlen - oesterreich.ORF.at |publisher=Ktnv1.orf.at |date=2008-11-19 |accessdate=2012-11-16 }}</ref>
 
==Proves recents==
*El ballet de [[Kenneth MacMillan]] de 1978 ''Mayerling''
*El musical ''[[Elisabeth (musical)|Elisabeth]]'' (1992), amb llibret i lletra de Michael Kunze i música de Sylvester Levay; l'incident està narrat en una seqüència de ball molt estilitzada.
*El [[manga]] japonès ''Angel's Coffin (Ave Maria/Tenshi no Hitsugi)'' (2000), de You Higuri.<ref name="test">{{cite web|url=http://www.gocomi.com/index.php?module=manga&sub=series_detail&s_id=42 |title=Go! Comi, "Angel's Nest." |publisher=Gocomi.com |date= |accessdate =2012-11-16 }}</ref>
*L'òpera ''Mayerling * Requiem einer Liebe'' (2006) de Siegfried Carl (lletra) i Ricardo Urbetsch (compositor)<ref>{{cite web|url=http://www.mayerling-opera.de |title=Mayerling * Requiem einer Liebe&nbsp ;— Home |publisher=Mayerling-opera.de |date= |accessdate=2012-11-16 }}</ref>
*El musical ''Rudolf'' de Frank Wildhorn, Jack Murphy, Phoebe Hwang i Nan Knighton que es va estrenar el 2006.
*El musical japonès ''Utakata no Koi''.
 
==Referències==
{{Referències|2}}
 
==Llibres sobre l'incident==
* [http://www.mayerling.info El Misteri de Mayerling] (en alemany)
 
[[Categoria:esdeveniments]]
[[Categoria:Imperi austríac]]
222.437

modificacions