Expansió de l'islam: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Enllaços externs: Canvis menors, neteja AWB |
|||
Línia 12:
Durant les seves primeres dècades, l'islam es va estendre ràpidament cap al nord-est fins a [[Mesopotàmia]] i [[Conquesta musulmana de Pèrsia|Pèrsia]], i l'oest fins a [[Conquesta musulmana de Síria|Síria, Palestina]] i [[Egipte]] (les províncies més riques de l'Imperi bizantí). La màxima expansió de l'imperi es va aconseguir sota el [[califat omeia]] ([[661]] - [[750]]); iniciada per [[Muàwiya ibn Abi-Sufyan]], durant aquest període el títol de [[califa]] es va fer hereditari i la capital de l'imperi, que era a [[Medina]], es trasllada a [[Damasc]] ([[Síria]]).
== Primers segles
L'expansió segueix dues direccions:
A Occident, van ser frenats per [[Carles Martell]] en la [[Batalla de Tours]] (732), mentre que a l'Orient eren els bizantins els qui van aturar el seu avanç en la [[Batalla del Gran Zab]] (749). Al final de l'etapa, l'imperi islàmic comprenia el [[Turquestan (regió)|Turquestan]], els [[Caucas|països caucàsics]], [[Pèrsia]], [[Mesopotàmia]], [[Síria]], [[Palestina]], l'[[Àsia Menor]], [[Aràbia]], [[Egipte]], el nord d'[[Àfrica]] i la [[península Ibèrica]].
[[Fitxer: Arabische Rijk.jpg|thumb|esquerra|
L'islam va penetrar en el [[món cristià]] i [[grecoromà]] poc després de la mort de Mahoma. Durant el regnat dels [[omeies]] l'expansió continua, les conquestes es van fer per via terrestre fins al Magrib a finals del [[segle VII]], i van arribar a les costes ibèriques a començaments del [[segle VIII]]. L'any 711 van travessar l'[[estret de Gibraltar]] i van arribar a la [[península Ibèrica]]. Els musulmans van ser detinguts en la [[Batalla de Covadonga]] l'any 722 a Covadonga, [[Astúries]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Suárez Fernández |nom=Luis |títol=Historia de España antigua y media |url= http://books.google.cat/books?id=OeiQxLSvC2IC&pg=PA144&dq=alqama+covadonga&as_brr=3&hl=ca#v=onepage&q=alqama%20covadonga&f=false |llengua= castellà | editorial=Rialp |data=1975 |pàgines=p.144 |isbn=8432118826}}</ref> i en la [[Batalla de Poitiers]], el 732 a [[Poitiers]], [[França]]. Des d'allà, van tornar als seus territoris a la [[península Ibèrica]], encara que els reis asturians, després de la victòria a Covadonga van iniciar la [[Reconquesta|conquesta cristiana]] donant lloc al [[Regne d'Astúries]].
Després, els musulmans es van expandir cap a l'[[Àsia central]], [[
El [[mar Mediterrani]] era controlat per l'Imperi bizantí després de l'amenaça de les conquestes àrabs, que van construir una flota i van atacar [[Constantinoble]] sense èxit en tres ocasions. Els bizantins eren mestres del mar i
Quan els [[àrabs]] conquerien un territori, s'establien en campaments a part i vivien del fruit de les seves conquestes i dels impostos aplicats als no musulmans, a canvi de la seva llibertat i la seva protecció. Aquest impost es deia ''[[jizya]]'' o ''jizaya'', que era diferent a l'impost que els musulmans pagaven, anomenat ''[[zakat]]'', que és un dels [[cinc pilars de l'islam]].
Linha 28 ⟶ 29:
El [[segle VIII]] es va caracteritzar per la fèrria resistència de l'Imperi bizantí, però també a l'interior del món musulmà. L'agitació és alhora política i religiosa. S'observava, llavors, la unificació i l'arabització de l'imperi islàmic (per la llengua, la moneda, l'administració), com a conseqüència de la seva islamització (les escoles són institucions per a aprendre l'[[Alcorà]], els judicis són portats a terme per respondre al dret musulmà).
Però hi ha nombroses secessions
Aquestes són les zones abbàssida, [[fatimita]] i andalusina (el [[califat de Còrdova]]), tot i això encara es pot parlar d'unitat religiosa entre els successors de Mahoma.
Al [[segle IX]] i al [[segle X]] l'
== Del segle VII al segle XV ==
| |||