Incident de Mayerling: diferència entre les revisions

L'L’'''Incident de Mayerling''' és la sèrie d'esdeveniments que van desembocar en l'aparent assassinat-suïcidi del príncep [[Rodolf d'Àustria]] (21 d'agost de 1858&nbsp;– 30 de gener de 1889) i la seva amant, la baronessa Mary Vetsera (19 de març de 1871&nbsp ;– 30 de gener de 1889). Rodolf era l'únic fill de l'Emperador [[Francesc Josep I d'Àustria]] i l'Emperadriu [[Elisabet de Baviera (emperadriu d'Àustria)|Elisabet]], i l'hereu del tron de l'[[Imperi Austrohongarès]]. L'amant de Rodolf era filla del baró Albin Vetsera, un diplomàtic a la cort austríaca. Els cossos de l'arxiduc i la baronessa es van trobar al pavelló de caça imperial de [[Mayerling]] als boscos de Viena, a 25 quilòmetres de la capital, el matí del 30 de gener de 1889.<ref name="Habsburgs pp. 246-253">Twilight of the Habsburgs: The Life and Times of Emperor Francis Joseph. By Alan Palmer. ''Atlantic Monthly Press''. pp. 246-253</ref>

La mort del príncep va tenir conseqüències transcendentals per al curs de la història. Va tenir un efecte devastador sobre el ja tocat matrimoni de la parella imperial i va interrompre la seguretat de la línia immediata de successió dinàstica dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]]. Com que Rodolf no tenia fills, la successió havia de passar al germà de Francesc Josep, l'arxiduc [[Carles Lluís d'Àustria|Carles Lluís]] i el seu descendent, l'arxiduc [[Francesc Ferran d'Àustria|Francesc Ferran]].<ref name="Habsburgs pp. 246-253"/> Aquesta desestabilització posava en perill la reconciliació creixent entre les faccions austríaca i hongaresa de l'Imperi, cosa que va catalitzar els esdeveniments que van culminar en l'assassinat de l'arxiduc i la seva dona [[Sofia Chotek von Chotkowa|Sofia]] per [[Gavrilo Princip]], un nacionalista [[iugoslaus|iugoslau]] d'ètnia [[sèrbia]] a [[Sarajevo]] el juny de 1914 i la conseqüent deriva cap a la [[Primera Guerra Mundial]].

Després va escriure a la seva mare, la reina [[reina Victòria del Regne Unit]]: {{citació|...He sentit coses diferents sobre el pobre Rodolf que potser t'interessaran. El Príncep Bismarck em va dir que les escenes violentes i els altercats entre l'Emperador i Rodolf havien estat la causa del seu suïcidi. Li vaig contestar que havia sentit molts dubtes sobre això, i em va contestar que Reuss ho havia escrit i que era així! M'enviaria el [[despatx]] si el volia llegir, però he declinat. No li vaig dir el que en pensava, que és que durant trenta anys he tingut l'experiència de quantes mentides els agents diplomàtics del Príncep Bismarck (amb algunes excepcions) li han escrit, i per tant normalment no em crec res del que escriuen, si no és que els conec i sé que són honestos i de fiar. Szechenyi, l'ambaixador a Berlín, que coneixem molt bé, em diu que no hi havia hagut escenes amb l'Emperador, que va dir a Szechenyi: ''Dies ist der erste Kummer, den mein Sohn mir macht. [Aquesta és la primera vexació que m'ha causat el meu fill.]''

El 1991, es van tornar a profanar les restes de Vetsera, aquest cop per Helmut Flatzelsteiner, un comerciant de mobles de [[Linz]] que estava obsessionat amb l'afer. Al principi es va informar que els ossos havien quedat escampats pel cementiri perquè les autoritats els recuperessin, però de fet Flatzelsteiner els havia desenterrat de nit per fer-hi un [[Ciències forenses|examen forense]] a càrrec seu, que al final es va realitzar el febrer de 1993.<ref>Pannell, Robert, ''Murder at Mayerling?'', History Today, Volum 58, No. 11, novembre de 2008, p. 67.</ref> Flatzelsteiner va dir als forenses que les restes eren d'un parent seu mort feina uns cent anys, que possiblement havia rebut un tret al cap o una punyalada. Un dels experts pensava que podia ser possible, però com que la calavera estava pràcticament desintegrada, i a més era incompleta, no es va poder confirmar. Llavors, Flatzelsteiner va acudir a un periodista del ''[[Kronen Zeitung]]'' per vendre-li la notícia i l'esquelet de Vetsera. Es va confirmar que eren efectivament les restes de Vetsera amb un examen forense. El cos es va tornar a enterrar a la tomba original l'octubre de 1993<ref>Markus, Georg, Crime at Mayerling: The Life and Death of Mary Vetsera: With New Expert Opinions Following the Desecration of Her Grave, Ariadne Press, 1995</ref> i després d'un judici, Flatzelsteiner va pagar a l'abadia uns 2000 euros per danys i perjudicis.<ref>{{cite web|url=http://ktnv1.orf.at/stories/323246 |title=Leichnam von Mary Vetsera gestohlen - oesterreich.ORF.at |publisher=Ktnv1.orf.at |date=2008-11-19 |accessdate=2012-11-16 }}</ref>

*El [[manga]] japonès ''Angel's Coffin (Ave Maria/Tenshi no Hitsugi)'' (2000), de You Higuri.<ref name="test">{{cite web|url=http://www.gocomi.com/index.php?module=manga&sub=series_detail&s_id=42 |title=Go! Comi, "Angel's Nest." |publisher=Gocomi.com |date= |accessdate =2012-11-16 }}</ref>

*L'òpera ''Mayerling * Requiem einer Liebe'' (2006) de Siegfried Carl (lletra) i Ricardo Urbetsch (compositor)<ref>{{cite web|url=http://www.mayerling-opera.de |title=Mayerling * Requiem einer Liebe&nbsp ;— Home |publisher=Mayerling-opera.de |date= |accessdate=2012-11-16 }}</ref>

{{Referències|2}}