Diferència entre revisions de la pàgina «Grècia»

34 bytes afegits ,  fa 3 anys
Canvis menors, neteja, replaced: freqüentment → sovint AWB
(correcció)
(Canvis menors, neteja, replaced: freqüentment → sovint AWB)
| coordenades_capital = {{coord|37|59|N|23|44|E|type:country(131940)|display=inline,title}}
| major_ciutat = [[Atenes]]
| tipus_govern = [[República]] [[Parlament|parlamentàriaparlament]]ària
| titols_liders = [[President de Grècia|President]] <br /> [[Primer ministre de Grècia|Primer Ministre]]
| noms_liders = [[Prokopis Pavlopoulos]]<br />[[Alexis Tsipras]]
| notes_al_peu = <references group="nb"/>
}}
'''Grècia''' (en [[grec]] modern: Ελλάδα, ''Elláda''; en [[grec antic]]: Ἑλλάς, ''Hellás''), oficialment la '''República Hel·lènica''' (en grec, ''Ελληνική Δημοκρατία'' ''Ellīnikī́ Dīmokratía'') és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la [[península balcànica|península Balcànica]]. Té frontera amb [[Albània]], la [[República de Macedònia]] i [[Bulgària]] al nord, i [[Turquia]] a l'est. El [[mar Egeu]] és a l'est de Grècia, el [[mar Jònic]] a l'oest i el [[mar Mediterrani]] al sud. Grècia inclou un vast nombre d'illes (aproximadament 1.440, de les quals 227 són habitades), incloent-hi [[Creta]], [[Dodecanès]], les [[Cíclades]] i les [[Illes Jòniques]], entre d'altres. El 80% del territori és muntanyenc; el pic més alt és l'[[mont Olimp|Olimp]], amb 2.917 msnm.
 
La Grècia moderna té les seves arrels en la civilització de l'[[Antiga Grècia]], sovint considerada el bressol de la [[cultura occidental]] i, com a tal, el lloc de naixement de la [[democràcia]],<ref>Finley, M. I. Democracy Ancient and Modern. 2d ed., 1985. London: Hogarth.</ref> la [[filosofia]] occidental,<ref>History of Philosophy, Volume 1 by Frederick Copleston</ref> els [[Jocs Olímpics]], la [[literatura]] occidental, la [[historiografia]], les [[ciències polítiques]], els principis científics i matemàtics i el [[teatre]].<ref>Brockett, Oscar G. History of the Theatre. sixth ed., 1991. Boston; London: Allyn and Bacon.</ref> La Grècia moderna va establir-se el 1830, després de la revolta independentista victoriosa contra l'[[Imperi Otomà|Imperi otomà]].
== Geografia ==
{{Article principal|Geografia de Grècia}}
[[Fitxer:Olympus Litochoro.JPG|thumb|leftesquerra|Vista del [[mont Olimp]] de la ciutat de [[Litókhoro]] estant.]]
El país consisteix en una extensa àrea continental situada al sud dels [[Balcans]]; la península del [[Peloponès]], separada del continent pel canal de l'[[istme de Corint]]; i un bon nombre d'[[Llista d'illes de Grècia|illes]], que inclouen, entre d'altres, [[Creta]], [[Illa de Rodes|Rodes]], [[Eubea]], [[Lesbos]], [[Quios]], [[Tassos]], [[Samotràcia]], [[Lemnos]] i els arxipèlags del [[Dodecanès]], les [[Cíclades]] i les [[Espòrades]], totes aquestes a la [[mar Egea]], i [[Corfú (ciutat)|Corfú]], [[Lèucada]], [[Cefalònia]] i [[Zacint]] a la [[mar Jònica]]. Grècia té més de 14.880&nbsp;km de costa i només 1.160&nbsp;km de fronteres terrestres, amb una extensió total de 131.940&nbsp;km², i una població estimada de 10.749.943 habitants ([[2010]]).
 
