Escal-Vigor: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Escal-Vigor.jpg|thumb|Frontis de la 12a edició de 1930 per l'editorial [[Mercure de France]]]]'''''Escal-Vigor''''' és una [[novel·la]] de [[Georges Eekhoud]], un escriptor [[Bèlgica|belga]] d'origen [[Anvers|anversès]] que va escriure en [[francès]]. Es va publicar el [[1899]] a [[París]] mitjançant l'editorial [[Mercure de France]]. La novel·la va ser una de les primeres d'època contemporània en la literatura en la qual hi ha una ''[[sortida de l'armari]]'', una declaració explícita i unívoca de l'[[homosexualitat|amor d'un home per un home]].<ref>Caroline {{sfn|Grenier, [http://raforum.info/dissertations/spip.php?article76 Une utopie sexuelle: "Escal-Vigor"], |2007</ref>}}

La novel·la va suscitar polèmica i, el [[1900]], arran d'una intriga [[catolicisme|catòlica]], van portar-la davant la cort de [[Bruges]] sota el pretext de [[delicte de premsa]]. Al capdavall, però, els jurats van absoldre-la.<ref> {{ref-publicació|nom =J. |cognom =Detemmermans, [|url =http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN&cpsidt=12135856 «|article = Le procès d'Escal-Vigor in Le naturalisme et les lettres françaises de Belgique »],|publicació ''=Revue de l'Université de Bruxelles|data '', =1984,| pàgines = 141-169.}}</ref>

La novel·la conta la història d'amor del ''dykgrave'' (comte del [[dic]]) d'una illa imaginària al [[Delta fluvial|delta]] de l'[[Escalda]], Henry de Kehlmar(c)k,<ref>Traducció {{ref-llibre|nom =Georges |cognom = Eekhoud,| títol =Escal-Vigor,|lloc = París, [[|editorial= Mercure de France]]|data = 1899, 1930 |edició =(12a12ena edició), pàgines|pàgina= 22-23|ref i= 23Escal-Vigor}}</ref> descendent d'una línia de nobles d'origen [[vikings|viquínga]], i Guidon Govaertz, fill del masover Michel Govaertz, que esperava que el comte es casés amb la seva filla. Des de l'inici de la història, s'entra en conflicte amb el ministre del culte [[cristianisme|cristià]] Balthus Bomberg, perquè convida a la festa no sols els nobles del seu feu, sinó també la gent del poble.

*Kehlmark: ''Envilir-me? Me n'he enorgullit, ans al contrari!'<ref>Traducció de: Georges Eekhoud, '{{sfn|Escal-Vigor, Paris, Mercure de France, 1899, |1930 (12ena edició), pàgina|p= 163 i ss.</ref>''}}

*Kehlmark: ''Saps, Blandine, d'ara endavant, no tindré més retinguda humana i pudor covard. El moment arribarà quan declararé la meva raó de ser al món sencer. És l'hora. El meu infern ha durat massa. Ja havia començat a la meva [[pubertat]].[…] ja preferia el galls a les gallines, els [[tigre]]s i els lleons sempre em pareixien més macos que les tigresses i les [[lleó|lleones]], però callava i dissimulava les meves preferències. Vaig assajar-ho tot i imposar-me el sentit oposat.[…] Després la injustícia, la iniquitat del meu destí va reconciliar-me amb mi mateix. He arribat a acceptar la meva pròpia consciència. Conscient de la meva honradesa, vaig insurgir-me contra l'orientació amorosa de la majoria.[…] Tanmateix, la meva vida exterior continuava sent una coerció, una dissimulació perpètua. Vaig aconseguir, amb l'esforç d'una disciplina impia, dominar la mentida. Tanmateix, el meu caràcter dret i probe va oposar-se a aquesta impostura.''<ref>Traducció de: Georges Eekhoud, {{sfn|Escal-Vigor, 1899 (edició de |1930) pàgines|p= 193-197</ref>}}

Claudie, el pastor Bomberg i Landrillon comencen a intrigar, cada u per motius diversos, contra el comte. Amb ocasió de la festa major del poble, i després de libacions riques de cervesa, els pobletans, excitats per Bomberg i Claudie, creen un aldarull en què lapiden primer Guidon i després Kehlmark. Els seus fidels, de sobte desembriagats, porten els dos cossos agonitzants al castell, en una escena digna d'una òpera «''Els seus [=Kehlmark] llavis tornaren a abraçar els llavis del noi, tan desitjosos i enyorants dels seus. Guidon i Henry confongueren els seus darrers alens en un petó suprem. Blandine tancà els ulls a ambdós.''»<ref>Traducció de: Georges Eekhoud, {{sfn|Escal-Vigor, 1899 (edició de |1930) pàgina|p= 252</ref>}}