Guerra Civil dels abbàssides: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvis menors, neteja, replaced: aquestos → aquests, r prop de → r a prop de AWB |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{MI}}
{{FixHTML|begin}}
{{Infotaula conflicte militar|
Linha 23 ⟶ 24:
==Antecedents==
El califa [[Harun al-Rashid]] havia previst que després de la seva mort els seus dos fills lluitarien per la successió al califat<ref>El concepte de successió no era freqüent en l'Islam</ref> i va decretar que [[Al-Amín (abbàssida)|al-Amín]] governaria el [[califat abbàssida]] fins a la seva mort, mentre que [[al-Mamun (abbàssida)|al-Mamun]] actuaria com a virrei de la província de [[Khorasan]] a l'est de l'Iran. Després, al-Mamun, o un dels seus fills succeïria al-Amin com califa, i a continuació algú triat per al-Amin.
El nou califa al-Amín va ordenar el retorn de l'exèrcit i el tresor, privant al seu germà de mitjans per liquidar la revolta a [[Transoxiana]], [[Sistan]] i [[Kirman]], on estava revoltat el xiïta [[Hamza ibn Abd Allah al-Shari]] des de 795. Però al-Mamun va seguir una política habil: va concedir autonomia als caps locals aconseguint el suport de l'aristocràcia, va augmentar el sou de l'exèrcit, va reduir un quart el [[kharadj]], va restaurar l'eficàcia de l'administració i va celebrar diversos mazalim o assemblees que va presidir. Els ''fukaha'' i els ''mutakallim'' ([[mutazilites]]) que eren perseguits a l'Iraq, van ser ben rebuts i alguns foren consellers escoltats; ben aviat les diferents revoltes van quedar suprimides i només Hamza es va mantenir rebel al [[Sistan]]; les poblacions locals alides se li van sotmetre per un acord amb la ''dawa'' hashimiyya instal·lada a Merv.
Linha 31 ⟶ 32:
El primer acte fou el nomenament de Musa, fill infant d'al-Amin, com a hereu del califat. Una delegació va anar a Merv per convèncer a al-Mamun d'anar a Bagdad per exercir com a conseller del seu germà. Al-Mamun va refusar. Al-Amin va exigir llavors el pagament dels excedents dels impostos de Rayy, Kumis i Khurasan occidental; després va exigir nomenar agents fiscals al Khurasan i va seguir la designació d'un agent de correus (equivalent a agent d'informació) a Merv. Però ben aconsellat per [[Fadl ibn Sahl]], al-Mamun va refusar totes aquestes pretensions que no s'ajustaven al disposat per Harun al-Rashid. En resposa al-Amin va proclamar al seu fill Musa (fill d'una concubina) com primer hereu en perjudici d'al-Mamun, i a un altre fill, Abd Allah (també fill de concubina), com a segon hereu (en perjudici d'al-Mutamin). En resposta al-Mamun va agafar el títol d'imam a petició d'[[Ibrahim ibn Muhammad]], fill de Muhammad ibn Ali, hereu d'[[Abu Hashim]] (el fill de [[Muhammad ibn al-Hanafiyya]]): l'imam tenia una autoritat religiosa per damunt de l{{'}}''amir al-Muminim''. Les comunicacions entre les dues parts de l'imperi van quedar tallades. Al-Mamun va comptar amb alguns agents secrets a la cort de Bagdad, especialment [[al-Abbas ibn Isa]], fill de l'antic hereu [[Isa ibn Musa]] (que havia estat obligat a abdicar) i alguns altres reclutats per [[Fadl ibn Sahl]].
Al-Amin va ordenar al seu germà entregar el Khurasan i al no obtenir resposta va nomenar a Ali ibn Isa ibn Mahan com a governador del Djibal (districtes de [[Qom]], [[Nihawand]], [[Hamadan]] i [[Isfahan]]) amb l'encàrrec de restaurar el poder del califat a Khurasan (març del [[811]]). Les seves forces eren principalment els ''abna al-dawla'', khurasanians establerts a l'Iraq. Entre aquests, destaca [[Khuzayma ibn Khazim]], fill de Khazim ibn Khuzayma (governador dels Awasim, Djazira i Síria del Nord).<ref>no obstant alguns ''abna al-dawla'' van estar a l'altre costat, com Harthama ibn Ayan, ''mawla'' dels Bani Banu Dabba de [[Balkh]] i antic partidari d'[[Isa ibn Musa]], que va donar suport a al-Mamun i fou nomenat cap de la seva guàrdia mentre el seu fill [[Hatim ibn Harthama]] ibn Ayan era nomenat governador d'Egipte per al-Amin; Zuhayr ibn al-Musayyib ibn Zahayr al-Dabbi, que fou nomenat governador de [[Sistan]], i el seu germà al-Mamun ibn al-Musayyib ibn Zahayr al-Dabbi, nomenat cap de la policia, mentre un tercer germà Muhammad ibn al-Musayyib ibn Zahayr al-Dabbi era encarregat d'armament d'al-Amin; Shahib, nét de [[Qàhtaba ibn Xabib|Kahtaba ibn Shabib al Tai]], nomenat governador de [[Kumis]], i del qual tota la resta de la família donava suport a al-Amin; i Muhammad ibn al-Ashath al-Khuzai, la família del qual estava instal·lada prop de [[
Abd Allah fill del ''nakib'' al-Malik ibn al-Haytham al-Khuzai, que tenia molts parents al camp d'al-Amin, va refusar la direcció dels afers militars, i també ho va fer Yahya ibn Muadh ibn Muslim, ''mawla'' dels Banu Dhuhl i veterà de l'exèrcit d'[[Harun al-Rashid]]. Això va obrir la porta a la promoció del general [[Tahir ibn al-Husayn]] de [[Bushandj]], parent d'Abu Mansur Talha ibn Zurayk, ''mawla'' dels Khuzaa (un dels dotze ''nukaba'' de la ''dawa'' hasimiyya encarregat de la correspondència amb l'imam Ibrahim). Tahir governava la seva vila natal i havia participat en la revolta de [[Rafi ibn al-Layth]] contra [[Ali ibn Isa ibn Mahan]] (fins a la seva destitució per [[Harthama ibn al-Ayan]] el 808).