80% de Grècia és [[muntanya|muntanyós]]. La major part del país és sec i rocós, per la qual cosa només 28% del terreny és cultivable. A la Grècia occidental, hi ha llacs i aiguamolls. El [[Pindos (muntanyes)|Pindos]], la serralada central, té una altitud mitjana de 2.650 m. El [[mont Olimp]] és el punt més elevat de Grècia, a 2.911 m sobre el nivell del mar.
 
El [[clima]] de Grècia és mediterrani i presenta hiverns suaus i humits, i estius càlids i eixuts. Les temperatures rarament hi són extremes, encara que a l'hivern la neu cau a les muntanyes i, ocasionalment, fins i tot a Atenes.
 
En línia dreta, la distància que hi ha de Barcelona a la capital de Grècia, Atenes, és d'aproximadament 1.870 &nbsp;km.
 
==Política==
# [[Macedònia Occidental]] (Δυτική Μακεδονία) — [[Kozani]] (Κοζάνη)
 
=== [[Demografia de Grècia|Demografia]] ===
{{VT|Llista de les ciutats de Grècia}}
Grècia té més d'11 milions d'habitants, dels quals la meitat viu en [[ciutat]]s. L'especial orografia de l'estat explica la seva distribució. La religió nacional és el [[Església Ortodoxa de l'Est|cristianisme ortodox]] (l'[[Església Ortodoxa Grega|Església grega]] té un paper força important en la identitat col·lectiva). Fins i tot hi ha una comunitat monàstica (el [[mont Athos]]), que té una relativa independència.
{{Tòpics indoeuropeus}}
{{principal|Història de Grècia}}
[[Fitxer:Parthenon.JPG|thumb|leftesquerra|El [[Partenó]] d'[[Atenes]]. ]]
Grècia fou la primera àrea d'Europa on emergí la primera civilització. La primera aparegué a l'illa de [[Creta]], la [[civilització minoica]], i més tard a la Grècia continental, la [[civilització micènica]]. Més tard, les [[ciutat-estat|ciutats-estat]] emergiren en tota la península grega i s'expandiren a través de les costes del [[Mar Negre]], el [[Magna Grècia|sud d'Itàlia]] i [[Àsia Menor]], i assoliren grans nivells de prosperitat que resultaren en una gran explosió cultural, expressada en l'[[arquitectura]], la [[literatura]], la [[ciència]] i la [[filosofia]], i que portaren [[Atenes]] a un ambient [[Democràcia|democràtic]]. [[Atenes]] i [[Esparta]] encapçalaren la lluita contra l'[[Imperi Persa|Imperi persa]] en les [[Guerres Mèdiques]], i assoliren rebutjar-lo. Ambdues ciutats s'enfrontaren també entre si en la [[Guerra del Peloponès]]. Ambdues foren eclipsades més endavant per [[Tebes (Grècia)|Tebes]] i més tard pel [[Regne de Macedònia]], el qual, sota el guiatge d'[[Alexandre el Gran]], uní i encapçalà el món grec cap a la victòria sobre els perses i l'establiment del [[període hel·lenístic]], que dominà el món civilitzat conegut durant prop de dos segles, fins a l'establiment dels [[República Romana|romans]] com a dominadors de totes les terres de parla grega, cap al 146 aC.
 
