Comtat de Pallars: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→La dinastia de Pallars: Canvi de Ramon III de Pallars Jussà per Ramon IV, segons la numeració que toca. |
→El Comtat independent de Pallars: Muntanya de les Pedres, Dolors Bramon |
||
Línia 42:
[[Ramon II de Pallars-Ribagorça]] ([[872]]-[[920]]) és el primer comte sobirà de Pallars. Segons alguns historiadors,<ref name="Sànchez"/> era fill del comte [[Llop de Bigorra]] i besnét de [[Llop Centull]], esmentat el [[818]] com a duc dels [[bascos]], poble predominant a les contrades interiors del Pirineu; segons d'altres, ho era del mateix comte Bernat de Tolosa. Per tal de consolidar la seva independència, Ramon II va procurar constituir un bisbat propi al Pallars, aconseguit gràcies a les intrigues d'[[Esclua bisbe intrús d'Urgell|Esclua]], i trobar aliats contra el comte de Tolosa. [[Bernat Plantapilosa]], que aspiraven a assolir el domini sobre els seus territoris sud-pirinencs; per això, el comte de Pallars-Ribagorça va buscar influir en els estats veïns: a [[Navarra]], va intervenir el [[905]] en el cop d'Estat que va entronitzar-hi el seu nebot [[Sanç Garcés I]].
[[Ramon II de Pallars-Ribagorça]] va estrènyer vincles amb els [[Banu-Qasi]] de [[Saraqusta]], tanmateix, el [[904]], [[Llop ibn Muhàmmad]], trencant amb l'orientació seguida pel seu pare, va dirigir una [[Ràtzia de 904|ràtzia contra Pallars i Ribagorça]] i per això el comte va haver d'abandonar la política d'entesa amb els musulmans. [[Muhàmmad al-Tawil]] prengué l'herència a [[Furtun ibn Llop]], fill de [[Llop ibn Muhàmmad]], i va convertir-se en [[Valí de Lleida]] el [[907]], i en diversos atacs a la frontera [[Ràtzia de 907|conquerí el 907]] [[Roda d'Isàvena]] i
{{Ref-llibre
|cognom= Bramon
|nom= Dolors
|enllaçautor= Dolors Bramon i Planes
|títol= De quan èrem o no musulmans. Textos del 713 al 1010
|pàgina= 249
|url= http://www.ircvm.ub.edu/institut/investigadors/dolorsbramon/tabid/94/language/ca-ES/Default.aspx
|editorial= Eumo Ed.
|lloc= Vic
|data= 2000
|isbn= 8476024509}}. Dolors Bramon recull diferents possibles identificacions d'aquest Montpedrós donant preferència a la de F. Codera com a Muntanya de les Pedres (Gabel al-Higara) que es deu tractar de l'acutal santuari de Nostra Senyora de Pedrui al terme de [[La Pobla de Roda]], municipi d'[[Isàvena]] (Baixa Ribagorça)</ref>
el [[909]] emprengué [[Ràtzia de 909|una nova ràtzia]] prenent la vall d'Isàbena<ref>{{es}} A. Duran Gudiol, [http://ifc.dpz.es/webs/atlash/indice_epocas/medieval/39.htm Aragón, Sobrarbe y ribagorza en los siglos IX y X: Geografía condal]</ref> amb els castells i llocs d'[[Oliola]], [[Ponts]] i [[Alguaire]], i el [[910]] [[Ràtzia de 910|conquerí els castells]] i llocs d'[[Oliola]], [[Gualter]] i arribant a [[La Seu d'Urgell]].<ref>Hernàndez, 2001.</ref>
A la mort de Ramon II ([[920]]), els seus dominis es repartiren entre els seus fills: Miró<ref name="GEC">[[#GEC|L'Enciclopèdia.cat]]</ref> i [[Bernat I de Ribagorça|Bernat Unifred]]<ref name="GEC"/> regiren la [[Comtat de Ribagorça|Ribagorça]], i [[Isarn I de Pallars|Isarn]]<ref name="GEC"/> i [[Llop I de Pallars|Llop]]<ref name="GEC"/> cogovernaren el Pallars.
| |||