Obre el menú principal

Canvis

enllaç
|llengua= castellà}}
on fa referència a la ràtzia de [[Muhàmmad al-Tawil]]. Aquesta identificació és corroborada per MJ. Viguera (Aragón musulmán ..., p. 113) i P. Balaña i Abadia (Els musulmans a Catalunya ..., p. 91). Altres identificacions recollides són la de JM. Millà i Villacrosa (Textos dels historiadors àrabs ..., p. XXXVI, Com a Sant Salvador de Montpedrós (Llitera) i la de R. d'Abadal (Catalunya carolíngia ..., p. 39* i 123) com a [[Soperuny]] (Alta Ribagorça).</ref>
el [[909]] emprengué [[Ràtzia de 909|una nova ràtzia]] prenent la [[vall dde l'IsàbenaIsàvena]]<ref>{{es}} A. Duran Gudiol, [http://ifc.dpz.es/webs/atlash/indice_epocas/medieval/39.htm Aragón, Sobrarbe y ribagorza en los siglos IX y X: Geografía condal]</ref> amb els castells i llocs d'[[Oliola]], [[Ponts]] i [[Alguaire]], i el [[910]] [[Ràtzia de 910|conquerí els castells]] i llocs d'[[Oliola]], [[Gualter]] i arribant a [[La Seu d'Urgell]].<ref>Hernàndez, 2001.</ref>
 
A la mort de Ramon II ([[920]]), els seus dominis es repartiren entre els seus fills: Miró<ref name="GEC">[[#GEC|L'Enciclopèdia.cat]]</ref> i [[Bernat I de Ribagorça|Bernat Unifred]]<ref name="GEC"/> regiren la [[Comtat de Ribagorça|Ribagorça]], i [[Isarn I de Pallars|Isarn]]<ref name="GEC"/> i [[Llop I de Pallars|Llop]]<ref name="GEC"/> cogovernaren el Pallars.