La posterior barreja de les cultures [[Antiga Roma|romana]] i hel·lènica se sintetitzaren en l'establiment de l'[[Imperi Bizantí|Imperi bizantí]] el 330 dC al voltant de la ciutat de [[Constantinoble]] (l'antiga [[Bizanci]] grega), el qual retingué la major part del poder cultural i militar durant els següents 1.123 anys, fins a la [[caiguda de Constantinoble|seva caiguda]] a mans dels [[Imperi Otomà|turcs otomans]], el [[1453]]. Durant els següents anys, Grècia romangué sota l'autoritat otomana, i molts intel·lectuals grecs emigraren a l'[[Europa Occidental]], portant amb ells la cultura de l'[[Antiga Grècia]] i sent part important de l'anomenat ''[[Renaixement]] europeu''.<ref>{{ref-notícia|url= http://www.economist.com/diversions/millennium/displaystory.cfm?story_id=346800 |títol=Millennium issue: Trouble with Turkey The fall of Constantinople Economist.com | editorial=Economist.com |data=1997-03-20 | consulta= }}</ref> De manera paral·lela, els grecs ortodoxos es cohesionaren mitjançant la religió, desenvolupant més tard un paper fonamental en la formació de la moderna identitat grega.[[Fitxer:Epanastasi.jpg|thumb|leftesquerra|25 de març de 1821: [[Germanós de Patres]] beneint la [[bandera de Grècia]] al [[Monestir de la Santa Laura]]. [[Theódoros Vrizakis]], 1865.]]
[[Fitxer:Map Greece expansion 1832-1947-en.svg|thumb|leftesquerra|Expansió territorial de Grècia entre 1830 i 1947.]]Després del triomf en la [[Guerra d'Independència grega]] sobre l'[[Imperi Otomà|Imperi otomà]], de 1821 a 1829, el [[Regne de Grècia|nou estat grec]] fou finalment reconegut en el [[Protocol de Londres]]. El 1827, [[Ioannis Kapodístrias]], un noble grec de les [[Illes Jòniques]], fou escollit primer governador de la nova República. No obstant això, després del seu assassinat, s'instaurà la [[Regne de Grècia|monarquia]] sota [[Otó I de Grècia]], de la [[dinastia Wittelsbach]] bavaresa. El [[1843]], el rei fou forçat a garantir la constitució i una assemblea representativa. Però, per la seva vocació autoritària, fou destronat el [[1863]] i reemplaçat pel príncep Vilhelm de Dinamarca, qui adoptà el nom de [[Jordi I de Grècia]] i portà amb ell les [[Illes Jòniques]], regal de coronació del [[Regne Unit]]. El 1877, [[Kharílaos Trikupis]], una important figura de l'escena política grega, contingué el poder de la monarquia per interferir en l'assemblea a l'hora d'elegir el [[primer ministre]] mitjançant la publicació del "vot de confiança".
 
Com a resultat de les [[Guerres Balcàniques]], Grècia aconseguí incrementar el seu territori i població. Els següents anys, la lluita entre [[Constantí I de Grècia]] i el carismàtic primer ministre, [[Elefthérios Venizelos]], sobre la política estrangera en vespres de la [[I Guerra Mundial]], dominà l'escena política grega i dividí el país en dos grups oposats.
 
Després de la [[I Guerra Mundial]], es produí la [[Guerra Greco-Turca (1919-1922)|lluita]] enfront dels nacionalistes turcs liderats per [[Mustafa Kemal Atatürk|Mustafa Kemal]], una guerra que provocà un intercanvi important de població entre els dos estats després del [[Tractat de Lausana]]. El [[1924]], s'hi proclama la [[República]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Thomopoulos |nom=Elaine |títol= |url= http://books.google.cat/books?id=jlKheq6g3r8C&pg=PA110&dq=1924+greece+republic&hl=ca&sa=X&ei=ElVST_PRKcnIhAfMgsDeCw&ved=0CEsQ6AEwBQ#v=onepage&q=1924%20greece%20republic&f=false |llengua=anglès | editorial=ABC-CLIO |data=2011 |pàgines=p.110 |isbn=0313375119 }}</ref> i la inestabilitat i successius [[cop d'estat|cops d'estat]] marcaren la següent era, que fou eclipsada per la tasca d'incorporar més d'un milió i mig de refugiats grecs d'Àsia Menor dins de la societat grega. El 28 d'octubre de 1940, la [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Itàlia]] feixista demanà la rendició de Grècia, però el dictador grec [[Ioannis Metaxàs]] s'hi oposà i provocà la consegüent [[Guerra italo-grega]], on Grècia expulsà les forces italianes cap a [[Albània]], i donà als [[aliats de la Segona Guerra Mundial]] la primera victòria sobre les [[Potències de l'Eix]]. Posteriorment, s'hagué d'enfrontar a les forces alemanyes durant la [[Batalla de Grècia]], on les forces d'ocupació alemanyes hagueren d'enfrontar-se a la resistència grega.
 
