Diferència entre revisions de la pàgina «Merv»

6 bytes afegits ,  fa 4 anys
m
cap resum d'edició
(Infotaula geografia #QQ16)
m
{{vegeu3|l'antiga '''Merv''' al Khorasan|ciutat a la riba del Murghab al Khorasan| Marw al-Rudh }}
{{infotaula geografia política}}}
'''Merv''' o '''Merw''' (en [[persa]]: مرو transliterat '''''Marw''''' o '''''Mary'''''; en [[xinès]]: 木鹿, '''''Mulu''''', per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, [[Marw al-Rudh]], els àrabs la van anomenar '''''Marw al-Shahidjan''''' o ''Marw al-Shāhidjān''), antigament centre de la [[satrapia]] de [[Margiana]], i posteriorment '''Alexandria''' i [[Antioquia Margiana]]), fou una antiga ciutat situada a l'actual [[Turkmenistan]], situada en un important [[oasis|oasi]] a l'[[Àsia Central|Àsia central]], a la històrica [[ruta de la seda|ruta de la Seda]], prop de l'actual [[Mary (Turkmenistan)|Mary]]. Forma part del [[Patrimoni de la Humanitat]] en la llista de la [[UNESCO]].
 
 
Sota els sassànides fou seu d'un [[marzpan]] que governava les ''marques del Nord'' i era el punt més avançat de l'imperi després del qual ja venien les ciutats estat de [[Sogdiana]], el [[Khwarazm]] i la gran estepa dominada pels [[Turcs Occidentals|turcs occidentals]]. Podria ser la ''Ho-Mo'' (en realitat, Mo-ho) del viatger budista xinès [[Hueng-tsang]].<ref>
a una carta xinesa del segle XIV hi figura amb el nom Ma-li-wu</ref> El darrer rei sassànida [[Yazdegerd III]] (632-651) fou assassinat no lluny de la ciutat<ref> fouFou enterrat pel metropolità cristià de Merv Iliyya a Pa-yi Baban</ref> pel [[marzuban]] persa Mahui Suri,<ref>
Per aquest acte el perses van anomenar a la ciutat com ''Khudah-dushman'' "Desfavorable als Reis" </ref> que es va rendir en acostar-se els àrabs manats per [[Abd-Al·lah ibn Àmir]], governador del [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]], signant un pacte amb Mahui pel qual aquest pagaria un fort tribut de tres milions de dirhams i 200.000 ''djaribs'' de blat i ordi; els ''dekhans'' (àrab: ''dikhans'') de l'oasi s'encarregarien de recaptar els impostos i les tropes de guarnició àrab serien allotjades pels habitants.<ref> laLa guarnició fou de quatre mil homes </ref> Va esdevenir la capital de la província del Khorasan. El [[671]] [[Ziyad ibn Abih]] Sufyan va enviar 50.000 persones de [[Bàssora]] i [[Kufa]] a colonitzar la regió, que foren instal·lades pel següent governador Rabi ibn Ziyad al-Harithi (671-673); els colons àrabs es van barrejar amb la població iraniana local, sobretot quan van adquirir terres i van esdevenir subjectes al tribut per part dels ''dikhans''. Els colons que venien de Kufa van retenir les seves simpaties alides. Merv fou la base des de la qual [[Kutayba ibn Muslim]] va sotmetre part de l'Àsia central, incloent [[Balkh]], [[Bukharà]], [[Regne de Fergana|Fergana]] i [[Kashghària]], i es va acostar a Xina.
 
Al [[segle VII]], l'emigració àrab a la zona fou considerable i els colons la van portar a un nivell de prosperitat que mai havia conegut. Les tècniques agrícoles es van expandir, però mancava blat, que era importat de les valls de [[Kashka Darya]] i [[Zarafshan]]; probablement al segle VIII o IX es va introduir la sericultura. L'arqueologia moderna mostra que la ciutat de Merv no era continuada, sinó que tenia tres principals nuclis: Gavurkala, que corresponia a la Merv sassànida;<ref> la ciutadella era anterior i havia sorgit a l'entorn del castell d'un ''dekhan'' o noble, però no era la Merv [[aquemènida]] ja que no podia ser tant anterior</ref> Sultankala, a l'oest de l'anterior, sorgida a partir del segle VIII; i Abd Allah Khankala, al sud de l'anterior. A la part occidental de Gavurkala es va formar un barri, que ja existia quan van arribar els àrabs, i fou anomenada ''Rabad'' per aquestos i encara que la gran mesquita es va construir a Gavurkala, el centre de gravetat es va desplaçar cap al Rabad i s'hi van traslladar l'administració i els edificis religiosos; al final del [[segle VII]] es va construir la segona Gran mesquita a la vora del canal Razik, que marcava el límit del Rabad. En temps d'[[Abu Muslim]] a la meitat del segle VIII, el nucli principal de la ciutat es va desplaçar encara més a l'oest fins al canal Madjan, en el que fou Sultankala, que va tenir una muralla de rajola amb diverses torres.<ref> aquesta muralla fou restaurada per [[Malik Shah I]] vers 1070-1080 </ref> Un monestir cristià de nom ''Masardjasan'' és esmentat al nord de Sultankala.
Al segle IX, Merv fou una ciutat centre del coneixement i la cultura musulmana. Van sorgir a la ciutat diversos erudits de les més variades branques com llei islàmica, tradició religiosa, història i literatura i generalment porten la ''nisba'' al-Marwazí ( المروزي ), entre ells Ahmad Ibn Hanbal. A Merv, va subsistir una comunitat cristiana important amb un arquebisbe nestorià.
 
