Obre el menú principal

Canvis

Sense canvi de mida, fa 2 anys
m
== Història ==
[[Fitxer:Median Empire.jpg|thumb|[[Ària (Pèrsia)|Ària]]]]
És una ciutat molt antiga, però la data de fundació és desconeguda. Ja és esmentada a l'[[Avesta]] en la forma persa antiga ''Haraiva''. Fou una de les satrapies [[aquemènides]]. A les fonts gregues apareix com [[Ària (Pèrsia)|''Ària'']] o ''Areia''. El nom sembla derivar del riu ''Hari'' (antic persa ''Harayu'', 'el que corre'). Diverses fonts perses l'esmenten incloent la [[inscripció de Behistun]]. [[Heròdot]] la qualifica de graner d'Àsia central. Quan Alexandre el Gran va arribar a la zona era sàtrapa Satibarzanes o [[Barzanes]], que era un dels alts oficials orientals junt amb [[Bessos de Bactriana]] i [[Barsentes]] d'[[Aracòsia]]. Al final del [[330 aC]], Alexandre va conquerir la capital d'Ària, que era anomenada ''Artacoana''. Es va reconstruir la ciutat i construir la ciutadella i se li va donar el nom d'''[[Alexandria d'Ària]]''.
 
[[Fitxer:Citadel in Herat in 2011-cropped.jpg|thumb|esquerra|200px|Ciutadella d'Herat]]
 
Quan [[Al-Àhnaf ibn Qays]] va conquerir el [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]] va evitar Herat ([[652]]), que es devia sotmetre voluntàriament.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bosworth |nom=Clifford Edmund |títol=Historic Cities of the Islamic World |url=http://books.google.cat/books?id=UB4uSVt3ulUC&dq=652+herat+conquest&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua=anglès |editorial=Brill |data=2007 |pàgines=p.153 |isbn=9004153888 }}</ref> Un governador musulmà apareix esmentat poc després. Es va revoltar vers el [[660]], però fou recuperada el [[661]]. Formà part del govern de [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]]. Un grup favorable a Ibn al-Ashath va dominar Herat el [[702]], però foren derrotats per Yazid ibn al-Muhallab. Hi va haver agitació en els anys precedents a la presa del poder pels abbàssides ([[750]]). Fou centre dels partidaris d'[[Ustadhsis]].
 
Herat va tenir governadors locals supeditats al govern del [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]]. Els [[Tahírida del Khurasan|tahírides]] (governadors del Khorasan) van dominar la regió del [[821]] al [[8673|867]], en què va passar a Abu Yusuf [[Yakub I ibn al-Layth]] al-Saffar<ref>{{Ref-llibre |cognom=Frye |nom=Richard Nelson |títol=The Cambridge History of Iran |volum=vol.4 |url=http://books.google.cat/books?id=hvx9jq_2L3EC&pg=PA114&dq=tahirid+khurasan+873&hl=ca&sa=X&ei=DWzEUv39M63H7AbKqoC4DQ&ved=0CEIQ6AEwAg#v=onepage&q=tahirid%20khurasan%20873&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=1975 |pàgines=114 |isbn=0521200938}}</ref> (867-879). Aquesta època fou agitada i el poder al Khorasan va canviar diverses vegades de mans, però Herat va restar en mans dels [[saffàrides]]. Després del [[900]], en data incerta, va passar als [[samànides]] de [[BukharaBukharà]] (el seu domini està testimoniat sota [[Nuh II ben Mansur]], 976-997) que la van governar per mitjà d'un "faik", un noble local vassall; el faik es va revoltar alguna vegada i un dels faiks va obtenir el suport del [[karakhànida]] Bughra Khan, que va anar a la regió i va dominar Herat (finals del segle X, vers [[892]]). Va estar sota sobirania dels [[karakhànides]] fins almenys vers el [[994]], quan els samànides van demanar el suport de [[Subuktegin]] (fundador de la dinastia dels [[gaznèvides]], llavors vassalla dels samànides), que va derrotar al faik local i va ocupar la ciutat.<ref>Francis Henry Skrine i Edward Denison Ross, The heart of Asia: a history of Russian Turkestan and the Central Asian Khanates from the earliest times, Routledge, 2004, ISBN 978-0-7007-1017-1</ref> Enfonsada la dinastia samànida ([[1009]]), Mahmud va fer un tractat amb els karakhànides pel qual es va fixar el riu [[Amudarià|Oxus]] com a frontera (vers [[1002]]) i Khorasan va quedar dins els seus dominis. Hi ha nombroses referències a la ciutat del [[segle X]].
 