Després de l'alliberament, Grècia caigué en la [[Guerra Civil Grega|guerra civil]] entre les forces [[monarquia|pro reialesa]] i les [[Comunisme|comunistes]], que provocà una greu crisi econòmica i greus tensions socials entre les dretes i les esquerres els següents 30 anys.<ref>Mazower, Mark. ''After the War was Over''</ref> Els següents 20 anys es caracteritzaren per la marginació dels esquerrans dins l'esfera política i social gregues, però amb un considerable creixement econòmic, gràcies en part al [[Pla Marshall]].
El 1965, fou un període de turbulència política que portà al cop d'estat del 21 d'abril de 1967 del [[Dictadura dels Coronels (1967–1974)|Règim del Coronels]], amb el suport dels [[Estats Units]]. El novembre de 1973, l'aixecament a la Universitat Politècnica d'Atenes provocà un cop contrari que instal·là [[Dimítrios Ioannidis]] com a dictador. El 20 de juliol de 1974, amb la invasió turca de l'illa de [[Xipre]], el règim grec es col·lapsà.
 
L'antic primer ministre [[Konstandinos Karamanlís]] retornà de [[París]], on havia viscut des del seu exili el 1963, i començà l'era anomenada ''[[Metapolitefsi]]''. El 14 d'agost de 1974, les forces gregues abandonaren l'estructura militar de l'[[OTAN]] en protesta per l'ocupació turca del nord de Xipre.<ref name="autogenerated2">History, Editorial Consultant : Adam Hart-Davis, Dorling Kindersley Limited publisher, ISBN 978 1 8561 3062 2</ref><ref>{{ref-web|url= http://www.nato.int/docu/update/70-79/1974e.htm |títol=NATO Update 1974 | editor=Nato.int |data=2001-10-26 | consulta=2009-03-22}}</ref> El 1975, s'instaurà la constitució de la república democràtica i s'abolí la monarquia per referèndum. [[Andreas Papandreou]] fundà el Moviment Socialista Panhel·lènic (PASOK), en resposta al partit Nova Democràcia de [[Konstandinos Karamanlís]], i esdevingueren les dues forces polítiques dominants en la política grega durant les dècades següents. Grècia retornà a l'OTAN el 1980.<ref name="autogenerated2" />
 
Grècia es convertí en el desè membre de la [[Unió Europea]] l'1 de gener de 1981, i experimentà des d'aleshores un notable creixement econòmic. L'estat adoptà l'[[euro]] el 2001 i organitzà de manera satisfactòria els [[Jocs Olímpics d'estiu de 2004]] a [[Atenes]].
{{Article principal|Economia de Grècia}}
 
[[Fitxer:GreeceEconomyGDPEnglish.png|thumb|leftesquerra|Creixement del PIB de Grècia comparat amb l'Eurozona entre 1996 - 2006.]]
Grècia té una economia de mercat, on el sector terciari té el pes dominant (75,8% del [[PIB]]<ref name=CIA>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/gr.html CIA, Central Intelligence Agency]</ref>), sobretot pel que fa al [[turisme]]. L'extracció de petroli dels camps del nord del mar Egeu va ser una gran ajuda per a l'economia a principis de la [[dècada del 1980]]. Grècia va passar a ser membre de la [[Comunitat Econòmica Europea]] (actualment, [[Unió Europea]]) el [[1981]]. El pressupost nacional a principis de la dècada de 1990 es va calcular en uns 37,6 milers de milions de dòlars d'ingressos, i 45,1 milers de milions de despesa. El 2009, la despesa va ser de 145.200 milions de dòlars, però només se'n van ingressar 108.700 milions.<ref name=CIA />
 
 
=== Agricultura ===
L'[[agricultura]] representa un paper molt important en l'economia de Grècia. Es basa en la producció de blat, moresc, ordi, remolatxes per a sucre, olives, tomàquets, vi, tabac, patates, carn i productes lactis.
 