==La guerra civil==
[[Al-Mamun (abbàssida)|Al-Mamun]] va nomenar [[Tahir ibn al-Husayn]] governador del Djibal el 811, i fou enviat a [[Rayy]] amb un petit exèrcit (5.000 homes) per enfrontar-se a [[Ali ibn Isa ibn Mahan]] que avançava amb 40.000 homes. Els dos exèrcits es van trobar a prop de Rayy i [[batalla de Rayy|en la batalla]] va morir Ali ibn Isa<ref>Al-Tabari (trans. & ed. Michael Fishbein), "The War Between Brothers (History of al-Tabari, vol. XXXI)", p. 51 Suny Press (1992) ISBN 0791410854
Tahir va ocupar [[Qazvín]] i va avançar cap [[Hamadan]] on s'havia retirat l'exèrcit del califa, que va rebre 20.000 homes de reforç des d'[[al-Anbar]] manat per [[Abd-ar-Rahman ibn Jabala al-Abnawí]],<ref>aquest militar havia amenaçat a al-Mamun el [[809]] quan li va reclamar l'enviament de l'exèrcit i el tresor des de [[Merv]] a [[Bagdad]]</ref> on [[Setge de Hamadan|fou assetjat]] però altre cop Tahir fou victoriós i Ibn Djababa va resultar mort a la [[batalla d'Asadabad]] ([[812]]). Amb la conquesta de tot el [[Jibal (Mèdia)|Djibal]] s'obria la ruta a Bagdad.
[[Al-Amín (abbàssida)|Al-Amín]] va mobilitzar dos exèrcits més, un dels ''abna al-dawla'' amb 20.000 homes manats per Abd Allah ibn Humayd,<ref>nét del cap de l'exèrcit revolucionari abbàsida el 750 [[Qàhtaba ibn Xabib|Kahtaba ibn Shabib al Tai]]</ref> i un altre, també de 20.000 homes, àrabs manats pel [[dinastia qaisita|qaysita]] Ahmad ibn Mazyad al-Shaybani de la tribu dels [[Banu Rabia]] de la [[Al-Jazira |Djazira]]. Tahir va explotar la rivalitat dels dos grups i els va poder enfrontar un contra l'altra. Al-Amin va haver de reclutar gent a [[Síria]] on el [[811]] havia patit una revolta sufiànida. Abd al-Malik ibn Salih fou restaurat com a governador dels [[Awasim]] (Djazira i Síria) i [[al-Husayn ibn Ali ibn Isa]] (fill d'Ali ibn Isa ibn Mahan) fou encarregat del reclutament, però les rivalitats entre qaysites i kabites o iemenites no afavorien la situació.
Al-Husayn ibn Ali va donar un cop d'estat a Bagdad el març del [[812]] i va fer arrestar a al-Amin, proclamant a al-Mamun, però quan va abandonar [[Bagdad]] per anar a combatre a Tahir, un contracop va restaurar a al-Amin i al retornar al-Husayn fou mort pels seus antics companys. El visir [[al-Fadl ibn al-Rabi]], veient la causa d'al-Amin perduda a mitjà termini va passar a la clandestinitat i al-Amin va nomenar al seu lloc al seu ''katib al-sirr'' (secretari) Ismail ibn Sulayh al-Harrani, que no havia estat mai partidari de la guerra civil. Al mateix temps al-Mamun era proclamat califa únic a Merv i [[Fadl ibn Sahl]] rebia el títol de ''Dhu Riasatayn'' (comandant civil i militar). Tahir va rebre orde d'avançar cap al [[Khuzestan]] defensat pel [[muhallàbida]] [[Muhammad ibn Yazid ibn Hatim]] (resident a [[Ahwaz]]). Tahir el va derrotar i el muhallàbida de [[Bàssora]], Ibn Abi Uyayna, es va sotmetre a Tahir i a al-Mamun i va salvar la posició de la família, sent nomenat governador d'Aràbia oriental ([[Bahrayn]] després [[al-Ahsa]], [[Yamama]] i [[Oman]]) mentre el govern de Bàssora fou donat al príncep abbàssida [[Ismail ibn Djafar]].
Linha 52 ⟶ 53:
== Referències ==
{{Referències|2}}
{{ORDENA:Guerra Civil Dels Abbasides}}
[[Categoria:Califat abbàssida|Abbasides]]
[[Categoria:guerres civils]]
[[Categoria:segle IX]]
| |||