[[Fitxer:Herat Masjidi Jami courtyard.jpg|thumb|200px|Mesquita a Herat]]
 
Sota els gaznèvides, s'hi va establir la secta herètica dels [[Karramiyya]] o Karamiyya. El Khorasan va passar als [[seljúcides]] després de la victòria de [[Toghril Beg I|Toghrul Beg]] a l'estepa de [[Dandankan]] (o Dandanakan) el [[23 de maig]] de [[1040]], quan els gaznèvides van perdre les seves possessions a [[Pèrsia]]. No abans del [[1161]] (segurament vers [[1175]]) els gúrides, que s'havien independitzat de [[Gazni]] i havien deixat de pagar tribut al seljúcida [[Sandjar]] el [[1152]], van dominar el Khorasan incloent Herat, que fou especialment important durant aquesta dinastia dels gúrides; Ghiyath al-Din el [[1201]] hi va construir una mesquita; el sultà, després de donar inicialment suport als karamiyya, es va passar finalment al ritu xafita.
 
 
Va quedar en mans dels [[abdalis]] afganesos el [[1716]], i les expedicions per recuperar-la van fracassar; el [[1729]] els abdalis es van sotmetre a Nadir Shah, que la va annexionar ([[1731]]) i hi va reprimir una revolta dels afganesos el 1732; a la mort de Nadir el [[1747]], estava en mans del seu nebot rebel Ali Kuli Khan, però al cap de poc va quedar en mans d'Ahmad Shah Abdali (reanomenat ''[[Ahmad Shah Durrani]]''). Va estar en mans dels emirs de [[Kabul]] o Afganistan fins al [[1818]], quan Mahmud Shah, del clan sadozay, governador local durant anys i emir a Kabul del 1801 al 1803 i del 1809 al 1818, s'hi va establir; encara que en fou expulsat breument el [[1819]], va conservar el poder fins al [[1826]]. La dinastia d'emirs d'Herat va fer front als atacs perses (atac de [[1833]], setge de [[1837]]-[[1839]] i conquesta de [[1852]]) tot i l'oposició a aquestos atacs dels britànics. Herat estava governat pel clan sadozay, mentre Kabul i Kandahar eren governades pel clan barakzay o muhammadzay. El [[1842]] Kamran ibn Mahmud Sadozay d'Herat (fill i successor de Mahmud Shah) fou assassinat pel seu visir Yar Muhammad Khan Alikozay, que va governar de fet fins a la seva mort el [[1851]], i llavors el seu fill i successor Sayyid Muhammad Khan Alikozay va demanar ajut a Nasir al-Din [[Dinastia qajar|Qadjar]] de Pèrsia contra els barakzay de Kabul i de Kandahar; tropes perses van entrar a Herat el [[1852]]. En represàlia, els britànics, oposats a la seva presència, van ocupar l'illa de [[Kharg]] i els perses llavors es van retirar, i van acordar que no les tornarien a enviar a menys que Herat fou atacat des de l'est, comprometent-se a no interferir en els afers interns d'Herat.
 
[[Fitxer:Herat_street_2004.jpg|thumb|200px|Carrer]]
[[Fitxer:NATO and Afghan officials at Herat International Airport in 2012.jpg|thumb|200px|Aeroport d'Herat]]
 
El [[1855]], Pèrsia i Gran Bretanya van trencar relacions diplomàtiques després d'una sèrie d'incidents. El [[15 de setembre]] de [[1855]] el príncep d'Herat, Sayid Muhammad Khan, fou deposat i mort i Muhammad Yusuf Khan Sadozay (o Muhammadzay), considerat proper a Pèrsia, va prendre el poder. Immediatament l'exèrcit persa va entrar a Herat. Yusuf, amenaçat per [[Dost Muhammad]], que l'agost havia entrat a [[Kandahar]], va tractar de temporitzar i procurar la retirada persa però aquestos van continuar a la ciutat i llavors Yusuf va hissar la bandera britànica a Herat. Fou empresonat i enviat al campament persa per Isa Khan Bardorani, que li feia de visir i que va agafar el poder (juny del 1856); els perses van agafar posicions a les fortaleses a Herat i rodalia. Però va esclatar una revolta xiïta que va expulsar els perses de la ciutat, i Isa Khan va hissar altre cop la bandera britànica i va oferir el khanat als britànics a canvi d'ajut. Finalment, les tropes perses van conquerir la ciutat l'octubre de [[1856]].
 
Els britànics van preparar una expedició militar i van llençar un ultimàtum; l'[[1 de novembre]] de [[1856]] els britànics van declarar la guerra i van decidir que es lliuraria de manera naval al [[golf Pèrsic]]. Després de diverses victòries britàniques, el [[4 de març]] de [[1857]] Pèrsia va signar la pau a París ([[tractat de París (1857)]]) ratificat a [[Bagdad]] el [[2 de maig]] de [[1857]]. Pèrsia renunciava a reclamar Herat i Afganistan i Gran Bretanya arbitraria qualsevol disputa entre ambdós estats. Herat fou evacuada el [[27 de juliol]] de [[1857]].
 
Altres emirs van governar Herat separadament ([[1857]] a [[1868]], excepte una ocupació per Kabul de dues setmanes el [[1863]], quan [[Dost Muhammad]] fou reconegut i va morir als pocs dies, de [[1879]] a [[1881]]). El complex Musallah fou parcialment destruït pels britànics el [[1885]] perquè els obstaculitzava la visió per una possible invasió russa (que mai es va produir).
218.993

modificacions