Una quarta part de la població activa de Grècia treballa en l'agricultura, que constitueix el 15% del producte intern brut (PIB). Però la seva productivitat és inferior a la que caldria esperar d'aquest sector de l'economia. Les explotacions són petites, a causa dels minifundis creats (3,4 ha de mitjana), com a conseqüència de la subdivisió hereditària, cosa que dificulta l'ús eficaç d'equips mecànics. A més, el rendiment és baix a causa de la sequera i l'erosió dels sòls en aquest lloc. El tabac és el cultiu principal i aporta prop del 3% dels ingressos per exportació.
=== Energia ===
[[Fitxer:NOESIS.jpg|thumb|Centre Científic de Tessalònica i Museu de la Tecnologia.]]
Un 90% de l'electricitat de Grècia es genera en instal·lacions termoelèctriques de lignit, carbó o derivats del petroli, i la resta en instal·lacions hidroelèctriques ubicades principalment al riu [[Akhelóös]], a les muntanyes [[Monte Pindo|Pindo]].
 
=== Silvicultura, pesca i mineria ===
 
=== Filosofia ===
La majoria de les tradicions filosòfiques occidentals s'iniciaren a la Grècia Antiga al segle VI aC. Els primers filòsofs són anomenats ''[[presocràtics]]'', terme que designa aquells filòsofs anteriors a [[Sòcrates]]. Dels presocràtics, només conservem fragments dels seus escrits originals, en alguns casos només una única frase. Un nou període per la filosofia s'inicià amb Sòcrates l'[[Atenes|atenenc]]. Com els [[sofistes]], rebutjà completament les especulacions físiques amb les quals els seus precursors s'havien complagut i féu dels pensaments i opinions de la gent el seu punt de partida. Els pensaments de Sòcrates foren unificats per [[Plató]], qui els combinà amb molts dels principis establerts per filòsofs anteriors, i desenvolupà tot aquest material en la unitat d'un sistema entenedor. [[Aristòtil]] d'[[Estageira]] fou el deixeble més important de Plató i compartí amb el seu mestre el títol de filòsof més gran de l'antiguitat; però, mentre que Plató havia intentat aclarir i explicar les coses des del punt de vista suprasensual de les formes, Aristòtil preferí començar pels fets donats per l'experiència. A més d'aquests filòsofs importants, altres escoles filosòfiques es desenvoluparen a Grècia durant l'edat antiga, com ara l'[[estoïcisme]], l'[[epicureisme]], l'[[escepticisme]] i el [[neoplatonisme]].<ref>{{ref-web|url= http://www.iep.utm.edu/g/greekphi.htm |títol=Greek philosophy from the Internet encyclopedia of philosophy}}</ref>
 
=== Cuina ===
 
====Arquitectura ====
[[Fitxer:Greek modern ancient.jpg|thumb|leftesquerra|Un exemple de barreja d'[[arquitectura bizantina]] i [[neoclassicisme|neoclàssica]]. ]]
Les restes de l'[[Arquitectura de l'antiga Grècia|arquitectura]] encara perviuen o estan ben documentades actualment.
 
En contrast amb altres formes il·lustrades, les pintures conservades de l'antiga Grècia són molt escasses. Els pintors grecs treballaven principalment en plafons de fusta, i les obres finals van ser admirades durant cents d'anys després de la seva creació. Tanmateix, aquestes pintures van desaparèixer després del [[segle IV]], quan no van ser prou protegides. Ens en podem fer una idea amb les còpies -inferiors- romanes, per exemple les de [[Pompeia]], les poques mostres conservades trobades a les tombes dels reis de [[Regne de Macedònia|Macedònia]] a [[Vergina]], a [[Lèucada]], també a l'antiga Macedònia, com les de [[Tomba tràcia de Kazanlak|Kazanlak]] en l'antiga [[Tràcia]].
 