Van governar la província primer els [[tahídides]] (el general [[Tahir ibn al-Husayn]] des de [[821]]) i temporalment els [[saffàrides]], que van preferir establir la capital a [[NishapurNixapur]], encara que Merv va restar com a centre comercial principal; després, al segle X, els samànides tenien capital a [[BukharaBukharà]] i sota els quals el Khorasan fou teatre de conflictes quan generals i governadors turcs volien dominar el país, que només nominalment restava subjecte a l'emir samànida de Bukhara. Tot això va afectar la prosperitat de Merv i al-Mukaddasi diu que el [[980]] la meitat del Rabad estava en ruïnes i la ciutadella estava destruïda. A més, la ciutat era afectada per lluites sectàries entre [[hanafites]] i [[xafiïtes]].
 
A l'inici del segle XI foren els [[gaznàvides]], sense vinculació amb el califat, els que la van governar; el seu domini fou breu i el [[1037]] el seljúcida [[Čaghri Beg Dawud]] es va apoderar de Merv, i els turcmans van dominar el Khorasan. Malik Shah I va construir una gran muralla a l'entorn de Merv. El [[1100]] va pujar al tron [[Sandjar]], que va governar la meitat oriental de l'imperi. Sota els seljúcides, Merv es va recuperar i en aquesta ciutat foren enterrats els sultans seljúcides [[Alp Arslan]] i Sandjar.<ref> el mausoleu de Sandjar a Merv de 27 x 27 metres és conegut com ''Dar al-Akira'', Casa de l'Endemà </ref>
 
Durant tot aquest període, Merv va continuar sent una gran ciutat i encara va arribar al seu zenit. La ciutat ocupava una superfície de 130 km², un 30% més que l'actual Barcelona, i la seva població va arribar a superar el milió d'habitants,<ref> a http://geography.about.com/library/weekly/aa011201a.htm s'assenyala 200.000, xifra més probable referida estrictament a la ciutat</ref> moment en què Barcelona en tenia 30.000. Hauria estat la ciutat més gran del món entre [[1145]] i [[1153]]. Se l'anomenava la "mare del món", "la trobada del gran i el petit", la "capital del Khorasan" i era considerada la capital del món islàmic oriental. Es parla de la gran biblioteca i la madrassa fundada per Nizam al-Mulk, i altres institucions culturals. El seu mercat és esmentat com "el millor de les grans ciutats de l'Iran i Khorasan". (<ref>Herrmann, 1999). </ref>Al segle XII, existia al sud-oest de Merv la casa anomenada ''al-Diwakush'' on es desenvolupava l'estudi de la sericultura. [[Al-Istakhri]] explica que la ciutat exportava seda en brut i els seus tallers eren cèlebres, com també ho era el cotó exportat a diversos països, en brut o manufacturat. La regió tenia grans propietats latifundistes que donaven grans beneficis als seus propietaris; fins i tot, diversos pobles pertanyien a una sola persona; els camperols estaven lligats feudalment als ''dikhans'' o ''dekhans'' dels quals rebien el pagament en natura o en espècies.
 
El govern de Sandjar va estar marcat pels conflictes amb els [[kara-khitai]]s i els [[khwarizmshahs]],<ref> aquestos sota [[Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin]] van arribar a les muralles de Merv el [[1141]]/[[1142]], van entrar a la ciutat i es van emportar el tresor</ref> i va acabar el [[1153]]; els nòmades [[oghuz]] de l'altre costat de [[Amudarià|l'Amudarià]] que havien estat subjectes a Sandjar sota un oficial de policia anomenat ''shina'', es van revoltar, van derrotar Sandjar i van saquejar i ocupar la ciutat. S'hi van mantenir fins que [[Khwarizm]] va imposar el seu domini al Khorasan septentrional, que van conservar fins a la invasió dels mongols. Amb tot això, va començar a perdre importància mentre altres ciutats com Nishapur la guanyaven.
230.593

modificacions