Aurora Picornell Femenias: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 12:
| ocupacio =
}}
'''A'''n'''urora Picornell Femenies''' ([[Palma]], [[1 d'octubre]] de [[1912]] - [[Porreres]], [[5 de gener]] de [[1937]])<ref>{{GEC|0050830|Aurora Picornell i Femenias}}</ref> va ser una política i sindicalista mallorquina, d’ideologia comunista i feminista, activa a Mallorca, València i Menorca durant la [[Segona República]]. Fou assassinada pels franquistes la nit de Reis de 1937.<ref name="dd">{{Diccionari Biogràfic de Dones|id=324|nom=Aurora Picornell Femenías|consulta ={{CURRENTDAY}} {{del mes actual}} de {{CURRENTYEAR}}}}</ref> És el símbol de l'esquerra mallorquina.<ref name=":0">{{Ref-web|url=http://www.ara.cat/cultura/Aurora-Picornell-simbol-lesquerra-mallorquina_0_1720028033.html|títol=Aurora Picornell, símbol de l’esquerra mallorquina|consulta=|nom=David|cognom=Guinard i Féron|llengua=|editor=Diari Ara|data=8 de gener de 2017}}</ref>
== Vida i obra ==
Aurora Picornell va néixer al [[El Molinar|Molinar de Llevant de Palma]], l'1 d’octubre de 1912, filla del fuster comunista [[Gabriel Picornell Serra]] i de Joana Femenies Coll.<ref name=":0" /> Era la sisena de set germans, dins una família que quedaria mutilada pel cop d’estat franquista: son pare i els seus germans Ignasi i Gabriel també foren assassinats, mentre que els germans Joan i Llibertat, embarcats el 18 de juliol de 1936 cap a les [[Olimpíada Popular|Olimpíades Populars de Barcelona,]] pogueren salvar la vida, però per conèixer l’exili. Joan fou internat a un camp nazi durant la Segona Guerra Mundial i morí poc després de ser alliberat. Aurora deixà una filla, [[Octubrina Quiñones Picornell|Octubrina Quiñones Picornell (1934-1969)]].
El primer escrit conegut d’Aurora Picornell és la introducció, signada als 16 anys, juntament amb [[Glòria Vilalta]], de Barcelona, i [[Evangelina Cáceres]], de Granada, del llibre editat a Mallorca per la feminista i espiritualista granadina [[Margarita Leclerc Herreros]], ''La mujer, ¿es superior ''al hombre? ''Estudio dividido en tres meditaciones ''(1928)''. ''Aurora coneix Margarita Leclerc, resident a s’Arenal de Palma, probablement per mediació d’[[Ateu Martí]], comunista i maçó, que també la introdueix dins la [[Lliga Laica]], de la qual és única dona i vocal de la Junta des de 1930. [[File:Aurora amb la seva filla, Octubrina Roja.jpg|thumb|Aurora Picornell amb la seva filla, Octubrina Roja.]]Reconeguda per les seves intervencions públiques a la Lliga Laica, Aurora comença el gener de 1931, amb 18 anys, la seva col·laboració regular al setmanari ''Ciutadania'', del [[Partit Republicà Federal]]. L’abril del mateix any també inicia els seus articles al setmanari comunista ''[[Nuestra palabra|Nuestra Palabra]]'', primer sota el pseudònim “Amanecer”, en què reflecteix les condicions de vida de les treballadores, estimulant la formació de societats de defensa i la sindicació, cosa que ella fa, al mateix temps, directament, organitzant el sindicat de sastresses.
Línia 21:
L'estiu de 1931 ingressà en el PCE després d'uns primers mesos de militància en la Joventut Republicana Federal.
Durant els anys 1932-1933 es trasllada a València amb el seu company [[Heriberto Quiñones]], càrrec responsable del [[Partit Comunista]]. Allà actua sota el nom
A la tornada a Mallorca, l’any 1934, amb Quiñones empresonat per la repressió de l’[[Revolució d'Astúries de 1934|Octubre asturià]], Aurora intensifica la seva activitat política. Es desplaça a Menorca, i en queden com a testimoni diversos articles a ''Nuestra Palabra'', i organitza a Mallorca el sector femení del Partit Comunista.
Línia 28:
Segons algunes fonts, el 18 de juliol de 1936 va fer part del grup de militants del Front Popular que exigiren al governador civil de Balears Antonio Espina que distribuís armes als obrers per fer front al cop d'estat contra la República. Fou detinguda el 19 de juliol, possiblement en les proximitats de la Casa del Poble de Palma.
Tancada a la Presó Provincial de Palma (o "dels Caputxins") el novembre fou traslladada, amb la resta de les dones, a la de Can Sales. La nit del 5 al 6 de gener de 1937 fou treta juntament amb les seves companyes del Partit Comunista [[Catalina Flaquer]],
Circularen nombroses llegendes entorn de les circumstàncies que envoltaren la seva mort, com que estava embarassada, que plantà cara als assassins i que un falangista anomenat Mateu exhibí l'endemà la seva roba interior a un bar del Molinar.
| |||