[[Fitxer:Hermes di Prassitele, at Olimpia, front.jpg|thumb|leftesquerra|Aquesta estàtua d'[[Hermes amb Dionís infant]], atribuïda a [[Praxíteles]], va ser trobada a [[Olímpia]] el [[1877]]. ]] Les obres conservades de l'antiga [[escultura grega]] són més comunes, en particular les dels mestres escultors, com [[Fídies]] i [[Praxíteles]]. Aquests artistes i els seus seguidors van ser freqüentmentsovint emulats pels romans. Tanmateix, els [[cristianisme|cristians]] del [[segle IV]] i [[segle V|V]] van veure la destrucció dels [[idolatria|ídols]] [[paganisme|pagans]] com un «acte de pietat». Moltes escultures antigues de marbre van ser cremades amb [[calç]] en l'[[edat mitjana]], i estàtues de bronze van ser foses per obtenir-ne el metall. Les estàtues de marbre que van escapar a la destrucció van ser oblidades, o en el cas dels bronzes, perduts al mar. (Vegeu [[iconoclàstia]].)
 
En el període [[Imperi bizantí|bizantí]], l'art religiós era el tema dominant, amb [[mosaic]]s i icones molt treballades adornant edificis religiosos. L'artista [[Renaixement|renaixentista]], ''[[El Greco]]'' (Doménikos Theotokópulos), responent a l'art [[art bizantí|bizantí]] i en el [[segle XVI]] a l'art [[Manierisme|manierista]], produí escultura i pintures de forma lliure, llum i color, que inspiraria artistes del [[segle XX]], com [[Pablo Picasso]] i [[Jackson Pollock]].
{{principal|Esport a Grècia}}
[[Fitxer:Panathinaikos - Sparta Prague DSC00055.JPG|thumb|dreta|Interior de l'[[Estadi Olímpic d'Atenes]].]]
Grècia, seu dels primers [[Jocs Olímpics]] moderns, té una gran tradició en el món de l'esport. La [[selecció de futbol de Grècia]]<ref>{{ref-web|url= http://www.fifa.com/worldfootball/ranking/lastranking/gender=m/fullranking.html |títol=FIFA World Rankings | editor=www.fifa.com |obra=FIFA | consulta=2007-05-07 |mes=April |any=2007}}</ref> guanyà l'[[Eurocopa 2004]], l'èxit més important del futbol grec.<ref name=Euro2004>{{ref-notícia|cognom=McNulty |nom=Phil |títol=Greece win Euro 2004 |url= http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/euro_2004/3860105.stm | editorial=news.bbc.co.uk |obra=BBC News | consulta=2007-05-07 |data=2004-07-04}}</ref> La [[lliga grega de futbol]] és la competició professional més important de l'estat. Els clubs de futbol més destacats són [[Olympiacos FC|Olympiacos]], [[Panathinaikos FC|Panathinaikos]], [[AEK Atenes FC|AEK Atenes]], [[PAOK FC|PAOK]] i [[Aris Salònica F.C.|Aris]]. El segon esport més important és el [[basquetbol]]. La selecció grega<ref>{{ref-web|url= http://www.fiba.com/pages/eng/fc/even/rank/rankMen.asp |títol=Ranking Men after Olympic Games: Tournament Men (2008) |mes=August |any=2008 | consulta= |obra=International Basketball Federation}}</ref> guanyà el [[Eurobasket|Campionat d'Europa]] dos cops els anys [[Eurobasket 1987|1987]] i [[Eurobasket 2005|2005]].<ref>{{ref-notícia|cognom=Wilkinson |nom=Simon |url= http://sports.espn.go.com/nba/news/story?id=2172612 |títol=Greece tops Germany for Euro Title | consulta= |data= | editorial=sports.espn.go.com |obra=ESPN}}</ref> Altres esports importants hi són el [[waterpolo]] i el [[voleibol]]. Els clubs de futbol grecs són entitats esportives amb seccions en tots aquests esports. El [[criquet]], i l'[[handbol]] també són molt populars a [[Corfú (ciutat)|Corfú]] i [[Veroia]], respectivament. Grècia ha estat seu dels [[Jocs Olímpics d'estiu de 1896]] i [[Jocs Olímpics d'estiu de 2004|2004]].
 
== Vegeu també ==
* [[Llista d'aeroports de Grècia]]
* [[Llista de peixos de Grècia]]
327.132

modificacions